Daniel Sancho París

El castell de Penyafort, al Racó de la història del Cargol

2012-01-26T10:53:00.000+01:00

En la secció del Cargol del Racó de la història us explico la història del castell, primer, i després, la seva transformació en convent de dominics. Podeu llegir-ho en paper i també en format on-line a:

http://www.elcargol.com/racohistoria.htm

El Govern de la Generalitat nomena Jordi Palou director del Memorial Democràtic

2012-01-13T16:12:00.000+01:00

El Govern ha nomenat aquest migdia Jordi Palou Loverdos com a director del Memorial Democràtic.

Palou, nascut a Barcelona l’any 1966, és llicenciat en Dret (Universitat Abat Oliba/UB), màster en Dret Penal (UB), doctorand en Dret Penal amb suficiència investigadora (UB), postgraduat en resolució de conflictes (URL) i màster en Mediació i Resolució de Conflictes (URL).

Advocat col·legiat a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, és soci fundador del despatx d’advocats professional Palou–Rognoni, Advocats Associats, amb més de vint anys d’exercici lliure de la professió.

Mediador en conflictes i membre fundador d’Aequitas, Centre de Mediació i Resolució Alternativa de Conflictes, especialitzat en mediació en l’àmbit familiar, comunitari, conflictes identitaris, intraorganitzacional, interorganitzacional i internacional, així com iniciatives de diàleg internacional, processos de reconciliació, treball amb les veritats als conflictes, la memòria històrica, la reparació a les víctimes, el reconeixement institucional i d’altres mecanismes de justícia transicional a diversos països.

És un dels 300 advocats del món acreditats per actuar davant la Cort Penal Internacional amb seu a La Haia (Països Baixos).

El Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya és una institució pública que té per finalitat la recuperació, commemoració i foment de la memòria democràtica durant el període entre 1931 i 1980.

Es tracta de la primera institució d’aquestes característiques a l’Estat espanyol.

Restitució de documents a Catalunya procedents del Centre Documental de la Memòria Històrica

2012-01-05T16:08:00.000+01:00

El Departament de Cultura ha anunciat l'inici del procediment formal de restitució dels fons documentals de titularitat privada retornats pel Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca a les persones i entitats que acreditin ser-ne els seus propietaris legítims.

La restitució afecta 114,5 metres de documents textuals, que sumen 11.198 unitats documentals i 401.270 pàgines escrites que l'Arxiu Nacional de Catalunya ha identificat, descrit i digitalitzat durant sis anys. Aquests treballs han permès identificar 85 fons documentals de particulars, partits polítics, sindicats i associacions diverses.

La relació dels fons, realitzada per l'Arxiu Nacional de Catalunya, s'ha recollit en un edicte que es publicarà en els propers dies al DOGC perquè els seus propietaris puguin decidir el destí dels documents dels quals són titulars, bé conservar-los a l'Arxiu o bé demanar-ne el lliurament.

El Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca no ha transferit encara la totalitat de documentació catalana en compliment de la llei 21/2005 de 17 de novembre de restitució a la Generalitat de Catalunya dels documents confiscats després de la Guerra Civil.

El Funicular de Gelida al Racó de la història

2011-12-29T16:04:00.000+01:00

Aquest dijous 29 de desembre, a la secció El Racó de la Història, del setmanari penedesenc El Cargol, podreu llegir el meu darrer article. Aquesta vegada tracta sobre el Funicular de Gelida. Espero que us agradi!

http://www.elcargol.com/racohistoria.htm

Bon Any 2012!

Inaugurat el Centre d'Interpretació de l'Aviació de Celrà

2011-12-10T10:45:00.001+01:00

Complementa la visita al camp d'aviació i permet entendre el context d’uns dels aeròdroms militars republicans més importants durant la guerra civil.

El Centre d’Interpretació del camp d’aviació de Celrà s'obrí al públic el 18 de novembre i complementa la visita al camp d'aviació de Celrà. Mostra documents escrits i sonors, fotografies i un audiovisual. Al llarg de vuit àmbits temàtics s’expliquen el context en què es va construir, les seves funcions, les edificacions complementàries, els atacs que va patir, l’afectació del camp sobre la població, la vida a la rereguarda i què se’n va fer després de la Guerra.

El camp d’aviació de Celrà, construït a finals de 1936, va ser un dels aeròdroms militars republicans més importants durant la Guerra Civil i la principal base a Catalunya dels bombarders Katiuska. Va ser operatiu del primer trimestre de 1937 fins al febrer de 1939. L’espai, que ha estat rehabilitat, es pot visitar seguint un itinerari senyalitzat que permet de veure’n vestigis com un búnquer, una garita de vigilància i diversos refugis.

Aquest és el cinquè espai a Catalunya sobre l'aviació durant la Guerra Civil juntament amb el de La Garriga, La Sénia, Santa Margarida i els Monjos i Alfés. Quin serà el proper?

Turisme accessible a Catalunya

2011-12-06T16:14:00.001+01:00

Catalunya disposa de 23 destinacions turístiques seleccionades pels seus alts nivells d'accessibilitat que permeten oferir al turista discapacitat tota una sèrie de serveis adaptats a les necessitats específiques d'aquest col·lectiu: allotjament, restauració, museus, activitats complementàries, platges, etc. Enguany s'han incorporat tres noves destinacions: Terra Alta i Reserva Natural de Sebes; Tarragona - Patrimoni de la Humanitat; Parcs Naturals del Montseny i de Sant Llorenç del Munt. En els darrers quatre anys, a més, Catalunya ha passat de 600 recursos turístics adaptats a més de 1.100, alguns dels quals són únics a Espanya.

S'estima que a Europa existeixen 120 milions de turistes potencials amb algun tipus de discapacitat, mobilitat reduïda o necessitats especials, incloent els seus acompanyants. A més, aquests turistes acostumen a contractar paquets i a realitzar una despesa superior a la mitjana

Projecte "Turisme accessible - Turisme per a Tothom"

Memòria d'actuacions del darrer any, amb motiu de la celebració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat l'1 de desembre.

Participants: El nombre de participants durant el 2011 ha crescut el 30%, arribant a més d'un miler (1.018).

Destinacions: En quatre anys s'ha passat de 16 destinacions accessibles a 23, amb les tres noves incorporacions de 2011.

Turisme actiu: Catalunya s'ha posicionat com una de les destinacions turístiques de l'Estat espanyol amb més quantitat i diversitat d'activitats esportives i d'oci accessibles.

Més de 150 km de vies verdes i senders accessibles.
A Catalunya operen els dos únics globus aerostàtics adaptats per a les persones amb mobilitat reduïda.
L'estació d'esquí de La Molina és pionera en obrir les instal·lacions a persones amb discapacitats.
El Club Nàutic de l'Escala és un referent de la vela accessible a tot Catalunya i la resta de l'Estat.

Turisme cultural: S'han dut a terme accions als museus i monuments de Catalunya per millorar l'accessibilitat per a persones amb discapacitat sensorial.

El MNAC és el primer museu de l'Estat amb Signo-guies en tres llengües de signes.
La Pedrera és un dels museus més accessibles per a cecs i deficients visuals de tot Catalunya i de la resta de l'Estat.
Besalú és la primera destinació de l'Estat espanyol a disposar de 15 signo guies.
Carpe Guiem primera empresa de serveis turístics especialitzada en visites guiades a Catalunya adaptades a persones amb discapacitat.
400 km de rutes amb àudio signo-guies "Camí de Sant Jaume per a Tothom".
Patrimoni català reconegut per la Unesco Accessible

Promoció: Aquest any, els Premis de Promoció de l'Agència Catalana de Turisme han incorporat l'accessibilitat en una de les seves categories. L'objectiu és distingir aquella empresa, entitat pública o privada que al llarg de 2010 hagi desenvolupat a Catalunya una iniciativa innovadora, una millora destacada, un servei, un nou model de negoci, un producte turístic, una adequació d'instal·lacions, una oferta d'oci, cultura o esport, etc. perquè en puguin gaudir les persones amb discapacitat física o sensorial. El guanyador ha estat el Consell Comarcal de la Terra Alta i el seu tram accessible de les Vies Verdes, l'únic de l'Estat adaptat per a persones amb deficiència visual.

(nota de premsa Generalitat de Catalunya)

Llegendes i històries del campanar de Santa Maria al Racó de la història del Cargol

2011-12-02T16:08:00.000+01:00

El dijous passat 1 de desembre de 2011, al Racó de la història del setmanari El Cargol, vaig publicar un article que parla sobre una llegenda i un parell d'històries del campanar de l'església parroquial de Santa Maria de Vilafranca. Espero que us agradi. Ho podeu llegir en paper o online a:

http://www.elcargol.com/racohistoria.htm

Els Boters: art i tradició, nou article al Penedès Econòmic

2011-12-01T11:05:00.000+01:00

Fa uns dies ha sortit publicat un nou número del mensual econòmic de l'Alt Penedès: Penedès Econòmic. En aquesta ocasió he redactat un article sobre la història dels boters a Vilafranca des dels seus orígens fins a l'actualitat. També he fet una breu ullada a la boteria Torner que encara ara, des de mitjans segle XVIII, continuen amb l'ofici en la seva novena generació.

www.penedeseconomic.com

Quart aniversari del blog!

2011-11-25T10:45:00.000+01:00

Ahir dijous 24 de novembre es va celebrar el quart aniversari del meu bloc, inaugurat el 24 de novembre de 2007. El marc de l'obertura del blog va ser l'assignatura sobre TIC's i la difusió cultural que vaig realitzar al Màster de Cultura històrica i comunicació de la Universitat de Barcelona.

Gràcies a tots els que visiteu el meu blog i que hi participeu amb la lectura dels articles i, fins i tot, deixant escrits comentaris.

A veure si pel proper any, que serà el cinquè, la podem fer grossa!

Salutacions!

Participació al VIII Congrés de la CCEPC "1960-1980. Transicions i canvis"

2011-11-25T10:38:00.000+01:00

Entre els dies 10 i 12 de novembre es va celebrar al Museu d'Història de Catalunya, a Barcelona, i a Citilab, de Cornellà, el vuitè congrés de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana (CCEPC) amb el tema "1960-1980. Transicions i canvis".

Els tres àmbits del congrés van ser:

Ideologia, cultura i identitats. Estudis dels corrents, moviments o grups des de la perspectiva de la renovació davant el discurs "oficial", l'aportació de nous plantejaments, la capacitat de crear consciència col·lectiva i sensibilització social.

Moviments socials. Estudis sobre les incidències dels moviments relacionats amb les condicions de vida i del treball. Accions dels moviments o grups en territoris concrets.

Associacionisme i sociabilitat. Estudis sobre associacions i grups informals, les seves aportacions i incidències sobre les dinàmiques dels pobles i ciutats. Composició dels grups, procedències i continuïtats. Les accions.

En aquesta ocasió vaig presentar dues comunicacions que es van incloure en els àmbits 1 i 3. La primera comunicació portava per títol: El moviment de resistència antifranquista a Vilafranca del Penedès i Alt Penedès i, la segona, l'Associació de Veïns Penyafel de Santa Margarida i els Monjos, exemple de la lluita veïnal a un municipi de l'Alt Penedès.

La valoració per part dels relators de les meves comunicacions van ser molt positives, destacant que eren molt completes en quan a informació.

Dimissions al CONCA: les maneres de fer de CIU

2011-11-09T10:32:00.000+01:00

Barcelona (ACN).- Deu dels onze membres del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CONCA) han anunciat la seva renúncia al càrrec per discrepàncies amb una de les Lleis Òmnibus. Segons han explicat en un comunicat, el Projecte de Llei d'Agilitat i Reestructuració Administrativa suposa un "canvi substancial de model en l'ens" i alerten que "pretén estroncar els tímids avenços" en les polítiques de suport i promoció de la creativitat, "aspira a reorganitzar de bell nou" les polítiques culturals públiques mitjançant una "recentralització política i administrativa" i implica que el poder de les polítiques culturals i de la concessió de les subvencions "retorna" als responsables polítics del Departament.

Els membres que han renunciat a seguir formant part del CONCA són Francesc Guardans, Xavier Antich, Sílvia Munt, Rosa Vergés, Chantal Grande, Marta Oliveres, Manel Camp, Jordi Coca, Manuel Forcano i Juli Capella, mentre que la vicepresidenta Pilar Parcerisas ha optat per esperar a veure quines són les conseqüències de la llei sobre Consell Nacional de la Cultura i les Arts.

Els membres del CONCA han comunicat la seva decisió al president de la Generalitat, Artur Mas, i han entrat la renúncia als seus càrrecs al registre del Parlament.

Segons el comunicat, després de dialogar amb Govern, la Conselleria, partits polítics i representants dels sectors culturals sobre "el perill" de l'actual projecte de llei, però no han trobat resposta en l'executiu ni en els partits polítics que els permetés una majoria parlamentària que evités que la llei prosperés. Per tot això, consideren que el projecte de llei implica una "involució política i cultural, que buida la institució de continguts fonamentals i la converteix en un organisme irrellevant".

Els membres que renuncien al càrrec recorden en el comunicat conjunt que la Llei de creació del CONCA va suposar una "democratització d'una part de les polítiques culturals a través de la participació i la corresponsabilització de membres provinents dels sectors culturals i no dels partits politics". En aquest sentit, esgrimeixen que l'ens pretenia "evitar el dirigisme cultural partidista" com a organisme independent del Govern i havia de donar suport a la creativitat, "l'àmbit més fràgil i vulnerable de les produccions culturals" i atendre els criteris "purament artístics i culturals"; a més d'implicar una "garantia de continuïtat" perquè no canviessin els marcs generals d'actuació coincidint amb els canvis de legislatura.

Un altra de les crítiques de la gran majoria del plenari és que no s'aconsegueix "l'estalvi" en "buidar el CONCA" de les seves competències, ja que els ajuts seguiran atorgant-se però directament des de la conselleria "amb el risc afegit que els criteris no prioritzin la valoració artística". En quant a l'eficiència, consideren que el nou model no la garanteix i es tendeix a una "menor garantia de transparència i objectivitat".

D'altra banda, segons els membres del plenari que han renunciat al càrrec, el CONCA ha estat "solidari" amb els ajustaments pressupostaris a causa de la crisi econòmica i que el pressupost de l'ens ha acabat representant el 2,9% del global de la conselleria.

El bisbe Josep Morgades al Racó de la història

2011-10-29T18:36:00.000+02:00

Aquesta setmana, al Racó de la Història del Cargol, la biografia del bisbe Josep Morgades i Gili, en el 185è aniversari del seu naixement. Podeu llegir l'article, en format paper al Cargol i en digital a la web http://www.elcargol.com/racohistoria.htm

Espero que us agradi!

Exposició "La maleta mexicana" al MNAC

2011-10-25T10:41:00.002+02:00

El Museu Nacional d’Art de Catalunya, en coproducció amb l’International Center of Photography de Nova York (ICP), presenta a Barcelona l’exposició La maleta mexicana. El redescobriment dels negatius de la Guerra Civil espanyola de Capa, 'Chim' i Taro.

L'exposició és podrà veure al MNAC entre el 6 d'octubre de 2011 i el 15 de gener de 2012.

Robert Capa va abandonar París el 1939, deixant al seu darrere la guerra i tres caixes que contenien els negatius de 126 rodets fotogràfics amb 4.500 instantànies preses durant la guerra civil pel mateix Robert Capa, Gerda Taro i David Seymour 'Chim', entre maig de 1936 i març de 1939, així com un petit nombre de fotografies realitzades per Fred Stein a la capital francesa. El material es va donar per perdut fins que va reaparèixer a Mèxic el 1995 i, després de múltiples vicissituds, el 2007 els negatius van arribar a l’ICP. Els negatius trobats són de retrats fins ara desconeguts de personatges com Federico García Lorca, La Pasionaria i Ernest Hemingway, entre d’altres. També permeten contemplar les sèries senceres a les quals pertanyen algunes fotografies convertides en imatges icòniques de la guerra civil. La mostra ha estat comissariada per Cynthia Young, conservadora adjunta de l’ICP.

El Cos de Portants del Sant Crist de Vilafranca

2011-10-17T10:41:00.000+02:00

El següent text va ser un petit encàrrec que em van realitzar per a ser publicat en el llibret de la Trobada de Cossos de Portants de Catalunya que es va celebrar a Vilafranca fa unes setmanes.

El Cos de Portants de Vilafranca es va fundar ara fa 90 anys per un bon nombre de vilafranquins, sota la direcció de Mn. Joan Badia Capdevila, degà del Penedès. Els Estatuts de l'associació -un exemplar dels quals es conserva a l'Arxiu Parroquial de Santa Maria- defineixen els seus fins: “tindrà com fí particular tributar la major solemnitat als cultes amb que honora la Imatge del Sant Crist, de la Capella, en els actes de la Congregació, i altres a juí de la Junta Directiva”. Els estatuts van ser aprovats el 15 de setembre de 1921.

La presentació del Cos de Portants va ser amb motiu de la festivitat de la Invenció de la Santa Creu, el 8 de maig de 1921. En el Full Dominical se'ns explica quins van ser els actes d'aquella jornada. A les set del matí, el Cos de Portants van anar en processó fins a l'estació a rebre el Cos de Portants de la parròquia de la Concepció de Barcelona. Tot seguit, anaren cap a la basílica de Santa Maria. Un cop arribats, el degà va celebrar “Missa de comunió general” amb el cant final de l'Himne Eucarístic. A les deu del matí, va celebrar-se l'Ofici Solemne cantat pel prevere Francesc Deix. A la tarda, a dos quarts de cinc, va començar el Via Crucis pels carrers de la vila. En finalitzar, un cop arribats a Santa Maria “es cantaran les darreres estacions i durant l'adoració de les sagrades imatges, que es deixaran exposades en el presbiteri, el poble entonará l'improperi «Qué t'he fet»; se cantará la Salve com a comiat a la Verge del Socòs i finalment l'himne «Volem a Déu»”.

El Cos de Portants està vinculat des del seu naixement amb dos distintius vilafranquins: la capella de la Mare de Déu dels Dolors i la romeria a Montserrat. La capella, seu de l'associació catòlica, és del temps del Barroc; les flames de la trista nit del 6 d'octubre de 1934 van destruir el seu interior. Aquell dia també es va malmetre la imatge del Sant Crist, encara que es va poder restaurar. Però en els primers temps de la Guerra Civil espanyola la imatge va desaparèixer. Després de la guerra tot va recomençar. La romeria a Montserrat va iniciar-se sota l'organització del Cos de Portants el 1921. Al llarg de tots aquests anys ha estat partícep amb la imatge del Sant Crist als actes eucarístics i als Via Crucis.

Vilafranca ha estat designada candidata oficial a la Capital de la Cultura Catalana 2015

2011-10-11T16:34:00.001+02:00

El període presentació de candidatures a la capitalitat 2015 finalitza el 31 d'octubre.

L'adhesió a la candidatura vilafranquina s'ha prorrogat fins a finals d'any. Vilafranca 2015 té una gran acceptació i adhesions. Ben aviat se superaran les dues-centes adhesions de suport a la candidatura de la ciutat a ser Capital de la Cultura Catalana 2015. Tots els partits polítics presents a l'Ajuntament de Vilafranca, ajuntaments de la comarca, entitats i associacions vilafranquines i comarcals, institucions, empreses, artistes i professionals formen part del col.lectiu que expressa el seu suport a la candidatura vilafranquina.

Per manifestar l'adhesió a Vilafranca 2015 no cal un document de suport específic, cada entitat pot expressar-lo per escrit com cregui convenient, però s'han de fer arribar al Servei de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca. Informació i models de documents estan a disposició a la web de l'Ajuntament de Vilafranca.

L'activitat cultural a Vilafranca del Penedès és extensa en tots els sectors: les arts musicals, les arts escèniques, les arts plàstiques, les arts audiovisuals, la creació editorial i literària, el cicle festiu, la cultura tradicional i popular, noves expressions creatives, associacionisme, l'enoturisme etc. És un gran mosaic d'iniciatives culturals que fan que Vilafranca del Penedès sigui una candidata sòlida a assolir la Capital de la Cultura Catalana.

El Santuari de la Mare de Déu de Foix aquest mes al Racó de la Història del Cargol

2011-10-07T16:34:00.000+02:00

El Santuari de la Mare de Déu de Foix es localitza al municipi de Torrelles de Foix, al nord de l'Alt Penedès. Si voleu conèxier la història d'aquest emblemàtic lloc consulteu el Cargol de la setmana passada o a la web del Cargol

http://www.elcargol.com/racohistoria.htm

La història de les catànies a Penedès Econòmic

2011-09-23T15:35:00.001+02:00

En el número 4 del periòdic d'informació econòmic mensual de l'Alt Penedès, Penedès Econòmic, he publicat un article parlant de la història de les catànies i del valor que pot tenir el producte com a merxandatge pels visitants de Vilafranca i del Penedès.

El 24 i 25 de setembre portes obertes pels sadurninecs al Centre d'Interpretació del Cava

2011-09-20T09:44:00.003+02:00

Els matins d’aquests dos dies es podrà accedir al nou museu del cava ubicat a la Fassina de can Guineu de manera gratuïta, però s’ha de fer una reserva prèvia.

Una vegada completada la primera fase de la museologia del Centre d’Interpretació del Cava (CIC), aquest equipament cultural i turístic s’està posant a punt per a la seva obertura al públic, que tindrà lloc el dies 8 i 9 d’octubre coincidint amb el Cavatast. Abans, però, l’equip de govern de l’Ajuntament ha decidit organitzar dues jornades de portes obertes, de caràcter gratuït, adreçades especialment a la ciutadania de Sant Sadurní, segons que van anunciar aquest dimarts en roda de premsa l’alcalde, Josep Maria Ribas, el regidor de Comerç i Turisme, Jep Bargalló, i el director del Patronat de Turisme, Joan Capellades. Les esmentades jornades seran el dissabte 24 de setembre i el diumenge 25 de setembre, de 10 del matí a 3 de la tarda. Es faran grups de 50 persones per visitar el CIC durant mitja hora i s’ha de fer una reserva prèvia a l’Oficina de Turisme, ubicada al mateix edifici de la Fassina de can Guineu. També es pot fer a través del telèfon 93 891 31 88 o de l’adreça electrònica turisme@santsadurni.cat.

Després d’aquest cap de setmana que servirà per satisfer la curiositat dels veïns i les veïnes de Sant Sadurní i la resta de la comarca, el Centre d’Interpretació del Cava abordarà l’obertura oficial amb motiu del Cavatast. Així, els dies 8 i 9 d’octubre, de 11 a 2 del matí i de 4 a 7 de la tarda, es podrà accedir a l’equipament museístic de la Fassina pagant els preu de l’entrada que va fixar l’Ajuntament. L’entrada general té un cost de 3 €, mentre que els jubilats, els nens i nenes entre 6 i 12 anys, els grups de més de 12 persones, els estudiants i les famílies nombroses, hi podran accedir per només 2 €. Finalment, els menors de 6 anys i les escoles de la vila, així com els monitors, guies i mestres acompanyants, hi podran entrar gratuïtament. Durant aquests dos dies, igual que en el cas de les jornades de portes obertes, es faran grups de 50 visitants cada 30 minuts i, prèviament, s’ha de fer una reserva prèvia a l’Oficina de Turisme, presencialment, per telèfon o per correu electrònic. Posteriorment a la celebració del Cavatast, el Centre d’Interpretació del Cava obrirà en el mateix horari que l’Oficina de Turisme, és a dir, de dimarts a divendres, de 10 a 14 i de 16.30 a 18.30, i dissabtes i diumenges, de 10 a 14.

Segons l’alcalde, aquests propers mesos seran una etapa de rodatge que permetrà identificar el perfil de visitant més interessat en l’oferta del CIC i planificar la promoció del nou museu una vegada estigui completada la segona fase, a partir de la primavera-estiu del 2012. Cal tenir present que el Ministeri de Cultura ha concedit una nova subvenció de 450.000 € per fer algunes adequacions finals de l’edifici de la Fassina i enllestir la museologia de la part de la baixada al Celler Gran i de la zona de la cava.

