dimarts, 8 de desembre de 2009

El Rei Pere III d'Aragó, mort a Vilafranca, serà objecte d'estudi


El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, sota la direcció del Museu d’Història de Catalunya, restaurarà les tombes reials del Monestir de Santes Creus, coincidint amb el 850è aniversari del monument, que se celebra l’any vinent. Les tombes reials, que daten del segle XIV, corresponen als reis Pere III el Gran, Jaume II i la seva esposa Blanca d’Anjou i a l’almirall Roger de Llúria. Aquest projecte de restauració el va anunciar el dia 26 de novembre, en roda de premsa el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras.

El projecte consisteix en una intervenció arquitectònica, arqueològica i escultòrica a les tombes i l’obertura, l’excavació, l’exhumació i l’estudi de les restes humanes dels sepulcres. Segons els historiadors, aquestes tombes reials són els primers exemples de l’art gòtic català.

Durant la roda de premsa, el conseller ha destacat especialment l’obertura de la tomba de Pere III el Gran per a la seva restauració i estudi, “ja que els estudis previs que s’han fet d’inspecció i anàlisi semblen corroborar que es tractaria de l’única tomba reial de la Corona d'Aragó d’època medieval que no ha estat profanada i que, per tant, podria aportar dades inèdites del rei”. Segons apunten alguns historiadors, podria tractar-se d’una de les darreres tombes d’un rei medieval encara per estudiar.

D’aquesta manera, i després de romandre més de 700 anys intacta, el projecte de restauració preveu l’obertura d’aquesta tomba, que serà una oportunitat única per obtenir dades sense precedents sobre la vida i el físic del rei (ADN, característiques físiques, malalties que va patir durant la seva vida, causa de la mort, dieta alimentària, entre d’altres) i sobre els rituals d’enterrament reial de l’època, indumentària, armes i objectes d’ús reial que s’hi poguessin trobar (tècniques d’embalsamament, disposició del cos, aixovar amb què eren enterrats, tipus de taüt, entre altres aspectes).

El conseller ha anunciat que si l’estat de les restes ho permet, el cos del rei es traslladaria al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, amb seu a Sant Cugat del Vallès, per a ser restaurat i analitzat.

La intervenció també és d’especial interès atesa la importància de Pere III el Gran (València, 1240-Vilafranca del Penedès, 1285), fill de Jaume I i Violant d’Hongria, que va ser monarca d'Aragó i València i comte de Barcelona (en el període 1276-1285). Està considerat el responsable de l’expansió mediterrània de la Corona d'Aragó en l’edat mitjana. Es va casar, a desgrat del Papat, amb Constança de Sicília, filla del rei Manfred I. Va conquerir Sicília lluitant contra els francesos i contra el Papat, va flexibilitzar el poder autocràtic reial i va fer el primer pas per allunyar l’Església del poder polític a Europa.

El conseller Tresserras s’ha referit a Pere III com “un gran personatge històric que va marcar una època en l’Europa del seu temps” i ha afegit que “va ser l’arquitecte d’un ambiciós model d’expansió per la Mediterrània”. Joan Manuel Tresserras també ha destacat la gran presència del rei en la literatura i ha assenyalat que el van citar autors com Dant, Bocaccio o Shakesperare.

Estudi interdisciplinar del sepulcre de Pere III
Amb motiu de la restauració, s’han fet uns estudis previs d’inspecció i anàlisi de la tomba de Pere III, que han consistit en una endoscòpia (visió de l’interior del sarcòfag per mitjà d’una petita càmera de vídeo) i una analítica de gasos (estudi de l’atmosfera interior per determinar els compostos volàtils que poden desaparèixer un cop oberta la tomba).

Les imatges de l’endoscòpia mostren la presència d’unes restes humanes que ocuparien la llargada total de la banyera, cobertes per un teixit i contingudes dins una estructura de taüt, probablement de fusta i sense tapa. L’endoscòpia permet intuir la presència d’un crani i d’una possible cervellera o casc. Encara es desconeix si el cos porta vestimenta reial, armament i elements de defensa. Des del punt de vista científic, el nivell d’estanquitat de la tomba hauria permès un bon estat de conservació de les restes i de l’atmosfera ambiental interior del sarcòfag, que també pot aportar dades inèdites fins al moment.

