"21 de enero de 1939". L'entrada de les tropes franquistes a Vilafranca

La Guerra Civil a Vilafranca del Penedès va arribar al seu final el 21 de gener de 1939, a les 14 hores i 40 minuts de la tarda. Va fer entrada a la vila la 5a Divisió de Navarra comandada per Bautista Sánchez i el General Solchaga. El "Parte Oficial de Guerra del Cuartel General del Generalísimo" diu així sobre l'ocupació de les tropes franquistes sobre Vilafranca:
"AVANCE DEL PARTE DE OPERACIONES CORRESPONDIENTE AL DIA DE HOY. -Ha continuado el avance de nuestras tropas en Cataluña, venciéndose todas las resistencias que el enemigo intentó oponer a la progresión de nuestro Ejército. El avance medio logrado en el día de hoy rebasa ya los nueve kilómetros. A media tarde se había ocupado la importante ciudad de Villafranca del Panadés, capital de región del mismo nombre e importante nudo de comunicaciones. Se ha rebasado ampliamente, por el Norte y Sur, la importante población de Igualada, que queda, a la hora de dar este Parte completamente rodeada por nuestras tropas... Salamanca, 21 de enero de 1939. III Año Triunfal. -De orden de S.E.- El general Jefe de E.M. Francisco Martín Moreno"

Segons el setmanari Panadés per la carretera de Tarragona anava un oficial amb una pistola a la mà amb un grup de soldats, tocaven diferents himnes i en arribar a l'edifici de l'Ajuntament van posar la bandera espanyola mentre arribaven a la vila uns quants soldats procedents de la carretera de Sant Jaume dels Domenys. Al balcó de l'Ajuntament uns vilafranquins van treure un quadre de la Mare Maria Ràfols. I al matí del següent dia a la Rambla de Sant Francesc van fer la primera missa i al finalitzar, els soldats van cantar el "Cara al Sol" (Panadés nº8, 20 de gener de 1942). El diari Acción Católica no es queda enrera amb les seves declaracions quan aclamaren el 1942 l'entrada de les tropes franquistes:
"Esta semana va a cumplirse el tercer aniversario de la liberación de nuestra villa por el glorioso Ejército Nacional. Otro jalón histórico para Villafranca que desgraciadamente para muchos desmemoriados es preciso recordar, aunque lo que significó para nosotros aquella fecha -despertar de la trágica pesadilla de zona roja y aspirar a pleno pulmón la fresca aroma de paz que nos traían las armas victoriosas- no se borrará nunca de la mente de los que vivimos aquellos días grávidos de emoción" (Acción Católica nº37, 18 de gener de1942).

Corts de la Corona d'Aragó a Vilafranca: Les Corts del 1217

Al llarg de la història de Vilafranca s'han celebrat quatre vegades corts en aquí. Les primeres corts que es celebraren van ser a Vilafranca a l'any 1217 sota el reialme de Jaume I, el conqueridor. Mn. Agustí Coy Cotonat, en el seu llibre Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos així exposava els aconteixements:

"Tuvieron lugar en 1217, sin que pueda fijarse el edificio en que tan trascendental acto tuvo lugar. Aunque por lo general se reunían en los edificios religiosos, no es posible precisarlo, puesto que todas las iglesias actuales son posteriores á aquella fecha, inclinándonos á quien bien pudo ser se reunieran en la primitiva Iglesia de Santa Maria ó la de la Orden de San Juan. Desde luego había de ser un edificio bastante capaz, en atención al gran número de prelados y magnates que concurrieron. Su duración debió ser breve, pues, aunque no muy completa la paz y tregua que se proclamó, tuvo la Corte un carácter primitivo y rudimentario.

En esta reunión se sentó el precedente del derecho de representación del pueblo, que le fué concedido en el siguiente reinado que se otorgó á los municipios catalanes, los derechos y franquezas que, tanto contrinuyeron á la prosperidad de Cataluña".

A la vila es van celebrar corts tres vegades més, el 1353, el 1367 i el 1451. De les altres en parlarem més endavant.

