9 de maig del 2010

Intervenció a la 2ª Trobada d'Historiadors Penedesencs

Introducció
La difusió de la cultura i de la història en els nous mitjans que ofereix Internet està en procés sempre creixent. Un bon nombre dels casos en què s'aplica les noves tecnologies en la difusió de la història i de la cultura és en usos didàctics i de comunicació.
La web 2.0 es concep com una plataforma per a la construcció col·lectiva, formada per diferents i diverses interaccions mitjançant la participació col·lectiva de la gent. Podríem dir que l'usuari construeix, és a dir, hi ha una construcció col·lectiva de les dades.

Blocs
És la porta d'entrada a la interacció i la participació de construcció col·lectiva de continguts entre l'administrador o “penjador” de continguts i els usuaris que poden interaccionar mitjançant la realització d'aportacions via comentaris o via enviament d'escrits.
Alguns exemples de blocs de proximitat geogràfica:


Àvols fembres, bloc de Roger Benito Julià
És un bloc que va més enllà de la difusió de coneixements de l'edat mitjana, també acull notícies sobre novetats de difusió històrica.

Daniel Sancho París
El bloc aplega continguts de redacció pròpia i notícies. També com a espai d'opinió sobre algunes accions culturals o de polítiques culturals. Igualment, serveix per a difondre alguns dels elements curriculars més importants.

Youtube
Una de les plataformes més utilitzades per a la difusió de continguts a Internet és, sens dubte, Youtube.


Canal Patrimoni.Gencat
incorpora breus documentals, noticies, reportatges... en català, castellà i anglès.


Canal MuseuVidaRural
breus reportatges


MuseudelCinema.Girona
un bon canal amb videos de pel·lícules històriques, com funcionen els aparells del pre-cinema...

Penedesculturaltv
gravacions pura i dura, i que vol ser un espai d'emissió de reportatges i noticies, amb una programació més o menys estable.

Facebook
Un dels nous mitjans a Internet de difusió és, sens dubte, el què representa el software social què si bé van néixer amb uns altres objectius, l'humà ha adaptat els recursos electrònics i digitals per altres finalitats.
Podem veure alguns exemples de museus que utilitzen el Facebook per a la difusió de continguts i d'activitats:

Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí
Aquest museu ha realitzat recentment una important millora en els edificis i també en la museografia i ha sabut adaptar-se als nous temps situant-se en el Facebook. Aquest és, sens dubte, el millor exemple, per proximitat geogràfica, d'un excel·lent ús del Facebook per part d'un museu. No tan sols, exposen l'agenda d'actes sinó que l'utilitzen com a recurs per a difondre els coneixements del propi museu. Per exemple, gràcies a ells podem conèixer (si hi ha algú que no ho coneix) que és l'ofici de pagès, el càvec o una portadora.

Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú
També disposa de Facebook però solament penja l'agenda d'activitats.

El Museu de Montserrat
Publica en el mur bàsicament notícies i actes vinculats amb el Museu: agenda, donacions, noticies d'actes...


Museo Nacional del Prado de Madrid
Fa difusió de les seves activitats, d'agenda, penja continguts com vídeos, fotos, fa promocions d'entrades 2x1...


Institut d'Estudis Penedesencs
Des de fa poc també disposa de Facebook i els seus continguts són bàsicament d'agenda d'activitats.

Museum webs
Un bon nombre de museus, sobretot el més importants, han creat a la Xarxa la seva extensió, tant d'activitat, d'exposició de les col·leccions i de difusió del coneixement propi, per posar alguns exemples. Creant-se així, un museu virtual amb una major accessibilitat, és més econòmic el seu manteniment, és més dinàmic...
Podem posar alguns exemples com el MOMA, el Thyssen, el Prado...

29 d’abril del 2010

Aquesta setmana al Racó de la Història: Manuel Milà i Fontanals

Aquesta setmana preseten a la nostra secció en la revista de "El Cargol" la biografia de Manuel Milà i Fontanals. Un home del segle XIX abocat a l'estudi de la literatura i a la pròpia producció. Us ho deixareu perdre?
http://www.elcargol.com/racohistoria.htm

