4 de desembre del 2014

La Mostra Internacional de Films de Dones arriba a Vilafranca

Vilafranca del Penedès acollirà durant tres divendres d'aquest mes de desembre la projecció de quatre films participants a la 22a Mostra Inter- nacional de Films de Dones de Barcelona. Aquesta mostra ha previst enguany un programa d'itineràncies en diferents ciutats per tal de divulgar els films de les cineastes catalanes, amb la col.laboració de la Fundació SGAE i la Diputació de Barcelona.

Concretament les sis ciutats catalanes on es desenvoluparan les projeccions amb la col.laboració dels diferents ajuntaments seran Igualada, Manresa, Montcada i Reixach, Sant Cugat del Vallès, Vic i Vilafranca del Penedès.

A Vilafranca tindran lloc les projeccions del programa "Memòries" amb quatre films dirigits per Mireia Ros, Maria Zafra i Carla Subirana, respectivament. Les projeccions, en col·laboració amb l'Ajuntament de Vilafranca i Cineclub Vilafranca,tindran lloc a la sala Zazie del Teatre Casal (rambla de Nostra Senyora, 35).

El programa "Memòries" busca la reconstrucció del passat i el seu paper en la modulació dels records i l'elaboració de les llegendes familiars. Aquestes són les reflexions en els films que composen aquest programa. Les sessions són gratuïtes i es faran els divendres 5, 12, i 19 de desembre a les 20,15h. En cada passi del film es comptarà amb la presència de la directora del mateix.

La primera projecció serà aquest divendres 5 de desembre amb el film Barcelona, abans que el temps ho esborri, de Mireia Ros (2011). La segona serà divendres 12 de desembre amb la projecció d'El recolector de recuerdos (2011) i Memorias, norias y fábricas de lejia (2011), ambdues de Maria Zafra. La darrera projecció serà divendres 19 de desembre amb el film Nedar (2008), de Carla Subirana.

1 de desembre del 2014

Es farà una campanya de prospecció, localització i anàlisi de restes humanes de la Guerra Civil a la Serra de Riés (Alt Penedès)

El director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Miquel Puig, ha presentat la campanya de prospecció, localització i anàlisi de restes humanes de la Guerra Civil a la Serra de Riés (Alt Penedès) que la Generalitat durà a terme durant l’any 2015.
 
La roda de premsa ha tingut lloc a la seu del Departament de Governació i ha comptat amb l’assistència del president de l’Institut d’Estudis Penedesencs, Ramon Arnabat; l’alcalde d’Olesa de Bonesvalls, Enric Ases; el diputat David Bonvehí; el director de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, Jordi Medallo, i el vocal de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya, Joan Trias.
 
Durant la presentació, el director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Miquel Puig, ha informat de la voluntat del Govern de desenvolupar cada any una campanya de prospecció, atès que un objectiu bàsic de la política sobre desapareguts i fosses de la Guerra Civil, a més de reparar la memòria de les víctimes i els seus familiars, és satisfer el dret de la societat a conèixer els fets d’aquell període històric, tot contribuint a ampliar-ne la informació disponible.
 
Miquel Puig, que ha recordat la normativa vigent en matèria de desapareguts i fosses comunes de la Guerra Civil, ha explicat que l’actuació de la Generalitat inclou la gestió del Cens de Persones Desaparegudes i el Mapa de Fosses Comunes.
 
Actualment, el Departament de Governació i Relacions Institucionals, competent en polítiques públiques de memòria democràtica, d’acord amb Decret 184/2013, de 25 de juny, planifica una campanya de prospecció, localització i anàlisi de restes humanes de la Guerra Civil a la Serra de Riés, a desenvolupar durant el 2015.

Antecedents
 
El març de 2014, arran d’unes troballes fortuïtes d’ossos humans, la Generalitat va impulsar una excavació d’urgència a la Serra de Riés, en aplicació del Protocol de col·laboració entre el Departament de Governació i Relacions Institucionals i el Departament de Cultura per als casos de troballes de restes humanes i béns mobles associats del període històric de la Guerra Civil i la dictadura franquista.
 
L’actuació va constatar l’existència de dues fosses comunes al torrent dels Albans de la Serra de Riés, de conformitat amb els estudis històrics existents. S’hi van recuperar objectes i ossos corresponents a quatres soldats de la Guerra Civil, que han estat objecte d’anàlisi antropològica per part de professionals experts en la matèria. Tant els treballs de camp com les noves comunicacions de troballes de restes en indrets propers a les dues fosses excavades ratifiquen que és probable que hi hagi més fosses en aquest sector de l’Ordal.
 
