tag:blogger.com,1999:blog-46139502051895292472024-03-05T11:32:22.482+01:00Daniel Sancho ParísHistoriador. Patrimoni Cultural. Arxius. Museus.Daniel Sancho Paríshttp://www.blogger.com/profile/00611069871268709390noreply@blogger.comBlogger409125tag:blogger.com,1999:blog-4613950205189529247.post-12445814030817261952023-01-18T09:12:00.002+01:002023-01-18T09:12:17.142+01:00Finalitzat el Pla de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Sant Feliu de Codines<p><span style="background-color: white; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="color: #333333; float: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAIKEsByMThFENuvKNzMYyiTKLqO6LXtZRWC9WXdpqCPybE1yCsC_QkelfVtL5LFrVRULd-slUELrPebDNxEr00rBosxs12RfeP1amVnJxlA4r6wAImAqm4S-LfAIC4Ec0wfQDo3Ox78_iHWNJQe3wVeW2gzQd_Kn3PwwHoxI3wFBpw36kWSnFjl_Dhg/s1181/Sant_Feliu_Codines_Can_Bosch_01A.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="875" data-original-width="1181" height="237" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAIKEsByMThFENuvKNzMYyiTKLqO6LXtZRWC9WXdpqCPybE1yCsC_QkelfVtL5LFrVRULd-slUELrPebDNxEr00rBosxs12RfeP1amVnJxlA4r6wAImAqm4S-LfAIC4Ec0wfQDo3Ox78_iHWNJQe3wVeW2gzQd_Kn3PwwHoxI3wFBpw36kWSnFjl_Dhg/s320/Sant_Feliu_Codines_Can_Bosch_01A.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><p><span style="font-size: xx-small;">Maria de can Bosc. Foto: Diputació de Barcelona.</span></p></td></tr></tbody></table></span></span></p><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;">La Diputació de Barcelona ha lliurat a l'Ajuntament de Sant Feliu de Codines el Pla</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;">especial de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals del municipi, eina que ha de servir per establir mesures per conservar el patrimoni, recuperar-lo i millorar-lo.</span></div><p></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; margin-bottom: 8px; margin-top: 0px; text-align: left;"><span style="font-family: verdana;">El treball, que ha estat coordinat pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local i desenvolupat al llarg de catorze mesos i amb un cost de 44.709,50 euros, defineix el patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de municipi, el que permetrà apropar-se als valors patrimonials del municipi des de tots els conceptes.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; margin-bottom: 8px; margin-top: 0px; text-align: left;"><span style="font-family: verdana;">L'equip redactor ha estat encapçalat per l'arquitecta Rosa Escala Moyès i l'equip format per Jordi Galtés Rovira (arquitecte), Daniel Sancho París (historiador), Isabel Lleonart Botia (biòloga), Xavier Oms Arias (arqueòleg) i Gerard Llobet Sánchez (advocat).</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px; text-align: left;"><span style="font-family: verdana;">El document també recull una memòria amb l'estudi de l’evolució urbana i històrica del municipi, la memòria justificativa, una normativa, els plànols de situació dels elements, la carta arqueològica actualitzada, l'estudi de paisatge i el document ambiental estratègic.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px; text-align: left;"><span style="font-family: verdana;">Així, per aquest treball s'han confeccionat les fitxes corresponents als 146 béns catalogats, que es poden classificar en béns arquitectònics, béns socioculturals i etnològics, béns arqueològics i paleontològics, béns naturals i béns ambientals i paisatgístics.