Continguts principals del CIC

El regidor Jep Bargalló, que va fer una visita guiada als periodistes que van assistir a la roda de premsa, va deixar clar que de moment no hi haurà una inauguració del Centre d’Interpretació del Cava, sinó únicament una obertura de l’equipament. El responsable de Comerç i Turisme també va agrair la feina feta per l’anterior equip de govern, i molt especialment per Joan Amat i Esther Parellada, perquè va ser aleshores quan es va donar cos al projecte. “A nosaltres ens correspon la posada en marxa, i el nostre objectiu és que el CIC esdevingui un pol de revitalització enoturística i comercial de Sant Sadurní”, va especificar Bargalló.

Pel que fa estrictament als continguts, el regidor va parlar de l’atractiu de les taules interactives de caràcter temàtic, amb sis pantalles cadascuna, i amb informació sobre la Fassina de can Guineu, sobre Sant Sadurní d’Anoia com a capital mundial del cava i sobre les excel·lències d’aquest vi escumós tan genuí. Hi ha també una prova de realitat augmentada amb la fil·loxera com a protagonista, que permet observar-ne l’evolució des que és un ou fins a la seva forma alada. Una de les parts més emotives de la visita és la projecció d’un vídeo en tres dimensions dedicat al cava i als sentits. Tot seguit, i de manera sincronitzada, el visitant culmina el recorregut a la sala més espectacular, el lloc on s’ubicava antigament la fassina. Aquí hi trobarà una altra projecció dedicada a la Festa de la Fil·loxera, a més d’un espai ple dels elements més significatius d’aquesta festa (fil·loxera, gegantons, ceps, fil·loxeretes...), així com els gegants i altres materials del folklore local. És l’esclat final de joia i alegria que permet completar la visita vivint la festa que se celebra a Sant Sadurní cada 8 de setembre.

El regidor de Comerç i Turisme va assegurar que l’objectiu de l’Ajuntament amb el CIC és que els turistes que entrin al museu i després ho aprofitin per visitar les caves, comprar als comerços del centre, dinar en els restaurants i dormir a les fondes i hotels de la vila. “Al darrera del Centre d’Interpretació del Cava hi ha un pla estratègic per situar Sant Sadurní al centre de les rutes enoturístiques del Penedès”, va puntualitzar Jep Bargalló. També va deixar clar que serà una realitat gràcies a l’esforç de moltes persones, i va esmentar especialment al personal del Patronat de Turisme.

A preguntes dels periodistes, l’alcalde va dir que l’estudi de viabilitat del CIC es va iniciar des del mateix moment que l’Ajuntament ha contractat una empresa per fer una auditoria dels comptes municipals. “Aquestes persones també demanaran dades al Patronat de Turisme i faran aquest estudi”, va assenyalar Ribas. Tant l’alcalde com el regidor de Turisme van deixar clar que el resultat d’aquest estudi serà clau a l’hora de decidir el futur funcionament del Centre d’Interpretació del Cava, que s’haurà d’integrar en la xarxa de museus de Catalunya. Pel que fa a l’execució de la segona fase de la museologia, Ribas i Bargalló van dir que s’espera activar-la el més aviat possible. “Ara el CIC té un recorregut d’anada i tornada, però quan s’hagi completat aquesta segona fase el circuit serà circular”, va explicar Joan Capellades.

Font: Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia

Troballes d'interés a l'Abric Romaní de Capellades

2011-09-16T12:14:00.000+02:00

Estava fet de fusta, tenia un mànec clarament diferenciat i el van utilitzar els homes de neandertal que vivien a l’Abric Romaní (Capellades) fa més de 50.000 anys. Els investigadors de l’Iphes (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) que treballen en aquest important jaciment van presentar ahir aquest artefacte excepcional, el més antic que es coneix fet amb fusta del registre arqueològic mundial.

L’eina, que podria servir per fer tasques de recol·lecció o de manteniment de focs, està parcialment carbonitzada i per això s’ha trobat en forma de “negatiu” o empremta (com si es tractés d’un fòssil). La seva forma és semblant a la d’un ganivet actual i s’ha trobat en un estrat especialment ric del jaciment, que conté llars amb restes de fauna, eines de sílex i estris com safates també de fusta.

L’eina descoberta en la darrera excavació és l’últim descobriment que ens parla d’una espècie, els neandertals, amb una estructura social i tecnològica complexa i avançada.

La Capella de Sant Joan de Vilafranca acollirà una exposició de fotografies de la nissaga Català

2011-09-10T12:13:00.000+02:00

L'exposició dels prestigiosos fotògrafs de la nissaga Català que es presenta amb el títol “La festa vista per tres fotògrafs vallencs: Pere Català Pic, Francesc Català-Roca i Pere Català Roca” i que fa girar la Fundació Fira Mediterrània de Manresa, s'inaugurarà a Vilafranca, coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya, el proper 11 de setembre, a les 20h a la Capella de Sant Joan. La mostra fotogràfica es podrà visitar fins al dia 25 de setembre.

La mostra fotogràfica es podrà visitar de l'11 al 25 de setembre, de dimecres a dissabte en horari de 18 a 20 hores i els diumenges de 12 a 14 hores i de 18 a 20 hores.

Recorregut pel calendari festiu

La mostra fotogràfica ressegueix el cicle festiu anual a través d'imatges que abasten pràcticament tot el segle XX i ha estat comissariada pel Premi Nacional de Cultura Popular 2009, l'etnòleg i gestor cultural Bienve Moya. L'exposició compta amb fotografies de gran valor artístic i documental, avalades per la qualitat dels seus autors. Moltes de les imatges han estat cedides, per exprés desig de la família, pel Col•legi d'Arquitectes de Catalunya que és qui ostenta els drets d'explotació de les fotografies de Francesc Català-Roca. L'exposició ha estat coproduïda pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l'Obra Social de “la Caixa”, l'Institut d'Estudis Vallencs, el Museu de Valls i la Fundació de les Decennals i va ser estrenada a Valls el passat febrer amb motiu de la celebració de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela. També s'ha exhibit a Solsona, on es va inaugurar coincidint amb la celebració de la setena edició de la Fira del Trumfo; a Lleida, durant la seva Festa Major, coneguda com a festa de Sant Anastasi; a Berga, durant la celebració de les Festes de la Patum, a Llívia, durant la darrera edició de la Festcat, i a Vilanova durant la celebració de la seva Festa Major.

Més itinerància

La Fundació Fira Mediterrània de Manresa farà girar l'exposició a d'altres poblacions, completant un recorregut inicial de vuit espais. D'aquesta manera la Casa dels Entremesos de Barcelona l'acollirà del 28 de setembre al 24 d'octubre. També es podrà veure a Manresa, coincidint amb la celebració de la 14a Fira Mediterrània, del 3 al 6 de novembre, a la sala d'exposicions del Casino, on romandrà fins al dia 9 de gener de l'any 2012.

Especial FM del Cargol: 30 anys d'espectacles a la FM de Vilafranca (1960-1990)

2011-08-26T16:24:00.000+02:00

Enguany, l'article especial de Festa Major de Vilafranca tracta sobre els espectacles -sobretot musicals i teatrals- que entre els anys 1960 i 1990 van poder gaudir-se per La més típica de Catalunya. La informació recollida ha estat molt més que no pas la publicada -s'ha deixat en un calaix els apartats ja redactats de cobles sardanistes i espectacles infantils, per posar un parell d'exemples- però que veurà la llum properament.

Per tots aquells que no heu pogut aconseguir un exemplar del Cargol, aquí teniu l'enllaç web. A més del text, en aquesta ocasió, s'han inserit finestres de video de Youtube per gaudir d'algunes de les cançons dels cantants i grups musicals que van assistir a la Festa Major de Vilafranca.

http://www.elcargol.com/racohistoria.htm

Molt bona Festa Major de Vilafranca a tothom!

Col·laboració al Programa de la Festa Major de 2011

2011-08-23T10:15:00.000+02:00

Enguany, els Administradors de la Festa Major de Vilafranca, han demanat a joves historiadora, historiadors de l'art i antropòlegs la redacció d'uns breus textos explicatius dels Balls de la Festa Major de Vilafranca. He tingut la sort de poder participar-hi juntament amb el Xavi Aranda, el Ramon Dilla, l'Elisabet Díaz, el Jonathan Moreno, el Fran Nieto-Márquez, la Sara Orozco, el Pablo Sancho i el Martí Vallès. Els meus textos corresponen als balls de Serrallonga, els Nans i els Falcons de Vilafranca.

Moltes gràcies als Administradors de la FM per la vostra confiança!

Menú VINSEUM una proposta enoturística

2011-08-14T08:55:00.002+02:00

Ja està a la venda el Menú VINSEUM, una nova proposta enoturística consistent en un pack que inclou una entrada per visitar el Museu, una copa gravada i un menú degustació especial al restaurant MerCat. El menú ha estat creat inspirat-se en l’exposició Tast de VINSEUM. El menú consisteix en un aperitiu, tres plats i unes postres. Es pot triar un vi o un cava d’entre nou referències diferents procedents dels cellers Amics d’Honor del Museu.

Menú VINSEUM es ven amb un packaging. Es tracta d’una caixa on trobareu la copa, una còpia del menú, el llistat dels vins i caves que es podran degustar al restaurant i també un carnet que, a més de ser una entrada pel VINSEUM, durant sis mesos permetrà gaudir d’avantatges a moltes altres activitats enoturístiques de la zona.

Menú VINSEUM vol ser un paquet enogastronòmic atractiu pel públic de proximitat però també pel visitant turísticque podrà arrodonir la seva visita a la ciutat de Vilafranca tot regalant-se un dinar inspirat en la cultura del vi i una visita a l’exposició permanent “Tast de VINSEUM. Què hi ha en una copa de vi?” .

Permetrà dinar o sopar al MerCat dins dels seus horaris habituals. (Dinars: de dimarts a diumenge. Sopars: de dijous a dissabte). I visitar el VINSEUM qualsevol dia de la setmana dins dels seus horaris habituals (de dimarts a dissabte de 10 a 14 i de 16 a 19h. Diumenges i festius de 10 a 14h).

La proposta té un preu de 35€ per persona.

Enllestida la primera fase del Centre d’Interpretació del Cava que s’obrirà al públic coincidint amb el Cavatast

2011-08-07T21:06:00.002+02:00

El cap de setmana del 7 al 9 d’octubre, coincidint amb la 15a edició del Cavatast, l’Ajuntament de Sant Sadurní obrirà al públic el Centre d’Interpretació del Cava, ubicat en el cèntric edifici de la Fassina de can Guineu. L’obertura parcial d’aquest anhelat equipament cultural i turístic serà possible perquè el passat 30 de juny l’empresa Molinare SAU va completar l’execució de la primera fase de la museografia, la que correspon a la planta del carrer de l’Hospital, i durant aquest mes de juliol s’han anat introduint millores i polint alguns detalls. Després del Cavatast, el Centre d’Interpretació del Cava ja serà una oferta més que tindran a la seva disposició els visitants que s’apropin a la capital del cava amb ganes de conèixer a fons la vila i el seu producte més emblemàtic. Tot i així, quedarà encara pendent una segona fase de la museografia, la que correspon al Celler Gran i la cava, que s’abordarà quan s’obtingui la notificació d’una nova subvenció del Ministeri de Cultura, i que es confia tenir enllestida al llarg del 2012.

Amb aquesta obertura parcial del Centre d’Interpretació del Cava, el visitant podrà fer un recorregut d’una durada que pot oscil•lar entre trenta minuts i una hora, en funció de l’interès que tingui en aprofundir en els continguts proposats. L’entrada serà per l’Oficina de Turisme de Sant Sadurní i s’haurà de pagar un preu que fixarà aquesta setmana el ple de l’Ajuntament. El conjunt de la decoració escollida està pensada pel lluïment i la contemplació dels elements arquitectònics d’aquest singular edifici. Precisament, la pròpia Fassina de can Guineu és un dels temes en els quals pot aprofundir el visitant. Els altres són: la vila de Sant Sadurní d’Anoia, ara convertida en la capital mundial del cava; la plaga de la fil•loxera i la Festa de la Fil•loxera, i el cava. A banda de textos, en les pantalles tàctils es podran visionar imatges suggerents i petits vídeos, a través d’una tecnologia sofisticada, però d’utilització simple per al visitant. Hi ha també un sorprenent element lúdic relacionat amb la fil•loxera, a banda de vídeos sobre el cava –amb l’atractiu incorporat de la tecnologia 3D– i la Festa de la Fil•loxera. Com ja es va poder veure en la jornada de portes obertes del passat 10 de juny, la visita acaba en companyia dels elements reals de la Festa de la Fil•loxera i l’esclat de joia i alegria que cada 8 de setembre acompanya aquesta celebració.

A destacar que el dissabte 16 de juliol va tenir lloc una prova de càrrega a la Fassina de can Guineu, que era un dels compromisos que tenia l’empresa adjudicatària de la museografia del Centre d’Interpretació del Cava amb l’Ajuntament. Aquell dia, 35 persones de perfils molt diferents, a nivell d’edat, procedència i llegua, van fer un recorregut de prova pel nou equipament i la seva valoració i els seus comentaris han estat de molta utilitat per poder corregit algunes deficiències i tenir elements objectius a l’hora de preparar la campanya de difusió de la Fassina de can Guineu. També els membres del Patronat de Turisme de Sant Sadurní i els del consistori de la vila han fet aquests darrers dies una visita per veure de prop com està agafant forma el Centre d’Interpretació del Cava.

El plenari de l’Ajuntament va aprovar per unanimitat que l’entrada general al nou equipament cultural i turístic serà de 3 €. La modificació de l’ordenança que regula els preus dels serveis que ofereix el Patronat de Turisme també estableix una entrada especial de 2 € per a jubilats, menors de 6 a 12 anys, grups d’un mínim de 12 persones, estudiants i famílies nombroses. Finalment, es va acordar que els menors de 0 a 5 anys, les escoles de Sant Sadurní, així com els monitors, guies i mestres acompanyants, tindran l’entrada gratuïta.

Notes de premsa de l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia

Col·laboració al programa De Festa de Penedès TV parlant sobre els aplecs

2011-08-02T18:12:00.000+02:00

Una vegada més vaig col·laborar en el programa de Penedès TV, produït pel Punt TV, De Festa. En aquesta ocasió vaig parlar dels aplecs.

Al Racó de la història del Cargol: El Pantà de Foix

2011-07-31T21:06:00.000+02:00

Vols saber quelcom del Pantà de Foix? Ves al teu forn de pa habitual i agafa el Cargol. Allà trobaràs la història del tan emblemàtic pantà penedesenc.

El pots llegir també a : http://www.elcargol.com/racohistoria.htm

Nova col·laboració al Penedès Econòmic: Les Destil·leries Gallemí

2011-07-25T20:57:00.001+02:00

En el número 3 del mensual d'economia de l'Alt Penedès, Penedès Econòmic, parlo de la història de les Destil·leries Gallemí. L'article, que porta per títol "Gallemí, tot un referent en el món de les destil·leries" el podreu llegir a la pàgina 30.

Aneu a les botigues de diaris i feu-vos amb un exemplar pel preu d'un euro!

El Museu Sefardí de Toledo és fa accessible a les persones amb discapacitat visual i auditiva

2011-07-15T09:40:00.000+02:00

El Ministerio de Cultura, a través de la Subdirección General de Museos Estatales ha incorporado a sus principales líneas estratégicas de actuación convertir los museos en espacios accesibles. En los últimos años, la política de accesibilidad de estos museos se ha actualizado con la progresiva y eficaz incorporación de recursos tecnológicos adaptados, como son las signoguías (pdas adaptadas en Lengua de Signos y subtitulado), los sistemas de bucle magnético, y otros más recientes como las audioguías con conexión a lazos personales de inducción magnética y los equipos portátiles de amplificación auditiva.

Se presenta ahora el proyecto de adaptación a personas con discapacidad visual y auditiva, gracias al impulso de la Fundación Orange, que ha financiado el desarrollo y ejecución de esta iniciativa, poniendo a su servicio las últimas tecnologías adaptadas al ámbito museístico. La colaboración y el asesoramiento de la ONCE han sido también fundamentales para la implantación y desarrollo de nuevos recursos y contenidos dirigidos a personas con discapacidad visual, como las audioguias con audiodescripción.

El Museo Sefardí, gracias a la culminación de este proyecto, se convierte en pionero entre los museos de titularidad estatal, gestionados directamente por la Dirección General de Bellas Artes y Bienes Culturales, con una adaptación expositiva pensada para que los colectivos de personas ciegas o con resto visual puedan realizar la visita de forma totalmente autónoma conjuntamente con el resto del público. Señalar que si bien, es un proyecto pensado para cubrir todas las necesidades de las personas invidentes, podrá ser usado por todo el público en general, convirtiéndose en un proyecto inclusivo.

A lo largo del recorrido de las salas, se ha dispuesto un conjunto de hitos expositivos, seleccionados cuidadosamente entre los fondos de la exposición permanente actual y los almacenes del museo. Un total de 19 piezas: 3 maquetas, 6 copias y 10 originales, entre los que cabe destacar una lápida funeraria con caracteres hebreos, un sillón de circuncisión conocido como Sillón de Elías y una maqueta del muro del hejal de la Sinagoga .

Todo ello se completa con la elaboración de materiales de apoyo. Se incluyen: un plano general del museo en relieve que se colocará al inicio del recorrido; estaciones táctiles con anclajes para que muchas de las piezas puedan ser, además de palpadas, sopesadas; bandas texturizadas ante cada obra accesible; gráfica y textual en braille y macrocaracteres (de los que se beneficiaran personas con resto visual) y audioguías descriptivas de los contenidos.

En el diseño del mobiliario permanente donde se exponen las piezas accesibles al tacto se ha tenido en cuenta la alta afluencia de público (267.447 visitantes anuales sitúan al Museo Sefardí en la institución museística de la Subdirección General de Museos Estatales más visitada en 2010), así como la escasa amplitud de los espacios de circulación de las salas. Para solventar estas dificultades, se ha optado por ubicar las piezas aprovechando espacios que no entorpezcan la normal circulación del resto de los visitantes.

El proyecto de accesibilidad del Museo Sefardí contempla, además, a personas con discapacidad auditiva, que usan audífonos o implantes cocleares. Con el impulso de la Fundación Orange, se pone a disposición del público demandante nuevos dispositivos de comunicación, como son los bucles magnéticos fijos en la taquilla del museo y audioguías con conexión a lazos personales de inducción magnética. Estos dispositivos transforman el sonido en ondas magnéticas, que el audífono y el implante coclear captan y facilitan la comprensión auditiva a las personas que los portan.

Para todas aquellas personas que aunque no tengan reconocida una discapacidad, tengan mermada su capacidad auditiva, como es el caso de las personas mayores, el Museo ha puesto a su disposición amplificadores de sonido que podrán conectar a las audioguías y a los equipos de visitas guiadas, permitiéndoles acceder con una mejor calidad del sonido a la información.

Las actuaciones sobre accesibilidad se inician en el Museo Sefardí en 2007, gracias a un convenio de colaboración entre el Ministerio de Cultura y la ONCE, y son el primer paso de un proyecto más global, cuyo objetivo es facilitar una visita autónoma a las personas con diversidad funcional en la visita al museo.

Se concretaron estas primeras soluciones con la instalación de un kiosko multimedia que permite realizar una visita virtual de la primera planta a personas con discapacidad motora, salvando así las dificultades que ofrece el edificio histórico. Asimismo, para facilitar la accesibilidad del recorrido expositivo, se procedió a la nivelación del pavimento del área de acogida y de la planta primera además de la colocación de una rampa en el Patio Norte.

Desde 2010, fecha en la que se firma el convenio con la Fundación Orange, se impulsa una etapa que culmina en estas últimas intervenciones y la puesta a disposición del público del recorrido táctil y de los dispositivos para personas con discapacidad auditiva

Es importante resaltar la progresiva y eficaz incorporación en los museos estatales de recursos tecnológicos adaptados. Uno de los primeros pasos en este proyecto general de accesibilidad aplicado a los museos estatales tuvo lugar en 2008 con la presentación de las signoguías adaptadas en Lengua de Signos Española y subtitulado, del Museo Nacional de Arte Romano. Paulatinamente, se han puesto en marcha programas similares en los siguientes museos: el Museo Nacional y Centro de Investigación de Altamira, el Museo Nacional de Arqueología Subacuática ARQUA, el Museo Nacional del Romanticismo, el Museo del Traje, el Museo Cerralbo y el Museo Nacional Colegio de San Gregorio. En breve la oferta se ampliará a otros museos, como el Museo Arqueológico Nacional o el Museo del Greco.

La presentación de este nuevo recorrido táctil correrá a cargo de la Ministra de Cultura Ángeles González-Sinde, contando con la presencia del Director General de la Fundación Orange, Manuel Gimeno y de Patricia Sanz Directora General Adjunta de Servicios Sociales para Afiliados de la Fundación ONCE.

Nota de premsa del Ministeri de Cultura

Memòries de la Guerra Civil: el cicle de la Filmoteca de Catalunya per aquest juliol

2011-07-09T09:29:00.000+02:00

La Filmoteca projecta més de 40 pel·lícules, documentals i curts. El dia 16 tindrà lloc la taula rodona ‘La guerra civil, encara?’

En ocasió del 75è aniversari de l’inici de la guerra civil, la Filmoteca de Catalunya ha programat un cicle que recorda el paper decisiu que el cinema hi tingué com a testimoni i registre dels esdeveniments. La primera part tindrà lloc al juliol. La segona, a la tardor, aprofundirà en alguns aspectes en estreta sintonia amb l’exposició ‘Imatges confrontades’, que la Filmoteca inaugurarà a la nova seu del Raval.

Al juliol hi ha programades 20 sessions i més de 40 pel·lícules, curtmetratges i documentals. S’hi projectaran, entre d’altres, La vieja memoria (Jaime Camino, 1977), Tres llancers bengalins (Henry Hathaway, 1934), Soy un fugitivo (Mervyn LeRoy, 1932), Obiettivo: Barcellona (Xavier Juncosa, 1998), Mirant el cel (Jesús Garay, 2008), Libertarias (Vicente Aranda, 1996) i Espoir (André Malraux, 1938).

El 14 de juliol tindrà lloc, amb el suport del Memorial Democràtic, la sisena sessió del cicle, sota el títol 'La Guerra Civil, encara'? Hi haurà una taula rodona amb la participació dels historiadors Angela Jackson, Julián Casanova, Borja de Riquer i Josep M. Solé i Sabaté. Alguns dels curtmetratges que es projectaran són Commemoració a un any de la mort de Durruti (CNT, 1937), Noticiario español nº 1, la primera noticia. Frente de Madrid - Ciudad Universitaria (Departamento Nacional de Cinematografía, 1938) i Noticiari nacional. Espanya al dia (Generalitat de Catalunya/Laya Films, 1938).

Nova polèmica a la Festa Major: volen posar tanques al camp

2011-07-02T11:15:00.001+02:00

Fa uns dies, a l'Escorxador, l'Ajuntament i la Comissió que s'encarrega de la coordinació dels Goigs de Sant Fèlix van anunciar que no deixarien pujar a l'altar a tothom que volgués cantar els goigs. Segons ells "en el cor no hi ha un nombre limitat de cantaires i aquest nombre va en augment a mesura que ens apropem al 28, 29 i 30 d'agost – segons el dia es pot arribar a duplicar -, no hi ha els mateixos cantaires cada dia de novena, es fan menys assaigs i aquests no compten amb l'assistència del gruix de cantaires que posteriorment canta".

