El refugi antiaeri del Serral, de Santa Margarida i els Monjos

La construcció
La construcció del refugi antiaeri del Serral va ser paral·lel a l’execució dels treballs d’aplanament de la superfície del camp d’aviació. La seva construcció es va iniciar mitjançant la realització d’uns pous verticals que servien per arribar fins a la profunditat necessària (10 metres) i a partir d’aquell punt començaren a realitzar els túnels que en posterioritat es convertirien en els actuals passadissos. L’interior del refugi es va bastir amb maó i el sostre amb volta de canó unint tres espais a mode d’habitacions. Quan van finalitzar els túnels interiors, es va començar a construir els dos accessos consistent en un primer tram d’escales i un segon tram en rampa. Cada habitació te la seva correspondència en la superfície amb els tres elements constructius de pedra i base rodona. Aquests elements són tres pous de ventilació que serien els pous construïts per accedir i realitzar els túnels. Aquest manera de construir se l’anomena de “fer mina” evocant el sistema d’extracció de minerals. Aquest refugi te una capacitat per a 120 persones que era la quantitat màxima aproximativa de persones que podien estar al voltant d’un camp d’aviació entre el diferent personal: pilots, mecànics, ajudants de mecànics, armers, soldats...

Les característiques
Profunditat: 10 metres
Accessos: 2
Habitacions: 3
Materials: maó, ciment, fusta
Capacitat: 120 persones

Els refugis i les rases del camp d’aviació
El refugi del Serral formava part del conjunt del rases i refugis construïts al voltant del camp d’aviació com a elements de defensa i de protecció del personal de l’aviació. Juntament amb el refugi del Serral se’n van construir entre 5 i 10 i també un bon nombre de rases. L’utilització de les rases només era efectiva en cas de metrallament. Actualment se'n conserven els refugis del Serral, de Cal Rubió, de Cal Xacó (entre l'autopista AP-2 i la carretera N-340, restes d'un refugi al passeig Fluvial, restes en uns patis del carrer Eugeni d'Ors i en el pati de l'escola Arrels. A més, existeix un refugi en bones condicions sota el pati de la Societat la Margaridoia que era l'espai on hi havia el taller de muntatge de Polikarpov I-15 Xato.

El perill: Els bombardeigs i el metrallament. La salvació: els refugis
L’aeròdrom va ser bombardejat en dues ocasions per l’Aviació Legionària i metrallat una vegada per la Legió Còndor. El primer bombardeig va tenir lloc el dia 6 d’agost de 1938 a dos quarts de deu del matí en què les bombes van caure en el camp d’aviació i els seus voltants i sobre la població provocant la mort a quatre civils que estaven batent a l’era de la masia de Mas Catarro i el pilot republicà Agustín Domínguez. El segon bombardeig va ser el 5 de novembre de 1938, a migdia, en què van ser bombardejats diversos camps d’aviació i les seves poblacions properes. El bombardeig en Els Monjos va provocar ferits en el personal de l’aviació i la mort de vuit civils. Finalment, pocs dies abans de la marxa definitiva de l’aviació republicana del municipi, va ser metrallat l’aeròdrom a primera hora del matí agafant per sorpresa el personal de l’aviació sense poder reaccionar amb rapidesa i incendiant alguns aparells de vol. El mecànic Manuel Castro va perdre la vida a l’Hospital Militar de Vilafranca del Penedès arran d’una ferida provocada en aquest metrallament.

El Cargol del 27 d'agost: "Quatre Festes Majors diferents en nou anys (1931-1939)"

Avui dijous, 27 d'agost de 2009, el setmanari penedesenc del Cargol publica en el seu especial de Festa Major de Vilafranca un article meu sobre les festes majors entre els anys 1931 i 1939. No us ho perdeu!

El podeu llegir en paper buscant el Cargol als punts habituals i a Internet a:

http://www.elcargol.com/fmanys30.htm

El Drac, la Confraria i el Sr. Baltà de Cela

L'any 1893, la Confraria de Sant Miquel de Vilafranca va realitzar un conveni amb el senyor Josep Baltà Rodríguez de Cela per mantenir el Drac de Vilafranca en bones condicions ja que li calien realitzar tot un seguit de millores i reparacions i que dita confraria no es podia fer càrrec econòmicament. El senyor Baltà agafà el compromís de restaurar-lo i d'encarregar-se d'ell. Veguem quin va ser el conveni signant entre les dues parts:

1º. que dicho señor reconocerá siempre la propiedad del "Drac" a favor de la Confradía, mientras que ésta cede al señor Baltà y sucesores el derecho de ser depositario del "Drac" en su casa u otro lugar que bien le parezca, como siempre dentro de la villa, bien acondicionado y guardado.