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px; text-align: left;"><span style="font-family: verdana;">D'acord amb el que es recull en el treball, Sant Feliu de Codines compta amb un nucli antic molt interessant, el de la Sagrera, amb diversos exemplars d'arquitectura popular dels segles XV, XVI i XVII. Hi destaquen l'església parroquial, Can Fonoll, Can Mestres i Can Rei, i del segle XVIII s’ha de citar l'hospital-residència Agustí Santacruz. També es remarca l’arquitectura de finals de segle XIX i començament del segle XX, on ressalten cases d’estiueig com Ca n’Escrigues, Can Masdeu, Can Torrent, Can Rodó, Can Pujol i Can Galves, i els edificis modernistes de Can Jorba i Can Puigdomènech. Finalment, també es posen de relleu dos exemples d’arquitectura de moviment modern, la Casa Aparicio i la Casa Coderch, ambdues de l’arquitecte José Antonio Coderch.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px; text-align: left;"><span style="font-family: verdana;">El terme municipal compta també amb importants masos com Can Bosch i El Villar. De patrimoni industrial cal esmentar la fàbrica de filatures Roca Umbert, exemple d'arquitectura manchesteriana.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px; text-align: left;"><span style="font-family: verdana;">Pel que fa als béns arqueològics i paleontològics, s’ha revisat i actualitzat l’Inventari de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del municipi. D’aquest tipus de bé cal remarcar el Serrat de la Galaieta, l’Abric Vernet-Oliveres i el Puig del Moro.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px; text-align: left;"><span style="font-family: verdana;">Quant a béns naturals, ambientals i paisatgístics s'han inclòs, entre d’altres elements, arbres singulars com el til·ler del Villar i els xiprers del Cementiri, els Cingles de Bertí, la Balma d’en Xec, el Mirador del Cim de les Àligues i els Horts del Sot de Ca n’Ullar.</span></p>Daniel Sancho Paríshttp://www.blogger.com/profile/00611069871268709390noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4613950205189529247.post-1135700023532130572022-12-02T11:48:00.003+01:002022-12-02T11:48:21.777+01:00La revista Del Penedès número 37 publica un article sobre la nissaga Alcover de Vilafranca<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivoVdfSozZiMkjVMgO2OfNTlSK8XzCS1ps4lTRpzgaa97yijaQVQyZJKUVCnnkjwQhREMbQD0hNZNlBYlWvRwN5UzJQSXuMBtV3BS9e-QMmAs9nJB7USd4Y5bnnKYo20Teihno6eidsK0PaHn7vHwqwPWn5RhlNjQblSTX75UMWHvi3paUzWgW5qDZrw/s905/DelPenedes37.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="905" data-original-width="630" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivoVdfSozZiMkjVMgO2OfNTlSK8XzCS1ps4lTRpzgaa97yijaQVQyZJKUVCnnkjwQhREMbQD0hNZNlBYlWvRwN5UzJQSXuMBtV3BS9e-QMmAs9nJB7USd4Y5bnnKYo20Teihno6eidsK0PaHn7vHwqwPWn5RhlNjQblSTX75UMWHvi3paUzWgW5qDZrw/s320/DelPenedes37.jpg" width="223" /></a></div><span style="font-family: verdana; text-align: justify;"><div style="text-align: justify;">Fa pocs dies, l'Institut d'Estudis Penedesencs, ha publicat el número 37 de la revista <i>Del Penedès</i>, corresponent a l'any 2021. En aquest volum apareix el meu article titulat: "<i>Els Alcover de Vilafranca del Penedès: de pagessos a ferrers i de ferrers anpropietaris, als segles moderns i contemporanis</i>" a les pàgines 20 a 48.</div></span><p></p><p></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Aquesta recerca explica el progrés social i patrimonial de la nissaga Alco</span><span style="font-family: verdana;">ver, de Vilafranca del Penedès, que passaren de ser pagesos a propietaris, </span><span style="font-family: verdana;">passant per l’ofici de ferrer, amb un volum de propietats considerables a </span><span style="font-family: verdana;">Vilafranca del Penedès i altres llocs, com a Santa Oliva.