Per tal d'evitar això posaran límits. Crec que serà com posar tanques al camp, que no serveix de res. Dita comissió vol equilibrar el nombre de cantaires amb el nombre de músics de l'orquestra, considerant que el màxim ha de ser 80 persones cantant, 20 persones per cada veu. Igualment, volen que els cantaires professionals de les corals de Vilafranca i de la comarca hi participin i formin part del cor dels goigs. Faran exàmens per poder cantar els goigs, és a dir, qui no el passi no podrà cantar. Diuen que tant els Administradors de la Festa Major 2011 i el Consell de la Festa Major hi estan d'acord. Perfecte! però crec que s'han oblidat que el cant dels goigs és un cant litúrgic, que forma part d'una pregària, que és la novena i que forma un conjunt de missa+novena+goigs. La parròquia de Santa Maria s'hi ha pronunciat atenent als interessos propis i de la seva clientela?

Aquí, hi haurà problemes importants. Aquests darrers dies he pogut intercanviar impressions amb diferents persones. Hi ha gent que puja a cantar els goigs perquè ho sent al seu interior, com una pregària, que al cap i a la fi, els goigs és un cant "de missa" (perquè tots ens hi entenguem) i que ho fa per l'amor que té a Crist i a Déu mitjançant la intersecció de Sant Fèlix.

Potser que tothom es plantegi que ha de fer... els professionals, la comissió, l'Ajuntament, la parròquia... i fins i tot, Déu!!

Eugeni d'Ors i el Centenari de La Ben Plantada a El Cargol d'aquesta setmana

2011-06-30T15:27:00.000+02:00

Aquesta setmana al setmanari penedesenc El Cargol trobareu en la meva secció El Racó de la Història l'article Eugeni d'Ors i el Centenari de la Ben Plantada. El podreu llegir en paper i també online a:

http://www.elcargol.com/racohistoria.htm

Sant Sadurní d'Anoia celebra la Festivitat del Corpus

2011-06-28T11:36:00.000+02:00

Catifa de flors on es representa la custòdia
i els quatre evangelistes

La parròquia de Sant Sadurní d'Anoia celebra la festivitat religiosa del Corpus Christi amb actes pels carrers de la capital del cava. Ha estat tota una sorpresa per a mi poder descobrir que a tan sols 11 quilòmetres de Vilafranca del Penedès, a la nostra comarca, continuen amb la tradició de fer processó amb la custòdia pels carrers del poble. També fan catifes de flors! És un bon motiu apropar-se a Sant Sadurní per conèixer les tradicions que tenen lloc al Penedès.

Els preveres amb la custòdia

Capçalera d'una de les catifes de flors

L'Arxiu Requesens a l'Arxiu Nacional de Catalunya

2011-06-26T11:30:00.000+02:00

L’Arxiu Nacional de Catalunya ha incorporat al seu fons l’arxiu nobiliari més important que es conserva a Catalunya. Es tracta de l’Arxiu de la Reial Capella del Palau Reial Menor de Barcelona, conegut com l’Arxiu del Palau Requesens, que inclou 4.682 unitats documentals i que és propietat de la Companyia de Jesús.

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha presidit aquest matí l’acte de lliurament en dipòsit de l’Arxiu en què també han participat el superior provincial de la Companyia de Jesús a Catalunya, Lluís Magrinyà, el director de l’Arxiu Nacional de Catalunya, Josep M. Sans Travé; el director general de Patrimoni del Departament de Cultura, Joan Pluma; la regidora de l’Ajuntament de Sant Cugat, Joana Barbany; i el superior del Centre Borja, Francesc Xicoy Bassegoda.

Durant l’acte de signatura de cessió de l’Arxiu el conseller Mascarell ha ressaltat la importància de l’acord: “Avui estem ratificant el domini públic d’aquest material a disposició, encara més del que ho estava fins ara, dels investigadors i de tothom qui vulgui conèixer la nostra història”.

Mascarell també ha remarcat el compromís de l’Arxiu Nacional de Catalunya amb l’Arxiu del Palau Requesens: “Vull agrair a la Companyia de Jesús la seva generositat i la seva confiança. Segur que totes dues seran garantides per l’Arxiu Nacional de Catalunya. Gràcies pel que representa de mirada sobre el passat i sobre el futur. De ben segur que els investigadors trobaran aquí les condicions còmodes i necessàries per fer la seva feina”.

L’Arxiu del Palau Requesens constitueix una font important per al coneixement de Catalunya i de tota la mediterrània durant l'Edat Mitjana i Moderna. És el fons nobiliari més important que es conserva a Catalunya, equiparable únicament als arxius dels títols de la Grandesa d’Espanya, com els ducats de Medinaceli, Cardona i Híjar, que es troben fora del territori català.

Contingut de l’Arxiu

L’Arxiu Palau Requesens està format per un fons documental extens que pertanyia als comtes de Sobradiel, descendents de la família Requesens, que el van cedir a la Companyia de Jesús l’any 1921 juntament amb la Reial Capella del Palau. Està integrat per 690 lligalls de documentació, majoritàriament dels segles XV al XIX; 8 capses de privilegis reials i pontificis; 329 manuscrits medievals i moderns; 3.622 pergamins dels segles X al XVII; i 33 segells de cera procedents dels privilegis reials i papals.

El productor del fons documental és el llinatge català dels Requesens -en particular diverses branques que descendeixen del governador Galceran de Requesens i Santa Coloma (mort l’any 1465), un dels personatges centrals del segle XV català segons els historiadors Jaume Vicens Vives i Santiago Sobrequés.

A mitjan segle XVI, per manca de descendència masculina, els Requesens van ser succeïts pels Zúñiga, grans Priors de Castella, els Fajardo marquesos de los Vélez i de Martorell, els Álvarez de Toledo marquesos de Villafranca del Bierzo i, finalment, els Cavero, comtes de Sobradiel.

Al costat de la documentació ordinària de tipus familiar i patrimonial, s’hi troben documents reials i pontificis que van arribar a l’arxiu per via testamentària (seria el cas de les restes de l’arxiu reial de Nàpols que fou llegat per Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, a la seva esposa Mencía de Mendoza, marquesa de Zenete) o per l’exercici d’importants càrrecs diplomàtics i militars de diferents membres de la família (correspondència de Lluís de Requesens i de Zúñiga, governador de Milà i dels Països Baixos).

La formació pels balls de Diables i Bestiari clau per participar en festes de foc

2011-06-24T09:06:00.000+02:00

Segons la Generalitat de Catalunya, un total de 1.897 membres de colles de diables i bestiari d’arreu de Catalunya han participat en les jornades formatives per obtenir la certificació de Responsable de Grup de Consumidors Reconeguts com Experts. Aquesta acreditació és necessària per participar en festes de foc d’acord amb el nou Reglament d’articles pirotècnics i cartutxeria, aprovat pel Govern espanyol en el Reial decret 563/2010 de 7 de maig.

Des de l’octubre de 2010 fins a l’abril de 2011, s’han organitzat 21 sessions formatives a diverses poblacions catalanes:

Poblacions Participants

Barcelona (3 sessions) 271

Montblanc 47

Reus 75

Cornellà de Llobregat 83

Sant Feliu de Llobregat 80

Vilafranca del Penedès 100

Vilanova i la Geltrú 100

Tortosa 72

Girona 89

Granollers 106

Sabadell 120

El Vendrell 111

Salou 75

Lleida 51

Badalona 123

Igualada 96

Sant Fruitós de Bages 45

L’Hospitalet de Llobregat 124

Sant Sadurní d’Anoia 129

TOTAL 1.897

La formació té una durada de 20 hores, 10 de les quals són presencials i 10, virtuals. Inclou continguts relatius a la legislació sobre manifestacions festives amb pirotècnia, l’organització de correfocs (tràmits, mesures de seguretat i emergència, assegurança, documentació, etc.), el paper del responsable de grup, propietats i composició dels artificis pirotècnics i les seves tècniques de preparació, exemples de possibles incidents i bones pràctiques.

Posteriorment, cadascuna de les persones acreditades com a Responsable podrà gestionar el reconeixement dels membres del seu grup de Consumidors Reconeguts com Experts.

La formació està organitzada pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC) del Departament de Cultura, en cooperació amb les federacions de colles de foc (l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya i la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya), la Direcció General de Protecció Civil del Departament d'Interior i la Delegació del Govern de l’Estat a Catalunya.

Segons la Generalitat de CatalunyaAcreditacions exigides en el Reglament

El Reglament d’articles pirotècnics i cartutxeria, aprovat pel Govern espanyol com a transposició de la directiva europea sobre la posada al mercat d’articles pirotècnics (Directiva 2007/23/CE, de 23 de maig), incorpora les demandes del Govern català per preservar el patrimoni festiu català, consensuades amb les federacions de colles de foc i el municipalisme. D’aquesta manera, reconeix les manifestacions festives amb pirotècnia com a “manifestacions de caràcter religiós, cultural o tradicional” i possibilita que en les festes esmentades no s’apliquin els límits d’edat i les distàncies de seguretat establertes amb caràcter general a la Unió Europea.

Per poder-se acollir a aquesta excepcionalitat, el Reglament exigeix la formació dels membres de grups de foc a través de dues acreditacions. D’una banda, s’exigeix l’acreditació com a Consumidor Reconegut com Expert per participar com a actuant en una manifestació festiva que impliqui l’ús de pirotècnia. El Reglament també exigeix l’acreditació com a Responsable de Grup de Consumidors Reconeguts com Experts per dur a terme algunes activitats, com ara l’adquisició de pirotècnia i la formació dels Consumidors Reconeguts com Experts.

L'Ajuntament de Vilafranca va reconèixer a David Miret arran de ser escollir Català de l'any 2010

2011-06-19T09:13:00.000+02:00

El consistori de Vilafranca va oferir el passat dimecres 8 de juny, una recepció a David Miret, cap de colla dels Castellers de Vilafranca, que fa uns dies va ser reconegut com a Català de l'Any 2010 per votació popular, un esdeveniment que organitza anualment El Periódico de Catalunya.

En el decurs de l'acte, que va ser seguit en directe per una bona representació de la colla castellera vilafranquina i de públic, l'alcalde va obsequiar David Miret amb una peça de ceràmica commemorativa.

Nova col·laboració al Penedès Econòmic

2011-06-15T09:31:00.001+02:00

Aquest passat dimarts 14 de juny de 2011 ha sortit a la venda, al preu d'un euro, un nou exemplar -i ja serà el segon- del periòdic mensual Penedès Econòmic que edita el grup editorial d'El Cargol SL. En aquesta ocasió, el meu article parla sobre els orígens dels cooperativisme agrari al Penedès als anys 1920 i 1930. Si voleu saber-ne més, aneu a adquirir-lo al vostre lloc de venda habitual de premsa.

www.penedeseconomic.com

Lliurats els premis Vilafrancadigital 2011

2011-06-06T08:42:00.000+02:00

El guanyador del Primer Premi del concurs Vilafrancadigital en l'apartat grup Sènior va ser per la família Sancho París i en el Júnior Les Supernenes.

L'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès acollia divendres el lliurament dels premis del X concurs Vilafrancadigital.

L'objectiu principal del concurs és conèixer Vilafranca a través de les façanes i de detalls d'aquestes. El promou des de fa 10 anys el professor jubilat, Joan Boada, que durant 9 setmanes penja a internet fotografies de detalls de les façanes dels edificis de la vila, que els concursants han d'anar endevinant. Aquest any hi van participar un total de 23 equips i Joan Boada es mostra satisfet de l'evolució del concurs.

En aquest sentit la darrera setmana no només es valorava encertar l'adreça dels detalls fotogràfics, sinó que també puntuava l'agilitat en donar la resposta.

Els guanyadors en la categoria sènior van ser uns clàssics del concurs, la família Sancho París. Daniel Sancho ens confessava que la darrera fotografia no la van encertar fins passades les 5 de la matinada del dissabte. Es tractava del timbre d'una porta al carrer Sant Pere que té forma de lleó. En la categoria júnior el primer premi va ser per l'equip anomenat Les Supernenes i en la categoria sènior el segon premi va ser per Sergi Madrid i el tercer per la família Cuatrecases Parellada. El premi, en aquesta ocasió era una magnífica fotografia del campanar de Santa Maria amb un tractament digital del color.

Notícia escrita per Josep Maria Soler (rtvvilafranca.cat)

La Concòrdia de Vilafranca al Racó de la història del Cargol

2011-05-26T17:40:00.002+02:00

Aquesta setmana, al Racó de la història del Cargol, podreu llegir que va passar a la Concòrdia de Vilafranca, en temps de Joan II i del príncep Carles de Viana. Ho podreu llegir en paper i també online!

http://www.elcargol.com/racohistoria.htm

Nova col·laboració en el nou mensual sobre l'economia Penedès Econòmic

2011-05-13T17:33:00.000+02:00

Ha nascut un nou mitjà de comunicació a l'Alt Penedès. El mensual Penedès Econòmic, del grup El Cargol SL, es dirigit per l'economista Marc Barella Hernàndez.

El nou mensual sobre economia del Penedès abordarà l’actualitat econòmica de la comarca i altres notícies que afectin, en certa manera, als empresaris i autònoms penedesencs. Totes aquestes notícies aniran compaginades amb entrevistes a empresaris reconeguts, tant de la comarca com de fora, que es mereixin un forat en el salmó del Penedès.

Constarà de diferents seccions (Empresa, Finances, Fiscal ,Laboral, Marketing, Borsa de Treball, Opinió, etc.) per a adaptar-se als gustos i necessitats dels nostres lectors. En definitiva serà un producte pioner que anirà dirigit tant a petits com a mitjans empresaris, autònoms penedesencs i persones de la comarca que tinguin inquietuds econòmiques i empresarials.

En les pàgines de la nova publicació podreu trobar també la meva col·laboració narrant històries del Penedès econòmic.

http://www.penedeseconomic.com

Neix Llibres Gencat, el bloc de les publicacions de la Generalitat

2011-05-10T11:25:00.000+02:00

Les publicacions editades per la Generalitat de Catalunya compten amb una nova eina de difusió, el bloc corporatiu Llibres Gencat. Els lectors que el visitin podran comptar a partir d’ara amb una plataforma de discussió, un fòrum de trobada i una font de recursos per als diversos col·lectius tècnics als quals s’adrecen les nostres publicacions (àmbits del medi ambient, la lingüística, la ciència política, el dret, l’economia, l’arquitectura, l’urbanisme, la història, etc.) i, també, per a la ciutadania en general.

La posada en funcionament del bloc de publicacions de la Generalitat vol donar resposta a tres objectius: 1) Connectar publicacions i lectors, crear un pont d’interacció amb els/les autors/es per debatre i realitzar contribucions al voltant de les seves obres; 2) Difondre coneixement, divulgar la producció editorial generada per la Generalitat entre el públic interessat, facilitant-ne l’adquisició o la descàrrega electrònica; i 3) Fer xarxa, promoure el contacte entre tècnics de l’Administració, professionals i públic, compartir coneixement i permetre l’abordatge de nous projectes.

Llibres Gencat és un projecte desenvolupat per l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions amb l’assistència tècnica de la Direcció General d'Atenció Ciutadana i Difusió i el CTTI, i s’inscriu en una estratègia de difusió editorial de divulgació de les publicacions de la Generalitat entre públics segmentats, foment de la participació de les lectores i els lectors i aprofitament dels mecanismes d’interacció de les xarxes socials amb la mínima inversió de recursos materials. Dins d’aquesta línia de treball, s’insereixen iniciatives com ara les pàgines de Facebook de les Llibreries de la Generalitat (Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida), el butlletí electrònic de novetats editorials o la distribució de notes en blocs i llistes de correu electrònic sectorials.

http://blocs.gencat.cat/llibresgencat

El Museu Nacional d´Art de Catalunya adquireix un retaule originari de l´ermita de Penyafel dels Monjos

2011-05-04T15:15:00.001+02:00

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha adquirit recentment el Retaule de Sant Miquel, una obra considerada de gran qualitat tècnica i estètica i originaria de l’ermita de Penyafel, situada al terme de Santa Margarida i els Monjos.

El retaule data del primer quart del segle XV i és una de les obres més significatives del pintor vilafranquí Joan Mates, un dels artistes catalans més importants l’època i conegut fins fa poc com el “Mestre de Penafel”, ja que els retaules d’aquesta ermita van permetre començar a identificar les obres d’aquest autor del que es desconeixia encara el nom.

El retaule ha estat adquirit a un particular català per 650.000 euros i s’exposa des de la passada setmana en un dels espais centrals de la sala del gòtic del MNAC.

L’obra és una de les produccions de plenitud del seu autor i les dimensions del conjunt afavoreixen una pintura delicada i de tipus miniaturístic, atenta als detalls, que divergeix lleugerament de la que es pot veure en els conjunts més monumentals. En la taula central del retaule s’observa la figura de sant Miquel, abillat com a cavaller, que clava la llança al drac de set caps amb el qual, segons l’Apocalipsi, lluitarà a la fi dels temps. Al carrer lateral esquerre s’ha representat la Caiguda dels àngels rebels i al dret s’ha inclòs el Miracle del Mont Gàrgano i la Missa d’ànimes. Els dos petits compartiments superiors dels carrers laterals composen l’escena de l’Anunciació, i el conjunt es clou amb el Calvari. El cos principal del retaule s’aixeca sobre la predel·la, centrada per una Pietat de Crist acompanyada, a banda i banda, per mitges figures d’alguns dels sants més populars de l’època.

Tant aquest Retaule de sant Miquel arcàngel com el Retaule de santa Llúcia (actualment en una col·lecció privada), ambdós de Joan Mates, es conservaven a l’ermita de Santa María de Penyafel a inicis del segle XX, tot i que ja el 1912 constava la intenció de vendre’ls. Els dos retaules de Penyafel són conjunts bessons pel seu format, pel seu estil i fins i tot per la reiteració d’alguns esquemes figuratius, com és el cas del Calvari.

Intervenció al programa De Festa parlant sobre Sant Jordi

2011-04-25T11:54:00.002+02:00

El passat dissabte 23 d'abril de 2011, es va emetre per Penedès TV el programa cultural De Festa dedicat a Sant Jordi en què hi vaig participar. Espero que sigui del vostre grat!

Avui fa 4 anys de "A l'Ombra del Vesper"

2011-04-18T17:13:00.000+02:00

Avui, 18 d'abril de 2011, fa quatre anys que es va presentar públicament el llibre A l'Ombra del Vesper, 1936-1939, records de la guerra civil a Santa Margarida i els Monjos, editat per l'Ajuntament de dita localitat amb el suport del Memorial Democràtic.

L'acte va tenir lloc a la Sala de la Margaridoia, una gran sala de ball en què el 1938 es va canviar el seu ús com a taller de muntatge d'avions Polikarpov I-15, més coneguts com a xatos.

Hi han intervenir: Jaume Girona Galimany, coordinador de serveis de l'Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos, Jordi Girona Alaiza, alcalde, Andreu Mayayo Artal, que presentà el llibre amb una conferència sobre la segona república, i l'autor, qui escriu aquestes ratlles.

Com a record d'aquella data, adjuntem una fotografia de l'acte.

Joves Implicats x Vilafranca organitza un debat sobre la Festa Major de Vilafranca

2011-03-31T11:26:00.000+02:00

L'associació Joves Implicats x Vilafranca (JIxV) organitzarà el proper dissabte 2 d'abril, de 10:30h a 13 h, a l'Escorxador de Vilafranca (carrer Escorxador núm. 19-21) un debat sobre la Festa Major de Vilafranca, emmarcat dins del debat de “Oci i Cultura” que actualment estan duent a terme la propia organització a través del facebook.

El debat serà moderat per la periodista Eva Hidalgo i comptarà amb la participació de Xavi Aranda, exmembre del Ball de Diables de Vilafranca i estudiós de les festes populars; Joan Pareta, exadministrador de la Festa Major del 1982 i exregidor de l'Ajuntament de Vilafranca; i Josep Anton Pons, exadministrador de la Festa Major del 2010. Els quatre punts de debat seran: finançament, difusió, aspectes generals i Casa de la Festa Major.

L'acte és obert a tothom i també hi haurà un torn obert de paraula per a tots aquells assistents que vulguin intervenir.

Per últim, recordar que el darrer debat sobre la Festa Major de Vilafranca va tenir lloc fa 21 anys, el gener de 1990.

Aquest diumenge 27 de març, 9è Dia del Geganter a Vilafranca del Penedès

2011-03-24T15:23:00.001+01:00

La colla de Geganters de Vilafranca presenta diumenge 27 de març, a Vilafranca del Penedès, el IXè Dia del Geganter, que pretén ser el punt de trobada de totes aquelles persones que han format part de la colla. A més, des de fa set anys, també es convida a una colla de Gegants Centenaris i/o Històrics de Catalunya. Així, per Vilafranca, i en el marc del Dia del Geganter, s’hi han passejat els Gegants Vells de Tarragona o del Cos del Bou, els Gegants Grossos de Vilanova i la Geltrú, els Gegants de Santa Maria del Mar de Barcelona, la Família Robafaves de Mataró, els Gegants del Pi de Barcelona i els Gegants de Reus; tots ells amb una història de més de 150 anys.

En la diada d’enguany, en Ferragut i n’Elisenda seran acompanyats pels Gegants Vells de Sitges. Amb ells també dansaran els Gegants Petits de Vilafranca, sent aquestes, les 3 parelles de gegants que passejaran pels carrers del centre de Vilafranca.

Els actes previstos pel diumenge són els següents:

A les 10 del matí, hi haurà la plantada dels gegants a la Rambla de Sant Francesc, on tothom que vulgui podrà acostar-se a contemplar tant els Gegants Vells de Sitges com els de Vilafranca.

A les 12 del migdia, començarà un cercavila pels carrers del centre, que acabarà amb el ball de lluïment de les parelles de gegants, a la Plaça de la Vila.

S'organitzen visites guiades als magatzems de VINSEUM

2011-03-14T15:22:00.000+01:00

Durant el mes de novembre del passat any 2010, es van poder visitar diferents magatzems de Vinseum - Museu de les Cultures del Vi de Catalunya. Aquest mes de març, des del museu ens proposen poder veure una altra vegada els espais que acullen bona part de les joies que en són propietaris o dipositaris.

Tal i com diu la informació de Vinseum "és també l'ocasió de conèixer l'ingent treball realitzat per inventariar, diagnosticar, tractar i guardar cadascuna de les més de 17.000 peces que te VINSEUM".

Les visites són els diumenges 20 i 27 de març, a les 10h. El dia 20 es podran visitar els dipòsits de Cal Berger i de la Nau Sarriera; i el 27 de març els magatzems de Cal Pa i Figues i del Palau Baltà.

Per inscriure's cal trucar al telèfon de VINSEUM: 93.890.05.82

VINSEUM serà al Registre de Museus de Catalunya

2011-03-06T10:04:00.000+01:00

Després de vint-i-un anys d’esforç, finalment VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya entrarà a formar part del Registre de Museus de Catalunya, el mapa oficial que inclou els centres museístics que compleixen la normativa establerta per la Llei de museus.

Un informe signat pels tècnics de la Direcció General de Patrimoni Cultural (DGPC) de la Generalitat de Catalunya, lliurat al museu el 2 de març de 2011, exposa el següent:

“VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya s’adiu a la definició prevista a la Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus, i compleix la normativa prevista al Decret 35/1992, de 10 de febrer, de desplegament parcial de la Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus. En conseqüència, VINSEUM pot ser inscrit al Registre de Museus.”

Aquesta és la conclusió positiva a l’expedient d’inscripció al Registre, un tràmit que es va iniciar el maig de 2010, a petició de la direcció de VINSEUM a la DGPC, amb la recomanació prèvia de qui era el Director General de Patrimoni Cultural, Josep Maria Carreté i del Subdirector General de Museus de la Generalitat de Catalunya, Daniel Solé.