La (re)benedicció de la Capella de Sant Joan de Vilafranca pel Nadal de 1876

Fragments d'un article extret del setmanari quinzenal El Labriego (núm. 24, 31 de desembre de 1876) sobre la benedicció de la capella de Sant Joan el 25 de desembre de 1876, a les 16h, després d’un temps sense funcionar com a tal i en ple procés de restauració arquitectònica.

“Tuvo lugar el solemne acto de bendición de la preciosa capilla de S. Juan y al dia siguiente martes 26 se celebraron en la misma unos solemnes y divinos oficios con música y sermón, la primera estuvo á cargo de D. Juan Camps y el último al del reverendo Doctor Aulet quien en breve y elocuente peroración después de ponderar tan precioso y artístico templo con ayuda de algunos datos históricos y elogias la piedad de los hijos de esta villa, puso de relieve los méritos de S. Juan á quines está consagrada la capilla, la cual se hallaba enteramente llena de fieles”.
“Para conocimiento de aquellas personas á quines puede interesar por sus fines piadoso haver la referida capilla, debo manifestar los nombres de los Sres. á cuyo cargo está la administración de su obra y son el Rdo. D. Ignacio Gili Pbro., D. Luis Álvarez, D. Juan Amich, D. Leandro Llorens y D. Pedro Alegret, personas todas celosas de nuestras glorias religiosas y artísticas, las cuales no dudo que no omitirán sacrificio alguno, hasta ver coronada su restauración”.

L’article fou signat per “El payés”, de ben segur que era Pere Alegret.

Novetats tecnològiques en museus

Que la tecnologia avança molt ràpidament ningú ho podrà discutir. Però aquests caminars amb peus de gegants té poca implantació, i/o deixa poca petjada, en el camp cultural i, sobretot, en el sector dels museus. Sovint ens trobem amb museus amb una estètica passada de moda, espais plens d'objectes, amb una pèsima informació en les carteles... Fins i tot, en els museus amb una renovació museogràfica més constant també pateixen un endarreriment tecnològic evident. Perquè intervenir en tecnologia és molt car, sobretot si es vol estar a l'última moda.

En El País del 24 de desembre de 2007 un titular feia obrir els ulls com a plats a molts que ens dediquem (o intentem dedicar-nos) al camp cultural: "Museos en el iPod". En aquest article, se'ns exposa que dos dels museus referents del món, el MOMA de Nova York i la Tate Modern (aquesta darrera dirigida per un valencià, amic de tota la vida de Borja-Vilell) posen a la disposició del visitant la possibilitat de descarregar-se desde casa uns fitxers amb les explicacions de les exposicions temporals que tenen obertes al públic. Un cop "baixades", les pots posar en el iPod o en el mp3 que disposi el futur visitant.

Aneu, per exemple, a la pàgina del MOMA i descarregueu-vos un dels fitxers que estan penjats, és molt fàcil. Això si, has de saber anglès perquè només està en aquest idioma. Jo no en sé.

Seria bo que els museus d'aquí es possesin al dia amb les darreres tecnologies, o si més no, tampoc es tan difícil penjar aquests fitxers descarregables en la web del museu, no és car, i innoves.

La Primera Feria del Vino, signe de reactivació industrial i comercial en la Vilafranca de postguerra

