dimarts, 17 de febrer de 2009

La Presó republicana del Castell de Penyafort durant la Guerra Civil



Al llarg de la història del castell i convent de Penyafort, també dit de Sant Domènech o de Sant Domingo, han passat diferents hostes. Des de la mateixa família Penyafort, els nobles de la família Espuny, els monjos dominics, els Puig i Llagostera... fins a l’Aviació. L’edifici de l’antic convent va acollir durant els últims temps de la guerra civil una presó destinada als detinguts fets per l’aviació. Els presoners que habitaren la presó procedien majoritàriament d’Itàlia i Alemanya, ja que bona part de l’aviació franquista procedia d’aquests dos estats.
Feien estada en l’església, on dormien i podien sortir al que deuria haver sigut el claustre del convent i que en aquells moments era un pati, envoltat d’un mur de ciment i sobre aquest, una garita per a fer la vigilància. També en un cantó del patí es van construir uns serveis i unes dutxes. A l’església es va construir, just sota el cor, una paret amb una reixa, per tal de tancar millor als presoners. Els presoners però també sortien a fora del recinte per anar a buscar fusta, fer clots, diferents feines per a que es distraguessin. Els de l’aviació van portar algunes innovacions a l’edifici: llum i aigua. Aquesta darrera es portava amb uns camions i es deixava en un dipòsit. Diuen que en la presó del castell va estar clos el capità Julio Salvador Díaz Benjumea, un dels pilots espanyols del bàndol insurrecte més important. En la batalla de l’Ebre, el dia 3 d’octubre, en un combat aeri sobre el riu, el pilot Julio Salvador va ser tocat pels caces republicans i es va veure obligat a llançar-se en paracaigudes ja que el comandament de la direcció de l’avió se li havia trencat. Va caure en zona republicana i va ser pres.