A l’espera que el Conseller de Cultura, Ferran Mascarell, signi l’autorització de l’ingrés i aparegui publicada al DOGC corresponent, VINSEUM veu fet realitat un dels objectius marcats pel seu projecte museològic, que proposa la renovació i adaptació dels serveis del museu a les necessitats actuals de la societat. D’aquesta manera, VINSEUM entén que la inscripció avala un projecte començat per allà l’any 2.000, amb la transformació de l’entitat en Fundació privada, la renovació dels seus òrgans de govern i l’inici de la redacció del projecte que havia de marcar la pauta del procés de transformació vers un equipament modern, obert a tothom i de referència internacional.

La inscripció al Registre suposa poder accedir a les línies de subvencions destinades als museus inscrits per al desenvolupament d’activitats culturals i de projectes de recerca i de conservació-restauració. Formar part d’aquest llistat que inclou més de 160 museus catalans permet aparèixer en els diferents suports de promoció i difusió de museus catalans que edita periòdicament el Departament de Cultura. A més, com la resta de museus inscrits, VINSEUM tindrà accés al servei d’assessorament i suport tècnic que el Departament ofereix des dels Serveis d’Atenció als Museus.

Amb tot, però, aquesta nova condició de museu oficial suposarà per VINSEUM afrontar el repte de mantenir i incrementar nivell actual d’exigència en els serveis que presta a la societat, ja que periòdicament serà objecte d’una inspecció tècnica per part dels tècnics del Servei de Museus de la DGPC que n’avaluarà el seu funcionament en base a la normativa establerta.

La notícia arriba en un moment clau dins el projecte de transformació del museu, a les portes de reobrir la seu històrica del Palau Reial, a les portes de culminar la primera fase d’obres que preveu la rehabilitació de la Capella de Sant Pelegrí com a sala d’exposicions temporals i el Palau Reial, com a seu que acollirà una nova proposta museogràfica, que no la definitiva, sobre les cultures del vi.

Per últim, VINSEUM vol compartir l’èxit d’aquesta fita amb totes les persones que en el decurs d’aquests vint-i-un anys han contribuït amb temps, esforç i eficàcia a la millora constant del museu, i de manera especial amb Maria Rosa Senabre i César Martín.

La Generalitat de Catalunya ha tancat la seu del Memorial Democràtic. Primer pas per a la seva el·liminació total

2011-03-02T18:41:00.000+01:00

El Departament de Governació i Relacions Institucionals ha tancat avui, 25 de febrer, a les 15 hores l’edifici de Via Laietana 69, on hi havia les dependències del Memorial Democràtic i l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) per adequar-lo a la normativa municipal i de seguretat.

El passat dia 21 de febrer de 2011 el Departament de Governació va rebre una notificació de l’Ajuntament de Barcelona en la qual es requeria el compliment de diversa normativa en matèria de seguretat. Per aquest motiu, s'ha decidit traslladar temporalment el personal d’aquests dos organismes a les instal·lacions del departament a l’Avinguda Diagonal, 409, per adequar el centre a la normativa vigent i garantir la seguretat de les 24 persones que treballaven a l’edifici. De la mateixa manera, l’edifici de Via Laietana, 69, romandrà tancat al públic.

El dia 26 de gener de 2006 el gerent del Districte de Ciutat Vella va concedir a la Generalitat de Catalunya la llicència ambiental sol·licitada per exercir l’activitat d’edifici d’oficines administratives, amb sala d’actes públics i aparcament privat al local situat a Via Laietana, 69, d’acord amb el projecte tècnic i condicionat a: realitzar obres per reduir vibracions, millorar el sistema d’aire condicionat i adequar-lo a la normativa, complir la legislació en matèria d’accessibilitat, adequar els logos publicitaris de la façana als usos del paisatge urbà, aportar documentació del pla d’autoprotecció (sortides d’emergència), justificar el nivell de soroll de les màquines d’aire, aportant normes d’autocontrol de la torre de refrigeració i indicar l’aforament de la sala d’acte; iniciar les obres en el termini d’un any i un cop fetes les actuacions sotmetre’s al procediment de control ambiental.

A mitjans de 2009 la Generalitat de Catalunya va fer unes actuacions a la planta baixa de l’edifici per ubicar-hi l’exposició del Memorial Democràtic sense corregir totes les deficiències que l’Ajuntament de Barcelona havia requerit per passar el control inicial.

Enric Vallès Soler, ministre plenipotenciari, al Racó de la història del Cargol

2011-02-25T15:52:00.000+01:00

Aquesta setmana, al setmanari El Cargol, surt publicat el meu darrer article sobre la figura històrica d'Enric Vallès Soler, qui va ser ministre plenipotenciari, és a dir, el que seria actualment un embaixador. Vols saber que va fer al llarg de la seva vida? Llegeix-ho al Cargol d'aquesta setmana, online o en paper:

http://www.elcargol.com/racohistoria.htm

La Generalitat de Catalunya crearà una comissió de treball específica amb el món municipal

2011-02-21T08:00:00.001+01:00

Segons ha informat el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en una nota de premsa es crearà una comissió de treball amb els ens locals, és a dir, els Ajuntaments.

Nota de premsa:

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha anunciat avui la creació d’una comissió de treball específica amb el món municipal amb l’objectiu “d’arribar a un acord estratègic a mig i llarg termini dels diferents temes relacionats amb la cultura”. El conseller Mascarell ha anunciat la creació de la comissió de treball després de reunir-se aquest matí amb el president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Salvador Esteve, i el president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), Manuel Bustos.

Per la seva part, el president de la FMC i alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, ha assenyalat que durant la trobada “hem volgut traslladar al conseller la nostra col·laboració plena i la lleialtat institucional perquè des del món local ens sentim part del Govern de Catalunya”. Bustos ha afegit que “més que mai, si cal hem de treballar junts perquè al nostre país la cultura continuï sent el que ha estat sempre: un referent, un valor i una oportunitat”.

El president de l’ACM i alcalde de Martorell, Salvador Esteve, ha manifestat que la reunió ha estat “el primer pas del que serà una extensa i fructífera col·laboració entre el Departament i el món municipal”.

El conseller de Cultura ha dit que la finalitat de la proposta de creació d’una comissió de treball és “aconseguir el consens entre el Departament i els ajuntaments per posar ordre en els diferents temes i processos de fons, alguns dels quals, com és el cas del sistema bibliotecari, van començar fa gairebé 100 anys”. També ha dit que es tractarien entre d’altres temes els drets d’autor.

Ferran Mascarell ha assenyalat que durant la reunió, que ha qualificat de “profitosa”, “hem fet un repàs extens del que preocupa al món municipal i del que preocupa a la Conselleria” i ha afegit que ”els ajuntaments són llocs fonamentals en la producció cultural del nostre país, ja que una bona part de la realitat cultural es materialitza en cadascuna de les viles, pobles i ciutats de Catalunya, és una part substancial, i els ajuntaments hi tenen un paper principal”. Segons el conseller, “la nostra feina és aconseguir que els ajuntaments puguin treballar desplegant al màxim les inquietuds culturals dels seus conciutadans amb el màxim suport i cooperació de la Generalitat de Catalunya”.

Recuperats els Goigs de sant Jocund, compatró de Vilafranca

2011-02-14T16:32:00.001+01:00

El passat dimecres 9 de febrer, a tres quarts de nou del vespre, a la sala mossèn Joan Vinyeta, va tenir lloc la presentació per part de Gogistes Penedesencs de la recuperació dels goigs a sant Jocund, màrtir, patró de Vilafranca, juntament amb sant Raimon de Penyafort i sant Fèlix.

Abans, a les vuit del vespre, a la basílica de santa Maria va tenir lloc la missa en honor a sant Jocund qui va ser recordat amb la litúrgia pròpia dels màrtirs, ja que el 9 de febrer és sant Jocund.

L'acte de presentació dels Goigs de sant Jocund van tenir la presència de Josep Maria Moragas, president de Gogistes Penedesencs qui va iniciar l'acte recordant que l'entitat celebra el seu desè aniversari i que el goig de sant Jocund és el número 201 de la col·lecció. Moragas va manifestar que “per nosaltres, cada nova edició edició d'uns goigs representa constitueix un motiu de satisfacció. Aquesta satisfacció, al meu entendre és perquè sempre porta implícit nous coneixements gogístics, relació amb persones que tal vegada no coneixíem, enfortir lligams amb d'altres associacions...”. Tot seguit, va agrair la col·laboració de Rosa Maria Martorell per la cessió del goig original, imprès a principis del segle XIX.

L'historiador Daniel Sancho París, que al llarg dels darrers anys ha recollit tota la documentació relacionada amb sant Jocund i Vilafranca, va oferir, en la presentació dels goigs, una xerrada en relació a la figura del sant i dels vincles que, des del 1680 ha tingut amb Vilafranca. Un any més tard, va ser nomenat compatró de la vila. La devoció vilafranquina ha estat vinculada amb la protecció davant de les malalties i plagues que tenien lloc a la vila com l'epidèmia que el 1809 va tenir lloc a casa nostra.

Demà 9 de febrer és la Festivitat de sant Jocund, patró de Vilafranca

2011-02-08T18:22:00.000+01:00

El proper 9 de febrer és la festivitat patronal de sant Jocund, màrtir, patró de Vilafranca del Penedès. Per a commemorar aquesta festa hi ha programat els següents actes:

20h Missa Solemne oficiada per Mossèn Jaume Berdoy, rector de la parròquia de santa Maria de Vilafranca, i Vicari General del Bisbat de sant Feliu del Llobregat. Basílica de santa Maria.

20:45h Presentació dels Goigs de sant Jocund, editats per l'associació Goigistes Penedès pel president de l'entitat, Josep Maria Moragues. A continuació, conferència de Daniel Sancho París, sobre sant Jocund amb el títol "Retrobant sant Jocund". Sala parroquial mossèn Joan Vinyeta (plaça de santa Maria).

Per fi el Penedès comença a copiar La Rioja!

2011-02-06T10:32:00.001+01:00

Les Bodegues Mas Tinell han presentat fa uns pocs dies la seva proposta de contrucció d'un enohotel. Aquesta és la nota de premsa que han emès. Enhorabona per la iniciativa. Ja calia que algú es posés les piles.

Bodegues Mastinell ha presentat aquest dimarts el seu centre de turisme enològic, que suposarà una inversió de 4 milions d' euros i que comptarà amb 2.468 metres quadrats dividits en una zona d'envelliment de barriques i producte acabat, una sala de cata, un centre de convencions i un hotel.

El centre s'ubicarà al costat de la bodega que té el grup a Vilafranca del Penedès, preveu que es posi en marxa a principis de l'estiu de 2012.

El propietàri de Mastinell, Manuel Valderrama, ha explicat que confía en que aquesta nova infraestructura "actuarà com a element dinamitzador, tant per Mastinell com del les terres del Penedès".

El nou edifici comptarà amb 2.468 metres quadrats i ha estat dissenyat pel despatx GCA arquitectes associats, a partir de materials autòctons - ceràmica, formigó i acer - i amb una única estructura que emula les formes del raïm, bombolla i ampolla.

Es divideix en tres nivells: l'inferior, on es sitúa la bodega d'envelliment i el centre de convencions amb capacitat per 160 persones, el primer amb l' accés a la recepció i l' hotel i el superior amb deu habitacions de 35 metres quadrats i una suit presidencial.

Un dels seus creadors, Lluís Escamís, ha explicat que el nou edifici no és una simple ampliació, sinó que suposa "una barreja de modernització i tradició, a la vegada que un contenidor de diferents activitats interralacionades".

Encara que el projecte es va gestionar fa sis anys, però no ha estat fins aquest passat mes de desembre quan han començat les obres.

Recordeu anar a buscar la segona part del programa de la Festa Major 2010!

2011-02-02T11:23:00.000+01:00

Des de fa unes setmanes, ja es pot passar a buscar la segona part del programa de la Festa Major de Vilafranca, és a dir, el recull de fotografies de la Festa Major d'enguany. Els punts de recollida són les llibreries Cuscó, Pujol, Sellarès i Anna. Per a obtenir la segona part gratuïtament és indispensable presentar el programa adquirit al mes d'agost.

La Festa Major de Vilafranca ja té Administradors! (amb retard, però)

2011-01-29T12:00:00.000+01:00

Amb gairebé quatre mesos de retard -i trencant el protocol de la Festa Major- l'alcalde de Vilafranca, Pere Regull, i el regidor de Cultura, Raimon Gusi, van presentar fa dues setmanes els nous administradors de la Festa Major de Vilafranca 2011.

MARTA CARBÓ GALLEMÍ

Té 32 anys. Ha crescut al barri del Poble Nou però viu al barri del Centre. És llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració i en Periodisme. Treballa al gabinet de premsa i comunicació del Servei Català de Trànsit. A la FM dels Petits va ballar al Ball de Nans. De sempre ha viscut la festa intensament, però mai hi ha estat vinculada de forma directa.

YOLANDA LEZCANO PINA

Té 42 anys. Casada i amb dos fills de 14 i 11 anys. Viu al Poble Nou. Ha viscut intensament la FM dels Petits on han ballat els seus fills. Participa en les vocalies de l'IES Eugeni d'Ors. És presidenta del Club Natació Vilafranca des del 2007. Des de fa 4 anys és membre del consell rector del Patronat Municipal d'Esports.

ROSA MARIA PAINOUS ESCOFET

Té 48 anys. Viu a la Barceloneta-Sant Magí. Casada amb un exfalconer i mare de 2 filles que ballen a la festa major. Llicenciada en Psicologia, treballa en tasques administratives en l'empresa familiar dedicada a l'arquitectura i l'urbanisme. Havia col·laborat amb els Amics de Puerto Cabezas i amb Vilafranca Solidària. Ha col·laborat en les captes de la Festa Major.

FRAN NIETO-MÁRQUEZ MOHEDANO

Té 24 anys. Viu a l'Espirall. Llicenciat en Història de l'Art, ha treballat en prevenció de riscos laborals i és monitor de lleure. És membre actiu del Centre Cultural Rociero de l'Espirall, forma part del Ball de les Gitanes, ha estat membre de la Comissió de la Festa Major dels Petits i col·laborador de la Comissió de Carnaval de Vilafranca.

JOAQUIM RUNSÓ BASCUÑANA

Té 44 anys. Està casat i té dues filles. Viu entre els barris del Centre i les Clotes. És autònom en una empresa familiar de fusteria i ebenisteria. Ha estat fundador i membre de l'entitat Amics del Bàsquet del Penedès, va ser monitor del Grup d'Esplai Parroquial, ha col.laborat i actualment és membre de l'AMPA del CEIP Estalella Graells, membre de l'Associació de Col·leccionistes de Plaques de Cava. Va ser membre dels Castellers de Vilafranca i fa 20 anys que col·labora en l'organització de barres a la Festa Major.

Moltes felicitats a tots ells i endavant amb aquesta dura tasca!

Vilafranca, 1808, entre les dues batalles del Bruc: nou article al Cargol d'aquesta setmana

2011-01-28T23:00:00.000+01:00

Vilafranca, 1808, entre les dues batalles del Bruc és el títol del nou article que he escrit i surt publicat al Cargol d'aquest passat 24 de gener de 2011. T'ho penses perdre?

http://www.elcargol.com/racohistoria.htm

Continua el culebrot del Centre d'Interpretació del Cava (III)

2011-01-16T16:39:00.001+01:00

Aquesta setmana, l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia ha fet un ple extraordinari per treure a convocatòria el Centre d'Interpretació del Cava després de rescindir el contracte amb l'empresa Lunatus. Així va anar el ple extraordinari:

Amb un ampli consens, l’Ajuntament de Sant Sadurní va aprovar aquest dimecres en un ple extraordinari la contractació mitjançant procediment obert i tramitació urgent de l’execució de la primera fase del projecte museològic i museogràfic del Centre d’Interpretació del Cava a la Fassina de can Guineu. El plec de condicions del nou concurs, que preveu l’admissió de variants o millores respecte del projecte original, va rebre el suport de l’equip de govern (CiU i AMI) i de dos dels tres grups de l’oposició (PSC i PP), mentre que ERC va optar per l’abstenció. Aquesta nova adjudicació és una conseqüència directe del fet d’haver rescindit el contracte que l’Ajuntament tenia amb Lunatus, l’empresa que va redactar el projecte museològic i que n’havia d’executar la primera fase, degut als problemes econòmics de l’adjudicatària.

La portaveu de CiU, Maria Rosell, després de deixar clar que tot el procés s’ha fet dins la legalitat, va agrair les facilitats de tots els grups municipals per arribar a un consens i poder tirar endavant el projecte del Centre d’Interpretació del Cava, que ella mateixa va definir com una aposta molt ferma i decidida per Sant Sadurní. “Apostem pel turisme, però tenim clar que l’Ajuntament no ho pot tirar endavant tot sol, i per això ens estem movent per aconseguir que les empreses del nostre municipi s’hi aboquin”, va puntualitzar Rosell. Segons la portaveu de CiU, són les empreses les que han de tirar del carro amb l’ajut de les diferents administracions, tant l’Ajuntament com la Generalitat i el Govern de l’Estat. AMI, el soci de govern de CiU, també hi va donar suport, i el seu portaveu, Isidor Rando, va dir que s’havien millorat les bases de l’anterior contractació després d’haver constatat que no satisfeien prou les expectatives que havien generat. També va deixar molt clar que el seu grup serà coherent i acceptarà l’empresa que obtingui més punts en les votacions del nou concurs.

PSC i PP també hi donen suport

La portaveu del PSC, Susanna Mérida, va destacar la capacitat de consens demostrada a l’Ajuntament de Sant Sadurní en una època en la qual sovint s’acusa als polítics de no propiciar els acords. Mérida es va referir primer al consens que hi va haver entre els partits de l’oposició per salvar una situació crítica amb l’empresa adjudicatària i comprovar que el govern no estava disposat a solucionar-ho de la manera que PSC, ERC i PP creien necessària per garantir millor els interessos de la vila. D’altra banda, la portaveu dels socialistes va fer referència a un consens encara més ampli entre govern i oposició per redefinir els objectius i poder aprovar les noves bases del concurs. Mérida va valorar positivament el gir de l’equip de govern encara que, segons ella, hagi estat forçat per les circumstàncies, i també va fer notar que això ha permès introduir novetats importants en els criteris administratius i tècnics. “Hem pogut resoldre un tema que ens preocupava, que era el de la posada en marxa del Centre d’Interpretació del Cava en dues fases, i que nosaltres creiem que era inviable”, va puntualitzar la portaveu socialista. Segons va dir, s’ha arribat a l’acord d’obrir-lo al públic en una única fase, a la vegada que s’ha ajustat el volum del museu a l’actual realitat econòmica amb l’objectiu de facilitar la viabilitat i sostenibilitat del projecte. Susanna Mérida també va explicar que s’havia reduït el pes de la part econòmica en la valoració global del projecte, de manera que els aspectes creatius i culturals es tinguin més en compte que els temes econòmics, sobretot tenint en compte que ja venen limitats pel pressupost disponible. Altres qüestions que ara tenen més relleu, segons la portaveu del PSC, són la major valoració de continguts pensats per a discapacitats, així com la major puntuació dels aspectes relacionats amb la viabilitat tècnica i econòmica. Mérida va reclamar a l’equip de govern un esforç per trobar complicitats amb la societat civil i empresarial de la vila, a la vegada que va recordar que s’ha d’estudiar quina és la fórmula de gestió més adequada per garantir els interessos col•lectius. Com a conclusió, la portaveu socialista va deixar clar que el vot favorable del seu grup era un vot de confiança però no un xec en blanc perquè “creiem en la Fassina, però no a qualsevol preu ni amb projectes insostenibles per a l’Ajuntament”.

També el PP hi va votar favorablement perquè, segons la seva portaveu, Dolors Montserrat, el que ara s’aprova és conseqüència de la moció presentada en el seu moment pels tres grups de l’oposició i que ja preveia la resolució del contracte amb Lunatus i una nova contractació incorporant certes millores. En concret, es va referir a la introducció de nous criteris avaluables de forma automàtica, com ara la reducció de consum energètic o la modificació dels paràmetres econòmics per evitar que es repeteixi una situació similar a la que ha succeït amb Lunatus. Així mateix, Montserrat va dir que, sense treure importància a les qüestions relacionades amb les noves tecnologies, es vol que el Centre d’Interpretació del Cava sigui d’interès per a tots els públics, inclosa la gent gran i els escolars. Finalment, la portaveu del PP va posar èmfasi en la viabilitat econòmica com un dels paràmetres essencials d’aquesta nova convocatòria, a la vegada que va recordar que la subvenció del Ministeri de Cultura només s’ha allargat fins a finals de juny i caldrà no adormir-se per arribar-hi a temps.

ERC té dubtes i opta per l’abstenció

Malgrat haver participat en les negociacions d’aquestes darreres setmanes amb la resta de grups municipals, ERC va optar finalment per l’abstenció perquè considera que és un projecte amb massa interrogants. El seu portaveu, Albert Prat, va començar la seva intervenció recordant que havia estat la moció dels grups de l’oposició la que havia conduït a poder rescindir el contracte amb Lunatus i, posteriorment, a la negociació per definir un nou full de ruta, un nou projecte museístic i un pla de viabilitat. Segons Prat, aquestes converses han vingut condicionades per la impossibilitat d’augmentar el termini d’execució de les obres més enllà del 30 de juny. El portaveu republicà també va dir que dels 600.000 € inicials de la subvenció del Ministeri, 80.000 s’han gastat en un projecte que no compleix les perspectives anunciades, mentre que 170.000 € s’han destinat a obra civil no prevista. “Ens quedem amb 282.000 € més IVA i amb això hem de fer el mateix que havíem de fer amb 600.000 €”, va puntualitzar Prat. El portaveu d’ERC va explicar que el seu grup havia posat l’èmfasi en la viabilitat econòmica del projecte, i també en que la nova subvenció de 200.000 € prevista pel 2011 es destini a condicionar mínimament el celler o, com a mínim la baixada al celler, però va remarcar que en això s’havien quedat sols. Finalment, ERC volia posar l’èmfasi en el fet que el museu estigui adequat a la nova realitat, però Prat va comentar que la manca de temps i de concepte museístic han fet que les bases no contemplin suficientment les aportacions dels republicans. “No es contempla, per exemple, que els projectes que no siguin viables econòmicament quedin eliminat del procés, a la vegada que només s’accepta introduir millores i no refer completament el projecte”, va especificar Albert Prat, que també va lamentar que s’haurà d’acabar fent una tria precipitada. Tot i optar per l’abstenció, ERC considera que no pot legitimar un procés ple d’incongruències denunciades reiteradament, i el seu portaveu ho va exemplificar en els canvis que s’han anat introduint al projecte sense consens, al costat de mancances greus en les obres ja executades. Finalment, Prat va dir que l’equip de govern no té previst augmentar la partida de turisme en el pressupost del 2011 i es va preguntar com es pagarà el funcionament i el manteniment del Centre d’Interpretació del Cava.

En el decurs del ple, hi va haver una picabaralla dialèctica entre el portaveu d’ERC, Albert Prat, i la portaveu de CiU, Maria Rosell, quan en relació al tema de la viabilitat econòmica el regidor republicà va posar l’exemple de Mainada, un equipament municipal destinat als més petits. Prat va retreure que al govern que Mainada es trobi en liquidació, i Rosell va replicar que aquest servei fa 8 anys que funciona gràcies a una subvenció del Ministeri perquè hagués sigut inviable posar-lo en marxa només amb els recursos de l’Ajuntament i dels usuaris. “Fa dos anys, el Ministeri va traslladar les subvencions a la Generalitat, i si bé el primer any es va aconseguir mantenir la subvenció, l’any passat la Conselleria d’Acció Social i Ciutadania, aleshores a càrrec d’una consellera d’ERC, va retirar la subvenció i això ha obligat l’Ajuntament a fer un esforç per poder continuar endavant”, va argumentar Rosell. La portaveu de CiU va afegir que s’intentarà mantenir el servei, però va explicar que s’ha hagut de deixar el local perquè sense la subvenció de la Generalitat es fa molt difícil poder mantenir aquest tipus de serveis, i va acabar demanant a Prat que no faci demagògia amb aquestes qüestions. El portaveu d’ERC va reconèixer que és cert que hi havia una subvenció, però va afegir que no tots els serveis tenen subvenció i va concloure que és una qüestió de prioritats.

