Keep calm... trobats a internet! (6)

L'Ofici Solemne, uns goigs nous i un concert en la inauguració de la capella de Sant Jocund a la basílica parroquial de Santa Maria

Amb motiu de la festivitat dilluns vinent, dia 9 de febrer, de sant Jocund, compatró de Vilafranca, diversos actes tindran caire commemoratiu tota vegada que s’inaugurarà la capella dedicada al Sant amb el plafó de ceràmica popular catalana creat per l’artista Fina Via de can Fontanals.

Festivitat de Sant Jocund

Dilluns 9 de febrer, a les 8 del vespre, hi haurà l'Ofici Solemne a la basílica en honor al Sant i en acabar es beneirà el conjunt artístic de majòliques que des d’ara constituiran la capella de sant Jocund, situada la primera capella del cantó de l’epístola en entrar al temple. S’interpretaran allí els tradicionals goigs dedicats al Sant dels que Gogistes Penedesencs n’ha fet una edició especial amb motiu d’aquesta celebració, edició que s’oferirà a tots els fidels presents.

La majòlica-retaule obra de Fina Via, de Can Fontanals, medeix 2,40 metres d'amplada per 2,80 metres d'alçada, i està realitzat amb rajola popular catalana. A la majòlica s'hi representa a l’espai central a sant Jocund en la glòria i als seus peus una imatge de la Vilafranca que al segle XVII el va acollir per segon patró de la població després de sant Ramon de Penyafort i molt abans de l’arribada de les relíquies de sant Fèlix. El mural reprodueix també diverses estrofes dels goigs del Sant i imatges del que allí s’expressa, és a dir, sant Jocund guarint malalts a l'Àfrica, a un hospital i a Vilafranca, i el sant en processó. Tot plegat completat amb precioses sanefes i motius florals.

Els actes, oberts a tothom, són el resultat de la campanya popular “una rajola per a sant Jocund” iniciada fa un any i que encara és oberta a noves aportacions per cobrir els costos d’aquesta realització. Les aportacions, de 50 euros, es poden realitzar al compte corrent del Banc Popular: ES04 0075 0769 3806 0060 6341, cal fer constar el nom i cognoms i el número de telèfon.

Concert de Sant Jocund 2015

El proper diumenge dia 8, en acabar la missa de les dotze del migdia a la basílica, a les 13h, hi haurà el concert de Sant Jocund 2015 a càrrec de Neus Santesmases a la flauta travessera i Berenguer Montserrat a l’orgue de Santa Maria. Aquests dos joves músics que han fet concerts a Santa Maria del Mar, Montferri, el Pla de Santa Maria, Vilafranca, Vila-rodona, Santa Fe i la Granada, oferiran una selecció de peces de Mozart, Telemann, Albinoni i Hartmann, entre d’altres.

Neus Santesmases Rabadà (Vila-rodona, 1996), va iniciar els seus estudis musicals als 5 anys a l’Escola Municipal de Música Robert Gerhard de Valls on va estudiar fins l’any passat. El seu instrument principal és la flauta travessera però també toca el flautí, el piano, l’orgue, el saxo i la guitarra. Com a flautista ha participat durant 4 anys al Conjunt Orquestral Simfònic, Stage que organitza l’Orquestra Camerata XXI de Reus. També ha assistit a trobades i cursets de flautistes. És organista de la Parròquia de Sta. Maria de Vila-rodona i assisteix des de fa 3 anys als Cursets per a Organistes d’Església que es fan a Montserrat. Actualment estudia Pedagogia Musical a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

Berenguer Montserrat (Vilafranca, 1995), va començar als 7 anys els estudis de piano i llenguatge musical a l'Escola Municipal de Música Maria Dolors Calvet de Vilafranca amb Montse Rios i als 10, els d'orgue amb en Jonatan Carbó a l'Escola Municipal de Música d'Igualada. Fa 6 anys que assisteix als cursets per a Organistes d'Església a Montserrat i des de fa 10 anys és organista de les parròquies de Vilafranca. Ha realitzat diferents audicions d'orgue i música de cambra. Actualment està estudiant el doble grau d'Enginyeria Informàtica i Matemàtiques a la Universitat de Barcelona.

La Generalitat de Catalunya va declarar l'any 2015 com a l'Any de les Biblioteques

El Govern ha aprovat declarar l’any 2015 com a Any de les Biblioteques, coincidint amb el primer centenari de la creació de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Mancomunitat de Catalunya. Es tracta d’un dels projectes més emblemàtics de la Mancomunitat, que expressa, al mateix temps, un dels signes d’identitat de Catalunya: la consideració de la cultura com un element clau per al desenvolupament del país.