</span></div><div style="text-align: justify;"><div><span style="font-family: verdana;">El treball es divideix en dos parts. La primera, un estudi genealògic amb </span><span style="font-family: verdana;">informació aconseguida gràcies als arxius eclesiàstics i notarials intentant </span><span style="font-family: verdana;">reconstruir el millor possible la família Alcover. La segona part és l’estudi</span></div><div><span style="font-family: verdana;">de la família, des de la vessant de la genealogia social: els oficis dels hereus, </span><span style="font-family: verdana;">les estratègies d’herències i la transmissió de béns dels hereus i cabalers, </span><span style="font-family: verdana;">l’edat d’accés al matrimoni, el creixement econòmic familiar i el fet reli</span><span style="font-family: verdana;">giós.</span></div></div><p><span style="font-family: verdana;"></span></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Podeu llegir l'article <a href="https://drive.google.com/file/d/1tC5kfaGSIW2I_ThMZTdCjDP2d_NvxzOh/view" target="_blank">aquí</a></span></div><p></p>Daniel Sancho Paríshttp://www.blogger.com/profile/00611069871268709390noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4613950205189529247.post-70898110121994455422021-11-08T10:43:00.005+01:002021-11-08T10:45:02.743+01:00Conferència "Papers, pedres i memòries: el patrimoni" a la Biblioteca Torras i Bages<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkfJ5iU-dQyMy87nr1faQAZYB9Wh4dsJlP9qr2whCd1tkDzU1FDWp9O_4ISpDIuaPFdWWrdO_tWI8WP3BcgBti1PspU1ENv_J1NVSkbfler8IwIW5S7A412IhU_ZQnjJS70tRlLwVQlkJT/s700/flyer_patrimoni_paper_0.png" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="495" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkfJ5iU-dQyMy87nr1faQAZYB9Wh4dsJlP9qr2whCd1tkDzU1FDWp9O_4ISpDIuaPFdWWrdO_tWI8WP3BcgBti1PspU1ENv_J1NVSkbfler8IwIW5S7A412IhU_ZQnjJS70tRlLwVQlkJT/s320/flyer_patrimoni_paper_0.png" width="226" /></a></span></div><span style="font-family: verdana;"><div style="text-align: justify;">El dilluns 8 de novembre participaré en el cicle "Patrimonis de paper" organitzat per l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès, la Biblioteca Torras i Bages i Vinseum. La conferència portarà per títol "Papers, pedres i memòries: el patrimoni". Tindrà lloc a la Biblioteca Torras i Bages, a les 18:30 h.</div></span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Activitat gratuïta. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Cal inscripció a </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><a href="https://entrades.vinseum.cat/muslinkIII/venda/index.jsp?lang=1&nom_cache=MUSEU&property=MUSEU&codiActiv=157&codiCicle">https://entrades.vinseum.cat/muslinkIII/venda/index.jsp?lang=1&nom_cache=MUSEU&property=MUSEU&codiActiv=157&codiCicle</a></span></p>Daniel Sancho Paríshttp://www.blogger.com/profile/00611069871268709390noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4613950205189529247.post-30142827312926677232021-10-19T11:40:00.000+02:002021-10-19T11:40:21.980+02:00Editat un díptic sobre l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès<p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh62AB3ES-G2jJ_XkkJar9kJqschtVAfF6LA4nd5xqY-uWvspWcTf9sm8ciXFUt9xIVbNyHAJ2kywC4V213NdaRbiIgpU8sxrNAFSdnlxfFJTMBXD5HZLtoYR5DDd3IhcOFPIxu-jWV9xTb/s2015/246569525_10226874067782221_7167303382564764076_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="2015" data-original-width="1504" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh62AB3ES-G2jJ_XkkJar9kJqschtVAfF6LA4nd5xqY-uWvspWcTf9sm8ciXFUt9xIVbNyHAJ2kywC4V213NdaRbiIgpU8sxrNAFSdnlxfFJTMBXD5HZLtoYR5DDd3IhcOFPIxu-jWV9xTb/s320/246569525_10226874067782221_7167303382564764076_n.jpg" width="239" /></a></div><span style="font-family: verdana;">Fa unes setmanes es va presentar en el marc de la missa solemne de la festivitat<br /> de sant Francesc d'Assís, el dia 4 d'octubre de 2021, el díptic a tot color que pretén ser la guia per visitar l'església. L'autor soc jo mateix i ha estat dissenyat per Manolo S.C. Rodríguez i editat per les Parròquies de Vilafranca del Penedès. </span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">La guia conté una explicació històrica i artística del temple, amb especial atenció al retaule de la Mare de Déu i de Sant Jordi, retaule atribuït a Lluís Borrassà.