La Vilafranca d'abans d'Ahir

L'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès ens proposa, des del passat 1 de desembre fins el proper 15 de gener, una interessant exposició amb fotografies realitzades pel fotògraf Jordi Valls quan treballava al setmanari revolucionari Tothom.
L'exposició es titula "Vilafranca abans de les transformacions urbanes i socials" exposada en fotografies de la Vilafranca de fa 30 - 35 anys i un audiovisual, amb l'objectiu, tal i com diu el mateix tríptic de "fer memòria de la vida quotidiana de la vila, que acabava de sortir de la dictadura i que vivia esperançada el trànsit d'un règim a l'altre, tot recordant amb temor el retorn dels temps foscos del franquisme i la tragèdia de la Guerra Civil".
L'originalitat de tot plegat, és que l'exposició no es visita en una sala d'exposicions, sinó que les fotografies estan distribuïdes pels aparadors de 76 comerços de la vila, la seva majoria en els carrers del barri del Centre. A més els audiovisuals es poden veure a peu de carrer, si, si, en tres oficines diferents d'una entitat d'estalvis. També l'audiovisual es pot mirar assegut en la Biblioteca Torras i Bages i en el mateix Arxiu Comarcal. És una bona aposta que ha fet l'arxiu, traient al carrer la cultura, l'art fotogràfic i no quedant-se emmagatzemada en caixes tal i com fan altres ens culturals. Cal dir que és una exposició que convida a veure-la, perquè tenim en el nostre record aquells carrers, aquelles cases que ja no hi són i que les transformacions urbanes de la Vila al llarg dels temps han canviat. Passejem pels nostres carrers tot visitant l'exposició i mirant les nostres botigues per veure les imatges. A més, és una exposició que serà fàcil de veure ja què els vilafranquins i vilafranquines que passegin, mirin els aparadors per fer les compres habituals o les pròpies del Nadal veuran aquestes imatges i, de ben segur, que s'engrescaran a mirar l'exposició.
Cal dir, que l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès és un gran contenidor cultural de Vilafranca, del Penedès i de Catalunya, per la gran quantitat de documents textuals i d'imatges que aplega, i de la diversitat dels seus fons. Una institució que es visitada diàriament per molts estudiosos de diferents períodes històrics i que troben (trobem) a l'arxiu una gran quantitat de documentació que els (ens) dóna una riquesa en les recerques, gent que procedeix de molts llocs de Catalunya per consultar aquest arxiu. L'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès és una institució que treballa per Vilafranca i pel Penedès i per aquest motiu em de felicitar per haver fet 25 Anys d'Arxiu Comarcal.
Moltes felicitats!

PRIMER ANIVERSARI!!!!

Hola a tots!

avui es celebra el primer aniversari del meu blog sobre temes històrics i culturals a nivell general en forma de notícies, actes en què he participat jo, recopilacions d'històries de Vilafranca i del Penedès...

Tot plegat amb 2175 visitants!!!

Estic molt content per continuar tirant endavant amb les meves tasques: investigador, escriptor, editor, conferenciant, arxiver, gestor cultural, guia... semblo l'home orquestra de la cultura penedesenca, jajaja

Gràcies per visitar el meu blog i us recordo que podeu realitzar comentaris als diferents articles que publico periòdicament.

Salutacions

Daniel Sancho París

Historiador

Nota de premsa. Les altres protagonistes: el paper de les dones durant la Guerra Civil i la postguerra

La taula rodona celebrada divendres dia 7 va girar entorn el paper protagonista de les dones durant la Guerra civil i la postguerra. Tal i com va explicar la regidora de Benestar, Filo Martínez, “la recuperació de l’experiència històrica de les dones ens aporta una nova manera d’interpretar la realitat i implica un redescobriment del nostre passat de d’una nova perspectiva que creiem molt necessària”.
L’historiador Daniel Sancho, encarregat de moderar l’acte, va insistir en el fet que la història de les dones també s’ha de considerar història, “amb la normalitat que això ha de suposar” i malgrat que els estudis històrics han estat elaborats fins ara majoritàriament en clau masculina. Daniel Sancho va reivindicar la importància de la lluita de les dones en la guerra “al front de la rereguarda, tirant endavant la família, el treball al camp, a les fàbriques”, i també en la postguerra. Uns temps difícils durant els quals les dones no van ser subjectes passius, sinó “protagonistes al 50% amb els homes”.
Pel que fa a les participants de la taula rodona, la Maria Teresa Valldosera, de La Ràpita, tenia 16 anys quan van caure les bombes; la Rosa Bertran, dels Monjos, en tenia 9 anys, i la Montserrat Rovira, també dels Monjos, dos anys. Totes tres van obrir les portes dels seus records al públic assistent –més de 50 persones–. La seva quotidianitat en moments de necessitat, els esforços de les seves mares i àvies per tirar endavant, els records de l’escola, la seva vivència com a nenes dels aspectes ideològics del conflicte, l’experiència dels atacs aeris i un llarg etcètera. En definitiva, van mostrar com tant elles com les dones de les seves famílies van ser protagonistes actives d’una història que no sempre les ha tingut en compte com a tals.