 

Constituïda l’any 1914, la Mancomunitat va encomanar al Consell d’Investigació Pedagògica un projecte de planificació per crear biblioteques a tot el territori de Catalunya amb l’afany d’estendre la cultura i la formació per tot el país. Fruit d’aquell projecte, redactat bàsicament per Eugeni d’Ors, va néixer el disseny d’un pla ambiciós. El juliol de 1915, la Mancomunitat va convocar el primer concurs per adjudicar quatre biblioteques populars, una en cada demarcació: Valls, Sallent, les Borges Blanques i Olot. A la tardor del mateix any, ja va començar a funcionar l’Escola Superior de Bibliotecàries.

 

El Departament de Cultura assumirà l’organització i el finançament de commemoració. Per materialitzar-la, s’ha acordat crear la Comissió Promotora de l’Any de les Biblioteques, que encapçalarà el president de la Generalitat i que actuarà com a òrgan de comunicació i de trobada de les institucions relacionades amb l’àmbit de les biblioteques de Catalunya, especialment diputacions, ajuntaments i entitats municipalistes. Es crea també la Comissió Executiva de l’Any de les Biblioteques, que presidirà el conseller de Cultura i que avaluarà i seleccionarà els projectes a desenvolupar en el marc de la commemoració. La comissió podrà proposar millores i farà el seguiment del grau d’èxit dels objectius de la celebració. També es constitueix el Consell Assessor de l’Any de les Biblioteques, que presidirà la cap del Servei de Biblioteques, i que proposarà els projectes de la commemoració i prestarà el suport necessari per realitzar-los.

 

El Departament de la Presidència nomenarà els vocals i la Secretaria de la Comissió Promotora, mentre que el conseller de Cultura nomenarà els vocals i designarà la Secretaria de la Comissió Executiva i el Consell Assessor. La Secretaria recaurà en una persona tècnica del Departament de Cultura. Els integrants d’aquests òrgans no percebran cap tipus de remuneració per assistir a les reunions. Aquests òrgans col·legiats s’extingiran un cop hagin complert les funcions atribuïdes i, en tot cas, el 30 de juny de 2016. 

Nota de premsa de la Generalitat de Catalunya

Es presentarà públicament la nova capella de Sant Jocund

El proper dijous 29 de gener, a les 19h, tindrà lloc a la Sala Parroquial Mn. Joan Vinyeta (plaça de Santa Maria) la presentació de la capella de Sant Jocund a càrrec dels membres de la Comissió de Sant Jocund, Mn. Jaume Berdoy, rector de la parròquia de Santa Maria, i Fina Via Roig, artista, autora del retaule majòlica de Sant Jocund. 

La data d'inauguració i benedicció de la capella de Sant Jocund tindrà lloc el proper dilluns 9 de febrer, després de l'Ofici Solemne del compatró de Vilafranca, el qual començarà a les 20h, a la basílica parroquial de Santa Maria.

S'ha inaugurat el Centre d'Interpretació de l'Última Defensa de Barcelona

El passat diumenge 18 de gener, a la una del migdia, es va inaugurar a les antigues escoles de El Pago, a Subirats, el Centre d'Interpretació de l'Última Defensa de Barcelona. Aquest espai és un equipament que serveix per explicar els fets ocorreguts els dies 22 i 23 de gener de 1939, quan els soldats republicans van construir fortificacions a banda i banda de la carretera N340, des de El Pago fins l'Ordal, amb l'objectiu d'alentir el màxim possible l'avenç de les tropes franquistes cap a la ciutat de Barcelona.

La posta en marxa d’aquest equipament cultural ha sigut possible a través de l’Ajuntament de Subirats que s’ha fet càrrec de la seva museïtzació i el Centre d’Estudis de Subirats, presidit per Josep Mata, que ha elaborat i dirigit el projecte, un nou espai per Subirats on es vol ubicar una petita biblioteca temàtica de la Guerra Civil, a més, d’adaptar el Centre d’Interpretació per la realització de diversos actes, com poden ésser: presentacions de llibres, conferencies, o visites escolars. La visita a l’interior del Centre d’Interpretació de l’Última Defensa de Barcelona es podrà fer amb reserva prèvia trucant al telèfon del Patronat de Turisme de Subirats i cada 3r diumenge de mes, coincidint amb la visita guiada Última Defensa de Barcelona, itinerari cultural i paisatgístic que transcorre per les muntanyes d’Ordal, on es reviuen les darreres hores de la fi de la Guerra Civil a Subirats. Cal esmentar també, que el CIUDEB esta dins de la Ruta del Front dels tres itineraris de la Guerra Civil al Penedès. 