Campanya 2015
 
La Generalitat de Catalunya ha decidit completar la intervenció a la Serra de Riés, d’acord amb el criteri del Comitè Tècnic per a la recuperació i la identificació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. També s’ha tingut en compte el context històric, estudiat abastament per l’Institut d’Estudis Penedesencs.
 
En aquest sentit, el director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Miquel Puig, ha informat de la constitució d’un equip interdisciplinari amb professionals del camp de l’arqueologia, l’antropologia física i forense i la història contemporània, que assumiran la planificació i execució  del projecte tècnic d’intervenció.
 
L’equip responsable del projecte tècnic, organitzat en grups de treballs específics, desenvoluparà les diverses etapes del projecte (documentació, intervenció sobre el terreny, anàlisi i elaboració de la memòria final), les quals inclouen les tasques següents: realitzar l’anàlisi antropològica i, si és tècnicament possible, la identificació genètica de les restes humanes que s’hi puguin localitzar; garantir que el tractament dels objectes –associats a les restes– que puguin tenir valor arqueològic s’ajusta a la normativa vigent en matèria de patrimoni cultural, i proposar les mesures corresponents a la dignificació i la senyalització de l’espai, així com també elaborar la memòria final del conjunt de l’actuació.       
     
Context històric de les fosses de les Serres de l’Ordal
 
D’acord amb les informacions proporcionades per l’Institut d’Estudis Penedesencs, després de l’ocupació de Vilafranca del Penedès, el 21 de gener de 1939, els republicans intentaren contenir l’avenç franquista a l’Ordal amb la incorporació de la 196 Brigada Mixta. Aquestes tropes foren encerclades en el camí cap al Turó de les Mentides. El radi de localització de fosses abasta els termes municipals de Subirats, Olesa de Bonesvalls i Avinyonet de Penedès.
 
L’Institut d’Estudis Penedesencs considera que a la zona de la Serra de Riés i al Turó de les Mentides existeixen dues fosses comunes, on podria haver-hi entre 15 i 20 cossos, i que a la zona del barranc dels Albans, adjacent, hi hauria dues fosses més, on podria haver-hi entre 7 i 9 cossos. Per tant, en total hi hauria restes d'un màxim de 29 persones (quatre de les quals ja han estat localitzades en les excavacions desenvolupades per la Generalitat el març de 2014).

Nota de premsa de la Generalitat de Catalunya

24 de novembre del 2014

Propera presentació del llibre sobre Fèlix Janer Bertran, obra de Jaume Baltà Moner