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">El donatiu del díptic és d'1 euro i els diners recollits van destinats al manteniment de l'església. El podeu trobar a la mateixa església en el següent horari:</span></p><p></p><ul style="text-align: left;"><li style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Divendres, de 10h a 11h (hi ha missa a les 10:30h).</span></li><li style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Dissabtes, de 11h a 13h (horari d'obertura pública per visitar lliurement l'església).</span></li></ul><p></p>Daniel Sancho Paríshttp://www.blogger.com/profile/00611069871268709390noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4613950205189529247.post-29720309615081225762021-10-04T11:50:00.001+02:002021-10-04T11:50:06.642+02:00Cent anys del Cos de Portants del Sant Crist de Vilafranca (1921 - 2021)<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">El
Cos de Portants de Vilafranca es va fundar ara fa cent anys per cinquanta-tres catòlics
vilafranquins –entre ells, sis sacerdots, sota l’impuls de mossèn Lluís Urpí, i
sota la direcció de mossèn Joan Badia Capdevila, rector de la parròquia de
Santa Maria i degà del Penedès. Els estatuts de l'associació, aprovats el 15 de
setembre de 1921, definiren els seus fins:</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: black; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: verdana;">“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Associació de Portants del Sant Crist dels
Dolors, fundada com una secció de la Venerable Congregació dels Dolors de la
Vila, tindrà com fí particular tributar la major solemnitat als cultes amb que
honora la Imatge del Sant Crist, de la Capella, en els actes de la Congregació,
i altres a juí de la Junta Directiva</i>”. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: black; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: verdana;">Si
bé el Cos de Portants data de 1921, es coneix que la imatge del Sant Crist ja
existia, com a mínim, el 1907.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: black; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: verdana;">La
presentació pública del Cos de Portants va tenir lloc en la festivitat de la
Invenció de la Santa Creu, el 8 de maig de 1921. El programa d’aquell dia
–segons el Full Dominical- fou ben complert. A les set del matí, el Cos de
Portants va anar en processó fins a l'estació del ferrocarril per a rebre el
Cos de Portants de la parròquia de la Concepció de Barcelona. Tot seguit, es
dirigiren plegats cap a la basílica de Santa Maria. Un cop arribats al temple
parroquial, el degà va celebrar “Missa de comunió general” i el cant final fou l'Himne
Eucarístic. A les deu del matí, es va celebrar l'Ofici Solemne cantat pel
prevere Francesc Deix. A la tarda, a dos quarts de cinc, va començar el Via
Crucis pels carrers de la vila. En finalitzar, un cop arribats a Santa Maria “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">es cantaran les darreres estacions i durant
l'adoració de les sagrades imatges, que es deixaran exposades en el presbiteri,
el poble entonará l'improperi «Qué t'he fet»; se cantará la Salve com a comiat
a la Verge del Socòs i finalment l'himne «Volem a Déu»</i>”.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: black; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: verdana;">El
Cos de Portants està vinculat des del seu naixement a la capella de la Mare de
Déu dels Dolors, situada a la plaça de Jaume I, i a la romeria a Montserrat. La
capella, seu de l'associació catòlica, és del temps del barroc, construïda
entre els anys 1699 i 1703. L’incendi provocat de la capella en la trista nit