Les altres protagonistes: el paper de les dones durant la Guerra Civil i la postguerra

Divendres 7 de novembre de 2008 va tenir lloc a la Casa de Cultura Mas Catarro de Santa Margarida i els Monjos la taula rodona Les altres protagonistes: el paper de les dones durant la Guerra Civil i la postguerra que vaig tenir el plaer de moderar. Bé això de moderar potser no gaire però m’ho vaig passar la mar de bé, vaig gaudir molt i estic molt content per com va anar tot plegat: la preparació i l’acte. Vull donar les gràcies per haver-me demanat poder participar en aquest acte. A més de ser l’acte que més gent va aplegar de tots els actes que es van organitzar de dilluns a divendres amb més de 50 persones!!! Doblant la xifra d’assistents als demés actes. Genial!!!

Us penjo gairebé tot el que portava escrit (falten els temes i les preguntes més concretes).

INICI DE L’ACTE

Bona tarda a tothom,

Gràcies Filo Martínez, regidora de Benestar Social i del servei de Dona al Dia de l’Ajuntament, per les teves paraules.

La història de les dones, malgrat aquesta diferenciació en els estudis històrics actuals de la història en general, escrita en masculí i amb personatges masculins, també és i s’ha de considerar història, amb la normalitat que això ha de suposar, sense distinció de gènere. Tot és història. S’ha d’anar cap a un estudi global, sense distinció de gènere, sense haver de fer actes de dones perquè en els actes que es podrien considerar normals no es veu reflectit el paper de les dones perquè se’ls ha reduït a la no història: en no considerar-se important les tasques familiars, de vida quotidiana, de treball i lluita política com accions pròpies també de la història. I tot sovint això és així perquè en els documents, en els papers, i fins no fa gaires anys, predominaven els homes, o més ben dit, només sortien els homes.
Aquesta taula rodona d’avui, pot pecar d’això que acabo de dir ara, però no és així, ja que avui es parlarà d’uns fets i d’uns temps compartits al 50% amb els homes, ells al front de guerra, però elles al front de la reraguarda, tirant endavant elles de la família, el treball al camp, a les fàbriques, portant els fills a l’escola, o ajudant a les mares i a les àvies en tot el que faci falta, buscant tots els recursos necessaris per tirar endavant. Però la lluita de les dones, no tan sols es fa present en la guerra, també en la postguerra. Amb l’inici del franquisme, el paper de la dona canvia de manera important, però cal recordar que durant aquells temps les dones continuen sent lluitadores ja que els homes estaven fora dels seus pobles, de les seves llars, sigui empresonats, a l’exili, havent de tornar a fer el servei militar... Les dones no van ser subjectes passius, ni víctimes de bombardeigs, sinó que van ser protagonistes al 50% amb els homes en aquells temps.

La guerra civil va afectar el municipi de Santa Margarida i els Monjos en un alt grau d’importància a principis de la guerra, però sobretot, a partir de l’agost de 1938 i fins al final de la guerra, al gener de 1939. És durant aquest temps que les dones del poble es veuen obligades a proveir la llar i a mantenir, totes soles, les seves famílies, per la manca obligada dels homes i dels fills que, malauradament, es veieren impel·lits, de manera voluntària, en alguns casos i en molts d’altres forçosa, a anar a la guerra.
El pes de les tasques del dia a dia va ser portat per les dones, cercant menjar i altres productes bàsics per la supervivència, treballant les terres, vetllant per la seva vida i la dels més pròxims.
Catalunya sota les bombes, el documental que hem acabat de veure, ens recorda uns fets, uns temps passats fa 70 anys i que després de tants i tants anys, la història, es repetí, amb imatges del conflicte dels Balcans. Molts dels que estem aquí presents, si no dir, la majoria, recordem la guerra dels Balcans, els bombardeigs... però no tots vem viure els bombardeigs de fa 70 anys, els del 6 d’agost i 5 de novembre de 1938.
Les nostres tres protagonistes d’aquesta tarda, si que hi van ser-hi presents. La Maria Teresa Valldosera, de la Ràpita, tenia 16 anys quan van caure les bombes; la Rosa Bertran, dels Monjos, en tenia 9 anys i la Montserrat Rovira, també dels Monjos, dos anys justos.

FINAL DE L’ACTE

Elles ens explicaran els seus records de la guerra i la postguerra, parlarem de fets polítics, econòmics i socials.