Fèlix Janer i Bertran (1779-1865) era fill d’una família senzilla de ferrers de Vilafranca. Va estudiar Medicina a la Universitat de Cervera i va ocupar diversos càrrecs en centres d’ensenyament superior i en col·legis professionals de Medicina de Cervera, Barcelona i Madrid. El Dr. Janer va esdevenir una referència mèdica a nivell europeu a mitjans del segle XIX, compaginant l’ensenyament i l’aprenentatge continuat.
Va escriure nombrosos tractats mèdics i divulgatius, com per exemple una instrucció per preservar-se del còlera morbo asiàtic, que va provocar una gran mortaldat en diverses ciutats espanyoles l’any 1834. Va ser un dels introductors de l’homeopatia a Catalunya i va tenir un paper destacat en la seva difusió. Va ser membre de totes les institucions científiques de Barcelona (Reial Acadèmia de Barcelona, Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, Reial Acadèmia de Bones Lletres...) i de Madrid (Real Academia de Medicina de Madrid, Real Academia de Historia...).
A més de divulgar el seu coneixement científic com a professor de clínica durant molts anys a Barcelona, va donar a conèixer la seva concepció sobre l’ètica mèdica i sobre la responsabilitat social de la Medicina. En els seus tractats explica com el metge ha de visitar els malalts, pobres i rics; com ha de ser el tracte amb els pacients als hospitals, el comportament dels metges davant les epidèmies i els contagis, etc. Aquest treball, pioner en el segle XIX, fa que encara avui, en els congressos sobre aquesta temàtica mèdica, el seu nom sigui recordat.
Paral·lelament, el Dr. Janer va tenir una vida política i una activitat social ressenyables. Durant la Guerra del Francès va evitar un assalt de l’exèrcit napoleònic a Vilafranca gràcies al seu domini de la llengua francesa i al fet que va oferir assistència mèdica gratuïta en diversos hospitals militars. Va ser triat com a membre de la Junta Provisional de la Província de Catalunya durant el procés revolucionari i va ser escollit diputat a Corts en dues ocasions (1820 i 1840), on va defensar fermament els interessos de Catalunya durant les seves intervencions com a diputat.
Va ser un dels impulsors del periodisme mèdic a Catalunya i de la Gaseta de Catalunya, que es plantejava com a objectiu principal “Il·lustrar al poble traient-lo de les tenebres en què l’han submergit l’error i el fanatisme coberts les més vegades amb el vel de Religió”.
El treball sobre el Dr. Fèlix Janer, a banda de biografiar la seva vida i la seva obra, també ens explica l’entorn polític de l’època. Com molts altres personatges il·lustres d’aquells anys, va lluitar per defensar els interessos de Catalunya; entre ells, el trasllat de la Universitat de Cervera a Barcelona, que es va convertir en una qüestió transcendental per al progrés cultural, científic i econòmic de Catalunya. El Dr. Janer va ser un home molt avançat al seu temps: defensava l’educació i la sanitat per a tothom, per fer una societat més justa, i recomanava als seus alumnes que aprenguessin llengües i que viatgessin a l’estranger, perquè la medicina era una ciència universal.
D’altra banda, el treball també reivindica la figura del Dr. Janer com a representant de la ciència penedesenca del s. XIX, al mateix nivell que altres vilafranquins de renom com Manel Barba i Roca, Xavier Llorens i Barba o Manuel Milà i Fontanals, als quals se’ls reconeix l’aportació feta des de Vilafranca a la cultura catalana.
L’autor d’aquesta biografia i estudi històric és el vilafranquí Jaume Baltà i Moner. Baltà és biòleg de formació i treballa com a documentalista i assessor fiscal. És membre de l’Institut d’Estudis Penedesencs i ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades del sector agrari i a la premsa diària. Jaume Baltà ha estat guardonat amb diversos premis periodístics a Vilafranca del Penedès i distingit amb un dels premis de recerca de la Festa de la Verema de Sant Sadurní d’Anoia l’any 1991. L’estudi sobre el Dr. Fèlix Janer i Bertran va rebre el “Premi a l’edició de recerca històrica Consell Comarcal de l’Alt Penedès 2013”.
En la presentació del llibre, que es farà a la sala d’actes del Consell Comarcal el dijous 27 de novembre, a partir de 2/4 de 8 del vespre, hi participaran també Ramon Arnabat, president de l’Institut d’Estudis Penedesencs; Josep M. Ustrell, membre de la Reial Acadèmia de Medicina i de la Societat Catalana d’Història de la Medicina; Mercè Durfort, catedràtica de Biologia de la UB i vicepresidenta de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona; Raimon Gusi, conseller comarcal de Cultura, i Francesc Olivella, president del Consell Comarcal de l’Alt Penedès.
Nota de premsa del Consell Comarcal de l'Alt Penedès

21 de novembre del 2014

Penedès TV es fa ressò de la presentació del llibre Història de la Policia Local de Vilafranca del Penedès

Ràdio Vilafranca i Penedès TV, un cop més atents a l'actualitat vilafranquina, han emès avui divendres a L'Informatiu la notícia de la presentació del llibre "Història de la Policia Local de Vilafranca del Penedès, 1884-2014, i els altres cossos de seguretat municipal", publicat per la regidoria de Seguretat Ciutadana de l'Ajuntament de Vilafranca. 

En el següent enllaç podreu veure la notícia de la presentació del llibre:

18 de novembre del 2014

Penedès TV emet a l'informatiu la notícia del retaule-majòlica de Sant Jocund

El passat divendres 14 de novembre a L'Informatiu de Penedès TV va emetre un reportatge sobre el retaula-majòlica de Sant Jocund que la ceramista Fina Via, de Can Fontanals d'Avinyonet del Penedès, ha realitzat per encàrrec de la Comissió de Sant Jocund. En el següent enllaç es pot veure el reportatge:




16 de novembre del 2014

Invitació a la presentació del llibre "Història de la Policia Local de Vilafranca del Penedès, 1884-2014, i els altres cossos de seguretat municipal"


El proper dijous 20 de novembre, a les 19h, a l'auditori de Vinseum, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, es presentarà el llibre escrit per Alberto Martín Iglesias i Daniel Sancho París, titulat "Història de la Policia Local de Vilafranca del Penedès, 1884-2014, i els altres cossos de la seguretat municipal".

El llibre repassa tota la història de la policia local de Vilafranca d'ençà la creació del cos el 1884 fins a l'actualitat, i tractant també els altres cossos que al llarg dels segles XIX i XX n'han format part com els agutzils, els serenos i la policia rural. 
Esteu tots convidats a l'acte!
El llibre ha estat publicat per l'Ajuntament de Vilafranca, regidoria de Seguretat Ciutadana i el preu de venda és 12 euros. 

15 de novembre del 2014