17 de febrer del 2009

La Presó republicana del Castell de Penyafort durant la Guerra Civil



Al llarg de la història del castell i convent de Penyafort, també dit de Sant Domènech o de Sant Domingo, han passat diferents hostes. Des de la mateixa família Penyafort, els nobles de la família Espuny, els monjos dominics, els Puig i Llagostera... fins a l’Aviació. L’edifici de l’antic convent va acollir durant els últims temps de la guerra civil una presó destinada als detinguts fets per l’aviació. Els presoners que habitaren la presó procedien majoritàriament d’Itàlia i Alemanya, ja que bona part de l’aviació franquista procedia d’aquests dos estats.
Feien estada en l’església, on dormien i podien sortir al que deuria haver sigut el claustre del convent i que en aquells moments era un pati, envoltat d’un mur de ciment i sobre aquest, una garita per a fer la vigilància. També en un cantó del patí es van construir uns serveis i unes dutxes. A l’església es va construir, just sota el cor, una paret amb una reixa, per tal de tancar millor als presoners. Els presoners però també sortien a fora del recinte per anar a buscar fusta, fer clots, diferents feines per a que es distraguessin. Els de l’aviació van portar algunes innovacions a l’edifici: llum i aigua. Aquesta darrera es portava amb uns camions i es deixava en un dipòsit. Diuen que en la presó del castell va estar clos el capità Julio Salvador Díaz Benjumea, un dels pilots espanyols del bàndol insurrecte més important. En la batalla de l’Ebre, el dia 3 d’octubre, en un combat aeri sobre el riu, el pilot Julio Salvador va ser tocat pels caces republicans i es va veure obligat a llançar-se en paracaigudes ja que el comandament de la direcció de l’avió se li havia trencat. Va caure en zona republicana i va ser pres.

7 de febrer del 2009

Sant Jocund, patró de Vilafranca



Quan parlem dels patrons de Vilafranca, a tothom se’ns ve al cap, primer de tot, a Sant Fèlix i, després, Sant Ramon de Penyafort. Però en realitat s’ha de parlar de tres patrons, ja que des de 1681 Sant Jocund ostenta el títol de patró de Vilafranca.
Qui era Sant Jocund? Doncs no se sap. Només sabem que era un màrtir romà, com Sant Fèlix. Més ben dit, Sant Fèlix com Sant Jocund ja què la portada de les relíquies de Sant Fèlix i el seu nomenament com a patró de Vilafranca són posteriors.
Era l’any 1679 quan el Dr. Ramon Sans, Degà del Penedès i Canonge sagristà de la Catedral de Barcelona, va portar la relíquia de Roma a Barcelona. La relíquia era l’ós cúbit del braç dret del sant. Mossèn Sans va regalar la relíquia a la Parròquia de Santa Maria de Vilafranca.
El 29 de maig de 1680, el Procurador General de la Comunitat de Preveres va traslladar la relíquia de Sant Jocund des de Barcelona. També va portar una relíquia de Sant Felip Neri, qui serà nomenat patró de la Comunitat de Preveres juntament amb Santa Llúcia. El Procurador va deixar les relíquies en la Capella del Convent de Santa Clara. Fins allí, va anar la Comunitat de Preveres i els Jurats de la Vila en processó, juntament amb fidels que portaven atxes, per a traslladar les dues relíquies a l’església de Santa Maria. La processó va passar fora de la muralla des del convent de Santa Clara (situat en la Barceloneta) fins al Portal de Sant Francesc, entrant pel carrer de la Cort, passant per davant de la Casa de la Vila i els carrers de Sant Joan, de la Palma, de la Parellada, de la Font, dels Ferrers, plaça de la Constitució, plaça de l’Oli i Plaça de Jaume I, fent entrada a l’església parroquial de Santa Maria. Es va celebrar un solemne Ofici i es va dipositar la relíquia dins el sagrari de l’altar de Sant Ramon de Penyafort. Des de 1681 es copatró de Vilafranca.
Pel que fa a la iconografia del sant, dir que era representat amb armadura romana, una destral i la palma del seu martiri. Existien dues escultures del sant, una, a l’altar de Sant Ramon i, l’altra, a l’Altar Major. A l’altar de Sant Ramon, la imatge de Sant Jocund es trobava damunt del titular de la capella, que tenia a banda i banda les escultures de Sant Domènec de Guzman i de Sant Tomàs d’Aquino. Tant les dues imatges com la relíquia van desaparèixer el 6 d’octubre de 1934 al ser incendiada la Basílica de Santa Maria amb motiu de la revolta popular dels Fets d’Octubre.
La seva festivitat és el 9 de febrer i el 1958 va ser el darrer any en què es va celebrar Ofici solemne en record del patró Sant Jocund, màrtir romà.