A l'octubre de l'any 1943 va tenir lloc la primera Exposición y Feria Oficial de la Viña y del Vino. La fira tenia l'interès de reactivar comercial i industrialment Vilafranca i la comarca de l'Alt Penedès, de gran tradició vitivinícola. El setmanari Panadés deia així: "Esta exposición y Feria servirá para fomentar los intereses de la Zona del Panadés relacionados con la elaboración de vino y de sus derivados, estimular la producción, apreciar los progresos realizados, darles un público conocimiento para que los Centros Directivos conozcan su importancia y puedan prestarle su debida asistencia como exponente de la vitalidad y categoría económica excepcional de nuestro comercio" (Panadés nº66, 27 de febrer de 1943).
Allà s'hi podien veure, tastar i comprar vins i veure i comprar les últimes novetats per a la indústria en matèria de maquinària i de tot el relacionat amb aquesta indústria. Panadés així ho explicava: "el cuadro de tal exhibición es inmenso: viña, abonos, maquinaria agrícola y vitivinícola, vinos en todas sus variedades, alcoholes, licores, vinagres, envases y sus accesorios, productos enológicos y de laboratorio, arqueología del vino y de la viña, etc." (Panadés nº66, 27 de febrer de 1943).
El 16 de febrer de 1943, el Ministeri d'Indústria i Comerç franquista va autoritzar la celebració de la fira demanada per l'alcalde i el delegat comarcal de FET y de las JONS. La fira va ser acceptada en totes les seves condicions que s'expressaven a la demanda, l'única objecció va ser que havia d'ajustar-se entre el 10 i el 25 d'octubre (Panadés nº66, 27 de febrer de 1943).
L'exposició va comptar amb gran quantitat d'actes que voltaven entorn de la fira. El diumenge 10 d'octubre va tenir lloc la inauguració a dos quarts de dotze del matí al recinte firal i va haver una concentració comarcal de FET y de las JONS, del Frente de Juventudes i de productors de la Central Nacional Sindicalista (CNS); per la tarda va tenir lloc un concert de banda. Altres dies van tenir diferents actes com sardanes, danses regionals, concerts, festivals infantils, balls de mantons, circ, atraccions, conferències tècniques, torneigs de ping-pong, concursos literaris i una obra de teatre escrita expressament per a la Feria del Vino titulada "La taberna de la Novena alma" interpretada per Juan Magriñá, mestre de ballet i primer ballarí del Liceu barcelonès. El dilluns 25 d'octubre fou clausurada la fira i va finalitzar amb un castell de focs d'artifici a les nou de la nit (Panadés nº97, 2 d'octubre de 1943).
L'afluència de gent durant les dues setmanes de la Feria del Vino va ésser enorme, van visitar la fira 60.000 persones (Panadés nº100, 23 d'octubre de 1943). Degut a la gran quantitat de gent que va anar a visitar la fira, l'organització va haver de prorrogar-la una setmana més i en la darrera setmana va ser visitada pels ambaixadors i cònsols d'Alemanya i de Gran Bretanya (Panadés nº101, 30 d'octubre de 1943).

De la primera Feria del Vino, cal dir que va sortir-se totalment de les línies i del pensament franquista de caire general ja que va ser pensat i realitzat per gent de Vilafranca i que els seus interessos eren reactivar la indústria i el comerç del vi i dels escumosos per a que els productors invertissin en nova maquinària i la gent consumís els seus productes.

Les restriccions de productes a la Vilafranca de postguerra

Durant el temps de postguerra, l'economia local, influenciada per la situació general, va patir serioses restriccions econòmiques. Aquestes restriccions, no solament afectaren directament l'economia local sinó que també ho feu a l'economia familiar. La manca de productes de primera necessitat va fer que des de l'administració es repartissin igualitàriament els productes.

Els productes eren adquirits per l'ajuntament i venuts a les botigues de comestibles controlant-ne els preus. L'ajuntament registrava botiga per botiga, el total del producte que entrava, el producte venut i el sobrant. A Vilafranca del Penedès hi havia 69 botigues, de les quals es dividien en tres categories i que depenent de la categoria que pertanyés rebia més o menys quilograms per cada producte, si era de primera, segona o tercera categoria. Els aliments que requeien en el control de l'administració municipal van ser l'arròs, l'oli, els cigrons, les patates, la carn, les pastes de sopa, el sucre, el sabó, la llet, la sosa, les llenties, la farina, la sal, les galetes, la xocolata, els fesols, el pa i el peix. Com a tall d'exemple, a l'any 1939, l'arròs costava 1,40 pta./kg, el bacallà 3,50 pta./kg, la llet 1 pta./kg, el pa 0,65 cèntims la barra, el vi 0,65 pta./litre i la vedella i el moltó a 8,25 pta./kg. Segons quin tipus de llibreta de racionament es tenia corresponia a una quantitat o a una altra. A la llibreta d'una o dues persones corresponia 200 grams, per a tres o quatre persones era de 500 grams i de cinc a vuit persones la quantitat era d'un quilogram.