Moltes gràcies Maria Teresa, Rosa i Montserrat per obrir-nos les portes els vostres records, d’aquells temps passats, d’un temps difícils.

I finalitzarem recordant alguns dels 18 punts de las Normas de vida de la mujer de Falange:
· Que tu vida sea de abnegación y sacrificio.
· No traiciones tu magnífico destino de mujer, entregándote a funciones varoniles.
· Que el hombre de tu vida sea el mejor.
· Sé toda tú limpieza y claridad.

Us recordo les activitats que l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos te encara per endavant en aquesta setmana Sota les bombes:
Demà a les 10 del matí, caminada amb visita guiada als refugis de la Margaridoia, de Cal Rubió i del Serral. Sortida davant de l’Ajuntament.
A les 12 del migdia, acte institucional de commemoració dels bombardeigs de la Guerra Civil al Parc de la Memòria, situat davant de la Masia del Serral.
El diumenge de 12 del matí a dues del migdia, portes obertes als refugis del Serral, de la Margaridoia i de Cal Rubió.

Agrair finalment a la Laia Doltra i Elena Casanova, caps intel·lectuals d’aquest acte, a l’Àngels Travé i a l’Antonia de la Masia Mas Catarro. Moltes gràcies.

Ara, podem passar a fer un petit refrigeri a fora de la sala.

Bona nit a totes i a tots.

Pablo Sancho i Ramon Dilla obtenen la beca d'investigació del Patrimoni Tradicional i Festiu de Vilafranca

Els estudiants vilafranquins Ramon Dilla i Pablo Sancho són els autors del projecte guanyador de la beca d'investigació del patrimoni tradicional i festiu de Vilafranca convocada pel Servei de Cultura de l'Ajuntament amb l'objectiu de fomentar l'estudi, la difusió i el coneixement de la Festa Major. Així ho ha decidit el comitè de selecció de la beca format per Jan Grau, Raimon Casals, Mònica Moliner, membres del Consell de la Festa Major, Teresa Terrades, regidora de Cicle Festiu, Àngel Hom, cap del Servei de Cultura i Lídia Romeu, tècnica de Cicle Festiu.

S'han presentat dos projectes a la convocatòria: el projecte que planteja la realització d'una base de dades amb un inventari de tota la documentació que es localitzi de la Festa Major i l'altre que planteja l'estudi d'una matèria molt més específica. En aquest sentit, el comitè de selecció ha valorat la necessitat actual d'iniciar l'estudi desenvolupant un inventari de tota la documentació existent, com a pas previ a la investigació de temes molt més específics que es detectaran com a resultat d'aquesta primera investigació.

Ramon Dilla Martí (Alcañiz, 1985) és llicenciat en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona i actualment està cursant el post-grau d'Estudis Avançats en Història de l'Art en l'itinerari d'investigació i recerca de la Universitat de Barcelona, estudis que combina amb pràctiques al Departament d'Art Romànic del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Ha treballat com a documentador en diverses exposicions, ha fet pràctiques a la Galeria Maragall Edicions i va ser guardonat l'any 2003 amb un premi Llavor de Lletres amb el seu treball de recerca, “L'Evolució de l'escala a Vilafranca”. És ballador del Ball de Cercolets.

Pablo Sancho París (Vilafranca, 1985) combina els estudis de segon cicle d'Història de l'Art i de Comunicació Audiovisual a la Universitat de Barcelona. Durant el passat curs ha estat becat pel Ministeri d'Educació i Ciència com a col·laborador del Departament d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona dins del Centre d'Investigacions Film-Història. També ha estat col·laborador en diferents mitjans de comunicació locals fent ressenyes de cinema.

La beca d'investigació del patrimoni tradicional i festiu de la Festa Major té una dotació econòmica de 5.000 € i el termini de finalització està fixat per al desembre de 2009. A banda de les biblioteques i arxius on es farà la cerca de tota aquella documentació (bibliogràfica, gràfica, audiovisual i sonora) que faci referència a la Festa Major, si hi ha alguna persona que disposa d'informació o de qualsevol tipus de material que pugui contribuir a la recerca, es pot posar en contacte amb el Servei de Cultura de l'Ajuntament, adreçant-se al carrer Escorxador, 19-21, de dilluns a divendres, de 9 del matí a 2 del migdia i de 5 de la tarda a 9 del vespre, trucant al telèfon 93 890 04 59 demanant per Lídia Romeu o bé escrivint per correu electrònic a l'adreça lromeu@vilafranca.org

Recull d'Històries de Sant Cugat Sesgarrigues

Des de fa 4 anys col·laboro amb l'Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues (Alt Penedès) en les tasques pròpies de la meva professió d'historiador. Aquesta vegada, la cosa ha anat més enllà i m'he encarregat de la coordinació i producció editorial del llibre "Recull d'històries de Sant Cugat Sesgarrigues" que ha estat molt il·lusionant poder fer tot el procés del llibre i en un temps rècord de 33 dies (maquetació i impressió inclòs).