2 de febrer del 2009

Joan Badia i Capdevila, el Doctor Badia

El Doctor Badia va ser nomenat degà del Penedès i rector de la Parròquia de Santa Maria de Vilafranca del Penedès el 1897 fins que el 1936 va ser nomenat canonge de la Catedral de Tarragona.

El 1922, en commemorar-se el vint-i- cinquè aniversari de rector els vilafranquins van retre-li un emotiu homenatge i, dos anys més tard, l'Ajuntament de Vilafranca va acordar nomenar-lo fill adoptiu de la vila.

Va morir el 1943 a Tarragona.

21 de gener del 2009

21 de Enero de 1939: 70 anys després



La Guerra Civil a Vilafranca del Penedès va arribar al seu final el 21 de gener de 1939, a les 14 hores i 40 minuts de la tarda, va fer entrada a la vila la 5ª Divisió de Navarra comandada per Sánchez Bautista i Solchaga.
El "Parte Oficial de Guerra del Cuartel General del Generalísimo" diu així sobre l'ocupació de les tropes franquistes sobre Vilafranca:
"AVANCE DEL PARTE DE OPERACIONES CORRESPONDIENTE AL DIA DE HOY. -Ha continuado el avance de nuestras tropas en Cataluña, venciéndose todas las resistencias que el enemigo intentó oponer a la progresión de nuestro Ejército. El avance medio logrado en el día de hoy rebasa ya los nueve kilómetros. A media tarde se había ocupado la importante ciudad de Villafranca del Panadés, capital de región del mismo nombre e importante nudo de comunicaciones. Se ha rebasado ampliamente, por el Norte y Sur, la importante población de Igualada, que queda, a la hora de dar este Parte completamente rodeada por nuestras tropas... Salamanca, 21 de enero de 1939. III Año Triunfal. -De orden de S.E.- El general Jefe de E.M. Francisco Martín Moreno"

Per la carretera de Tarragona va entrar un oficial amb una pistola en la mà amb un grup de soldats. En arribar a l’Ajuntament van posar la bandera espanyola i van esperar a que arribessin a la vila soldats procedents de la carretera de Sant Jaume dels Domenys. També una columna de soldats anava per la via del tren reconeixent-la de què estés en bones condicions i va ocupar l’estació del ferrocarril.
Al balcó de l’Ajuntament, uns vilafranquins van treure un quadre de la Mare Ràfols, el que està en el saló de sessions de l’Ajuntament, com a filla il·lustre de Vilafranca, que cal dir-ho, és la única dona que hi ha. Van començar a tocar les campanes de Santa Maria. Tres treballadores de l’Ajuntament van confeccionar una bandera espanyola bicolor que elles mateixes van posar al balcó de l’Ajuntament. Un destacament militar va pujar a la muntanya se Sant Pau on va posar una bandera espanyola, cal dir, que a Sant Pau hi havia un lloc de vigilància de la DECA, defensa antiaèria. També van arribar a Vilafranca camions d’aliments de l’Auxili Social que repartien menjar i tabac a la població. Per la plaça de Sant Joan i la Rambla, els moros van instal·lar unes paradetes, tot evocant el mercat dels dissabtes. Venien xocolata, sucre… que havia de ser pagat amb moneda de plata. Els carrers van ser engalants amb banderes espanyoles bicolor que alguns vilafranquins tenien amagats a casa seva.
Els soldats van dormir la nit del 21 al 22 en la caserna de la Rambla i en algunes casses particulars. El general Bautista Sánchez va dormir a la Casa Miró de la Rambla.
El matí del dia següent, el 22 de gener, es va fer una missa a la Rambla de Sant Francesc i en acabar els soldats van cantar el “Cara al Sol”

