Ara fa 70 anys que es va posar en funcionament el camp d'aviació de Santa Margarida i els Monjos. Va ser per aquestes dates quan els primers avions katiuskes van aterrar però, aquest model d'avió va estar molt poc temps als Monjos. Era un avió que necessitava unes pistes molt més llargues de les que hi havia.
A finals del 1937 i principis de 1938 uns rumors van començar a circular pel poble: es faria un camp d'aviació. Els habitants del municipi van tenir una sensació estranya, entre neguit i sorpresa, amb unes dosis de preocupació. La preocupació venia per les terres que eren treballades i que els pagesos haurien de deixar de cultivar. Per això, Pau Jané Figueras, com a president de la Unió de Rabassaires, i Joan Fàbregas Cañellas, com a secretari, van fer un informe relatiu de tots els propietaris i cultivadors de terres que estaven afectades per la construcció del camp i que demanaven una indemnització per ocupar les terres i destruïr els conreus.
La construcció del camp es va realizar marcant el peímetre que tindria l'aeròdrom per procedir després a arrencar els ceps, arbres, conreus i tota aquella petita construcció que fes nosa com marges entre finques.
Al llarg de la guerra civil la presència de l'aviació va ser clau, sobretot durant la batalla de l'Ebre on els aeròdroms del Penedès, i sobretot els dels Monjos, va jugar un paper molt important.
El camp d'aviació dels Monjos abastava una extensió de 50.000 m2 entre els nuclis dels Monjos, la Ràpita i Cal Rubió, amb una lleu pendent cap a l'est del camp.