2º. Pdrá el Sr. Baltá y sucesores prestarlo y facilitarlo gratis en cualquier función pública que se celebre por la villa, con tal que no sea función imoral o irreligiosa lo que ha de manifestar el Párroco de la villa.

3º. Que siempre que se preste el "Drac" para alguna función sea religiosa o profana que no sea propia de la Parroquia de Santa Maria o que sea iniciada por el Ayuntamiento, así dentro como fuera de la villa y mediante retribución, la mitad será del Sr. Baltá y la otra mitad de la Confrádía, como también ambas partes deberán conceder la autorización, siempre y cuando haya de salir de la villa.

4º. La Confradía de San Miguel y el Párroco de Santa María, tendrán derecho de servirse del "Drac" para una función religiosa o acto público en que tengan interés especial; a lo que no podrá oponerse el Sr. Baltá, ni exigir retribución alguna.

Los gastos que origine correrán a cargo del que lo solicite.

5º. Quedan privados el Sr. Baltá y los Administradores de vender o enajenar bajo ningún concepto el "Drac", considerando nulo cuanto en este sentido se intentare.

6º. En el caso que en algún tiempo el Sr. Baltá o sus sucesores se negasen a tener el "Drac" bajo su custodia, vuelva a poder de los administradores que en aquel tiempo fueren, y si no los hubiera, al Párroco de Santa Maria, hasta tanto que volviese a organizarse la Confradía, sin que tengan obligación de abonar al Sr. Baltá los gasots hechos por cualquier concepto.

7º. Finalmente: No podrán los Administradores sacar el "Drac" del poder del Sr. Baltá o sucesores, mientras que unos y otros cumplan lo estipulado; pero podrán aquellos exigir el "Drac" y este vien obligado a devolverlo servible y en buen estado, siempre que se falte por su parte a lo acordado.

Hecho en Vilafranca a 26 de Diciembre de 1893, firman: José Baltá de Cela, Pablo Santacana, Camilo alujas, Félix Via, Juan Pablo bonet, Eloy Camps, Pbro., Párroco.

L'espai d'accés a l'església de Sant Francesc d'Assís de Vilafranca

Aquest espai d’accés a l’església de Sant Francesc d’Assís es va crear quan es va dur a terme l’ampliació de l’Hospital de Vilafranca que suposem que es va iniciar aquestes obres el 1892 ja que aquest és l’any en què l’arquitecte Agust Font realitza el projecte. La façana anterior del convent anava alineada amb la de l’església de Sant Francesc. El temps que va durar la construcció dels edificis d’ampliació de l’Hospital no els conec però degut a la grandària dels edificis és possible que es finalitzessin en tres o quatre anys. Estaríem parlant de 1895-1896.

El 1897 el general Camil Vallès (el del carrer i germà d’Enric Vallès que té un quadre al Saló de Sessions de l’Ajuntament) va pagar el tancament d’alineació del carrer:
“costeó la gran verja de hierro de veinte metros de longitud con zócalo de piedra que cierra toda la fachada de la iglesia y de la capilla del Beato Salvador, siguiendo la alineación de la calle, significando esta obra, que importó cerca de 4.000 pesetas, una gran mejora, no sólo para la Iglesia y el hospital sino también para el ornamento de la población”. (Biografía del Excmo. Sr.D. Enrique Vallés. p.134.).

Aquest espai mai havia estat obert al públic en general, sinó que exercia i exerceix d’entrada a un dels monuments històrics de l’Església catòlica a Vilafranca més bonics i importants del gòtic català.
Fa aproximadament uns 10 anys es va renovar el pedrís de la reixa ja que aquell estava malmés per ser “pedra de Vilafranca”, una pedra que s’erosiona fàcilment per ser de sediments del miocènic.

El Centre Cultural Caixa Penedès - Espai Subirachs, nova icona al mapa museístic de Barcelona