El ple va ser curt perquè només hi havia un punt a l’ordre del dia i va comptar amb l’assistència de tots els membres del consistori, inclòs l’alcalde de la vila, Joan Amat.

VINSEUM està de rebaixes!

2011-01-13T15:38:00.000+01:00

Si, si, Vinseum - Museu de les Cultures del Vi de Catalunya està de reibaixes. No és que hagin posat a la venda -i a preu assequible- les més de 17.000 peces que té (alguna ja la podrien vendre i fins i tot regalar) sino que posen a la venda les publicacions editades per Vinseum al mòdic preu de 5 euros, entre el 7 i el 31 de gener de 2011.

Diré que estic completament d'acord amb aquesta promoció per diferents motius:

1. Els magatzems on es guardaven les publicacions del museu estaven plens de llibres editats pel museu que no es venen (quan hi vaig treballar em va tocar un parell de vegades fer inventari).

2. No es venen perquè molts d'ells no tenen gaire interés al gran públic, ni potser tampoc al petit públic. Amb tots els respectes però la revista Diónysos conté alguns articles que estan força bé però el disseny encareix i, fins i tot, sovint no saps com agafar la revista (de format llibre). Ni tants CD's de música...

3. Tot plegat pot servir per a que, persones com jo, anem a comprar alguns llibres que ens falten en la nostra particular col·lecció.

4. I també per reduir l'espai de magatzem del museu i per incrementar els ingressos del museu que tanta falta fan!

El Taller de Les Clotes presenta una exposició de fotografies històriques del barri de Les Clotes

2011-01-10T09:00:00.000+01:00

L'associació cívico-política de El Taller de Les Clotes presenta en el marc de les Festes de Sant Raimon 2011, entre el 10 i el 23 de gener de 2011, una exposició de fotografies de les darreres dècades en què es plasmen les transformacions urbanístiques, socials i econòmiques del barri de Les Clotes. Les fotografies van ser recollides per l'associació durant els primers mesos de l'any 2010 entre els veïns del barri.

L'exposició es pot veure a la Sala d'Actes de L'Escorxador de Vilafranca (carrer Escorxador núm. 19-21).

Ha mort l'historiador Grabriel Cardona

2011-01-06T19:56:00.000+01:00

(Foto Agencia EFE)

Una caiguda a una benzinera del barri de Sarrià de Barcelona li va provocar una hemorragia cerebral el passat 31 de desembre. Ahir, 5 de gener, va deixar-nos aquest gran historiador, dedicat a la història militar del nostre país.

La següent notícia procedeix de El Periódico de Catalunya:

L'historiador i militar Gabriel Cardona ha mort als 72 anys a Barcelona, segons ha confirmat Edicions Destino, editora de les obres de qui va ser un dels fundadors de la Unió Militar Democràtica (UMD).

Destino té previst publicar aquest mes el seu llibre Las torres del honor, que és el relat d'un membre de la UMD que va viure des de les sales de banderes de les casernes militars espanyoles el cop d'Estat del 23-F del 1981. L'obra dóna també testimoni de la transició a l'Exèrcit, una institució entrenada i educada per garantir la supervivència del franquisme fins i tot després de la mort del dictador Francisco Franco.

Nascut a la localitat menorquina d'Es Castell el 1938, Cardona pertanyia a una família de militars i, a més de cursar la carrera militar per seguir la tradició familiar, es va doctorar en Història per la Universitat de Barcelona.La seva oposició al franquisme el va portar a formar part del grup fundacional de la Unió Militar Democràtica. No obstant, després de l'intent de cop d'Estat del 23-F, va deixar l'Exèrcit per dedicar-se a l'ensenyament de la història a la Universitat de Barcelona.En l'obra de Cardona destaquen llibres com El poder militar en la España contemporánea hasta la guerra civil (1983), Franco no estudió en West Point (2002), El gigante descalzo. El ejército de Franco (2003) i Los Milans del Bosch: Una familia de armas tomar (2005). També va escriure Historia militar de una guerra civil (2006), El poder militar en el franquismo (2008), Alfonso XIII, el rey de espadas (2010) i Quan nos reíamos de la muerte (2010).

Divertit i divulgador video sobre "Un dia a l'Arxiu"

2011-01-01T20:44:00.000+01:00

La Xarxa d'Arxius Comarcals disposa d’un conjunt d’arxius arreu del territori català que tenen la missió de conservar i difondre el patrimoni documental. Fotografies, pergamins, llibres d’actes, plànols, pel·lícules i d'altres tipus de documents que testimonien la història i el present d’una comarca. Els arxius tenen la funció de conservar els documents, sense oblidar les actuacions de difusió que els han de fer accessibles per al seu ús social.

El vídeo, editat per la Generalitat de Catalunya, “Un dia a l’Arxiu” suposa l’inici d’una col·lecció de productes multimèdia que han de posar a disposició dels usuaris i, especialment, dels arxivers i docents, eines que facilitin el desenvolupament de les seves activitats. Aquest nou recurs didàctic, visualment atractiu, mostra les principals accions que es desenvolupen en un arxiu. Està adreçat a un públic d’ensenyament primari, secundari i batxillerat, tot i que és extrapolable i útil per qualsevol altre usuari.

Per reproduir correctament aquest contingut és necessari instal·lar el programari Adobe Flash Player. Si us plau, baixeu-vos l'última versió, només us requerirà uns instants.

Al Racó de la història: La nevada de 1962

2010-12-25T10:10:00.000+01:00

Fa 48 anys a Vilafranca va caure una nevada monumental. Ho podràs llegir a la revista El Cargol.
http://www.elcargol.com/racohistoria.htm

T'ho penses perdre?

Del Culebrot del Centre d'Interpretació del Cava (II)

2010-12-24T09:34:00.000+01:00

Nota de premsa de l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia en relació al conflicte per a la construcció del Centre d'Interpretació del Cava de Sant Sadurní d'Anoia:

El ple de l’Ajuntament de Sant Sadurní va aprovar per unanimitat aquest dimecres resoldre de mutu acord amb l’empresa Lunatus el contracte per a la redacció del projecte museològic i museogràfic de conversió de la Fassina de can Guineu en Centre d’Interpretació del Cava, així com per a l’execució de la primera fase d’aquest projecte.

Aquesta resolució implica que l’Ajuntament abonarà a Lunatus l’import de 68.861 € per la redacció del projecte, a la vegada que també abonarà 24.000 € a la mateixa empresa per l’estesa de cablejat elèctric i de senyal, una vegada acreditat que aquests treballs han estat certificats. En nom de CiU, Maria Rosell, va dir que en tot moment s’havia respectat la legalitat vigent en aquest procés, a la vegada que va agrair la bona disposició de tots els grups municipals a parlar del tema i treballar per fer realitat el més aviat possible la primera fase del Centre d’Interpretació del Cava. Per la seva banda, Isidor Rando, d’AMI, va assegurar que la resolució del contracte amb Lunatus tanca una etapa en la qual el seu grup municipal havia mantingut una posició coherent. “Per bé que l’empresa que va guanyar en el seu moment el concurs no era la que hauria preferit AMI, nosaltres ens vam veure obligats moralment a acceptar la decisió del tribunal”, va indicar Rando. El mateix portaveu d’AMI va afegir que ara les coses són diferents gràcies a la pressió exercida pels grups de l’oposició, i també va puntualitzar que l’experiència acumulada haurà de permetre abordar una situació difícil, però que obre la possibilitat de millorar el futur Centre d’Interpretació del Cava. Isidor Rando va voler deixar ben clar que l’Ajuntament no havia pogut optar per la resolució del contracte de manera unilateral degut a les importants conseqüències econòmiques que hauria tingut per a les arques municipals.

PSC i ERC, crítics amb el govern

Els tres grups de l’oposició van fer notar que aquesta resolució havia estat possible gràcies a la moció conjunta presentada per PSC, ERC i PP, un text que va ser aprovat amb els vots d’aquestes tres forces en el ple extraordinari del passat 2 de novembre. Malgrat estar d’acord ara amb el govern en la resolució del contracte, PSC i ERC van expressar una posició crítica sobre la manera de gestionar el tema per part de l’equip de govern. En nom dels socialistes, la seva portaveu, Susanna Mérida, va dir que la moció havia estat un acte de responsabilitat davant la manca absoluta d’eficiència del govern municipal. També va retreure el to altiu que, segons ella, va tenir la portaveu de CiU quan va defensar l’actuació del govern en aquest afer en aquell plenari de principis de novembre. “Vostè va dir que ho estaven vigilant de prop, però la resolució d’avui demostra que no servirien per guanyar-se la vida com a policies”, va afirmar Mérida. Segons ella, un govern responsable no es pot limitar a mostrar preocupació per les coses, sinó que ha d’actuar. En la seva opinió, el govern preferia penjar-se medalles en lloc de controlar el que estava fent una empresa que ja s’havia declarat insolvent. La portaveu del PSC considera que els grups de l’oposició han hagut de prendre les decisions que el govern no ha estat capaç de liderar. Susanna Mérida també va demanar que les presses deixin de guiar aquest procés, a la vegada que va reclamar el màxim consens amb totes les forces polítiques, així com amb la societat civil i econòmica de la vila. Finalment, la regidora socialista va apostar per un projecte que sigui sostenible i que serveixi de revulsiu per a la promoció de la vila.

Per part d’ERC, el seu portaveu, Albert Prat, va dir que aquesta resolució confirma el que l’oposició ja deia el passat 20 de setembre quan Lunatus pretenia traspassar el contracte a una empresa amiga. “Aleshores, govern i serveis jurídics van donar per bona la versió de Lunatus, segons la qual no es podia rescindir el contracte, perquè a vostès ja els anava bé”, va puntualitzar Prat. El regidor republicà va afegir que han estat els tres grups de l’oposició els que han forçat a l’empresa, gràcies a la moció presentada, a reconèixer que no tenien fons i que no podien pagar. En aquest sentit, Prat va explicar que hi ha alguns treballadors autònoms de Sant Sadurní que no han cobrat d’aquesta empresa i que tindran dificultats per fer-ho. “Si bé això no és culpa de l’Ajuntament, sí que ho és el fet d’haver perdut dos mesos i prop de 100.000 €”, va remarcar el portaveu d’ERC. Finalment, Albert Prat va dir que confiava que el procés que comença ara vagi molt millor, i també es va comprometre a col·laborar-hi.

La portaveu del PP, Dolors Montserrat, va fer notar que la resolució aprovada correspon als dos primers punts de la moció presentada en el seu dia pels grups de l’oposició, i va mostrar també la seva disposició a facilitar que s’agilitin tots els tràmits que s’han de fer a partir d’aquest moment per tirar endavant el projecte del Centre d’Interpretació del Cava.

Després de les intervencions de tots els grups municipals, l’alcalde, Joan Amat, va dir que respondria a les crítiques en el moment que estigui en condicions de fer-ho.

Acta de la primera pedra de la construcció de la façana neogòtica de l'església parroquial de Santa Maria de Vilafranca

2010-12-15T08:00:00.000+01:00

Com que actualment s'està duent a terme la restauració dels dos campanars de la façana principal de l'església parroquial de Santa Maria de Vilafranca del Penedès crec oportú transcriure el text que es va col·locar dins de la primera pedra. Així, diu el document:

In nomine Dei. En la Villa de Vilafranca del penadés en el día 1.º de Junio, mes dedicado al Sagrado Corazón de Jesús, del año de la Natividad del Señor 1903.

Siendo Vicario de Jesucristo en la tierra, S.S. el Papa León XIII; Rey de España S.M.D. Alfonso XIII, y Obispo de la Diócesis de Barcelona, Su Eminencia el Dr. D. Salvador, Cardenal Casañas y Pagés.

SÉPASE que el Ilmo. Sr. Dr. D. Ricardo Cortés, Obispo electo auxiliar de esta Diócesis, delegado por S.E. el Cardenal-Obispo, asistido de los M. I. Sres. Dr. D. José María de Ros, Secretario Cancelario de la misma Diócesis, y el Dr. D. Juan Badía y Capdevila, Cura párroco de la Iglesia de Sta. María de esta villa y arcipreste Dean del Penadés, procedió á bendecir, según ritual, la primera piedra destinada á cimiento de la nueva fachada que va á levantarse en la indicada Iglesia parroquial, merced á una dádiva de su coste generosamente ofrecida por D.ª Manuela Via y Oliveras, oriunda de la presente población.

La nueva construcción. cuyos planos ha trazado el Arquitecto de Barcelona, D. Augusto Font, es igual al mismo estilo gótico con sujeción al cual nuestros antepasados habían comenzado en el siglo XV á edificar la fachada de Santa María, bien que á posterioridad se acabase, variando en su esencia la primitiva idea arquitectónica, con el gusto de Renacimiento, alzándose una glaería sobre el arco de ingreso con mezquino rosetón circular en la parte superior del muro del frontispicio, formando un conjunto de tristre impresión artística que exigía su derribo y restauración para sustituirla por la nueva que, de llevarse como es de esperar, y en Dios se confía, á cumplida ejecución, retornará al Arte religiosa lo que le correspondía, en harmonía á la vez con el estilo imperante en la construcción interior del Templo parroquial, cuya restauración, años atrás iniciada, quedará completa.

Después de la bendición de la dicha primera piedra -la cual consiste en un sillar extraído de uno de los doseletes que existía en el derrame izquierdo de la antigua fachada, habiéndose abierto en aquella un hueco para depositar en él, la presente acta, juntamente con una fotografía de dicha antigua fachada y un ejemplar correspondiente al día de hoy de los periódicos "El diario de Barcelona", "Veu de Catalunya" y "Correo Catalán" que se publican en Barcelona, y otro correspondiente al día de ayer de "El Labriego" y "Penadés nou" que ven la luz en esta Villa -fué colocada la indicada piedra en el ángulo izquierdo (entrando) formado por el contrafuerte y el macizo de la puerta, en donde se encontraron sepulturas que formaron parte del antiguo Cementerio que estaba adosado á las paredes de la Iglesia parroquial; y en el mencionado sitio quedará, Dios mediante, con el primer sostén de la nueva fachada.

Dirige la nueva obra, no solo el antes citado Arquitecto autor de los planos D. Augusto Font, si que también el arquitecto de esta villa, D. Santiago Güell, y hasta el día de ayer estuvo encargado de loas obras previas de derribo, como lo habría estado de las nuevas de construcción el Maestro Albañil D. Buenaventura Feliu que anoche entregó su alma á Dios ¡y de El goce!

Y para constancia de todo ello, ad perpetuam rei memoriam se levanta esta acta Inauguración á la que estuvieron presentes, además de los espresados Oficiantes y Asistentes, las Autoridades municipal, militar y judicial de esta Villa, presidiendo la primera una comisión del Ayuntamiento de la misma, la Rda. Comunidad de Presbíteros de esta parroquia con sus Decano D. Alberto Rius y Archivero D. Joaquin Inglada, la donante D.ª Manuela Via, los Sres Arquitectos y varias otras personas y entidades á las que se invitó especialmente, juntamente con la Junta de Obra de la Parroquia.

Y se firmó, de todo la cual certifico. Ad majorem Dei Gloriam.

Sobre el Museu Casteller de Catalunya...

2010-12-10T14:59:00.002+01:00

Fa unes setmanes, quan la conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya encara estava en mans d'Esquerra Republicana de Catalunya, el seu conseller Joan Manuel Tresserres, va presentar a Valls el futur Museu Casteller.

El futur Museu Casteller tindrà una superfície construïda total de 3.827 m² i s’ubicarà al marge esquerre del torrent del Catllar, entre el pont de Mas Miquel a la via N-240a, i la C-246, en uns terrenys de bancals agrícoles, orientats a la façana sud de la vila de Valls. El cost del projecte arquitectònic, la museografia i l’entorn serà de 10 milions d’euros. El finançament del projecte es reparteix entre els membres del Consorci: un 50% l’assumeix la Generalitat de Catalunya, un 25% la Diputació de Tarragona i un 25% l’Ajuntament de Valls. Per fer-ho possible han creat un Consorci del Museu Casteller de Catalunya en què intervenen l’alcalde de Valls, Albert Batet; el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet; el director general del Patrimoni Cultural, Jordi Roca; el director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació a Tarragona, Adam Manyé; la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Valls, Judit Fàbregas, i el president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Miquel Botella.

El projecte bàsic d’urbanització, arquitectura i museografia del Museu Casteller de Catalunya ha estat redactat per l’estudi Varis Arquitectes, SL (Dani Freixes, Vicente Miranda, Eulàlia González i Vicenç Bou).

M'alegro molt pels vallencs però trobo que Vilafranca sempre va perdent pistonada en tot. El Vinseum només rep aportacions de l'Ajuntament de Vilafranca, en canvi, el futur Museu Casteller és financiat per tres ens diferents: Ajuntament, Diputació de Tarragona i Generalitat de Catalunya. Per una altra banda, a Vilafranca tenim la plaça més castellera i la colla més forta, els Castellers de Vilafranca, i en canvi, el museu el fan a Valls, que malgrat ser el bressol dels castells, no podiem lluitar per tenir aquest equipament museològic aquí?

Com serà el Museu Casteller?

L’edifici

El projecte pretén col·locar el Museu en el territori, amb la voluntat d’integrar-lo al màxim en el paisatge. La topografia de bancals inspira la seva forma d’edifici enterrat, que mostra una única façana porticada. Així doncs, l’edifici queda enterrat i les seves cobertes s’utilitzen com espai públic exterior en continuïtat amb el paisatge que l’envolta. De la coberta de l’edifici s’erigeixen quatre torres que surten de la terra com a pilars de llum, són les peces per on es comunica l’interior amb l’exterior. Un cub de vidre transparent de 6.5 metres de costat, amb els noms de totes les colles impresos sobre la seva superfície, fa de vestíbul d’entrada al Museu des del nivell superior i conté una escala helicoïdal i l’ascensor. Un cub d’acer Corten també de 6.5 metres de costat, al mig de l’esplanada, emergeix del contingut interior buscant alçada, és un homenatge al món casteller. Sobre l’acer es retallen els noms dels diferents tipus de construccions castelleres.

La façana del Museu emmarca el porxo i l’espai públic superior. En tota la seva llargada hi ha un doble banc mirador, que amb el seu desnivell, fa desaparèixer visualment la barana, reforçant la imatge de bancal. És un lloc que permet gaudir de les vistes cap a la ciutat així com de les festes castelleres que es faran a la plaça davant del Museu. La barana del mirador és d’acer Corten i té encunyats els noms dels personatges il·lustres del món casteller. Continuant amb el llenguatge simbòlic, el Museu té plaça i balcó. Un balcó sobresurt de la façana, cap a la plaça on s’aixequen el castells.

Els espais

A part del programa propi d’un museu, l’equipament ofereix un espai especialment qualificat. L’espai del vestíbul es converteix en una gran sala polivalent, que permet acollir activitats massives, aplecs, sopars, grans assemblees i instal·lacions temporals. L’espai està en contacte amb l’exterior a través del porxo al llarg de tota la façana de l’edifici. Conté un gran mural, rere el qual s’amaga la resta del programa del Museu. Aquest mural dóna la benvinguda al visitant, recull un testimoni viu del món casteller i ofereix informació actual i en directe de les activitats de les colles amb fotografies i pantalles de projecció. L’aixopluc del porxo complementa les activitats d’aquest espai polivalent, així com les vinculades a l’exterior. La planta baixa de l’edifici inclou: l’espai d’exposició permanent (812 m²), el barcafeteria (168 m²), el vestíbul polivalent (476 m²), la botiga i taulell de recepció i venda d’entrades (81 m²), un taller didàctic (129 m²), una sala polivalent (70 m²), el Centre de Documentació i Recerca (203 m²) i els magatzems (109 m²). La planta altell acull els espais d’administració, els serveis pedagògics, la zona destinada a la Coordinadora de Colles Castelleres i l’arxiu.

Criteris museogràfics

El museu no disposa d’una gran col·lecció d’objectes, el seu patrimoni és intangible, per tant la museografia utilitzarà eines per reproduir el record, la memòria, els fets, els misteris, etc.

Els recursos museogràfics que s’utilitzaran són:

· Els mitjans audiovisuals, per oferir explicacions testimonials i didàctiques amb imatges i moviment.

· La il·luminació escènica, per jerarquitzar els recorreguts, potenciar les escenografies i crear escenes de context convincents.

· El so, per , disposar del testimoni oral de la gent que forma part d’aquesta història, des dels més grans fins als joves d’avui.

· Els efectes especulars, mitjançant la utilització escènica dels miralls, per reproduir sensacions i espais virtuals.

· Els sistemes interactius, per ampliar la informació. Es pretén aconseguir un recorregut suggerent i emocionant, amb escenografies evocadores, amb el grafisme i la fotografia com a eines fonamentals.

Espais expositius

Els castells i l’impuls de la vertical

Faria de pròleg de la visita i serviria d’introducció al món dels castellers. Es tractaria d’una explicació multimèdia, que inclouria projeccions i objectes.

Arquitectures humanes

Aquest espai explicaria els castells històricament i culturalment en el món. Estaria format per una construcció de joc de cartes, amb imatges de construccions humanes, presidint unes parets plenes de fragments arquitectònics que tindrien analogies amb el món casteller. Una de les cartes aniria canviant les seves imatges a través d’una videoprojecció.

Terra de Castells. Valls, l’origen

Espai dividit en dos àmbits, en el primer dels quals un gran mapa situaria la localització de les viles castelleres. Al segon àmbit, un diorama il·lustraria amb realitat virtual, diferents Castells a la plaça del Blat, epicentre de la història castellera.

Els castellers

En aquest espai, s’entraria a la zona on es comença a parlar dels protagonistes dels castells. Seria un espai simbòlic, on diferents pantalles verticals, oferirien la possibilitat de conèixer la gran diversitat dels seus actors, i permetria testimoniar els caps de colla més destacats.

Les colles

Les colles, protagonistes fonamentals del món casteller, tindrien en aquest àmbit l’expressió de la seva importància. Seria un espai presidit pel reflex d’un gran mirall on es dibuixaria una abstracta figura entre pinya i castells, formada per les camises de totes les colles. Vídeos i espais per a documents donarien suport a la resta de la informació.

La tècnica i les construccions

Seria un espai on es podria entendre la part més teòrica del món casteller. Un ventall d’exemples de modelisme i una sèrie de projeccions analítiques descobririen els aspectes estructurals i morfològics dels castells.

Les actuacions

El clímax vivencial i emocional dels castellers i del públic, així com la rivalitat entre les colles, seria allò que definiria aquest espai. Estaria presidit per un elevador que permetria pujar unes 5 persones fins a uns 13 metres, sonarien les gralles i es projectarien imatges d’actuacions a les parets d’una plaça evocada. Seria un espai on s’intentaria evocar una de les experiències més físiques dels castells: el vertigen, l’alçada.

La música

Espai complementari al de les actuacions. Els protagonistes principals serien una partitura gegant com a catifa, un munt de vitrines amb documents i una projecció a la paret.

L’afició

Espai complementari també al de les actuacions, dedicat a la gent que no puja i tampoc està a la pinya, però que participa activament a la festa, i és per tant protagonista i ajuda a la seva permanència i difusió.

Els castells al món

Espai que transmetria l’abast del món casteller a l’exterior. Seria un espai eclèctic presidit per un gravat de Miró com a catifa on la fotografia, l’art, el cinema, la literatura i les actuacions a l’estranger en donen testimoni.

Història i cronologia

Espai fragmentat en vuit àmbits, un per cada un dels períodes de la història dels castells. Tots disposarien d’unes vitrines que mostrarien els documents més rellevants de cada època.