del 6 d'octubre de 1934 destruí el seu interior, malmetent la imatge del Sant
Crist, encara que es va poder restaurar. Però en els primers temps de la Guerra
Civil Espanyola (1936-1939) la imatge va desaparèixer i l’actual, còpia de
l’anterior, data de 1939 i és obra de l’escultor Homs, de Barcelona. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: black; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: verdana;">La
romeria a Montserrat va iniciar-se sota l'organització del Cos de Portants el
1921. Al llarg de tots aquests anys, l’entitat ha partícipat amb la imatge del
Sant Crist als actes litúrgics i en els Via Crucis.</span></span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">Nota: aquest text és una actualització del text publicat fa deu anys amb motiu de la Trobada dels Cossos de Portants de Catalunya que va tenir lloc a Vilafranca l'any 2011.</p>Daniel Sancho Paríshttp://www.blogger.com/profile/00611069871268709390noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4613950205189529247.post-11005863885173017152021-08-18T15:46:00.004+02:002021-10-19T11:40:52.590+02:00Finalitzat el Pla especial de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Dosrius<p style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #333333;"><span style="font-family: verdana;"></span></span></p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAkTaWr5ogWCocAKcsQRFLKlWxtDpmbLRegmDBlV4AJ15XNS8O-4RTdbi1CkquSiLyl5nKigY5EoV56cLPE516_nS_XJkPBUyg0i0eNhcTOXCpfa7G-litNeDkXxx4vuMkwIkmrJvmroN8/s1181/Dosrius_Canyamars_pou+de+gla%25C3%25A7_01A.jpg" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="886" data-original-width="1181" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAkTaWr5ogWCocAKcsQRFLKlWxtDpmbLRegmDBlV4AJ15XNS8O-4RTdbi1CkquSiLyl5nKigY5EoV56cLPE516_nS_XJkPBUyg0i0eNhcTOXCpfa7G-litNeDkXxx4vuMkwIkmrJvmroN8/w320-h240/Dosrius_Canyamars_pou+de+gla%25C3%25A7_01A.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Pou de glaç de Dosrius</span></td></tr></tbody></table><p></p><p><span style="background-color: white;"><span style="font-family: verdana;">La Diputació de Barcelona ha lliurat a l’Ajuntament de Dosrius el Pla especial de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals del municipi, una eina que ha de servir per establir mesures per conservar el patrimoni, recuperar-lo i millorar-lo, així com apropar apropar-se els valors patrimonials del municipi.</span></span></p><p></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">El treball, que ha estat coordinat pel Servei de Patrimoni Arquitectònica Local (SPAL, amb un cost de 37.500 euros, defineix el patrimoni històric, arquitectònic i ambiental dels nuclis urbans de Dosrius, Canyamars i Can Massuet del Far, les urbanitzacions de Can Valls, Can Figueres i Can Canyamars i els veïnats de Batlle, Gemir, amb les agrupacions del turó de la Creueta i la vinya Genoveva, Ribot, Pedró, Rimbles, Rupit i el Far, que recullen la població disseminada.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">L'equip redactor ha estat encapçalat per Rosa Escala Moyès (arquitecta) i acompanyada per Daniel Sancho París (historiador), Xavier Oms Arias (arqueòleg), Isabel Lleonart Botia (biòloga) i Gerard Llobet Sánchez (advocat).</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">En conjunt, pel treball, que s’ha allargat durant catorze mesos, s’han confeccionat les fitxes corresponents als 213 béns catalogats que es poden classificar en béns arquitectònics, béns socioculturals i etnològics, béns arqueològics i paleontològics, béns naturals i béns ambientals i paisatgístics.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">El Catàleg i Pla especial de protecció del patrimoni recull també una memòria amb l’estudi de l’evolució urbana i històrica del municipi a més dels plànols de situació dels elements, la carta arqueològica actualitzada, l’estudi de paisatge i el document ambiental estratègic.