Efemèrides: 29-4-1720: Capitulació de la Seu d'Urgell

El 29 d'abril de 1720 la població de la Seu d'Urgell capitula després de quatre mesos d'assetjament militar per les tropes espanyoles en ser ocupada des de feia un any pels francesos. L'enginyer Pròper de Verboom va conseguir obrir una trinxera a la Torre Blanca, assolint l'assalt final a la ciutat.

V Trobada d’Historiadors del Penedès. “Restauració i intervenció en el patrimoni arquitectònic”

El proper dissabte 7 de maig, a partir de les 10 del matí, tindrà lloc a l'Arboç, a la Casa de Cultura, la V Trobada d'Historiadors Penedesencs que tractarà el tema entorn de la "Restauració i intervenció en el patrimoni arquitectònic" tot destacant el paper dels historiadors i historiadors de l'art en les restauracions i intervencions en el patrimoni arquitectònic al Penedès.

Programa:

10:00h: Benvinguda a càrrec de Joan Sans, alcalde de l'Arboç.

10:05h: Presentació de la Trobada d’Historiadors Penedesencs a càrrec d’Albert Tubau, president de l’IEP i de Daniel Sancho París, responsable de la secció d’Història.

10:15h Conferència “Posicions contrastades davant la restauració monumental (segles XIX - XXI)” a càrrec de Raquel Lacuesta, doctora en Història de l’Art i acadèmica de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

11:15h Pausa Café (amb el suport de Cafès Novell).

11:45h Experiències sobre la restauració i intervenció en patrimoni arquitectònic.

•  El priorat de Santa Maria de Santa Oliva, per Joan Latorre, historiador.
• Els Museus de Cau Ferrat i Maricel de Sitges: rehabilitació integral i museografia, per Vinyet Panyella, directora del Consorci de Patrimoni de Sitges.
• La fresquera de Sant Cugat Sesgarrigues, per Mariona Genís, arquitecte, i Daniel Sancho, historiador. 
• La Giralda de l’Arboç, per Josep Maria Jané, arxiver.
• Torn obert de debat i preguntes.

Dinar

14h. Dinar al restaurant La Mossegada (15€).

Visita a la Giralda de l’Arboç

16h Visita guiada a la Giralda de l’Arboç a càrrec de Josep Maria Jané.

Inscripcions a historia@iepenedesencs.org

Participació al IX Encuentro de Investigadores del Franquismo

Els passats 9 i 10 de març de 2016 es va celebrar a les aules de la Universitat de Granada el IX Encuentro de Investigadores del Franquismo, organitzat per la mateixa universitat, amb motiu dels 80 anys de l'inici de la Guerra Civil Espanyola (1936-2016).

El Comitè científic i organitzador estava format per Eloísa Baena Luque, Francisco Cobo Romero, Miguel Ángel del Arco Blanco, Claudio Hernández Burgos i Teresa María Ortega López.

En aquesta ocasió vaig presentar una comunicació titulada "La Transición Democrática en tres pueblos del Penedès: Sant Pere de Riudebitlles, Mediona y Sant Quintí de Mediona" en el quart taller que girava entorn del món rural durant el franquisme i la transició. Aquesta taula estava coordinada per Manuel Ortiz Heras, de la Universitat de Castella i la Manxa, i per Miguel Ángel del Arco Blanco, de la Universitat de Granada. Es previst que es publiquin les actes del congrés, moment en el qual es difondrà públicament el text de la comunicació.

Efemèrides: 11-3-1965: L'abat Escarré abandona Espanya

La abadia de Montserrat va emetre una nota l'onze de març de 1965 on anunciava que l'abat Escarré, nascut a L'Arboç (Baix Penedès) havia abandonat Espanya davant les pressions realitzades pel Govern de Franco arran de les seves declaracions al diari francès Le Monde en que va criticar el règim dictatorial el 1963.

Declaració com a Béns culturals d’interès local de la Fresquera i el Forn de pa – Sala Cafè

El Ple del Consell Comarcal va donar via verda per unanimitat a la declaració com a béns culturals d’interès local (BCIL) a la “Fresquera de Cal Pau Vidal i a la “Cooperativa del Forn de Pa i Sala del Cafè” de Sant Cugat Sesgarrigues, sent competència de l’ens supramunicipal al tractar-se d’un municipi de menys de 5.000 habitants.

El conseller comarcal i regidor de cultura de Sant Cugat, Raül Casado, va detallar la singularitat d’aquests dos espais tot emmarcant la petició de declaració com a BCILs dins del projecte de promoció turística en el qual està immers el municipi.