Epíleg

Espai format per 2 miralls enfrontats, amb frases lluminoses de totes les èpoques i totes les edats a les seves parets, que convertirien l’espai en infinit i evocador. Reflexió d’un futur obert i plural.

Hi ha Festa Major més enllà de la Festa Major (II)

2010-12-03T17:13:00.001+01:00

Fa unes setmanes anunciàvem que escriuríem sobre la Festa Major de Vilafranca. Sens dubte és tot un repte ja què parlar de “La més típica” hom pot considerar-lo com una profanació. En aquest segon article, us vull parlar de la Casa de la Festa Major de Vilafranca. Primer de tot farem una diagnosi de l’estat en què es troba la Casa, per passar a exposar la meva proposta més concreta.

Actualment i, des de fa ja alguns anys, hom cregué oportú col·locar totes les peces del bestiari festiu de Vilafranca en un mateix espai car es trobaven repartides per diferents espais: el Drac i l’Àguila al Palau Baltà (o Babau), els Gegants als baixos de l’edifici dels antics Jutjats, els capgrossos i les cotonines a l’edifici de l’Ateneu Municipal... La idea va ser bona, no obstant, fer servir l’antic Mercat de les Gallines mortes, després Mercat del Peix, en aquest contenidor quedava tot plegat una miqueta fred. L’Ajuntament de Vilafranca en aquells temps va decidir museografiar aquell espai, exposant les peces és dignament del que ho estaven i donant un contingut històric a cadascun dels balls allí representats. Allò que es va inaugurar fa més de 10 anys, avui ja està caducat. Sense comptar que, l’espai s’ha reduït considerablement. Ara ja no s’acull a una Àliga, ara en tenim dues! El Ferragut i l’Elisenda, els nostres gegants, estan situats davant de la porta d’emergència i, per tant, inutilitzen aquella sortida. Hi ha problemes de mobilitat i de circulació de persones. Sense oblidar que hi ha plafons que estan en mal estat, l’audiovisual es projecta amb quatre canons de diapositives, les columnes amb una televisió i un ordinador amb un interactiu no funcionen, els fluorescents no els canvien quan es fonen i la sala del fons, allà on s’explica l’entrada de Sant Fèlix, entre d’altres coses, serveix més que res per a magatzem de les peces de la Festa Major dels Petits (gegants, drac, àliga i nans) que, em perdonaran però estarien millor emmagatzemades en un altre lloc que no pas allà on estan ara (sobretot si destaquem la bellesa dels petits capgrossos...).

Poder millorar la Casa de la Festa Major en l’espai que actualment es troba es realment difícil. La meva proposta és traslladar la Casa a un altre espai, a un edifici de nova planta. En el carrer Ferran, darrera de la Biblioteca Torras i Bages hi ha un solar de propietat privada amb una afectació de la finca amb la qualificació de sistema d’equipaments, clau 5 (usos socio-culturals). En aquesta parcel•la de 1326 m2 es podria encabir en planta subterrani, planta baixa i una planta la nova Casa de la Festa Major de Vilafranca. No és tan sols necessari tant d’espai per emmagatzemar les peces i el vestuari en un únic espai (ara estan repartits entre la Casa de la Festa Major, en un magatzem d’una masia i els soterranis de l’edifici de l’Ateneu) sinó també per exposar dignament les peces del bestiari festiu i fer una interpretació adient del fet festamajorenc, dels balls de la Festa Major i de la pròpia història. L’utilització d’una museografia senzilla però eficient i il·lustrativa amb els propis elements de la Festa Major (bestiari, robes...) combinats amb fotografies en diferents formats, audiovisuals, maquetes... tipografies entenedores, en tres nivells lingüístics (català, castellà i anglès) i tres maneres de copsar la informació (vista i oïda, braille i llenguatge de signes). Un argument a favor el tindriem entre el col·lectiu d’artistes que han plasmat la imatge de Sant Fèlix, a la seva manera. Més d’una vegada, algun autor de l’estampa de Sant Fèlix, entre ells pintor Guillem Noya, han dit públicament que hauria d’existir un lloc a Vilafranca per exposar tots els quadres originals de les estampes que molts dels autors conserven a casa seva i que estarien disposats de lliurar-los si aquest espai els acollís en exposició. Un espai en què, apart de poder gaudir de la Festa Major els 365 dies de l'any, es podria generar ingresos econòmics propis amb la venda d'entrades a la Casa de la Festa Major, merxandatge generar expressament o excedentari de les Festes Majors (cartells, estampes, regals... que serviria per recuperar poc a poc el què l'Ajuntament ha de posar cada any per sufragar les despeses de la més típica de Catalunya).

Què suposaria aquesta intervenció? Aprofitar-nos de la festa major més enllà de la Festa Major. La Festa Major de Vilafranca és realment un reclam molt potent, però aquest reclam només dura tres dies. Cal aprofitar la importància de la Festa Major com a reclam turístic tot l’any i de desenvolupament econòmic de la ciutat. En d’altres poblacions aquest fet si que l’han treballat com a la ciutat de Tarragona que, amb una festa major molt semblant a la nostra exposa els seus elements festamajorenc molt dignament.

A continuació podreu veure una breu recreació virtual de com seria l'entrada d'aquest espai:

L'Arxiu Nacional de Catalunya rep 549 lligalls procedents de Salamanca amb documentació de partits polítics i sindicats confiscada durant la Guerra Civil

2010-12-01T08:00:00.000+01:00

L’Arxiu Nacional de Catalunya ha rebut 549 lligalls de documents de sindicats i partits polítics confiscats durant la Guerra Civil procedents de l’Arxiu General de la Guerra Civil de Salamanca.

Dels 549 lligalls, 523 corresponen a documentació que va ser confiscada a Barcelona, i 26 a Lleida. Tots els lligalls de Barcelona contenen documentació de la CNT, mentre que als lligalls de Lleida hi ha documentació del Casino Ferroviari de Lleida, CNT i Joventuts Llibertàries, Cooperativa Popular Lleidatana, Estat Català, PSUC i Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC), Sindicat Agrícola Cooperatiu de Lleida, entre d’altres.

El retorn d’aquesta documentació es produeix d’acord amb la Llei 21/2005, de 17 de novembre, que establia que l’Estat havia de restituir a la Generalitat de Catalunya la documentació confiscada durant la Guerra Civil i que havia estat dipositada a l’Arxiu General de la Guerra Civil a Salamanca.

Tot i la complexitat del procés, la Generalitat ha alertat en diverses ocasions de la lentitud en el procés de devolució regulat per llei.

Fases anteriors del procés de devolució

- Gener de 2006: 500 lligalls de documentació espoliada a la Generalitat.
- Agost de 2008: 7 lligalls de la primera remesa que havien quedat retinguts per mesura cautelar de l’Audiència Nacional.

- Desembre de 2008: 121 llibres procedents de confiscació a persones i entitats particulars.

- Maig de 2010: 273 lligalls de documentació textual de sindicats i partits polítics i 458 llibres.

Documentació pendent de retorn

- Documentació textual de partits polítics, sindicats i lògies maçòniques.
- Documents solts de partits polítics i sindicats (calendaris, cartells, filatèlia, fotografies, làmines, mapes i plànols, pamflets-fulls volants i targetes postals) i lògies maçòniques (cartells, fotografies i clixés, i làmines).

- Objectes de partits polítics i sindicats (banderes, insígnies, monedes i segells de goma) i de lògies maçòniques (bandes i collarins, espases, joies, medalles i insígnies, malletes, mandils, pendons i segells).

- Llibres i publicacions periòdiques, amb o sense dedicatòria, confiscades a Catalunya.

Procés de restitució als propietaris

Amb l’arribada d’aquesta documentació, la Generalitat iniciarà en les properes setmanes el procés de restitució d’aquesta documentació als seus propietaris. Aquest procés està regulat per un Decret aprovat el 9 de setembre de l’any 2008.

Aquest Decret estableix que l’Arxiu Nacional de Catalunya es posarà en contacte amb els legítims propietaris per tal que en puguin sol·licitar la restitució. En cas que la notificació no es pugui fer de forma directa, l’Arxiu Nacional de Catalunya publicarà l’acte d’identificació dels documents al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en dos mitjans de comunicació de gran difusió a Catalunya i en el web del Departament competent en matèria de cultura. També l’Arxiu Nacional de Catalunya ha de trametre còpia de l’acte als casals catalans reconeguts pel Govern per a la seva difusió.

A partir d’aquí, els propietaris hauran d’acreditar la titularitat dels documents o altres efectes en el moment de la confiscació. En el cas de mort o declaració de mort dels titulars que siguin persones físiques o d’extinció en cas de persones jurídiques, la persona interessada ha d’acreditar documentalment, o per qualsevol altre mitjà de prova admès en dret, la seva condició de successora legítima, a títol universal o particular.

Un cop verificada la propietat dels documents, es lliurarà la documentació a les persones titulars, sens perjudici que puguin acordar-ne el dipòsit amb l’Arxiu Nacional de Catalunya o un altre arxiu públic.

El Decret també estableix que l’Arxiu Nacional de Catalunya haurà de disposar d’una còpia digital dels documents que lliuri a les persones titulars i garantirà les exclusions de consulta als documents que continguin dades personals que puguin afectar l’honor, la intimitat o la imatge.

L'Hospital d'Olesa de Bonesvalls al Racó de la Història del Cargol

2010-11-26T10:31:00.000+01:00

El passat dijous 25 de novembre es va publicar al Cargol el meu darrer article. Aquest mes expliquem la història de l'hospital d'Olesa de Bonesvalls.

http://www.elcargol.com/racohistoria.htm

Tercer aniversari del meu bloc!

2010-11-25T10:47:00.000+01:00

Ahir dimecres va fer tres anys que vaig obrir per primera vegada el bloc. Avui en fa tres del primer article sobre La Fira del Llibre de Barcelona.

Us vull agraïr molt sincerament a tots els què, alguna vegada, heu entrat al bloc per tafanejar el què escrivia i, encara més, als que heu fet algun comentari.

Moltes gràcies a tots!

Els Castells ja són Patrimoni de la Humanitat!

2010-11-17T10:54:00.000+01:00

El fenòmen social i cultural dels Castellers ha entrat des d'ahir dimarts en el llistat d'elements del Patrimoni de la Humanitat declarat per la UNESCO. Ens hem d'alegrar enormement per aquesta fita, tan arrelada al Penedès històric ja que tenim colles a Vilanova i la Geltrú, Sitges, El Vendrell i a Vilafranca. Tot seguit, copio la nota de premsa del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La UNESCO ha decidit avui, durant la cinquena sessió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, que té lloc a Nairobi (Kenya), incloure els castells en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

La trobada internacional ha comptat amb la presència d’una delegació catalana encapçalada pel president de Parlament de Catalunya, Ernest Benach, i el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras. També hi eren presents els membres de la Comissió “Castells patrimoni immaterial de la humanitat”, formada pel director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ramon Fontdevila; el president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Miquel Botella; l’editor de la revista Castells, Jordi Roigé, i el cap del departament de Patrimoni del Centre UNESCO de Catalunya, Lluís Garcia Petit.

El conseller Tresserras ha destacat que “la declaració és un reconeixement internacional molt important per a la cultura catalana i per al món casteller en particular. Aquest reconeixement ens referma la singularitat i ens fa més universals.”

El conseller ha explicat que la declaració és el resultat d’un intens treball realitzat per la Comissió impulsora, però sobretot, de l’esforç i dedicació de tot el món casteller. “Els castellers són una bona síntesi de valors associats a l’esforç, la cooperació entre persones diverses i la confiança en els altres. La nostra cultura popular és plena de tresors llegats per generacions de gent senzilla i treballadora, però els castells tenen una intensitat i espectacularitat que els fa universalment impactants i carregats d’emoció. A partir d’avui, a més de ser patrimoni dels catalans i catalanes, són patrimoni de la humanitat”, ha afegit.

Així mateix, el president del Parlament, Ernest Benach, en el seu discurs davant els membres de la convenció, ha destacat que “avui és un gran dia per als castells, per als castellers i per a tothom que admiri aquesta tradició cultural viva. Els catalans ens sentim orgullosos que les nostres aportacions al conjunt de la humanitat siguin úniques, originals, enriquidores, creatives i arrelades a la tradició, però alhora vives i amb la mirada posada en el futur”.

"En un món cada vegada més individualista, els castells requereixen la conjunció d’un seguit de valors, com la solidaritat, la integració, la cultura de l’esforç i l’acceptació de les persones pel que són. No hi són importants ni la condició social, ni el color de la pell, ni l’edat, ni el gènere. El que hi importa és el treball en equip, la perseverança, l’enginy, la valentia”, ha dit.

En la mateixa línia, Miquel Botella ha explicat que la declaració “és la culminació de la progressió que els castells han seguit els darrers anys, i alhora, un punt de partida per encarar els reptes de futur. Estem segurs que aquest reconeixement per part de la UNESCO servirà per augmentar l’interès pels castells, com per reforçar les colles i augmentar el nombre de seguidors”.

Valoració de la UNESCO

En la valoració de la candidatura, la UNESCO destaca que els castells “són percebuts pels catalans com a part integrant de la seva identitat cultural, transmesa de generació en generació i proporcionen als membres de la comunitat un sentit de continuïtat, cohesió social i solidaritat”.

També assenyala que la seva inclusió en la Llista Representativa “pot promoure el patrimoni cultural immaterial, de manera que reforci la cohesió social i fomenti el respecte pel diàleg cultural i la creativitat humana”. La UNESCO destaca també que la candidatura ha estat elaborada mitjançant un procés de consulta i cooperació amb els castellers.EscoltLlegeix fonèticament

La candidatura

La candidatura “Castells patrimoni immaterial de la humanitat” va rebre el suport unànime del Parlament de Catalunya, amb una resolució aprovada l’11 de juny de 2008. Posteriorment, una delegació catalana integrada per representants del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i de la revista Castells, va presentar la documentació de la candidatura dels castells davant la seu de la UNESCO a París.

La documentació presentada inclou informació en català, castellà, anglès i francès sobre diversos aspectes dels castells: què són, història, el funcionament d’una actuació castellera, la indumentària, els tipus de castells, els castells com a element d’integració, els valors dels castells, evolució i actualitat dels castells i l’organització de les colles castelleres. La Comissió també aporta mesures de difusió i salvaguarda, així com un complet conjunt de publicacions, fotografies i un documental.

La Patum de Berga és l’únic precedent català a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, de la UNESCO, on va ser inscrit l’any 2005. D’altra banda, la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO inclou els següents monuments o conjunts catalans: l’obra d’Antoni Gaudí (1984 i 2005), el monestir de Poblet (1991), el Palau de la Música i l’Hospital de Sant Pau de Barcelona (1997), els jaciments catalans d’art rupestre de l’arc mediterrani de la Península Ibèrica (1998), el Conjunt Arqueològic de Tarragona (2000) i les esglésies romàniques de la Vall de Boí (2000).

La Llista del Patrimoni Immaterial

La Llista Representativa del patrimoni Immaterial de la Humanitat, que ja inclou 166 elements d’arreu del món, es veurà ara enriquida amb nous elements. En aquest cas, el Comitè Intergovernamental de la UNESCO ha valorat la inclusió en la Llista de 47 candidatures. Per poder ser inscrits, els elements han de respondre a una sèrie de criteris, entre els quals s’inclou el de contribuir a donar a conèixer el patrimoni cultural immaterial i afavorir la presa de consciència de la seva importància.

Adoptada l’any 2003 i ratificada per 132 estats, la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial promou la protecció d’elements com les tradicions i expressions orals, les arts de l’espectacle, les pràctiques socials, rituals i celebracions festives, els coneixements i pràctiques relacionats amb la natura i l’univers i les tècniques artesanals tradicionals. Es considera que aquests elements constitueixen un patrimoni viu que, transmès de generació en generació aporten a les comunitats i grups que els practiquen un sentiment d’identitat i continuïtat que es considera essencial per al respecte de la diversitat cultural i de la creativitat humana.

Integrat per 24 membres escollits per l’Assemblea General dels Estats Membres en la Convenció per a la Salvaguarda del patrimoni Cultural Immaterial, el Comitè Intergovernamental és un dels seus òrgans directors.

Els castells

Els castells són unes de les manifestacions culturals més genuïnes i singulars d’Europa, amb més de 200 anys d’antiguitat. Es tracta de torres humanes que poden arribar a tenir 10 pisos i que es realitzen en un entorn festiu. Actualment hi ha uns 7.000 castellers agrupats en una seixantena colles, que cada any aixequen uns 16.000 castells.

Les colles, o grups que aixequen castells, estan formades per centenars de persones de tots els gèneres, edats i condicions socials. Un dels seus trets identificatius és la vestimenta que fan servir, especialment el color de la camisa, sovint relacionat amb elements de la localitat a la qual pertanyen. Una altra peça important és la faixa, element que procedeix del medi rural i que serveix per protegir l’esquena i fer d’escala als castellers que pugen als pisos superiors. Els pantalons sempre són llargs i de color blanc.

Pel que fa a l’estructura del castell, la pinya és el conjunt de persones que donen suport al conjunt des de baix tot envoltant-lo. El folre és el grup de castellers situats sobre la pinya. El tronc és l’estructura del castell a partir del segon nivell i el composen gent adequada per a cada pis, generalment homes corpulents als pisos inferiors i nois o noies més joves i lleugers als superiors. El pom de dalt, és a dir els tres pisos superiors, sempre el conformen sigui quin sigui el tipus de castell llevat dels pilars, dos castellers a l’antepenúltim pis, un al penúltim i l’enxaneta al capdamunt. Aquests darrers pisos estan formats per nens i nenes.

Els castells han esdevingut un fenomen singular d’àmbit mundial, un referent simbòlic de la cultura catalana al món, sòlidament arrelat a la societat, culturalment transcendent i, alhora, un fenomen plàstic d’una gran bellesa que transmet emoció. Són també una eina d’integració per a les persones nouvingudes.

Es crea la Xarxa de Museus d'Història i monuments de Catalunya

2010-11-14T10:10:00.004+01:00

La xarxa permet articular polítiques comunes de protecció, difusió, formació i dinamització territorial dels elements constitutius del patrimoni històric continguts en sis dels museus catalans més rellevants en aquest àmbit.

La Xarxa de Museus d’Història i monuments de Catalunya pretén articular al voltant d’un museu capçalera els museus que, per la importància dels seus fons, de les exposicions i equipaments i de les seves activitats, representen el patrimoni històric a Catalunya. La xarxa està encapçalada pel Museu d’Història de Catalunya i l’integren el Museu d’Història de la Ciutat de Girona, el Museu de Lleida, el Museu de Terrassa, el Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet i el Museu Comarcal de Cervera.

Els objectius principals en el desplegament de la Xarxa de Museus d’Història i monuments de Catalunya són la millora de la gestió de les col·leccions, la millora dels equipaments i el desplegament de programes de treball conjunt. Les polítiques comunes incidiran en la qualitat dels equipaments, de les pràctiques professionals i de les activitats i serveis; en la documentació i conservació de col·leccions; i en la promoció i utilització de les noves tecnologies de la comunicació.

Les actuacions que es duran a terme des de la xarxa es definiran mitjançant una política unitària tot respectant la diversitat de cadascun dels museus que la composen.

La signatura del conveni representa una primera fase del desplegament territorial de la xarxa, a la qual s’aniran afegint d’altres museus com a centres col·laboradors.

La creació d’aquesta xarxa s’emmarca en el desplegament del Pla de Museus de Catalunya, presentat per la Generalitat l’any 2008, que preveu l’articulació dels museus més rellevants del país al voltant del museus capçalera de cada disciplina. Aquest document estableix l’articulació dels museus nacionals amb les xarxes territorials de caire temàtic, compostes per museus secció i ens patrimonials museïtzats. En aquesta línia, també s’han creat la Xarxa de Museus d’Etnologia (gener de 2008) i la Xarxa de Museus d’Arqueologia (març de 2010).

El patrimoni històric a Catalunya

El conveni destaca que el patrimoni històric forma part del patrimoni cultural català i ha de ser objecte de protecció, conservació, investigació i difusió per part de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.

Cal destacar en aquest sentit que els museus que signen aquest conveni gestionen molts monuments i patrimoni arreu del territori de Catalunya, per exemple el Museu d’Història de Catalunya té al seu càrrec els monuments de la Generalitat com ara Santes Creus o la Cartoixa d’Escaladei.

En el conveni s’exposa que són moltes les institucions museístiques que conserven patrimoni històric a Catalunya, però es constata que el patrimoni històric museïtzat presenta un desequilibri tant pel que fa a la seva presència en el territori com al discurs expositiu. El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació considera que cal una coordinació de la tasca de conservació, difusió i exposició d’aquest patrimoni.

Alfons X el Savi, rei de Castella, a Vilafranca

2010-11-08T15:00:00.002+01:00

El rei Alfons X, el Savi, va fer una estada a Vilafranca durant un parell de dies, a l'any 1274, quan anava de camí cap a Lió, on es celebrava un Concili. Així ho recull la Crònica de Ramon Muntaner:

"E apres de Tarragona anaren a Sarbos, puix a Vilafranca, qui es una noble vila e bona, e bon los feyla aytanta donor com en una ciutat, e stegren hi dos jorns. E puix de Vilafranca anarensen a senct Climent, puix de senct Climent a Barcelona".

Qui va ser Alfons X, el Savi?

Així ens ho explica l'Enciclopèdia Catalana:

Toledo, 23 de novembre de 1221 — Sevilla, 4 d'abril de 1284

Fill de Ferran III i de Beatriu, filla de Felip, duc de Suàbia. En prendre possessió, en nom del seu pare, del regne de Múrcia (1243), sorgiren friccions amb Jaume I de Catalunya-Aragó, que prosseguia la reconquesta de València; concordaren el tractat d'Almirra (1244). Rebel·lat el regne de Múrcia durant l'absència d'Alfons, que havia acudit al setge de Sevilla, l'ajudà a sotmetre'l l'infant Alfons d'Aragó (1248); Jaume I, reduí, el 1266 una nova revolta de Múrcia. Alfons X, ja rei de Castella (1252), continuà la guerra amb Portugal per la possessió de l'Algarve (1253), al qual renuncià posteriorment. També obtingué el vassallatge de Teobald II de Navarra (1254), malgrat el suport de Jaume I al rei navarrès. Renuncià, altrament, al ducat de Gascunya —a la defensa del qual participà Gastó VII de Bearn— i el cedí (1254) a la seva germana Elionor, muller d'Eduard, hereu d'Enric III d'Anglaterra. Prosseguí la reconquesta d'Andalusia, i conquerí Niebla (1261) i Cadis, i lluità amb el rei de Granada, que se li declarà tributari (1266). Com a nét de Felip de Suàbia, Alfons X pretengué la successió a l'imperi germànic; la seva elecció (1257) fou impugnada i hi renuncià després d'haver intentat, debades, de vèncer l'oposició del papa Gregori X en l'entrevista amb ell a Bellcaire (1275). Durant la seva absència de Castella es produí l'atac del rei de Granada, el desembarcament dels benimerins i la mort del seu hereu Ferran de Castella (1275); el fill segon, Sanç, salvà el perill i es plantejà la qüestió successòria. Sanç es presentà com a hereu, prescindint dels seus nebots, els infants de la Cerda, sostinguts per llur oncle matern, Felip III de França, i llur àvia, Violant, que els portà a Aragó (1277). Alfons X s'oposà finalment a Sanç i esclatà la guerra civil; les corts de Valladolid (1282) donaren el govern a Sanç, aliat amb Pere II de Catalunya-Aragó, amb Dionís de Portugal i amb Granada. Alfons X sol·licità l'auxili dels benimerins, i morí poc després a Sevilla. Durant el seu govern afavorí el comerç, establí la fira de Múrcia i protegí les de Baeza, Conca i Cáceres; renovà els privilegis de Ferran III als mercaders genovesos; la seva política monetària ha estat objecte de judicis contradictoris entre els historiadors.

