Per motius professionals vaig anar a parar a un fantàstic llibre de Mossèn Josep Planas "Notes històriques de Santa Maria de Vilafranca del Penedès". El llibre me'l va recomanar el bon amic i mestre Joan Solé Bordes.
Aquest llibre, amb explicacions esplèndides de la història de la nostra basílica, conté un apartat titulat: "Piques d'aigua beneita del portal major" i que per la seva curiositat crec interessant fer-ne difusió en quatre ratlles.
"Les dues piques de l'aigua beneita, que sempre havien estat situades al centre de la nau o sigui a dos metres més enllà del portal major de Santa Maria foren traslladades durant la restauració del 1872 als recons del capdavall de l'església que ocupaven fins avui.
Aqueixes piques foren treballades a l'entrada dde la Vicaria l'any 1853 i d'aquí prové que fossin motejades o conegudes en aquells temps per piques de pedra vicari.
També i amb millor fonament pot dir-se que aquest mot de pedra vicari fou inventat pels xicots de l'aula dels gramàtics situada al capdavall del corredor dels Dolors de la Vila i dirigida abans del 1835 per un frare del convent de Sant Francesc i després per mestres seculars. Aquells bailets en entrar o sortir de l'aula arreplegaven els trossos de pedra que saltaven dels blocs d'aquelles piques mentre eren treballades a l'entrada de la vicaria i en feien boles de jugar que ells anomenaven boles de pedra vicari.
Els blocs d'aqueixa pedra procedien d'una pedrera de la hisenda de la família Alvarez del carrer de la Font, que posseïa a la muntanyeta del Papiol".