Participació al VIII Congrés de la CCEPC "1960-1980. Transicions i canvis"

Entre els dies 10 i 12 de novembre es va celebrar al Museu d'Història de Catalunya, a Barcelona, i a Citilab, de Cornellà, el vuitè congrés de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana (CCEPC) amb el tema "1960-1980. Transicions i canvis". 

Els tres àmbits del congrés van ser:

Ideologia, cultura i identitats. Estudis dels corrents, moviments o grups des de la perspectiva de la renovació davant el discurs "oficial", l'aportació de nous plantejaments, la capacitat de crear consciència col·lectiva i sensibilització social.

Moviments socials. Estudis sobre les incidències dels moviments relacionats amb les condicions de vida i del treball. Accions dels moviments o grups en territoris concrets.

Associacionisme i sociabilitat. Estudis sobre associacions i grups informals, les seves aportacions i incidències sobre les dinàmiques dels pobles i ciutats. Composició dels grups, procedències i continuïtats. Les accions.

En aquesta ocasió vaig presentar dues comunicacions que es van incloure en els àmbits 1 i 3. La primera comunicació portava per títol: El moviment de resistència antifranquista a Vilafranca del Penedès i Alt Penedès i, la segona, l'Associació de Veïns Penyafel de Santa Margarida i els Monjos, exemple de la lluita veïnal a un municipi de l'Alt Penedès.

La valoració per part dels relators de les meves comunicacions van ser molt positives, destacant que eren molt completes en quan a informació.

Dimissions al CONCA: les maneres de fer de CIU

Barcelona (ACN).- Deu dels onze membres del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CONCA) han anunciat la seva renúncia al càrrec per discrepàncies amb una de les Lleis Òmnibus. Segons han explicat en un comunicat, el Projecte de Llei d'Agilitat i Reestructuració Administrativa suposa un "canvi substancial de model en l'ens" i alerten que "pretén estroncar els tímids avenços" en les polítiques de suport i promoció de la creativitat, "aspira a reorganitzar de bell nou" les polítiques culturals públiques mitjançant una "recentralització política i administrativa" i implica que el poder de les polítiques culturals i de la concessió de les subvencions "retorna" als responsables polítics del Departament.

Els membres que han renunciat a seguir formant part del CONCA són Francesc Guardans, Xavier Antich, Sílvia Munt, Rosa Vergés, Chantal Grande, Marta Oliveres, Manel Camp, Jordi Coca, Manuel Forcano i Juli Capella, mentre que la vicepresidenta Pilar Parcerisas ha optat per esperar a veure quines són les conseqüències de la llei sobre Consell Nacional de la Cultura i les Arts.

Els membres del CONCA han comunicat la seva decisió al president de la Generalitat, Artur Mas, i han entrat la renúncia als seus càrrecs al registre del Parlament.

Segons el comunicat, després de dialogar amb Govern, la Conselleria, partits polítics i representants dels sectors culturals sobre "el perill" de l'actual projecte de llei, però no han trobat resposta en l'executiu ni en els partits polítics que els permetés una majoria parlamentària que evités que la llei prosperés. Per tot això, consideren que el projecte de llei implica una "involució política i cultural, que buida la institució de continguts fonamentals i la converteix en un organisme irrellevant".

Els membres que renuncien al càrrec recorden en el comunicat conjunt que la Llei de creació del CONCA va suposar una "democratització d'una part de les polítiques culturals a través de la participació i la corresponsabilització de membres provinents dels sectors culturals i no dels partits politics". En aquest sentit, esgrimeixen que l'ens pretenia "evitar el dirigisme cultural partidista" com a organisme independent del Govern i havia de donar suport a la creativitat, "l'àmbit més fràgil i vulnerable de les produccions culturals" i atendre els criteris "purament artístics i culturals"; a més d'implicar una "garantia de continuïtat" perquè no canviessin els marcs generals d'actuació coincidint amb els canvis de legislatura.

Un altra de les crítiques de la gran majoria del plenari és que no s'aconsegueix "l'estalvi" en "buidar el CONCA" de les seves competències, ja que els ajuts seguiran atorgant-se però directament des de la conselleria "amb el risc afegit que els criteris no prioritzin la valoració artística". En quant a l'eficiència, consideren que el nou model no la garanteix i es tendeix a una "menor garantia de transparència i objectivitat".

D'altra banda, segons els membres del plenari que han renunciat al càrrec, el CONCA ha estat "solidari" amb els ajustaments pressupostaris a causa de la crisi econòmica i que el pressupost de l'ens ha acabat representant el 2,9% del global de la conselleria.

El bisbe Josep Morgades al Racó de la història

Aquesta setmana, al Racó de la Història del Cargol, la biografia del bisbe Josep Morgades i Gili, en el 185è aniversari del seu naixement. Podeu llegir l'article, en format paper al Cargol i en digital a la web http://www.elcargol.com/racohistoria.htm

Espero que us agradi!

Exposició "La maleta mexicana" al MNAC

El Museu Nacional d’Art de Catalunya, en coproducció amb l’International Center of Photography de Nova York (ICP), presenta a Barcelona l’exposició La maleta mexicana. El redescobriment dels negatius de la Guerra Civil espanyola de Capa, 'Chim' i Taro.

L'exposició és podrà veure al MNAC entre el 6 d'octubre de 2011 i el 15 de gener de 2012.