L’altra noticia a destacar de les jornades d’enguany, és el darrer descobriment, que es va dur a terme a principis del 2014, de tres fosses a la Serra de Riés, on part dels membres del CESUB i altres persones, varen trobar restes òssies humanes que corresponen a cinc soldats republicans. La Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament ha decidit crear un grup de treball per investigar el contingut de les fosses, amb aquesta ajuda es podrà fer la prospecció, les excavacions corresponents i dignificar-ne l’espai. Així mateix aquest grup intentarà trobar altres fosses, l’existència de les quals estan documentades pels estudis efectuats i les comunicacions de testimonis orals. Aquesta serà la primera campanya de prospecció, localització i anàlisi de restes humanes de la Guerra Civil planificada a Catalunya i duta a terme per la Generalitat de Catalunya.

El suport a la dictadura franquista: l'Exèrcit, l'Església i la Falange

El suport de la dictadura del General Franco es basava en tres pilars bàsics: l'Exèrcit, l'Església i la Falange. Breument parlarem en aquest apartat de cadascun d'ells i del seu paper en els primers anys del franquisme o també anomenada postguerra.

L'Exèrcit, primer pilar del que parlarem, serà un element clau en el franquisme. Els capitans generals de cada regió militar eren els caps de tots els militars d'aquella zona i eren fidels a les ordres del General Franco. Encara que alguns alts comandaments de l'exèrcit, degut a la gran amistat amb el dictador, podien fer i desfer sense consultar-li. Els capitans generals eren la primera autoritat del règim, per sobre de les polítiques, i que sovint intervenien per resoldre conflictes. L'exèrcit franquista actuà com a força d'ocupació, de control i de mantenir l'ordre públic. L'estament militar fou qui exercí la repressió a tots els nivells i, d'entre altres coses, organitzà els consells de guerra i els capitans generals foren els que dictaren les sentències. Els militars, a mida que anaven fent les ocupacions de les poblacions, eren ells els que organitzaren de nou els municipis. Per exemple, el 26 de gener de 1939, l'exèrcit creà un règim especial que incloïa a tota la província de Barcelona, dirigit per la Jefatura de las Fuerzas y Servicios de Ocupación de Barcelona sota la direcció de Eliseo Álvarez Arenas.

L'Església Catòlica va jugar un paper molt important durant el franquisme ja que va ser una peça clau en el suport donat al General Franco. L'Església, des del Vaticà, que durant la Guerra Civil va ser una mica reticent en les maniobres de Franco i dels seus col·laboradors; des d'Espanya, la majoria dels bisbes realitzaren la carta col·lectiva on l'episcopat espanyol estava a favor de la insurrecció, però que en cap frase de la carta es fa referència a la "cruzada" que Franco tant va mencionar i popularitzar. Un cop acabada la guerra, el Papa Pius XII va emetre un telegrama de felicitació al dictador per la seva victòria on el felicitava per la victòria catòlica d'Espanya i desitjava que es retorni a les antigues tradicions cristianes. Després del context anti-catòlic que es vivia a Espanya des de la República i de la Guerra Civil, les jerarquies de l'Església van començar a viure en la glòria. Per algunes persones la guerra havia sigut per voluntat divina perquè significava la recristianització d'Espanya

L'Església catòlica va intentar aconseguir amb el franquisme tenir una important influència social on, amb els actes religiosos de diversos tipus, el control moral de la població i la recuperació de poder donar l'ensenyament escolar amb moral catòlica, foren alguns dels punts claus de la presència de l'Església. A més a més, cal dir que Franco podia escollir les persones que ocuparien les seus episcopals, així podia controlar els bisbats i les diòcesis. 

La Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET - JONS) era el partit únic i va ser creat a l'abril de 1937 mitjançant la unificació de la Falange, dels carlins, monàrquics, catòlics i conservadors. A Catalunya, la gent de dretes, les oligarquies locals ho feren per conveniència política, social i econòmica. Al partit s'afiliaren els ex–combatents, ex–captius, treballadors i funcionaris públics, antics carlins, de la Lliga i algun que altre republicà. La Falange es realitzà per a controlar tots els organismes polítics i administratius com ajuntaments, diputacions, sindicats, associacions econòmiques i gremials, premsa, associacions esportives, culturals, juvenils, etc. La FET - JONS, tenia una estructura jeràrquica i els seus membres eren nomenats des de dalt. Feia el control polític amb un òrgan d'Informació i investigació que vigilava a la població, per tal de que aquesta fos sotmesa a les directrius franquistes i falangistes. Els falangistes eren els que més havien demostrat públicament el seu suport a Franco i des de l'exterior rebien l'acusació d'ésser els responsables directes de la repressió. A més eren una organització amb una àmplia xarxa organitzativa i eren capaços de mobilitzar a gran quantitat de gent ja que rebien grans partides econòmiques provingudes dels pressupostos generals de l'Estat.

Keep calm... trobats a internet! (5)