23 d’abril del 2010

El PSC de Vilafranca aconsegueix més de 2 milions d'euros pel Vinseum

Ahir dijous, 22 d’abril, vigília de la Diada de Sant Jordi, el govern de l’Estat ha aprovat una aportació econòmica sense precedents per al Museu del Vi – VINSEUM de 2.367.822,11€.
El grup municipal Socialista de Vilafranca, com ja va anunciar públicament en roda de premsa, ha gestionat aquesta aportació econòmica amb la complicitat del coordinador del PSC al Congrés de Diputats, Daniel Fernandez, i del diputat penedesenc al Congrés Sixte Moral que visitaran en els propers dies Vilafranca.
Francisco Romero demana al govern de CiU que abandoni les excuses i que mantingui el compromís econòmic amb el Museu del Vi – Vinseum per assegurar els serveis i les activitats i faci l’aportació que es demana de 150.000€.
El portaveu del PSC a Vilafranca Francisco Romero ha informat avui dijous 22 d’Abril, vigília de la Diada de Sant Jordi, que el govern de l’Estat ha aprovat una aportació econòmica sense precedents de 2.367.822, 11€.
Els grup municipal socialista ja va explicar en roda de premsa que s’estaven fent gestions amb els diputats del PSC al Congrés per fer possible una nova aportació econòmica del govern de l'Estat en inversió per al projecte de reforma del Vinseum. El portaveu socialista vilafranquí, Francisco Romero ha explicar fa setmanes que el coordinador dels diputats socialistes catalans, Daniel Fernandez, havia adquirit el compromís de treballar per fer possible aquesta nova aportació. Per a Francisco Romero, “estem en un moment decisiu per al Vinseum i el govern central ha entès que s’havia de fer un pas endavant”.
Avui en el decurs de la Comissió Interministerial que decideix quins són els projectes que es poden beneficiar aquest any dels fons econòmic de l’1% cultural a nivell estatal i la seva quantitat econòmica ha aprovat la quantitat de més de 2M€ que es farà en base a la presentació de les successives certificacions d’obres del Vinseum. Aquestes aportacions es faran en un programa quatrianual que per l’any 2010 ja preveu a prop de 900.000€ i que es farà coincidir amb el ritme de les obres de remodelació.
Francisco Romero ha volgut manifestar la seva gran satisfacció al comprovar que la feina feta fins ara ha tingut un resultat positiu i anuncia que el coordinador del PSC al Congrés de Diputats, Daniel Fernandez, i el diputat penedesenc al Congrés Sixte Moral visitaran els propers dies Vilafranca i ens explicaran el detall d’aquesta subvenció.
Els regidors socialistes han volgut recordar que el Museu del Vi–Vinseum és un dels principals projectes de futur de la vila i constitueix un equipament amb moltes potencialitats com a motor cultural i econòmic a Vilafranca i per això demana al govern de CiU que abandoni les excuses i que mantingui el compromís econòmic amb el Museu del Vi – Vinseum per assegurar els serveis i les activitats i faci l’aportació que es demana de 150.000€.

7 d’abril del 2010

Qui té un document, té un tresor!

Des de fa unes setmanes estem contemplant perplexos com alguns fons personals de documents apareixen a la venda en llibreries de vell i en antiquaris. Entre els que ens movem entre el sector històric i arxivístic de la vila sabem quina, de sobres, família s’ha venut la voluminosa documentació del seu pare i del seu avi. Una documentació que l’hauran venuda per pocs diners però que ara surt a la venda amb un preu molt elevat. Tant és així, que un lot compost d’uns vuit documents ha estat posat a la venda per 4.000 €, acompanyat amb el llibret d’escasses 80 pàgines com a resultat del seu estudi.
És realment una llàstima que la família no volgués dipositar el fons documental familiar en un arxiu públic, accessible a tothom, que donaria un bon nom a la memòria històrica local d’un personatge culturalment molt important per la “senyora vila”.
Jo, des de la meva posició com historiador i arxiver proposo, si algú té documents que ell creu que té un cert valor, sisplau, que s’arribi a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès (Av. Europa, al costat de l’estació d’autobusos, al barri de la Girada) i comenti que té uns documents per si l’arxiu està interessat en ser-ne dipositari.
Esperem que no tornin a passar aquestes barbaritats!

25 de març del 2010

Al Racó de la Història del Cargol: el Monestir de Sant Sebastià dels Gorgs

Aquesta setmana el setmanari El Cargol publica en la secció El Racó de la Història la història del monestir de Sant Sebastià dels Gorgs, en nucli del mateix nom i municipi d'Avinyonet del Penedès.

http://www.elcargol.com/racohistoria.htm

22 de març del 2010

Comencen les obres de restauració del monestir de Sant Sebastià dels Gorgs d'Avinyonet del Penedès

La Diputació de Barcelona, a través del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), va iniciar ahir les obres de restauració del claustre de l'antic monestir de Sant Sebastià dels Gorgs d'Avinyonet del Penedès i de la millora de l'accés. El monestir va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) el dia 31 d'agost de 2000. Els treballs tenen un termini d'execució de deu mesos.

Des de l'any 1999, el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local ha portat a terme una sèrie d'estudis: històrics, arqueològics, constructius i artístics i la restauració de la coberta y dels dos pisos interiors de la torre campanar. En aquests treballs es van recuperar i sanejar els magnífics sostres d'emmotllats de guix figuratius que hi havia, originals del segle XVI o inicis del XVII.


El monestir de Sant Sebastià dels Gorgs apareix documentat l'any 1043 i, uns anys més tard, es convertí en Priorat. El terratrèmol de 1373 el va deixar molt deteriorat, el que va comportar obres de reparacions a l'absis i al campanar. L'any 1409 va passar a dependre del monestir de Montserrat. La desaparició del Priorat data de l'any 1821, quan va ser subhastat. En aquell moment, l'església va passar a ser una sufragània de la parroquial d'Avinyonet, però l'any 1867 va esdevenir parròquia independent.

