dimecres, 26 de març de 2014

La Masia d’en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú és declarada Bé Cultural d’Interès Nacional

El passat 11 de març de 2014 el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya va aprovar declarar la Masia d’en Cabanyes Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de monument històric. Aquesta és la categoria de protecció patrimonial de major rang que atorga el govern de la Generalitat.

El procés es va iniciar el 14 de maig de 1980 quan es va incoar l’expedient de declaració de BCIN per resolució de la Dirección General del Patrimonio Artístico i no va ser fins l’any 2012 que el Consell Comarcal del Garraf i l’Ajuntament  de Vilanova van tornar a liderar el projecte. A la tardor de 2012 es va traslladar aquesta petició al Conseller de Cultura, Ferran Mascarell, durant la visita al Consell d’alcaldies, el 25 d’octubre de l’any passat.

D’ençà al gener de 2013 s’han produït tots els tràmits que han fet possible que la Masia ahir fos declarada BCIN: lliurament de la documentació tècnica i de la memòria històrica per part del Consell Comarcal del Garraf al Servei de Patrimoni Arquitectònic per tal de redactar l’expedient, i informes per part de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, entre d’altres.

El mes de maig de 2013 es va rebre l’informe favorable del Consell Assessor de la Conselleria de Cultura i l’informe de l’Institut d’Estudis Catalans que presideix Salvador Giner. El Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català destaca la importància de l’edifici (amb una detallada descripció arquitectònica) conjuntament amb el llegat de béns mobles, documents i pintures de la família Cabanyes, representants i impulsors de l’esperit de la Il·lustració. També fa referència a la seva ubicació, descrivint que la relació entre aquest monument i l’espai físic on és situat ha establert un diàleg ambiental, que al llarg del temps ha donat una gran entitat paisatgística, arquitectònica, emblemàtica i cultural a la població de Vilanova i la Geltrú i a la comarca del Garraf. 

Per la seva banda, l’Institut d’Estudis Catalans en el seu informe, fa referència a la idea central que Andrea Palladio volia projectar a les seves vil·les: fusionar la qualitat simbòlica i formal d’un palau urbà amb l’eficiència productiva i econòmica d’una explotació agrícola. L’IEC constata que la Masia d’en Cabanyes fa ressò d’aquesta idea, sintetitzant l’arquitectura solemne i culta d’un casalici senyorial amb constants tipològiques i constructives de les grans masies del país. Des del punt de vista dels valors històrics i culturals, destaquen alguns dels personatges de la nissaga familiar, que van projectar en aquest espai les seves inquietuds intel·lectuals i artístiques, testimoniades pels nombrosos llibres, pintures, mobles i objectes d’alt valor que hi van acumular. 

El procés s’ha acabat aquests darrers mesos amb la voluntat de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya d’elevar aquesta proposta a Consell Executiu del Govern de la Generalitat, que ha estat l’òrgan que l’ha aprovat finalment.

La Masia d’en Cabanyes

Conèixer la Masia d’en Cabanyes té interès, especialment, per l’espectacularitat de la seva edificació. De fet, es considera una de les obres arquitectòniques més singulars i significatives de les construïdes durant el primer període del neoclassicisme català. La Masia va ser edificada el 1798, sobre l’antiga Masia Parellada, per encàrrec de Llorenç de Cabanyes i Fuster, seguint els corrents internacionals que s’emmirallaven en el model de les vil·les pal·ladianes que van marcar una forta influència en l’arquitectura de finals del segle XVIII i començament del XIX.

Ha estat la casa pairal de personatges il·lustres de la literatura i la pintura catalana, d’una família que ha excel·lit en la seva trajectòria cultural i personal.  A més del propietari, hi han viscut Josep Anton de Cabanyes i Ballester, escriptor, poliglota, empresari i col·leccionista i els seus germans: Manuel de Cabanyes i Ballester, llicenciat en dret i, segurament, el poeta més internacional vinculat a la ciutat i Joaquim de Cabanyes i Ballester, militar i pintor reconegut com un dels representants dels paisatgisme català. També hi ha viscut Llorenç de Cabanyes i Olzinelles pintor, escriptor, traductor  i periodista i el seu fill Alexandre de Cabanyes i Marquès, el pintor del mar, la platja, les barques i els pescadors de Vilanova, l’últim dels modernistes, segons la seva pròpia definició.

El llegat Cabanyes no només està conformat per l’edifici i l’entorn de la Masia sinó molt especialment pel patrimoni de béns mobles com pintures, mobiliari, llibres, objectes, manuscrits, documentació, etc., que es troben repartits entre les estances nobles de l’edifici: el saló de la cúpula (o de música), la sala russa, la biblioteca o les cambres dels pintors Manel i Alexandre de Cabanyes.

La pinacoteca de la Masia està formada per 115 peces incloses en el corrent del romanticisme, mitològic, religiós d’escoles bolonyesa, flamenca, italiana i de l’escola del barroc espanyol. Es destaquen obres signades per Martí Alsina, Llorenç de Cabanyes, Alexandre de Cabanyes, Sinibald de Mas o Joaquim Espalter, així com els 12 gravats de Goya, dels quals Rosa Vives, catedràtica de pintura i gravat de la Universitat de Barcelona, va confirmar l’autenticitat a inicis de l’any passat.

També destaquen objectes com el piano clementí, l’arpa de principis de segle XIX, el llit d’estil colonial del poeta Manel de Cabanyes, el braser o el mobiliari provinent de Rússia o la biblioteca amb més de 600 volums: obres romàntiques de Lord Byron, Walter Scott, Víctor Hugo o Ossian, clàssics de la literatura italiana i espanyola, així com diccionaris, llibres de viatges, d’agricultura, tractats de comerç, enciclopèdies, etc.

En aquests darrers anys, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i  el Consell Comarcal del Garraf han  preservat i conservat aquest patrimoni, fent actuacions sobre l’estructura de l’edifici i restaurant algunes peces pictòriques, així com alguns elements del mobiliari.

Diversos usos

En l’actualitat l’edifici acull la seu institucional del Consell Comarcal del Garraf i una part dels seus serveis, situats a la segona planta de l’edifici. La sala de voltes situada a la planta baixa es concep com a espai per a usos diversos, acull la sala de plens de l’ens comarcal i el seu caràcter diàfan permet destinar-la a altres esdeveniments culturals, així com celebracions d’altres activitats públiques i privades, com exposicions, conferències, reunions, seminaris, etc.

La resta de l’edifici està destinat al Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes (CIRMAC), espai que dóna a conèixer i posa en valor el llegat de la família i explica de manera entenedora i vivencial el Romanticisme, moviment cultural que va deixar una petjada important a la comarca del Garraf.

Nota de premsa del Consell Comarcal del Garraf