L'obra jurídica d'Alfons X representà una fita en l'evolució de l'antic dret castellà i comportà la unitat legislativa. D'antuvi conclogué el Septenario, començat pel seu pare Ferran III el Sant, tractat polític, moral i religiós. La seva primera obra important fou l'anomenat Fuero Real (atorgat el 1255), basat en el dret germànic, que tingué el caràcter supletori dels furs municipals, bé que en algunes poblacions tingué vigència exclusiva. Recopilació de la tradició jurídica castellana, interrompé la vigència del Fuero Juzgo. Seguí en l'obra legislativa del monarca l'Espéculo, de gran valor doctrinal, important exponent de la tendència unificadora, basat ja en elements dels drets canònic i romà. Els dos codis anteriors són el precedent més directe de la seva obra fonamental, el més important monument jurídic de Castella: Las Siete Partidas (1256-1263/65). D'altres disposicions d'Alfons X són les Leyes para los Adelantados Mayores, conjunt de regles per a l'exercici d'aquest càrrec, d'època incerta; l'Ordenamiento de las Tafurerías (1276), reglamentació de les cases públiques de joc, les Leyes del Estilo, també anomenades Declaración de las leyes del Fuero, la majoria de les quals no són sinó una explicació del Fuero Real.

L'obra literària d'Alfons X donà impuls definitiu a la prosa castellana, valorada ja en el regnat del seu pare Ferran III quan, en disposar la substitució del llatí pel castellà en els documents de la cort, establí l'oficialitat d'aquesta llengua. Essent encara príncep encomanà la versió castellana dels contes orientals recollits al llibre Calila e Dimna, el qual influí poderosament damunt narradors i fabulistes posteriors. Cap al 1270 començà la redacció de la Crónica General, que narra la història de Castella des dels orígens mítics fins al regnat de Ferran III. Amb la General e Grande Estoria intentà de realitzar una història universal, de la qual, però, únicament arribà a escriure els capítols que comprenen des de la creació fins als pares de la Mare de Déu. En la seva època, possiblement també amb la seva intervenció, hom compongué Poridat de poridades, conjunt d'exemples i de lliçons morals, d'origen àrab en la major part. Per a l'esplai de la cort redactà el Libro de ajedrez, dados et tablas, utilitzant-hi també fonamentalment texts àrabs. L'obra literària d'Alfons X no és original ni fou elaborada personalment, però fou ell qui estimulà, dirigí i corregí el treball d'un grup nombrós de col·laboradors àrabs, hebreus i cristians, els quals continuaren la tasca de l'escola de traductors de Toledo, i portaren a terme la feina més extensa de recopilació realitzada a l'edat mitjana, amb l'originalitat d'incorporar a la tradició cristiana importants aportacions d'origen oriental. L'obra poètica realitzada en llengua gallega té caràcter més personal. Fonamentalment destaquen les Cantigas de Santa Maria, conjunt de 420 cançons, 360 de les quals són de tipus narratiu, explicant miracles de la Mare de Déu, i la resta de caràcter líric, amb predomini dels loores o lloances a Maria a la manera de les cançons d'amor trobadoresques. Malgrat que és l'obra més personal d'Alfons X, hom sap que hi col·laborà el torreiro gallec Airos Numes, i possiblement algun altre poeta galaicoportuguès. Els temes narratius de les Cantigas procedeixen en la seva major part de les col·leccions de miracles de Maria que tingueren gran difusió a l'edat mitjana, especialment les de Vincent de Beauvais i Gautier de Coincy, però hi són recollits, a més, miracles de tradició popular. Alfons X deixà també 30 composicions profanes, igualment en gallec, en llur major part cançons d'escarni o poemes de contingut moral. En canvi, no cultivà el tema amorós i fins i tot mostrà desdeny per la tradició lírica galaicoportuguesa de les cançons d'amic, i es decantà amb preferència cap als gèneres d'origen provençal.

Del culebrot del Centre d'Interpretació del Cava

2010-11-01T10:00:00.000+01:00

Després que l'empresa Lunatus comuniqués a l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia que no podia fer-se càrrec del contracte del projecte del Centre d'Interpretació del Cava i que el Ple de la Corporació de l'Ajuntament votés en contra de cedir el contracte en qüestió a Grop Exposicions i Museografia, una empresa amb la qual manté una estreta vinculació. Els portaveus dels tres grups de l’oposició, Susanna Mérida (PSC), Albert Prat (ERC i Dolors Montserrat (PP), van coincidir a manifestar que Lunatus no els hi mereix confiança i que, en conseqüència, no es volen arriscar a fer una nova concessió a l’empresa que ells avalen.

Ara, l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia publica una nota explicant que l'empresa Lunatus si tirarà endevant ella mateixa el projecte del Centre d'Interpretació del Cava:

L’empresa Lunatus continuarà fent-se càrrec de la redacció i execució del projecte museològic i museogràfic del Centre d’Interpretació del Cava, després de la negativa de l’Ajuntament a la seva petició de cedir el contracte a Grop Exposicions i Museografia, una empresa amb qui Lunatus té una estreta vinculació. Recordem que aquesta petició estava relacionada amb el concurs de creditors que Lunatus va presentar en un jutjat de Madrid, però tots els grups de l’oposició (PSC, ERC i PP) hi van votar en contra en el ple municipal del passat 20 de setembre i, per tant, la cessió no va prosperar perquè només comptava amb els vots de l’equip de govern (CiU i AMI). Posteriorment, l’Ajuntament es va adreçar a Lunatus per rescindir el contracte, però els responsables d’aquesta empresa no s’hi van avenir i van manifestar que se sentien capaços de tirar endavant el projecte. El cert és que, segons la legislació vigent, la presentació d’un concurs de creditors no invalida a Lunatus per complir el contracte que té firmat amb l’Ajuntament. La realitat és que l’empresa adjudicatària de la redacció i execució del projecte museològic i museogràfic del Centre d’Interpretació del Cava ja ha redactat el projecte i ara es disposa a començar-ne l’execució. La decisió de Lunatus fa que no sigui necessari tornar a licitar, mitjançant concurs públic, aquest emblemàtic projecte.

L’alcalde, Joan Amat, ja va dir en el plenari del 20 de setembre que l’equip de govern era partidari de donar continuïtat al projecte guanyador del concurs i, en conseqüència, veu amb bons ulls que Lunatus se’n faci càrrec, sempre i quan aquesta empresa faci bé la feina i demostri en el dia a dia la seva capacitat i qualificació. Amat garanteix que l’Ajuntament vetllarà de prop els treballs de Lunatus per garantir que la seva tasca s’ajusta al contracte firmat. L’adjudicació es va fer el passat 30 de juny per un preu total de 375.000 €, i la firma del contracte va tenir lloc el 13 de juliol, pocs dies abans de la presentació del concurs de creditors.

Pel que fa a la subvenció de 600.000 € concedida aquest 2010 pel Ministeri de Cultura per ajudar a finançar les obres del Centre d’Interpretació del Cava, l’Ajuntament ha fet gestions per poder prorrogar durant 6 mesos més les obres sense posar en perill l’esmentada subvenció.

Recordar que, en paral•lel, continua a bon ritme la primera fase dels treballs d’adequació de les naus existents a la Fassina de Can Guineu com a futur Centre d’Interpretació del Cava, concretament la fase que correspon a la intervenció a nivell del carrer de l’Hospital. Aquestes obres estan pressupostades en 554.265 €, finançades amb els Fons Estatals d’Ocupació, i hauran d’estar acabades a finals d’any. El gruix principal dels treballs són terres, tancaments, il·luminació i climatització.

El Convent dels Caputxins de Vilafranca al Racó de la història del Cargol

2010-10-30T09:57:00.000+02:00

Aquesta setmana al Racó de la Història, la secció que publico mensualment al setmanari El Cargol parlo sobre el Convent dels Caputxins de Vilafranca. T'ho penses perdre?

http://www.elcargol.com/racohistoria.htm

Hi ha Festa Major més enllà de la Festa Major ... (I)

2010-10-24T10:00:00.002+02:00

Amb aquest article, que només és fer ressò d'una notícia generada pels Administradors de la Festa Major, aniran apareixent en el meu bloc, amb una periodicitat irregular, una sèrie d'articles reflexius sobre la Festa Major de Vilafranca del Penedès.

Sota el títol "Hi ha Festa Major més enllà de la Festa Major..." començem avui exposant que els Administradors continuen amb la venda de productes de merxandantge de la "Més típica de Catalunya" amb la posada a la venda de l'estampa de Sant Fèlix i del regal d'enguany. De la mateixa manera que els de l'any passat van fer amb la figura del Drac de Vilafranca en goma.

Els Administradors de la festa major 2010 han fet públic un comunicat per donar a conèixer la disposició d'estampes i programes de la darrera edició de la festa. Qui no tingui els productes de la Festa Major de Vilafranca del 2010 encara està a temps d'adquirir-los. L'estampa de Sant Fèlix es pot comprar a la llibreria Cuscó i té un preu de 10 euros. Pel que fa al joc de taula de la Festa, el regal que enguany acompanyava el programa, es pot comprar per 25 euros al Centre Internacional de Dietètica i Nutrició, al carrer dels Ferrers.

Penedès Cultural TV publica al seu canal de TV de Youtube un nou vídeo

2010-10-20T13:53:00.000+02:00

Després d'uns mesos sense activitat el canal de televisió, que emet per Youtube, Penedès Cultural TV torna a penjar un altre video. Aquesta vegada també consisteix en un ball de la Festa Major de Vilafranca del Penedès d'enguany, amb un video del Ball de Panderos. Pel que sembla, retornen a l'activitat i properament es podran veure més videos en aquest canal.

El Govern de la Generalitat de Catalunya declara d'interès nacional la Festa Major de Vilafranca i el Carnaval de Vilanova i la Geltrú

2010-10-17T08:00:00.002+02:00

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha acordat avui declarar d’interès nacional quatre festes catalanes, dues de les quals són noves declaracions i dues corresponen a reclassificacions. Ha estat declarada festa tradicional d’interès nacional la Festa Major de la Mare de Déu de la Riera de les Borges del Camp, mentre que Les Santes de Mataró ha estat declarada festa patrimonial d’inerès nacional.

Així mateix, el Govern ha reclassificat com a festes patrimonials d’interès nacional el Carnaval de Vilanova i la Geltrú, declarat festa tradicional d’interès nacional l’any 1985, i la Festa Major de Vilafranca del Penedès, declarada festa tradicional d’interès nacional l’any 1991. Aquesta reclassificació adequa la declaració a la normativa actual, recollida en el Decret 389/2006, de 17 d’octubre, del patrimoni festiu de Catalunya. En el Decret s’estableix que el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació ha de revisar les declaracions de festes tradicional d’interès nacional declarades abans de l’entrada en vigor del Decret i reclassificar-les, si s’escau.

D’altra banda, el Govern també ha declarat element festiu patrimonial d’interès nacional el Ball de Diables de les Borges del Camp i el Ball del Bo-bo de Monistrol de Montserrat. El Govern ha aprovat la inclusió d’aquestes cinc declaracions i les dues reclassificacions en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.

Festa Major i Ball de Diables de les Borges del Camp

La Festa Major de les Borges del Camp té els seus orígens en els romiatges que celebrava la població de les Borges des que va ser trobada la imatge de la Mare de Déu de la Riera en data desconeguda. Tot just iniciat el segon terç del segle XVIII, la festa major, que fins aleshores se celebrava el 15 d'agost, es va traslladar al 8 de setembre.

Tradicionalment la festa comprèn els dies 7, 8, 9 i 10 de setembre, als quals s'afegeix l'11, data de la Diada Nacional de Catalunya. Però el dia més típic i emotiu de la festa, per a tots els borgencs, és el dia 7, la vigília de celebració de l'acte de l'Arribada.

Pel que fa al Ball de Diables, els diables amb les seves carretilles han sortit amb regularitat per la Festa Major des de la dècada de 1880, tot i que hi ha referències anteriors. Aquesta és una de les poques mostres vives de l'antiga manera de fer el ball de diables al Baix Camp i n'és considerada el màxim exponent de la comarca.

Les Santes de Mataró

Les Santes se celebren del 24 al 29 de juliol inclosos. El dia 27 se celebra la Diada de la festa major, tot i que uns dies abans es realitzen diversos actes organitzats per entitats culturals i esportives. La primera celebració normalitzada data del 27 de juliol del 1773.

L’estructura actual de la festa es pot dividir en quatre blocs: el Portal, que marca el temps d’espera i és l’arrencada de la festa; la Crida del dia 25 de juliol entesa, en sentit ampli, com la proclamació i inici de la festa; la Diada del dia 27 de juliol, festivitat de les patrones de Mataró, Santa Juliana i Santa Semproniana, i els actes de programa del dia 28, que conjuntament constitueixen el nucli central de la Festa Major. Per últim se celebra l’Epíleg o comiat de Festa Major, el dia 29 de juliol.

El Ball del Bo-bo de Monistrol de Montserrat

Aquesta festa s’ha celebrat ininterrompudament des del 1797 fins a l’actualitat. El Ball del Bo-bo té com a funció principal solemnitzar el traspàs dels càrrecs dels administradors de la festivitat de Sant Sebastià. És dansat per fills de la vila, concretament per set persones: el porrer, els tres administradors i les seves parelles. A mitja dansa, el credencer anuncia els administradors nous i exposa llur aprovació a referèndum del poble. El credencer demana per cadascun d’ells: “És bo?” i el poble acostuma a respondre: “Bo”. Aquesta pregunta i resposta donen nom a la dansa del Bo-bo. Un cop aprovats els nous administradors mitjançant aquest procediment, la dansa continua a fi que la cerimònia quedi conclosa.

El Carnaval de Vilanova i la Geltrú

El Carnaval de Vilanova i la Geltrú està documentat l’any 1790. Prohibit per les autoritats franquistes, va ser recuperat al carrer l’any 1955, recuperació que es completà entre els anys 1976 i 1981, mantenint el mateix esquema dels carnavals de la segona meitat del segle XIX.

El Carnaval de Vilanova comença el dissabte abans de dijous gras amb els anomenats Balls de Mantons. El dijous següent (dijous gras) es fa l’àpat ritual de la festa, la Xatonada, i té lloc pel centre de la ciutat una “guerra” de merengues anomenada La Merengada. El divendres se celebra l’Arrivo, una cercavila encapçalada pel Ball de Diables de Vilanova i algun dels dracs de la ciutat i constituïda per centenars de màscares agrupades per societats, que representa la rebuda al rei Carnestoltes, que pronuncia el Sermó a la Plaça de la Vila.

El dissabte al matí tenen lloc actes carnavalers de tota mena i la nit de dissabte és la Nit de Mascarots. Aquests mascarots passegen per la ciutat o acudeixen als balls que organitzen les diferents societats i la pròpia organització del Carnaval.

El dia central de la festa és el diumenge de Carnaval, amb Les Comparses, acte emblemàtic de participació massiva. Es tracta de la desfilada d’un gran nombre de parelles al darrera de la bandera de la seva societat saltant al ritme d’una marxa molt popular anomenada El Turuta.

Dilluns al vespre surten els Cors de Carnestoltes, grups que canten lletres iròniques i humorístiques pels carrers del centre i finalment conflueixen al Teatre Principal, on cada cor ofereix una mostra del seu repertori. Dimarts a la nit té lloc el sopar, la ruta i el Ball del Vidalot, l’últim gran ball de màscares del Carnaval.

La festa es tanca el Dimecres de Cendra, amb l’Enterro de la Sardina i la lectura del Testament del rei Carnestoltes, en què es repassen, en clau crítica i irònica, els fets més destacats del Carnaval que s’acaba. L’acte es clou amb una àpat popular d’arengades a la brasa.

La Festa Major de Vilafranca del Penedès

La Festa Major de Vilafranca del Penedès, que se celebra anualment els dies 29, 30 i 31 d'agost i 1 i 2 de setembre en honor de Sant Fèlix, té l'origen al segle XVIII. La festa compta amb la participació d'un extraordinari nombre de balls populars, alguns dels quals es troben documentats a la processó de la canonització de Sant Ramon de Penyafort de l'any 1601.

Els actes previs a la festa major s’inicien amb la sortida de la capta, pocs dies abans del 22 d’agost. Segueix la Novena i els Goigs a Sant Fèlix, que es fa del 22 al 30 d’agost. El 28 d’agost es fa el pregó de festa, i ja el 29 comença la festa pròpiament, al matí amb la repicada de campanes, tronada, cercavila, actuació castellera, i a la tarda amb un concert d’instruments d’inxa i concert de banda. Al vespre té lloc la processó amb el seguici que va a buscar la imatge a la casa de l’administrador i acaba amb l’entrada de Sant Fèlix a la Basílica.

El dia 30 és el dia central; comença també amb la repicada de campanes, l’exposició pública de les relíquies del Sant, les Matinades dels grallers, i l’ofici amb les ofrenes, i l’anada i tornada d’ofici amb el seguici; segueix l’actuació castellera de Sant Fèlix amb les quatre millors colles del món casteller. A la tarda es fa un concert de banda, i al vespre la processó amb el seguici que novament finalitza amb l’entrada del Sant a la Basílica (és un dels moments més forts i emotius de la festa). A continuació es fa el Ball de Gralles.

El dia 31 d’agost s’inicia amb les Matinades dels grallers. Es fa la Missa de Difunts, l’anada i tornada d’ofici amb el seguici, l’actuació de lluïment dels balls de festa major. Segueix l’actuació castellera de la Diada de Sant Ramon Nonat amb la participació de les dues colles locals, i el Toc de Vermut que realitzen els timbalers i grallers. Per la tarda, els actes continuen amb el concert de banda, l’actuació del Ball dels Malcasats i la processó amb el seguici que acompanya la imatge de Sant Fèlix a la casa de l’administrador.

L’1 de setembre té lloc la Festa Major dels Petits, iniciada el 1982. A la nit hi ha el Ball de Foc. La festa s’acaba el dia 2 de setembre amb el concert vermut del migdia, el Ball de Cloenda de la nit i el Castell de Focs de Cloenda.

Subirats i les seves trinxeres

2010-10-13T20:21:00.001+02:00

Trinxera a les muntanyes
d'Ordal

Vaig conèixer de l’existència de les trinxeres i nius de metralladora en el terme municipal de Subirats fa cosa de més de tres anys. El veí de la localitat Josep Mata havia començat a interessar-se pel que explicaven els veïns del municipi de Subirats sobre els fets passats a les acaballes de la guerra civil espanyola. Mata va acompanyar-se d’un parell de persones més. Una d’aquestes persones és el professor Ernesto González, un gran coneixedor de la guerra civil, sobretot en els camps dels moviments dels exèrcits i d’armament. L’altre, un veí caçador que coneix perfectament les muntanyes d’Ordal, a Subirats.

Després d’una intensa tasca realitzada al llarg dels darrers anys, sense rebre cap subvenció per poder sufragar les despeses que s’ocasionaven en motiu de la seva cerca (compra de GPS, benzina, centenars d’hores de feina...) veuen com, de cop i volta, hom s’aprofita de la bona fe d’aquest grup d’entusiastes. La notícia ha aparegut als mitjans de comunicació d’àmbit comarcal. Per exemple, el diari El Punt va publicar tota una plana a la notícia i la fotografia en color de la portada fa unes setmanes. Sota el títular “Destapen els últims signes de resistència republicana” s’explica que, ves tu per on, que “Un equip d'investigadors de la Universitat de Barcelona han destapat aquesta última setmana una trinxera construïda per la 196a brigada mixta de l'exèrcit republicà al Pago, Subirats, per frenar l'avanç de les tropes franquistes en direcció a Barcelona. L'equip va iniciar el projecte abans de l'estiu amb la prospecció geofísica de la zona, on van poder comprovar el que els veïns sempre han dit: que les muntanyes de l'Ordal estan plenes de restes de metralla de la Guerra Civil. Els últims deu dies han excavat una trinxera i un niu de metralladora. Ara l'objectiu és consolidar-la i, a partir del mes d'octubre, refer aquest espai per fer-lo visitable. Aquesta iniciativa s'ha fet per encàrrec del projecte Tots els Noms, amb el suport de l'Institut d'Estudis Penedesencs (IEP) i la Universitat Rovira i Virgili”.

Oh! Què ha passat? La bona fe d’aquest grup encapçalat per Josep Mata els hi ha passat una mala jugada! Sempre hi ha qui se’n aprofita de la feina dels altres. I aquesta vegada no ha estat menys. Els “medallistes” Xavier Hernàndez i un altre han explicat la seva “descoberta” al diari El Punt on consideren que "la zona de l'Ordal va ser una zona intesament fortificada ja que era el darrer front abans de la ciutat de Barcelona. Per això calia parar allà, com fos a l'exèrcit franquista i que les trinxeres es van obrir de forma molt ràpida, en un sol dia o en unes hores, ja que no hi ha restes que facin pensar el contrari (com llaunes de menjar) i que els enfrontaments van ser duríssims”. Bé, si s'haguessin molestat en cercar una miqueta i no anar tan sols al lloc on hi havia les trinxeres per fer-se la foto i sortir a la tele, haguéssin trobat llaunes de menjar, entre d'altres coses, com si ho han fet els que porten temps treballant-hi...! o potser van passar de preguntar que havien trobat a part del lloc exacte de les trinxeres i dels nius de metralladores?

Ah! A les trinxeres hi ha qui vol col·locar sacs terrers per ambientar les trixeres... sacs terrers que de ben segur no hi van existir.

D'aquestes trinxeres hom vol fer unes rutes i un centre d'interpretació. Hi anirà algú a fer aquestes rutes i a veure el centre d'interpretació més enllà de les 10 primeres visites i del primer any del centre d'interpretació? Com a coneixedor de la realitat exacta per experiència pròpia d'altres rutes semblants de la guerra civil que es fan al Penedès diré que malauradament l'èxit de les visites guiades durarà un any i mig com a molt! i que l'assitència de visitants al centre d'interpretació serà més o menys regular el primer any. Però després l'interés decreixerà i no hi aniran ni les aranyes.

Potser el que més greu sap és que es llencen a la brossa molts diners públics, diners que procedeixen de subvencions, i en alguns casos molt elevats que s'embutxaquen els quatre de sempre. Potser la crisi també serà una oportunitat per replantejar on van a parar els diners de certes subvencions...

Josep Torras i Bages al Racó de la Història del setmanari El Cargol

2010-09-30T19:03:00.000+02:00

Hola a tots!

Aquesta setmana al Racó de la història del setmanari El Cargol parlo del bisbe Josep Torras i Bages que va néixer al poble de Les Cabanyes, molt a prop de Vilafranca del Penedès. T'ho perderàs? Busca el teu exemplar als forns de pa o llegeixo a la web del Cargol: http://www.elcargol.com/racohistoria.htm

El Vesper de la Gloriosa

2010-09-23T17:20:00.000+02:00

En el moment en què el front de guerra entre els dos exèrcits s’anava aproximant a Catalunya, i sobretot al riu Ebre, l’Exèrcit de l’Aire republicà va decidir establir a una certa distància tot un seguit de camps d’aviació. La finalitat era establir en aquests camps algunes de les esquadretes que havien de lluitar al front contra l’Exèrcit dels sublevats i poder realitzar des d’aquí les operacions aèries necessàries.

És en aquest context de l’any 1938 en què es construïren els quatre aeròdroms del Vesper de la Gloriosa situats en les comarques de l’Alt i Baix Penedès: Els Monjos, Pacs-Vilobí, Pla-Torrelavit i Santa Oliva.

Durant aquest temps, es van construir quatre camps d'aviació en els municipis de Santa Oliva, Pacs del Penedès-Vilobí del Penedès, Santa Margarida i els Monjos i Sabanell-Torrelavit en les comarques de l'Alt i el Baix Penedès.

Aquesta xarxa de quatre camps penedesencs, rebia el nom del vesper per la seva semblança a un niu de vespes quan els avions dels quatre camps d'aviació, els Polikarpov I-15 Xato i els Polikarpov I-16 Mosca, s'enlairaven. A més, a l'Aviació Republicana se l'anomenava la Gloriosa. Si ajuntem els dos termes en dona el nom del Vesper de la Gloriosa.

