dissabte, 18 de gener de 2014

La UB posa en marxa un programa d’apadrinament per restaurar les joies de la seva biblioteca

Convertir-se en padrí de la primera edició del Dialogo sopra i due massimi sistemi del mondo,de Galileu Galilei (1632), o de Los trabajos de Persiles y Sigismundade Miguel de Cervantes (1617), i ajudar a finançar els treballs de neteja, restauració, enquadernació i posterior digitalització d’aquestes i altres obres, ja és possible gràcies a la posada en marxa d’un programa de mecenatge impulsat des del fons bibliogràfic de reserva del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat de Barcelona.
La iniciativa, anomenada Apadrina un document, que de moment ha tingut molt bona acollida, es va presentar ahir dimecres, 15 de gener, a l'Edifici Històric. 
L'equip de govern de la UB ja ha apadrinat una de les obres, concretament el Systema Cosmicum, de Galileu Galilei (1699). Alguns dels membres del Consell de Notables d’Alumni UB, que també van assistir a l’acte, han pres igualment part activa en el programa i han manifestat la seva voluntat d’apadrinar un llibre. Així, la família Trias de Bes ha apadrinat el Dialogo sopra i due massimi sistemi del mondo, de Galileu Galilei (1632); Jordi Portabella, regidor d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, ha apadrinat el manuscrit de principis del segle XV Cercapou, de Francesc Eiximenis, i el xef Joan Roca és padrí del Libro del arte de cozina  (1609), de Diego Granado. També s’han afegit al projecte empreses com ara FIATC Mútua d’Assegurances, que ha apadrinat el treball Dendrographias (1662), del naturalista polonès Jan Jonston.
La Universitat de Barcelona té una de les col·leccions més valuoses de manuscrits i incunables d’Espanya, amb més de 3.100 exemplars (2.178 manuscrits i 975 incunables), als quals s’han d’afegir 150.000 volums impresos entre el segle XVI i el 1820. Tal com explica la responsable acadèmica del fons, la Dra. Carina Rey, «algunes són peces úniques i necessiten molta dedicació; s’hi ha d’anar invertint sempre perquè són documents molt sensibles a la humitat, els fongs i els petits insectes del paper».
Alguns dels manuscrits del fons de reserva tenen més de mil anys i el cost de les tasques de restauració de les obres oscil·len entre els 500 i els 2.400 euros, depenent de l’estat de conservació de cadascuna.
Els mecenes poden fer les seves aportacions a títol individual o col·lectiu, i poden optar per finançar la restauració total de l’exemplar o només una part (a partir de 50 euros). A canvi de la donació, els padrins rebran una còpia digital de l’obra apadrinada (en el cas que l’aportació sigui superior a 100 euros) i apareixerà el seu nom (o el de la persona que vulguin) a la fitxa del catàleg corresponent a la peça en qüestió.
En una primera fase del projecte, la Universitat s’ha fixat el propòsit de rehabilitar un centenar d’obres. Els treballs els durà a terme el personal del CRAI Biblioteca de Reserva i, si la selecció té una bona acollida, se seleccionarà una segona remesa de llibres. El criteri que s’ha emprat per escollir el primer centenar de títols candidats a l’apadrinament ha estat la varietat del fons, de manera que entre les obres que es poden escollir hi ha des de bíblies fins a tractats de física, passant per atles il·lustrats i fins i tot alguna novel·la. Segons Carina Rey, «es pretén oferir un ventall ampli de possibilitats perquè cadascú pugui triar d’acord amb els seus gustos».
 
Algunes de les obres que es poden apadrinar
Degli habiti antichi, et moderni di diuerse parti del mondo libri dve, fatti da Cesare Vecellio & con discorsi da lui dichiarati. Venècia, 1590
Catàleg d’indumentària amb dibuixos de Cesare Vecellio, nebot del pintor Ticià, i gravats en fusta de l’alemany Christopher Krieger. Conté 420 il·lustracions de vestits, la primera part dedicada a Europa, on s’inclou l’imperi turc, i una segona part molt més breu dedicada a l’Àfrica i l’Àsia. Cada personatge està representat amb la il·lustració acompanyada d’un text descriptiu. D’aquesta primera edició, només se’n coneix a Espanya un altre exemplar a la Biblioteca Capitular de la catedral de Pamplona. Se’n van fer dues edicions més, una el 1598 i la següent el 1664, encara que es van seguir utilitzant les mateixes planxes xilogràfiques. El cost total de la proposta de restauració és de 1.331 euros.

Hernán Cortés, Historia de Nueva-España. Mèxic, 1770
Es tracta d’una primera edició feta a Mèxic de la correspondència que Hernán Cortés va enviar a l’emperador Carles V durant la seva expedició a  Nova-Espanya. Les cartes descriuen no només els nous pobles i llocs conquerits sinó també els seus costums i tradicions. Edició a cura de l’arquebisbe de Mèxic Francisco Antonio Lorenzana. La portada està impresa a dues tintes amb un gravat al·legòric calcogràfic que representa el continent americà.
El text va acompanyat de nombroses làmines on apareixen detallats els tributs pagats a Moctezuma, a més d’una magnífica reproducció del Gran Temple de Mèxic, un gravat dels mesos de l’any mexicà  i dos mapes plegats que mostren les rutes d’Hernán Cortés i les costes d’Amèrica Central. El cost total de la proposta de restauració és de 1.625 euros.

Trobareu més informació del projecte a la pàgina Apadrina un document.