Els primers resultats de l’analítica de gasos mostren que es podrien identificar elements com la brea, el betum, el sílice o herbes aromàtiques, que formen part de les receptes egípcies, gregues i posteriorment medievals utilitzades en processos d’embalsamament. L’embalsamament va ser una pràctica habitual en els enterraments de membres de les cases reials europees a partir del segle XII, amb tècniques procedents de l’antic Egipte.

L’excavació de la tomba, molt complexa tècnicament, permetrà fer un estudi interdisciplinari de les restes amb la intervenció d’historiadors, arqueòlegs, restauradors especialitzats en els diversos tipus de materials que es puguin trobar a l’interior de la tomba i paleopatòlegs, entre d’altres especialistes.

Els avenços tecnològics actuals permetran saber les característiques físiques i genètiques del rei, així com les malalties que va patir al llarg de la seva vida, la seva dieta alimentària o la causa de la seva mort. Així, es podrà fer una reconstrucció genètica de la dinastia reial, ja que s’analitzarà l’ADN de Pere III i es compararà amb les altres restes òssies, com les de la tomba de Jaume I, a Poblet, o la de Jaume II, a Santes Creus. També s’utilitzaran les noves tecnologies per fer una reconstrucció facial del rei.

Un rei enterrat com un emperador
Pere III va ser enterrat en un sepulcre molt sofisticat, propi d’un emperador. El cos del rei es troba en una banyera de pòrfir, elaborada en època antiga, probablement amb pedra procedent d’Egipte. Només queden onze banyeres d’aquest tipus a tot Europa. La reutilització de banyeres romanes de pòrfir com a sarcòfag reial va ser un tret característic de la cultura funerària del baix-imperi i del món bizantí que van reprendre tant els emperadors carolingis com, més tard, els papes de Roma.

La banyera disposa d’una gruixuda tapa de pedra nummulítica de Girona sobre la qual hi ha un sarcòfag format per una urna amb escultures policromades amb motius florals i religiosos. Tot aquest conjunt es troba dins d’un templet format per columnes que sostenen una volta i quatre pinacles.

Pere III va ser enterrat primerament l’any 1285 en un lloc indeterminat del mateix monestir, prop de l’altar, i va ser traslladat entre finals de l’any 1302 i principis de 1303 en un enterrament secundari a aquesta tomba, que va fer construir el seu fill Jaume II per honorar la grandesa del seu pare. Pocs anys després es construí un altre mausoleu a l’altra costat del creuer, on van ser enterrats el fill de Pere III, Jaume II, i la seva esposa Blanca d’Anjou. D’altra banda, al costat del mausoleu de Pere el Gran es troba la tomba de l’almirall Roger de Llúria, que va manifestar la seva voluntat de ser enterrat als peus del seu senyor.

La documentació històrica indica que només hi va haver un intent d’obertura de la tomba de Pere III, l’any 1857 per part del restaurador Bonaventura Hernández Sanahuja, que va poder aixecar uns escassos centímetres la tapa del sepulcre, tal com explica a les seves memòries. Es creu que la sepultura no ha estat profanada degut al gran pes de la tapa i del conjunt escultòric que té al damunt i perquè el monestir de Santes Creus va romandre en estat d’abandonament durant un període molt curt de temps després de la desamortització de 1835, ja que es va anar poblant ràpidament de pagesos de la zona i l’església es va transformar en parroquial ben aviat.

850è aniversari de Santes Creus
El juny de 2010 se celebra el 850è aniversari del Reial Monestir de Santes Creus, en commemoració de la donació de Santes Creus a la comunitat cistercenca de Santa Maria de Valldaura l’any 1160, data considerada com la de la seva fundació.

La restauració de les tombes reials és l’actuació més destacada prevista pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació per commemorar aquest aniversari. El projecte es completarà amb un projecte d’il·luminació de les tombes reials i del presbiteri de l’església. D’altra banda, el Museu d’Història de Catalunya, que gestiona els monuments patrimoni de la Generalitat, entre ells el Reial Monestir de Santes Creus, preveu emprendre mesures de millora de l’acolliment dels visitants i ja ha posat en marxa una nova senyalització interpretativa del monument que permet fer un itinerari pel conjunt. L’any 2008 el monestir va rebre 76.515 visites i va ser el segon monument més visitat de tots els que gestiona la Generalitat.