A la darreria del segle XIX, sobre una part del monestir i del seu claustre es van construir diferents edificacions, com ara la rectoria. L'ala sud del claustre va quedar engolida per una d'elles, i tot l'espai claustral va ser utilitzat com a galliner i com a dependències agrícoles dels nous propietaris. A la dècada de 1970, el SPAL va iniciar els treballs de redescobriment del claustre, però aquesta actuació va quedar interrompuda.

3 de març del 2010

Crònica d'una mort ja anunciada: VINSEUM

Actualment, el Museu de Vilafranca - Museu del Vi, batejat fa dos anys com a Vinseum està en fase d'actualització des de fa uns anys.
Aquesta posada al dia contempla diferents actuacions. Per un costat, l'actuació arquitectònica, ja què els edificis que acollien en l'actualitat les col·leccions del museu presentes greus problemes d'estructura que estan portant a la restauració del Palau Reial i el futur enderroc de l'edifici conegut com Cal Pa i Figues. L'altra actuació correspon a l'actualització de l'exposició permanent deixant de costat els plantejaments d'un museu decimonònic per ser un museu del segle XXI, actual, explicatiu, amb recursos museogràfics antics (els diorames) acompanyats de nous (el mural parlant de Pau Boada sobre la vinya).
Per fer-ho possible cal la implicació del territori, de Vilafranca i del Penedès, i de les administracions generals. Per tal de dur a terme la implicació del territori cal que l'Ajuntament de Vilafranca continuï apostat com ha fet fins el 2009 pel museu, fent unes aportacions econòmiques que donin continuïtat al projecte d'un museu que no tan sols és el museu del vi de Vilafranca, sinó que és el museu de les cultures del vi de Catalunya. És, sens dubte, un projecte de ciutat, de territori i d'autonomia catalana. Els diners que l'ajuntament aporta al museu han de ser vists com una inversió i no com una despesa. Aquests dies hem conegut el decensís d'alguns vilafranquins perquè el museu és una fundació privada, potser la fòrmula de l'ens tampoc és la perfecta, alguns optarien per una fundació pública o un organisme autònom. Aquest és un tema que ha d'estar sobre la taula però que no és urgent.
El què és urgent és que el Govern de Convergència i Unió a l'Ajuntament de Vilafranca faci l'aportació que la Junta Directiva del Museu va demanar que fés l'Ajuntament. Sense l'aportació de 330.000 € el museu tindrà difícil la seva continuació, estem a les portes de la futura defunció del Museu perquè l'actual equip de govern de la vila creu que només ha d'aportar 100.000 €! Finalment, l'aportació aprovada en el pressupost municipal del dimarts 2 de març és de 190.000€.
Sí és cert que estem en temps de crisi, però la continuïtat del museu és cabdal. Els 330.000 € ens ha de portar a no reduir la despesa corrent i, per tant, no deixar d'oferir serveis; i la continuïtat del museu ha de ser vist com una inversió. Una inversió en promoció econòmica, comercial, turística i cultural de Vilafranca i del Penedès.
Esperem que les pressions que han fet alguns partits de manera pública com el PSC serveixi per posar de relleu una situació realment molt preocupant i que la població de Vilafranca del Penedès sàpiga els problemes que pateix el museu per poder continuar endavant.
Sense el Vinseum no podrem defensar un model de promoció econòmica, de comerç de centre històric, ni un model de cultura tradicional i obtenir un turisme de qualitat, vinculat amb el màxim valor del territori que és el conreu, les vinyes, el camp... tant que s'omplen alguns parlant de què l'identitat del Penedès està a les vinyes i no volen un museu de la vinya i el vi que expliqui el punt diferenciador del Penedès envers l'àrea metropolitana. Qui defensa un Penedès de vinyes és qui construeix polígons industrials en tots els municipis que governa o ha governat com Sant Sadurní d'Anoia, Subirats o Les Cabanyes, per posar uns exemples.
Ara és l'hora de defensar afèrrimament la continuïtat del Vinseum i crear una connexió amb el Centre d'Interpretació del Cava que s'està construïnt a Sant Sadurní d'Anoia. El lligam que es pugui crear entre aquestes dues institucions és necessari per a la comunicació cultural d'un territori, el Penedès, que ha de servir per atraure un turisme de qualitat i, oferir un ventall de possibilitats d'atracció amb les Rutes del vi i del cava del Consorci de Promoció Turística de l'Alt Penedès, i fer que tant els escolars com els jubilats visitin el nostre territori, trepitjin el nostre museu.
La situació del museu, a dia d'avui és realment molt complicada. L'Ajuntament de Vilafranca no aportarà en despesa corrent del museu 140.000 € que són els diners necessaris pel funcionament.
I això és greu...