Els acords els va exposar el conseller de Cultura del Consell Comarcal, Raimon Gusi. En relació als dos acords d’aquest Ple cal destacar que la fresquera de Cal Pau Vidal és un element de gran singularitat que reuneix una sèrie de valors històrics i arquitectònics que la fan mereixedora d’un nivell de protecció de caràcter local que garanteixi la seva conservació i la seva transmissió a les generacions futures. És d’origen medieval i es va redescobrir l’any 2010.

Per la seva banda el Forn i la Sala del Cafè formen part del Sindicat Agrícola Cooperatiu que als anys 20 del segle XX tenia una important presència a Sant Cugat. L’edifici del Forn conserva al seu interior el forn de pa original, un element d’interès tècnic, industrial i etnogràfic, testimoni de les activitats agropecuàries col·lectives.

En el procés de restauració i intervenció de la fresquera vaig intervenir-hi en la documentació, així com en el cas del forn de pa i de la sala del cafè del Sindicat també vaig participar doncs el 2007 es va publicar el meu llibre sobre el Sindicat Agrícola Cooperatiu de Sant Cugat Sesgarrigues.

Efemèrides: 23-2-1475: Publicació del primer incunable a la Corona d'Aragó

El 23 de febrer de 1475 es va publicar a València el llibre Comprehensorium de Johannes Grammaticus. Aquest va ser el primer llibre que es publicava a la Corona d'Aragó seguint les tècniques de Gutemberg.

L'Arxiu Municipal de Vilafranca incorpora tres documents importants per a la ciutat

Aquest dimarts s'han presentat públicament a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès tres documents històrics que l'Ajuntament de Vilafranca ha adquirit i que fan referència a tres elements emblemàtics del patrimoni vilafranquí: el Palau Reial, el Palau Baltà i el Drac de Vilafranca. A la presentació han assistit Josep Maria Masachs, director de l'Arxiu Comarcal, Sonia Camanforte, arxivera responsable de l'Arxiu Municipal, i Raimon Gusi, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca.

El regidor de Cultura, Raimon Gusi, ha explicat que a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès va arribar l'oferta de compra d'aquests documents que, “pel seu contingut i interès es va considerar que tenien prou rellevància per ser adquirits, i passar a formar part del patrimoni de l'Ajuntament de Vilafranca. Els documents ara estaran convenientment conservats i custodiats a l'Arxiu Municipal”. 

El primer document és un trasllat que data del 1499, de Ferran el Catòlic, del privilegi que va concedir el rei Jaume I el Conqueridor al 1236, perquè la família vilafranquina dels Babau poguessin habitar el Palau Reial -l'actual Museu- amb la condició que, quan ell vingués a Vilafranca tingués a la seva disposició tota una llista de menjar i habitació, concretant-ne específicament el que ha de tenir (gallines, vi, plats, llenya, etc...) per a ell i tota la seva cort. Aquest privilegi s'entén, perquè les corts reials itineraven per tot el regne i el rei i el seguici havia de tenir un lloc on hostatjar-se. 

El segon és un document de venda d'unes cases del carrer dels Escudellers de Vilafranca feta pel frare Guardià dels Frares Menors de Vilafranca a Francesc Babau, i que es corresponen al que ara és el Palau Baltà o Palau dels Babau. Amb aquesta compra es configura tota la estructura actual del Palau tal com el coneixem (datat del 1522 aproximadament). 

El tercer document és el conveni celebrat el 26 de desembre de 1893 entre el senyor Baltà de Cela i els administradors de la confraria de Sant Miquel en virtut del qual, el senyor Baltà es compromet a restaurar el Drac de Vilafranca, propietat de la confraria de Sant Miquel, per treure-li pes, ja que pesava 107 quilos i no es trobava ningú per fer-lo ballar. En virtut d'aquest conveni, el Drac quedava dipositat al Palau Baltà, no podia sortir de Vilafranca i només podia actuar en les festes que se celebraven a la Vila. 

Segons explicava Josep M. Masachs, director de l'Arxiu Comarcal, aquests documents es van fer valorar per la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i, “en funció del criteri que van exposar, es va fer una oferta a la propietat per a la seva adquisició que va ser acceptada”. 

La responsable de Gestió Documental i Arxiu de l'Ajuntament, Sònia Camanforte, explicava que aquests documents passaran a formar part del patrimoni municipal i s'incorporaran als fons de l'arxiu de l'Ajuntament de Vilafranca dipositats a l'Arxiu Comarcal. Aquests documents han estat digitalitzats i quan es publiqui la web de l'Arxiu Municipal es podran consultar.