Les Germanes de la Caritat de Santa Anna a Vilafranca

Hola,
Recuperant vells escrits publicats, us presento el fragment d’un article que vaig publicar en el 3 de vuit a l’agost de 2004. Parlo sobre la Congregació de les Germanes de la Caritat de Santa Anna fundada per la vilafranquina Maria Ràfols, beata, i la presència de l’orde a la vila.

Les Germanes de la Caritat vingueren a Vilafranca per primer cop al 1929 quan adquiriren el Molí d’en Rovira, que n’era la casa natal de Maria Ràfols, i es practicà la restauració de la caseta. A partir d’aquí s’inicien els treballs per a establir una comunitat. El 30 d’abril de 1931 es posà la primera pedra de l’església dedicada sota l’advocació de la Verge del Pilar. L’acte fou celebrat per Manuel Irurita, bisbe de Barcelona; el canonge vilafranquí Dr. Boada; i P. Guim, Mestre de Cerimònies de la Catedral de Barcelona. Després dels actes religiosos, la comitiva es desplaçà al molí per tal d’instal·lar en la façana una imatge del Sagrat Cor. Els arquitectes dels edificis i de l’església foren Josep Alemany Juvé i Josep Maria de Sagnier. Acte que el diari Acció de Vilafranca així ho recorda: “Senyalada aquella festa per a les cinc de la tarda, ja molt abans una gentada de tots els estaments socials de Vilafranca s’havia reunit per tal d’assitir a la festa: podem ben dir que tot Vilafranca hi era present”.
Al mes de juliol de 1934 s’instal·là la primera comunitat de monges en el molí, per tal de seguir i supervisar la construcció de l’edifici de l’Escolania i de l’església. La inauguració de l’edifici i de l’església es celebrà el 19 de gener de 1936. Acció també recull informacions entorn a la inauguració que comptà amb l’assistència del Degà de Vilafranca i d’alguns regidors vilafranquins. L’assistència de la població fou elevada tal i com torna a recollir el diari, vegem-ho: “[…] l’església i dependències anexes, eren curulles d’un públic piadós, que des de les nou del matí, formant una corrúa impressionant havia sortit de la població i altres pobles veïns per tal d’assistir a la solemnitat de l’acte […] Durant tot el dia el camí del Molí d’En Rovira va ésser un peregrinatge constant. Es pot ben dir que quasi tot Vilafranca hi desfilà per a visitar les dites obres les quals són dignes d’admiració”.
Però hi restaren poc temps ja que durant la guerra civil, el conjunt d’edificis del recinte passaren a ésser Hospital de Sang. Per exemple, el cor de la capella n’era la farmaciola, l’església del Pilar era un magatzem i al molí hi deixaven els morts fins al trasllat al cementiri de Vilafranca. Durant la guerra civil la comunitat de les monges de Santa Anna anà al Convent de les Josefines, el que després fou el “Patufet” al carrer de Ponent. Acabada la guerra tornaren al Molí d’en Rovira. Quant arribaren les germanes encara hi trobaren a la caseta del Molí algunes restes de morts. En els edificis del recinte acolliren una casa d’exercicis espirituals, escolanes, noviciat, hospital i residència per a la tercera edat.
Però l’activitat i la presència de les monges no tant sols era present al Molí d’en Rovira. Al vell mig de Vilafranca, s’hi establiren el 5 de gener de 1936 per fer-se’n càrrec de l’Hospital, que al 1934 deixaren de fer-se’n càrrec les monges carmelites.
Però la guerra truncà la seva presència també aquí. Tornaren passada la guerra i la seva presència a l’Hospital s’allargà fins al 1994 i al Col·legi de Sant Josep fins al 1998. També fins al aquest any es van fer càrrec de l’església de Sant Francesc. La seva activitat al Recinte del Molí d’en Rovira continua present com a casa d’exercicis espirituals i residència.