Un conflicte de gran magnitud durant la Segona República a Vilafranca va ser el que feia referència al col·legi Sant Ramon de Penyafort. El 26 de maig de 1936 es va procedir a la confiscació de l’edifici i del material pedagògic de l’esmentada institució escolar, ja que des del Ministeri d’Instrucció Pública es prohibia l’ensenyament impartit per institucions religioses. D’aquesta manera, com que els pares de la congregació dels Fills de la Sagrada Família ja no podien donar classes, es procedí a la confiscació. Però no tant sols l’Ajuntament tenia en aquest l’únic motiu. Segons va fer constar l’Ajuntament, no disposaven de suficients diners per tal d’arranjar les antigues casernes per a instal·lar les Escoles Nacionals, d’aquesta manera i aprofitant l’avinentesa, recolzava l’acció que duia a terme Leonor Serrano com a Inspectora de primer ensenyament. Així l’Ajuntament podia disposar d’un edifici i d’un material per posar en un altre lloc les Escoles Nacionals. L’Ajuntament de Vilafranca es feia valer d’un document important: l’escriptura de compra venda de l’edifici. En ell, el bisbe Morgades, vilafranquí de naixement i vigatà de residència, com a comprador de l’edifici instaurà unes condicions. En l’escriptura, de 22 de febrer de 1899, exposà què “l’esmentada Associació de Fills de la Sagrada Família mentres, (quiera), dic, vulgui i pugui donar en ella ensenyança a nens o joves en la forma que determini l’esmentat Excm. E Ilm. Senyor mentres visqui i després de la seva mort, una Junta composta entre altres pel senyor Alcalde d’aquesta vila”. En la mort del bisbe una Junta regularia l’escola i els seus edificis. El bisbe Morgades així ho exposà “si per qualsevol motiu l’Institut no pogués o no volgués donar ensenyança en la forma que determina el Prelat de la Diòcesis de Vic o en el seu cas la referida Junta o no volgués o no pogués complir exactament qualsevol altre dels procedents pactes passarà la finca, junt amb totes les millores en ella practicades i sense cap abonament per raó de les mateixes, al Bisbe Doctor Morgades i ja hagués mort, passarà al Junta abans esmentada, perqué en benefici de la població de Vilafranca del Penedès, la destini a ensenyança, o a aquell altre objecte que estimi més convenient”.[1]
El bisbe Morgades va morir l’any 1901, dos anys després de la compra de l’edifici i en aquell moment no es va constituir cap Junta, que el Bisbat de Vic havia de fer. No va ser fins a 35 anys després que a l’Alcalde de Vilafranca, Fèlix Balaguer, se’n recordés d’aquesta clàusula i aprofitant que els religiosos s’havien d’expulsar, per a quedar-se l’edifici en nom de l’Ajuntament, i no de la junta que l’havia de regir, ja que la constitució de la Junta, a més, havia prescrit.
Així, l’Alcalde, l’Ajuntament, el Consell Local, l’Acció Protectora Escolar de pares de família i la Inspectora de Primer ensenyament procediren a la confiscació de l’edifici i a la realització de l’inventari del material pedagògic. El Pare Martí Grivé que actuava com a Director accidental va comentar que ell tenia en el seu poder una resolució del Conseller de Sanitat i Assistència en que el col·legi no estava classificat com a Institució de beneficència particular, en l’intent d’evitar la confiscació.[2]
Als sacerdots se’ls donà vuit dies com a termini per a marxar de l’edifici i que durant aquest temps la Guardia Civil vigilaria l’edifici i la seguretat personal dels religiosos, entre ells el Director accidental, el Pare Martí Grivé, un persona molt estimada en els sectors culturals de la vida, fundador i primer President del Museu de Vilafranca.[3] El que passà en aquest cas a Vilafranca va ser fins i tot tractat en el Parlament de Catalunya de la mà del diputat Trias de Bes.[4]
[1] AHCAP – AM. Actes municipals, 26 de maig de 1935. E-35-1521-1522.
[2] AHCAP. Copia de l’acta de confiscació provisional del Col·legi Sant Ramon. 9E 202.
[3] AHCAP – AM. Actes municipals, 26 de maig de 1935. E-35-1521-1522.
[4] Fructidor núm. 1494, 6 de juny de 1936.
El bisbe Morgades va morir l’any 1901, dos anys després de la compra de l’edifici i en aquell moment no es va constituir cap Junta, que el Bisbat de Vic havia de fer. No va ser fins a 35 anys després que a l’Alcalde de Vilafranca, Fèlix Balaguer, se’n recordés d’aquesta clàusula i aprofitant que els religiosos s’havien d’expulsar, per a quedar-se l’edifici en nom de l’Ajuntament, i no de la junta que l’havia de regir, ja que la constitució de la Junta, a més, havia prescrit.
Així, l’Alcalde, l’Ajuntament, el Consell Local, l’Acció Protectora Escolar de pares de família i la Inspectora de Primer ensenyament procediren a la confiscació de l’edifici i a la realització de l’inventari del material pedagògic. El Pare Martí Grivé que actuava com a Director accidental va comentar que ell tenia en el seu poder una resolució del Conseller de Sanitat i Assistència en que el col·legi no estava classificat com a Institució de beneficència particular, en l’intent d’evitar la confiscació.[2]
Als sacerdots se’ls donà vuit dies com a termini per a marxar de l’edifici i que durant aquest temps la Guardia Civil vigilaria l’edifici i la seguretat personal dels religiosos, entre ells el Director accidental, el Pare Martí Grivé, un persona molt estimada en els sectors culturals de la vida, fundador i primer President del Museu de Vilafranca.[3] El que passà en aquest cas a Vilafranca va ser fins i tot tractat en el Parlament de Catalunya de la mà del diputat Trias de Bes.[4]
[1] AHCAP – AM. Actes municipals, 26 de maig de 1935. E-35-1521-1522.
[2] AHCAP. Copia de l’acta de confiscació provisional del Col·legi Sant Ramon. 9E 202.
[3] AHCAP – AM. Actes municipals, 26 de maig de 1935. E-35-1521-1522.
[4] Fructidor núm. 1494, 6 de juny de 1936.