Ubicat al barri de la Ribera (carrer de la Princesa núm. 21), el futur Centre Cultural Caixa Penedès - Espai Subirachs (CCCP-ES) ja comença a configurar-se. En el marc de l'inici de la seva construcció, aquest matí, la conservadora de l'espai, senyora Judith Subirachs, i el director general de Caixa Penedès, senyor Ricard Pagès, han donat a conèixer les característiques del projecte. La seva presentació oficial tindrà lloc aquest vespre, al Palau de la Música Catalana, en un acte presidit per l'Honorable Sr. Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació.
El CCCP-ES neix amb la vocació de ser un espai obert als corrents culturals d'arreu i actuarà com un centre dinamitzador en aquest àmbit (mitjançant l'organització d'exposicions, seminaris, cursos, mostres i certàmens, entre d'altres), juntament amb la resta de centres culturals de Caixa Penedès.
El nou centre acollirà de manera permanent una selecció de l'obra de l'escultor Josep Maria Subirachs i disposarà d'un auditori, amb capacitat per a unes 150/200 persones, per a la realització de tot tipus d'actes culturals, així com diverses sales destinades a l'organització de reunions i tallers, entre d'altres esdeveniments. En conjunt, una superfície de prop de 4.000 metres quadrats (2.660 sobre rasant i 1.230 sota rasant) organitzats en dues plantes soterrani, planta baixa i cinc plantes superiors (quatre amb espais expositors i la planta coberta) que suposarà una inversió de 10 milions d'euros.
La col·lecció permanent estarà composada per una part important de la creació artística d'en Subirachs articulada cronològicament dins l'Espai Subirachs. Així, es mostraran des d'obres primerenques, en les quals encara és palesa la influència modernista, fins a obres de concepció metafísica de la seva darrera etapa, que es concretaran en més d'un centenar d'escultures, 70 dibuixos de diferents etapes i una selecció de 45 pintures realitzades a partir del 2004. L'exposició també inclourà diversos exemples d'obra gràfica (gravat, litografia i cartell) i de medalles.
El CCCP-ES, que té prevista la seva inauguració durant el primer trimestre del 2011, ha estat concebut pels arquitectes Ramon Sanàbria i Lídia Planas, autors, entre d'altres, de l'Edifici Intermodal de l'Aeroport de Barcelona, l'Institut del Teatre de Barcelona, el Centre Cultural de Sant Cugat, el nou Institut Universitari Dexeus i el Parlament d'Andorra.

28 de juny: Nova Ruta dels refugis antiaeris i dels avions. El Vesper de la Gloriosa

Aquest diumenge 28 de juny de 2009 torna ha haver programada una visita guiada la ruta dels Refugis Antiaeris i dels Avions que organitza l'Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos i el Centre d'Interpretació Històric i Natural Molí del Foix.
La visita comença en el Centre d'Informació del Parc del Foix on s'introdueix el Vesper de la Gloriosa i es visita els antics espais de la presó de pilots que es va instal·lar al Castell Convent de Penyafort. Tot seguit, amb els vehicles particulars d'arriba fins al nucli de Cal Rubió per després passar a la zona del Serral i visitar el refugi antiaeri amb una capacitat per a 120 persones situat a 10 metres de profunditat.
Una bona oportunitat per conèixer els elements patrimonials de l'Aviació Republicana a Santa Margarida i els Monjos.
Per a reservar plaça s'ha de trucar al Molí del Foix -Centre d'Interpretació històric i natural- en el telèfon: 93.818.69.28 (també es poden concertar visites per a grups en altres dies i horaris).
Els preus són:
Adults (12 a 65 anys): 3 €
Infants (0 a 12 anys): gratuït
Més que adults (més de 65 anys): 1.5 €

Diumenge 7 de juny es va celebrar l'Aplec de Penyafort

El Castell de Penyafort va acollir el passat diumenge la XXV edició de l’Aplec al Castell de Penyafort que va registrar enguany un rècord de participació amb públic arribat de les tres comarques penedesenques i amb un ampli ventall d’activitats per dur a terme.

Els actes van començar a les 11 del matí i van comptar enguany amb la presència especial de la coral del Col·legi d’Advocats de Barcelona que va acompanyar la tradicional actuació de la Coral l’Amistat de la Ràpita. Es dóna el cas que per ambdues formacions es tractava d’una actuació especial que van estar preparant conjuntament i que s’emmarcava en les celebracions del desè aniversari de la coral barcelonina i en el vint-i-cinquè de la coral local com a cor mixt.

Les dues formacions van participar en la missa cantada que va obrir les celebracions al Castell i seguidament van oferir un concert amb peces de cada coral i altres cantades conjuntament.

També al llarg del matí els assistents van poder gaudir de visites guiades al recinte del Castell; de l’exposició permanent de les obres de restauració que s’estan fent al recinte o fins i tot del Centre d’Informació del Parc del Foix, que va ser inaugurat el passat mes d’octubre i que molts assistents van aprofitar per visitar també aquest diumenge.

Igualment es va oferir als visitants una interessant mostra de bresques, mel i articles relacionats amb l’apicultura que va portar al castell la família Llobet, veïns del recinte i apicultors, així com també una petita mostra de caves i productes del municipi que va exposar l’associació Comerç del Foix.

A partir de dos quarts d’una del migdia es va dur a terme una ballada amb els gegants de la Ràpita i diferents balls populars dels Monjos acompanyats pel grup de gralles Salsa d’Inxa. En acabar, el mateix grup va amenitzar un concert vermut per a tots els assistents.

Els actes de l’Aplec al Castell de Penyafort estaven organitzats per l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, el Parc del Foix, Comerç del Foix, la Fundació Castell de Penyafort, la Coral del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Omnium Cultural i el Grup d’Estudis Rapitencs.