El nom del Vesper de la Gloriosa el va descobrir el professor Ernesto González Armenteros llegint les memòries de Juan Lario Sánchez que sota el títol "Habla un aviador de la República" el 1973 havia explicat les seves vivències bèl·liques com a pilot. González va batejar els aeròdroms del Penedès com a Vesper de la Gloriosa gràcies a la següent cita i que ell, en el seu llibre sobre la guerra civil a Vilafranca del Penedès, del 1994, ja va dedicar un capítol sota aquesta denominació als aeròdroms republicans del Penedès. Aquesta és la cita:

"Me interné en nuestro territorio por la zona comprendida entre Vendrell y Villanueva y Geltrú, dejando a mi derecha Villafranca del Panadés, dirigiéndome a Igualada. La mencionada zona encerraba una gran garantía por la extensa red de aeródromos extendidos por toda la comarca, considerándose como el «avispero» de la «Gloriosa» en zona catalana".
La Gloriosa és el nom que se li donava a l'aviació republicana. Calen articles com aquest per a situar a la gent en un context d'on surten les coses, de citació de noms dels descobridors i primers batejadors dels noms perquè, malauradament, sempre hi ha els què de manera molt espavilada usurpen de males maneres les troballes que realitzen uns altres i que, al final, s'emporten la "glòria".

Els Centre de Documentació tenen futur?

2010-09-15T16:22:00.000+02:00

Últimament s’ha posat de moda a les nostres terres penedesenques posar l’etiqueta de “Centre de Documentació” a biblioteques que ja existien o a col·leccions de nova creació de caire especialitzat.

Segons la wikipedia: “El centro de documentación es una unidad de información que reúne, gestiona y difunde la documentación de un área del conocimiento determinado o la producida por un organismo o institución a la que se circunscribe. Surge para hacer frente a la explosión documental, principalmente de contenido científico-técnico. Presenta similitudes con la biblioteca especializada y se caracteriza por profundizar algunas de sus funciones, en especial el análisis documental de contenido, para lograr una mejor recuperación de la información, utilizando las nuevas tecnologías de la información”.

En la definició es diu que es caracteritza per l’anàlisi documental del contingut, per recuperar la informació i utilitzant les noves tecnologies. Això es fa en aquests nous centres? Fan buidatges de la informació, tot fent reculls temàtics per a posar-los a la disposició dels usuaris? O només serveix la informació per a treballar-la els seu personal que, tot sigui dit, no té cap formació de documentalista? O són altres històries que s'amaguen sota aquest nom? Calen centres de documentació avui dia per a recopilar la informació d’un tema quan els arxius d’arreu digitalitzen i pengen la documentació a Internet? Calen reculls temàtics, cosa que haurien de fer els Centres de Documentació, quan a la xarxa hi ha la premsa, articles en pdf en webs com dialnet o racó?

Són notes per fer reflexionar…

Notes sobre l'aeròdrom de Sabanell (Pla del Penedès)

2010-09-07T10:35:00.000+02:00

L’aeròdrom se’l coneix per diferents noms. El camp d’aviació estava en terres del terme municipal de Torrelavit; el poble més proper és el Pla del Penedès; i el nucli de població més proper és Sabanell, en terme municipal de Guardiola de Font-Rubí, a tocar el mateix camp.
El camp es va començar a construir a la primavera de 1938, amb les mateixes condicions que es van construir tots els camps. Abans d’haver finalitzat les obres de construcció ja havien aterrat els primers avions i anaven gent de Torrelavit i del Pla a finalitzar les obres. El camp ocupava una extensió de vinyes i terres de conreu que ocupaven majoritàriament les terres de Can Nadal, i també de petits propietaris, i tenia forma rectangular paral·lela a la carretera de Vilafranca a Igualada i de la carretera de Sabanell al Pla del Penedès. El personal del camp d’aviació es va establir en les masies de Les Planes, de Can Nadal, de Mas Romaní, a la casa gran de Sabanell, a La Guilera, a Cal Sardà i a Sant Sadurní d’Anoia. La caseta de mando estava situada a peu de la carretera de Vilafranca a Igualada, davant mateix del nucli de Sabanell i al costat del refugi de grans dimensions que encara existeix, però amb les entrades i els respiradors enrunats. També se’n conserva un altre refugi, a prop de la carretera que va de la C-15 al Pla del Penedès, d’una sola entrada. En la casa gran de Sabanell hi havia col·locada una campana que es tocava quan s’aproximaven a bombardejar el camp, cosa que van fer-ho en dos o tres ocasions.

En aquest camp, que els avions s’enlairaven dels costats cap al centre, van passar diverses esquadretes, però destacarem els xatos de la 1a i 2a esquadreta del Grup 26.

Finalment s’ha de comentar que dos pilots van morir en el camp en unes circumstàncies semblants, just abans d’aterrar es van llançar en paracaigudes i en xocar contra els ceps van perdre la vida.

Aquesta setmana al Cargol: Especial de Festa Major sobre la plaça de la Vila i la plaça de Sant Joan!

2010-08-26T10:09:00.000+02:00

Avui dijous podreu llegir a l'especial de Festa Major de Vilafranca del setmanari el Cargol l'article dedicat al repàs de la història dels espais urbans de la plaça de la Vila i de la plaça de Sant Joan, la seva construcció i els edificis que envolten aquests dos espais.

També ho trobareu a la web del Cargol: http://www.elcargol.com/racohistoria.htm

Aquesta setmana al Racó de la Història del Cargol: El castell de Sant Martí Sarroca

2010-07-29T10:20:00.001+02:00

Vols conèixer un dels indrets més bonics del Penedès? Saps quan es va construir? Saps quins fets de la història de Catalunya hi van passar?
Aquesta setmana al Cargol: El Castell de Sant Martí Sarroca. El Racó de la història

El meu bloc al llistat d'enllaços del Memorial Democràtic

2010-07-24T09:42:00.004+02:00

Aquest bloc forma part dels enllaços que té el Memorial Democràtic en la seva pàgina web. Des d'aquí agraïr aquest detall.

Cliqueu aquí per entrar a: Enllaços del Memorial Democràtic

Moltes Gràcies!

Aquesta setmana al Racó de la Història al Cargol: el Velòdrom

2010-06-28T12:09:00.000+02:00

Vilafranca va tenir un Velòdrom amb curses internacionals, va venir el bo i millor del món a córrer. Vols saber com es va construir? Que s'hi feia? Tot això i més: al Cargol

http://www.elcargol.com/racohistoria.htm

Present al programa de Garraf TDT TV "Obert x Vacances"

2010-06-01T11:32:00.007+02:00

Aquesta setmana s'emet pel canal Garraf TDT (Canal Blau i Maricel TV) el programa "Obert x Vacances" que es realitza des de Santa Margarida i els Monjos.

En el programa d'ahir dilluns vaig participar-hi explicant de manera breu el marc físic en què ens situavem: El Castell de Penyafort. Si voleu veure el video ho podeu fer al següent enllaç. Veureu que ens els títols m'han rebatejat, ara soc Daniel Sánchez, jaja

http://www.tdtgarraf.com/video/25636

Aquesta setmana al Racó de la Història del Cargol: El Crim de Foix de 1892

2010-05-27T10:28:00.002+02:00

Vols saber que va passar el 6 d'agost de 1892 a Torrelles de Foix? Com van matar al rector de la parròquia? Perquè ho van fer? Saps com van trobar als assassins? Que va passar amb ells?
Tot això i més, aquesta setmana a la meva secció al setmanari El Cargol.
http://www.elcargol.com/racohistoria.htm

Intervenció a la 2ª Trobada d'Historiadors Penedesencs

2010-05-09T11:01:00.003+02:00

Introducció
La difusió de la cultura i de la història en els nous mitjans que ofereix Internet està en procés sempre creixent. Un bon nombre dels casos en què s'aplica les noves tecnologies en la difusió de la història i de la cultura és en usos didàctics i de comunicació.
La web 2.0 es concep com una plataforma per a la construcció col·lectiva, formada per diferents i diverses interaccions mitjançant la participació col·lectiva de la gent. Podríem dir que l'usuari construeix, és a dir, hi ha una construcció col·lectiva de les dades.

Blocs
És la porta d'entrada a la interacció i la participació de construcció col·lectiva de continguts entre l'administrador o “penjador” de continguts i els usuaris que poden interaccionar mitjançant la realització d'aportacions via comentaris o via enviament d'escrits.
Alguns exemples de blocs de proximitat geogràfica:

Àvols fembres, bloc de Roger Benito Julià
És un bloc que va més enllà de la difusió de coneixements de l'edat mitjana, també acull notícies sobre novetats de difusió històrica.

Daniel Sancho París
El bloc aplega continguts de redacció pròpia i notícies. També com a espai d'opinió sobre algunes accions culturals o de polítiques culturals. Igualment, serveix per a difondre alguns dels elements curriculars més importants.

Youtube
Una de les plataformes més utilitzades per a la difusió de continguts a Internet és, sens dubte, Youtube.

Canal Patrimoni.Gencat
incorpora breus documentals, noticies, reportatges... en català, castellà i anglès.

Canal MuseuVidaRural
breus reportatges

MuseudelCinema.Girona
un bon canal amb videos de pel·lícules històriques, com funcionen els aparells del pre-cinema...

Penedesculturaltv
gravacions pura i dura, i que vol ser un espai d'emissió de reportatges i noticies, amb una programació més o menys estable.

Facebook
Un dels nous mitjans a Internet de difusió és, sens dubte, el què representa el software social què si bé van néixer amb uns altres objectius, l'humà ha adaptat els recursos electrònics i digitals per altres finalitats.
Podem veure alguns exemples de museus que utilitzen el Facebook per a la difusió de continguts i d'activitats:

Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí
Aquest museu ha realitzat recentment una important millora en els edificis i també en la museografia i ha sabut adaptar-se als nous temps situant-se en el Facebook. Aquest és, sens dubte, el millor exemple, per proximitat geogràfica, d'un excel·lent ús del Facebook per part d'un museu. No tan sols, exposen l'agenda d'actes sinó que l'utilitzen com a recurs per a difondre els coneixements del propi museu. Per exemple, gràcies a ells podem conèixer (si hi ha algú que no ho coneix) que és l'ofici de pagès, el càvec o una portadora.

Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú
També disposa de Facebook però solament penja l'agenda d'activitats.

El Museu de Montserrat
Publica en el mur bàsicament notícies i actes vinculats amb el Museu: agenda, donacions, noticies d'actes...

Museo Nacional del Prado de Madrid
Fa difusió de les seves activitats, d'agenda, penja continguts com vídeos, fotos, fa promocions d'entrades 2x1...

Institut d'Estudis Penedesencs
Des de fa poc també disposa de Facebook i els seus continguts són bàsicament d'agenda d'activitats.

Museum webs
Un bon nombre de museus, sobretot el més importants, han creat a la Xarxa la seva extensió, tant d'activitat, d'exposició de les col·leccions i de difusió del coneixement propi, per posar alguns exemples. Creant-se així, un museu virtual amb una major accessibilitat, és més econòmic el seu manteniment, és més dinàmic...
Podem posar alguns exemples com el MOMA, el Thyssen, el Prado...

Aquesta setmana al Racó de la Història: Manuel Milà i Fontanals

2010-04-29T09:59:00.002+02:00

Aquesta setmana preseten a la nostra secció en la revista de "El Cargol" la biografia de Manuel Milà i Fontanals. Un home del segle XIX abocat a l'estudi de la literatura i a la pròpia producció. Us ho deixareu perdre?
http://www.elcargol.com/racohistoria.htm

El PSC de Vilafranca aconsegueix més de 2 milions d'euros pel Vinseum

2010-04-23T21:40:00.002+02:00

Ahir dijous, 22 d’abril, vigília de la Diada de Sant Jordi, el govern de l’Estat ha aprovat una aportació econòmica sense precedents per al Museu del Vi – VINSEUM de 2.367.822,11€.
El grup municipal Socialista de Vilafranca, com ja va anunciar públicament en roda de premsa, ha gestionat aquesta aportació econòmica amb la complicitat del coordinador del PSC al Congrés de Diputats, Daniel Fernandez, i del diputat penedesenc al Congrés Sixte Moral que visitaran en els propers dies Vilafranca.
Francisco Romero demana al govern de CiU que abandoni les excuses i que mantingui el compromís econòmic amb el Museu del Vi – Vinseum per assegurar els serveis i les activitats i faci l’aportació que es demana de 150.000€.
El portaveu del PSC a Vilafranca Francisco Romero ha informat avui dijous 22 d’Abril, vigília de la Diada de Sant Jordi, que el govern de l’Estat ha aprovat una aportació econòmica sense precedents de 2.367.822, 11€.
Els grup municipal socialista ja va explicar en roda de premsa que s’estaven fent gestions amb els diputats del PSC al Congrés per fer possible una nova aportació econòmica del govern de l'Estat en inversió per al projecte de reforma del Vinseum. El portaveu socialista vilafranquí, Francisco Romero ha explicar fa setmanes que el coordinador dels diputats socialistes catalans, Daniel Fernandez, havia adquirit el compromís de treballar per fer possible aquesta nova aportació. Per a Francisco Romero, “estem en un moment decisiu per al Vinseum i el govern central ha entès que s’havia de fer un pas endavant”.
Avui en el decurs de la Comissió Interministerial que decideix quins són els projectes que es poden beneficiar aquest any dels fons econòmic de l’1% cultural a nivell estatal i la seva quantitat econòmica ha aprovat la quantitat de més de 2M€ que es farà en base a la presentació de les successives certificacions d’obres del Vinseum. Aquestes aportacions es faran en un programa quatrianual que per l’any 2010 ja preveu a prop de 900.000€ i que es farà coincidir amb el ritme de les obres de remodelació.
Francisco Romero ha volgut manifestar la seva gran satisfacció al comprovar que la feina feta fins ara ha tingut un resultat positiu i anuncia que el coordinador del PSC al Congrés de Diputats, Daniel Fernandez, i el diputat penedesenc al Congrés Sixte Moral visitaran els propers dies Vilafranca i ens explicaran el detall d’aquesta subvenció.
Els regidors socialistes han volgut recordar que el Museu del Vi–Vinseum és un dels principals projectes de futur de la vila i constitueix un equipament amb moltes potencialitats com a motor cultural i econòmic a Vilafranca i per això demana al govern de CiU que abandoni les excuses i que mantingui el compromís econòmic amb el Museu del Vi – Vinseum per assegurar els serveis i les activitats i faci l’aportació que es demana de 150.000€.

Qui té un document, té un tresor!

2010-04-07T10:42:00.002+02:00

Des de fa unes setmanes estem contemplant perplexos com alguns fons personals de documents apareixen a la venda en llibreries de vell i en antiquaris. Entre els que ens movem entre el sector històric i arxivístic de la vila sabem quina, de sobres, família s’ha venut la voluminosa documentació del seu pare i del seu avi. Una documentació que l’hauran venuda per pocs diners però que ara surt a la venda amb un preu molt elevat. Tant és així, que un lot compost d’uns vuit documents ha estat posat a la venda per 4.000 €, acompanyat amb el llibret d’escasses 80 pàgines com a resultat del seu estudi.
És realment una llàstima que la família no volgués dipositar el fons documental familiar en un arxiu públic, accessible a tothom, que donaria un bon nom a la memòria històrica local d’un personatge culturalment molt important per la “senyora vila”.
Jo, des de la meva posició com historiador i arxiver proposo, si algú té documents que ell creu que té un cert valor, sisplau, que s’arribi a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès (Av. Europa, al costat de l’estació d’autobusos, al barri de la Girada) i comenti que té uns documents per si l’arxiu està interessat en ser-ne dipositari.
Esperem que no tornin a passar aquestes barbaritats!

Al Racó de la Història del Cargol: el Monestir de Sant Sebastià dels Gorgs

2010-03-25T15:47:00.002+01:00

Aquesta setmana el setmanari El Cargol publica en la secció El Racó de la Història la història del monestir de Sant Sebastià dels Gorgs, en nucli del mateix nom i municipi d'Avinyonet del Penedès.

http://www.elcargol.com/racohistoria.htm

Comencen les obres de restauració del monestir de Sant Sebastià dels Gorgs d'Avinyonet del Penedès

2010-03-22T22:07:00.003+01:00

La Diputació de Barcelona, a través del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), va iniciar ahir les obres de restauració del claustre de l'antic monestir de Sant Sebastià dels Gorgs d'Avinyonet del Penedès i de la millora de l'accés. El monestir va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) el dia 31 d'agost de 2000. Els treballs tenen un termini d'execució de deu mesos.

Des de l'any 1999, el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local ha portat a terme una sèrie d'estudis: històrics, arqueològics, constructius i artístics i la restauració de la coberta y dels dos pisos interiors de la torre campanar. En aquests treballs es van recuperar i sanejar els magnífics sostres d'emmotllats de guix figuratius que hi havia, originals del segle XVI o inicis del XVII.

El monestir de Sant Sebastià dels Gorgs apareix documentat l'any 1043 i, uns anys més tard, es convertí en Priorat. El terratrèmol de 1373 el va deixar molt deteriorat, el que va comportar obres de reparacions a l'absis i al campanar. L'any 1409 va passar a dependre del monestir de Montserrat. La desaparició del Priorat data de l'any 1821, quan va ser subhastat. En aquell moment, l'església va passar a ser una sufragània de la parroquial d'Avinyonet, però l'any 1867 va esdevenir parròquia independent.

A la darreria del segle XIX, sobre una part del monestir i del seu claustre es van construir diferents edificacions, com ara la rectoria. L'ala sud del claustre va quedar engolida per una d'elles, i tot l'espai claustral va ser utilitzat com a galliner i com a dependències agrícoles dels nous propietaris. A la dècada de 1970, el SPAL va iniciar els treballs de redescobriment del claustre, però aquesta actuació va quedar interrompuda.

Crònica d'una mort ja anunciada: VINSEUM

2010-03-03T15:28:00.008+01:00

Actualment, el Museu de Vilafranca - Museu del Vi, batejat fa dos anys com a Vinseum està en fase d'actualització des de fa uns anys.

Aquesta posada al dia contempla diferents actuacions. Per un costat, l'actuació arquitectònica, ja què els edificis que acollien en l'actualitat les col·leccions del museu presentes greus problemes d'estructura que estan portant a la restauració del Palau Reial i el futur enderroc de l'edifici conegut com Cal Pa i Figues. L'altra actuació correspon a l'actualització de l'exposició permanent deixant de costat els plantejaments d'un museu decimonònic per ser un museu del segle XXI, actual, explicatiu, amb recursos museogràfics antics (els diorames) acompanyats de nous (el mural parlant de Pau Boada sobre la vinya).

Per fer-ho possible cal la implicació del territori, de Vilafranca i del Penedès, i de les administracions generals. Per tal de dur a terme la implicació del territori cal que l'Ajuntament de Vilafranca continuï apostat com ha fet fins el 2009 pel museu, fent unes aportacions econòmiques que donin continuïtat al projecte d'un museu que no tan sols és el museu del vi de Vilafranca, sinó que és el museu de les cultures del vi de Catalunya. És, sens dubte, un projecte de ciutat, de territori i d'autonomia catalana. Els diners que l'ajuntament aporta al museu han de ser vists com una inversió i no com una despesa. Aquests dies hem conegut el decensís d'alguns vilafranquins perquè el museu és una fundació privada, potser la fòrmula de l'ens tampoc és la perfecta, alguns optarien per una fundació pública o un organisme autònom. Aquest és un tema que ha d'estar sobre la taula però que no és urgent.

El què és urgent és que el Govern de Convergència i Unió a l'Ajuntament de Vilafranca faci l'aportació que la Junta Directiva del Museu va demanar que fés l'Ajuntament. Sense l'aportació de 330.000 € el museu tindrà difícil la seva continuació, estem a les portes de la futura defunció del Museu perquè l'actual equip de govern de la vila creu que només ha d'aportar 100.000 €! Finalment, l'aportació aprovada en el pressupost municipal del dimarts 2 de març és de 190.000€.

Sí és cert que estem en temps de crisi, però la continuïtat del museu és cabdal. Els 330.000 € ens ha de portar a no reduir la despesa corrent i, per tant, no deixar d'oferir serveis; i la continuïtat del museu ha de ser vist com una inversió. Una inversió en promoció econòmica, comercial, turística i cultural de Vilafranca i del Penedès.

Esperem que les pressions que han fet alguns partits de manera pública com el PSC serveixi per posar de relleu una situació realment molt preocupant i que la població de Vilafranca del Penedès sàpiga els problemes que pateix el museu per poder continuar endavant.

Sense el Vinseum no podrem defensar un model de promoció econòmica, de comerç de centre històric, ni un model de cultura tradicional i obtenir un turisme de qualitat, vinculat amb el màxim valor del territori que és el conreu, les vinyes, el camp... tant que s'omplen alguns parlant de què l'identitat del Penedès està a les vinyes i no volen un museu de la vinya i el vi que expliqui el punt diferenciador del Penedès envers l'àrea metropolitana. Qui defensa un Penedès de vinyes és qui construeix polígons industrials en tots els municipis que governa o ha governat com Sant Sadurní d'Anoia, Subirats o Les Cabanyes, per posar uns exemples.

Ara és l'hora de defensar afèrrimament la continuïtat del Vinseum i crear una connexió amb el Centre d'Interpretació del Cava que s'està construïnt a Sant Sadurní d'Anoia. El lligam que es pugui crear entre aquestes dues institucions és necessari per a la comunicació cultural d'un territori, el Penedès, que ha de servir per atraure un turisme de qualitat i, oferir un ventall de possibilitats d'atracció amb les Rutes del vi i del cava del Consorci de Promoció Turística de l'Alt Penedès, i fer que tant els escolars com els jubilats visitin el nostre territori, trepitjin el nostre museu.

La situació del museu, a dia d'avui és realment molt complicada. L'Ajuntament de Vilafranca no aportarà en despesa corrent del museu 140.000 € que són els diners necessaris pel funcionament.

I això és greu...

Gloria Lasso, el meu article al Cargol d'aquesta setmana

2010-02-25T10:39:00.003+01:00

Sabies que l'artista internacional Gloria Lasso va néixer a Vilafranca? Si vols saber alguna cosa més d'ella, llegeix-te aquesta setmana el Cargol d'avui dijous 25 de febrer o entra al següent enllaç:

http://www.elcargol.com/racohistoria.htm

Ella és l'artista que va fer famosa aquesta cançó!

Nova visita guiada a la Ruta dels Refugis Antiaeris i dels Avions. El Vesper de la Gloriosa

2010-02-23T13:04:00.002+01:00

L’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos ha programat pel proper diumenge 28 de febrer a les 11 del matí “La ruta dels refugis antiaeris i dels avions”. Aquesta activitat que pren com a referència el contingut del llibre “A l’ombra del Vesper, 1936-1939, records de laGuerra Civil a Santa Margarida i els Monjos” de Daniel Sancho, consisteix en la visita a dos espais emblemàtics durant la Guerra Civil que hi ha al municipi, com la presó republicana del Castell de Penyafort i el refugi antiaeri del Serral. Un dels fils conductors de la visita és el muntatge dels avions Polikarpov I-15, anomenats Xatos, que es feia en diversos punts del municipi i que acabava amb elseu enlairament al camp d’aviació dels Monjos.

L’activitat s’inicia al Punt d’Informació del Parc del Foix al Castell de Penyafort a les 11 del matí i finalitza al refugi del Serral. El desplaçament entre aquests dos indretses fa en els cotxes particulars. Per a més informació i inscripcions, cal trucar al 938186928 (Molí del Foix) o bé molidelfoix@elfoix.net.

El preu de l’activitat és de 3€ adults, de 0 a 12 anys gratuït, majors de 65 anys: 1,5€.