Entre dissabte i diumenge, gairebé 1.500 persones han passat per les les portes obertes
de Vinseum – Museu de les Cultures del Vi de Catalunya. Llargues
cues s'han pogut veure a les plaçes de Jaume I i de Santa Maria.
Diumenge al matí, fins i tot, va arribar fins a la porta de la
rectoria, al carrer de Santa Maria. Un gran èxit. Forans i
vilafranquins visitaven el renovat museu. Crec que el major èxit ha
estat la presència de vilafranquins i vilafranquines. Si! Alguns
d'ells, feia més de 30 anys que no entraven al Palau Reial -quan
anaven amb l'escola- d'altres, ho feien per primera vegada. Algú,
feia uns dies, hem preguntava: Vilafranca sabrà valorar el nou
museu? La resposta ha estat sí. Aquest cap de setmana ho hem pogut
comprovar.
Del Vinseum cal destacar
tres coses. La primera, la reforma arquitectònica que ha patit
l'edifici, una restauració a fons, excel·lent, que ens servirà per
continuar tenint Palau Reial per 800 anys més. No sempre en la
intervenció en patrimoni arquitectònic deixa bons resultats; aquí
els hem tingut. En segon lloc, el propi museu, és a dir, la
museografia de l'exposició permanent, el magnífic auditori, una
botiga “de museu” i la taverna esplendorosa. Tot plegat fa molt
de goig. En tercer lloc, voldria destacar la gran tascar que el
personal del museu ha realitzat durant tot el procés.
A l'any 1999 es va
analitzar l'estat del museu en aquell moment i es van començar a
inventariar les coleccions. Fa 13 anys va iniciar-se l'aventura
tenint diferents estacions en aquest recorregut: la reforma de la
capella de Sant Pelegrí, l'exposició El Tast a Cal Pa i Figues, ara
el Palau Reial, i el que manca encara. El tren de Vinseum fa camí i
el topall del final de la via encara no es veu.
Cal reconèixer el paper
jugat des dels inicis del museu per l'Ajuntament de Vilafranca i
Caixa Penedès. Però més important ha estat les aportacions
procedents del Ministeri de Foment i del Ministeri de Cultura. El
primer ha aportat 2.367.000 € i el segon 1.000.000 €. Sense
aquestes quantitats aportades pel Govern socialista a la Moncloa, el
museu possiblement no el tindríem encara obert. El 2006, el
conseller, aleshores socialista, Ferran Mascarell, va signar un
conveni per la implicació i aportació del Departament de Cultura de
la Generalitat al Vinseum. En sis mesos poca cosa va fer, perquè el
2007 a les eleccions al Parlament, el Govern d'Entesa -també dit
tripartit- va atorgar la conselleria de Cultura a ERC i, el seu
conseller Joan Manuel Tresserras, en quatre anys no va aportar res. I
en dos anys de Govern de CIU i, amb el Ferran Mascarell -ara
convergent- com a conseller, tampoc res de res.
El Vinseum però ha de
ser quelcom més que un museu. Ha de ser un element que provoqui
sinèrgies entre el comerç, la restauració, els cellers de la
comarca -i els de més enllà. Hom haurà de fer un pensament i
apostar per l'obertura dels seus establiments el diumenge -dinar
aquest dia a Vilafranca es fa complicat. També els cellers s'han de
prendre amb seriositat el seu paper en el camp de l'enoturisme. El
museu i els cellers es necessiten, es complementen.
Enhorabona i a continuar
endavant.