En el llibre hi ha un text introductori del llibre, a mode de manual del llibre. A continuació podeu llegir que s'hi pot trobar en aquest llibre, que tan de debó pugui tenir continuitat en un futur.

Per plasmar la història d’un poble, d’una entitat, d’un fet és necessari pels historiadors tota una sèrie de fonts documentals com documents escrits, fotografies i testimonis. I és això en part el que es troba en aquest llibre. Aquestes fonts són interessants no tan sols pels que les utilitzem per a redactar un llibre o un article sinó que també ho poden ser, i ho són, per a tothom.
La presència d’uns documents transcrits, en aquest cas, extrets dels diferents llibres d’actes dels plens municipals de l’Ajuntament de Sant Cugat és una de les millors maneres de difondre la història, en aquest cas particular d’un poble de la plana penedesenca. Els documents que trobareu en el llibre han estat seleccionats pel seu valor històrics segons l’interès polític, social i urbanístic que susciten, perquè els canvis d’alcaldia i regidories en moments concrets de la història, fets rellevants o el simple fet de regular urbanísticament un carrer o fer tot el possible perquè arribi l’enllumenat elèctric als carrers de Sant Cugat és, sens dubte, interessant i important.
També en el llibre es publiquen dues entrevistes: Josep Maria Peret Miralles i Carlos Ollé Casanovas. La primera, és raó de ser-hi aquí perquè va ser el seu pare la persona que va vendre els terrenys per poder construir els locals del Sindicat i el què hauria d’haver estat la seva secció de vi en els terrenys entre la sala i la carretera, ara motiu d’urbanització. No tan sols varem recollir els fets puntuals sobre el Sindicat, sinó que es va anar més enllà i l’entrevistat ens explicà quatre paraules de la història de la seva família, els de Cal Paretes, i la seva pròpia fins pràcticament a l’actualitat. La segona entrevista és la del Carlos Ollé. Part d’aquesta entrevista va ser feta fa gairebé quatre anys amb motiu del llibre del Sindicat Agrícola, que vaig tenir el enorme plaer i il·lusió de poder-lo fer. El Carlos en llegir-se l’entrevista un cop ja transcrita, va tenir ganes d’explicar-me algunes coses més, sobretot de la seva infantesa i algunes altres anècdotes que complementaven el text de la primera entrevista. Totes dues entrevistes recullen el tarannà del parlar de cada un d’ells, està plasmat en aquestes pàgines tal i com ells parlen, s’expressen i això és demostra en què les expressions, les frases, no presenten un llenguatge i unes construccions no tan literàries però si més casolanes. Crec que és important poder recollir la història oral, fer entrevistes a la gent, per tal de recollir el seu testimoni i el que és més important, difondre’l. Són aquí aquestes dues entrevistes però podia haver-ne unes altres, podia ser, sens dubte, la seva o la del seu pare o avi.
I finalment, hi ha l’Arxiu d’Imatges que pretén ser un finestra a totes aquelles fotografies que s’han anat recollint pel poble en diverses ocasions i què el veí i santcugatenc de tota la vida, el Jaume Clos, ha posat quatre ratlles a les fotografies tot identificant-les.
Com veieu, aquest llibre és molt variat, s’hi troba la conferència que el Ramon Arnabat va pronunciar sobre la Segona República a Sant Cugat Sesgarrigues amb motiu de l’11 de setembre de 2007, també hi ha les entrevistes, els documents, les fotografies... Aquest llibre pretén ser una eina perquè entre tots ens serveixi per recordar temps passats, uns records plens d’emocions i sentiments.

Xavier Llorens i Barba, catedràtic de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona

Nascut el 23 d'octubre de 1820 a Vilafranca del Penedès, estudià Gramàtica llatina al Seminari de Tarragona. També va fer estudis de Lògica, ontologia, matemàtiques i física com agregat a la Universitat. Va estudiar a la Universitat de Barcelona durant sis anys els estudis de Jurisprudència, que finalitzà el 1844 i el 1846 es va llicenciar en Filosofia i Lletres. Va estudiar també Geologia i Minerologia a la UB i Agricultura a l'Escola de la Junta de Comerç.
Coneixia perfectament l'anglès, italià, grec y alemany.
El 1847 va obtenir la Càtedra de Psicologia, ideologia i lògica de la Universitat i també va obtenir la Càtedra de Filosofia i la seva història". El seu currículum estudiantil va anar més enllà i el 1868 es va doctorar.
Va formar part de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Belles Arts i de l'Institut Agrícola.
Va morir el 23 d'abril de 1872 als 52 anys de vida.