11 de gener del 2009

El metrallament sobre l'Aeròdrom 331 dels Monjos del Penedès el 12 de gener de 1939

El 12 de gener de 1939, a primera hora del matí, uns avions procedents darrera de la muntanya on hi ha el Castell de Penyafort i les fàbriques de ciment (Uniland), en el què avui és el Parc Natural del Foix, van aparèixer 6 avions que van metrallar el camp d'aviació amb bales incendiàries provocant la crema d'uns quants aparells Polikarpov I-15 Xato. Els avions van fer dues passades. En aquesta acció van ferir al mecànic d'aviació Florencio Esteban que va ser portat a l'Hospital Militar de Vilafranca, Clínica Militar núm. 10.
Però com va ser aquest metrallament? Com va ser que van incendiar alguns avions i s'acostaven a camuflar al voltant del camp d'aviació sota algun arbre?
L'anecdotari mongenc i rapitenc situen la presència d'un personatge "misteriós", un militar de l'aviació que sempre anava amb un abric de color negre i que tenia rang de capità. Aquest personatge, pel que sembra, va ordenar col·locar els avions, a primera hora del matí, enmig del camp d'aviació enlloc de deixar-lo on estaven, apartats en els marges i procurant no ser vistos. A part, de marcar el camp d'aviació amb calç.
Com que les oficines de l'aviació estaven a Cal Carbonell dels Monjos i aquest senyor tenia allà el seu despatx, acabada la guerra va retornar als Monjos a visitar algunes de les amistats que havia fet, però aquesta vegada havia canviat d'uniforme. Havia abandonat l'uniforme de l'Exèrcit republicà per posar-ne un uniforme militar "franquista".

30 de desembre del 2008

Tens quelcom que explicar o coneixes algú que pot explicar coses?

Si tens alguna cosa que explicar sobre algún fet històric de Vilafranca o del Penedès que recordis m'ho pots fer saber enviant-me un correu electrònic a danielsanchoparis@gmail.com

Els temes pels quals hi estic interessat són:
+ Fets d'octubre de 1934 a Vilafranca
+ La Guerra Civil a Vilafranca
+ La postguerra a Vilafranca
+ La Santa Missió a Vilafranca els anys 1950
+ El 23-F a Vilafranca
+ L'Església Catòlica a Vilafranca (1931-1939)
+ L'aviació republicana al Penedès
+ La Centúria Vilafranca de la Columna Ortiz
+ 21 de gener de 1939
+ Els refugis de Vilafranca

i molts altres temes...

gràcies per la vostra col·laboració!!!

19 de desembre del 2008

Diumenge 21 de desembre: La ruta dels refugis antiàeris i dels avions. Vesper de la Gloriosa"

Aquest diumenge 21 de desembre de 2008, en el marc de la Fira del Gall de Vilafranca del Penedès, s'organitza una visita guiada per veure els espais de l'aviació republicana als Monjos que porta per títol "La ruta dels refugis antiaèris i dels avions. Vesper de la Gloriosa". La sortida es farà des de la Fira del Gall de Vilafranca en microbús per fer el recorregut pels Monjos visitant l'antic camp d'aviació, els refugis de Cal Rubió i del Serral i la presó del Castell de Penyafort, on es farà un tast de vins. Després, es tornarà a Vilafranca. El preu de la visita és de 3 € que inclou el desplaçament, la visita guiada i el tast de vins.

Per apuntar-se cal arribar-se a l'oficina de Turisme de la Fira del Gall, en el parc de Sant Julià de Vilafranca.