Robert Capa va abandonar París el 1939, deixant al seu darrere la guerra i tres caixes que contenien els negatius de 126 rodets fotogràfics amb 4.500 instantànies preses durant la guerra civil pel mateix Robert Capa, Gerda Taro i David Seymour 'Chim', entre maig de 1936 i març de 1939, així com un petit nombre de fotografies realitzades per Fred Stein a la capital francesa. El material es va donar per perdut fins que va reaparèixer a Mèxic el 1995 i, després de múltiples vicissituds, el 2007 els negatius van arribar a l’ICP. Els negatius trobats són de retrats fins ara desconeguts de personatges com Federico García Lorca, La Pasionaria i Ernest Hemingway, entre d’altres. També permeten contemplar les sèries senceres a les quals pertanyen algunes fotografies convertides en imatges icòniques de la guerra civil. La mostra ha estat comissariada per Cynthia Young, conservadora adjunta de l’ICP.

El Cos de Portants del Sant Crist de Vilafranca

El següent text va ser un petit encàrrec que em van realitzar per a ser publicat en el llibret de la Trobada de Cossos de Portants de Catalunya que es va celebrar a Vilafranca fa unes setmanes.

El Cos de Portants de Vilafranca es va fundar ara fa 90 anys per un bon nombre de vilafranquins, sota la direcció de Mn. Joan Badia Capdevila, degà del Penedès. Els Estatuts de l'associació -un exemplar dels quals es conserva a l'Arxiu Parroquial de Santa Maria- defineixen els seus fins: “tindrà com fí particular tributar la major solemnitat als cultes amb que honora la Imatge del Sant Crist, de la Capella, en els actes de la Congregació, i altres a juí de la Junta Directiva”. Els estatuts van ser aprovats el 15 de setembre de 1921.

La presentació del Cos de Portants va ser amb motiu de la festivitat de la Invenció de la Santa Creu, el 8 de maig de 1921. En el Full Dominical se'ns explica quins van ser els actes d'aquella jornada. A les set del matí, el Cos de Portants van anar en processó fins a l'estació a rebre el Cos de Portants de la parròquia de la Concepció de Barcelona. Tot seguit, anaren cap a la basílica de Santa Maria. Un cop arribats, el degà va celebrar “Missa de comunió general” amb el cant final de l'Himne Eucarístic. A les deu del matí, va celebrar-se l'Ofici Solemne cantat pel prevere Francesc Deix. A la tarda, a dos quarts de cinc, va començar el Via Crucis pels carrers de la vila. En finalitzar, un cop arribats a Santa Maria “es cantaran les darreres estacions i durant l'adoració de les sagrades imatges, que es deixaran exposades en el presbiteri, el poble entonará l'improperi «Qué t'he fet»; se cantará la Salve com a comiat a la Verge del Socòs i finalment l'himne «Volem a Déu»”.

El Cos de Portants està vinculat des del seu naixement amb dos distintius vilafranquins: la capella de la Mare de Déu dels Dolors i la romeria a Montserrat. La capella, seu de l'associació catòlica, és del temps del Barroc; les flames de la trista nit del 6 d'octubre de 1934 van destruir el seu interior. Aquell dia també es va malmetre la imatge del Sant Crist, encara que es va poder restaurar. Però en els primers temps de la Guerra Civil espanyola la imatge va desaparèixer. Després de la guerra tot va recomençar. La romeria a Montserrat va iniciar-se sota l'organització del Cos de Portants el 1921. Al llarg de tots aquests anys ha estat partícep amb la imatge del Sant Crist als actes eucarístics i als Via Crucis.

Vilafranca ha estat designada candidata oficial a la Capital de la Cultura Catalana 2015

El període presentació de candidatures a la capitalitat 2015 finalitza el 31 d'octubre. 

L'adhesió a la candidatura vilafranquina s'ha prorrogat fins a finals d'any. Vilafranca 2015 té una gran acceptació i adhesions. Ben aviat se superaran les dues-centes adhesions de suport a la candidatura de la ciutat a ser Capital de la Cultura Catalana 2015. Tots els partits polítics presents a l'Ajuntament de Vilafranca, ajuntaments de la comarca, entitats i associacions vilafranquines i comarcals, institucions, empreses, artistes i professionals formen part del col.lectiu que expressa el seu suport a la candidatura vilafranquina. 

Per manifestar l'adhesió a Vilafranca 2015 no cal un document de suport específic, cada entitat pot expressar-lo per escrit com cregui convenient, però s'han de fer arribar al Servei de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca. Informació i models de documents estan a disposició a la web de l'Ajuntament de Vilafranca.

L'activitat cultural a Vilafranca del Penedès és extensa en tots els sectors: les arts musicals, les arts escèniques, les arts plàstiques, les arts audiovisuals, la creació editorial i literària, el cicle festiu, la cultura tradicional i popular, noves expressions creatives, associacionisme, l'enoturisme etc. És un gran mosaic d'iniciatives culturals que fan que Vilafranca del Penedès sigui una candidata sòlida a assolir la Capital de la Cultura Catalana. 

El Santuari de la Mare de Déu de Foix aquest mes al Racó de la Història del Cargol

El Santuari de la Mare de Déu de Foix es localitza al municipi de Torrelles de Foix, al nord de l'Alt Penedès. Si voleu conèxier la història d'aquest emblemàtic lloc consulteu el Cargol de la setmana passada o a la web del Cargol

http://www.elcargol.com/racohistoria.htm