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;"><span style="font-family: verdana;">Patrimoni arquitectònic i natural</span></span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Per sobre del conjunt patrimonial, destaquen el castell de Dosrius, que té la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), situat al punt més alt del municipi, i el nucli antic de la població, on hi sobresurten l’església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria, la rectoria Vella, el safareig del Comú i les cases de Ca la Bonamossa, Can Net i Cal Ferrer.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Així mateix, al nucli de Canyamars hi destaca l’església parroquial de Sant Esteve i la rectoria, l’Hostal Nou i Cal Carnisser, el conjunt de cases noucentistes amb Can Flo, la Casa Recoder i Casa Raventós, i els masos Can Canyamars i Ca n’Homs, amb la bassa-safareig i la font. També les masies de Can Batlle, Can Gabarra de Pagès i l’ermita de Sant Llop al veïnat de Can Batlle, i Can Gel, Can Rimbles i Can Llibre de Pagès al veïnat de Rimbles.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Entre el conjunt d’elements catalogats també destaquen els que es troben al llarg del camí del Corredor, que demostren l’interès d’aquesta via en el territori, com el conjunt del Far, format per l’església parroquial de Sant Andreu, Can Guinart i la Rectoria, Can Bosc, Ca l’Arenes i el santuari del Corredor.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">El municipi també compta amb un important patrimoni relacionat amb l’explotació de l’aigua, com els pous de glaç, entre els que sobresurt el de Canyamars, la Casilla Courtin, l’aqüeducte de la riera de Rials i les galeries, barratges i aqüeducte de la Societat General d’Aigües de Barcelona.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Pel que fa als béns arqueològics i paleontològics, s’ha revisat i actualitzat l’inventari, entre els quals destaquen el dolmen de Ca l’Arenes, el menhir i hipogeu de la Costa de Can Martorell i les pedreres d’en Bosch.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Finalment, pel que fa a béns naturals, ambientals i paisatgístics s’han inclòs, entre d’altres elements, arbres singulars com l’alzina de Can Ferrerons, la xarxa fluvial del terme (rieres de Rials, de Canyamars, de Can Rimbles i de Dosrius), el marxívol, boles granítiques, el conjunt de fonts, la pedrera de Ca n’Oms, i l’arbreda d’alzines i roures del camí del pou de glaç.</span></p>Daniel Sancho Paríshttp://www.blogger.com/profile/00611069871268709390noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4613950205189529247.post-2539724757988836322021-07-02T08:07:00.003+02:002021-07-02T08:19:36.310+02:00Text de la presentació del llibre de Núria Raspall Rovirosa: "Caterina Rovirosa Biscaí. Calafell, 1703? – Vilafranca del Penedès, 1731. Un passeig des dels inicis de Calafell"<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivOxFq7DaHu-upvEqTBqHwfNlWAolgfl9o81Xh6BQXfjLc7uDu1Apj4PGhUz-XEnDeAiaOA6BXA8WMZOAyqUmN9fk-ewDkfPbHtJTa8BqBOXLQVdVmtYpbmMNsG3SkLOedANJMoPtsMC_T/s768/imagen.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="575" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivOxFq7DaHu-upvEqTBqHwfNlWAolgfl9o81Xh6BQXfjLc7uDu1Apj4PGhUz-XEnDeAiaOA6BXA8WMZOAyqUmN9fk-ewDkfPbHtJTa8BqBOXLQVdVmtYpbmMNsG3SkLOedANJMoPtsMC_T/s320/imagen.png" /></a></span></div><span style="font-family: verdana;">El dia 1 de juliol de 2021, va tenir lloc a la biblioteca Torras i Bages de Vilafranca<br /> del Penedès, la presentació del llibre "<i>Caterina Rovirosa Biscaí. Calafell, 1703? - Vilafranca del Penedès, 1731. Un passeig des dels inicis de Calafell</i>" de Núria Raspall Rovirosa. L'encarregat de fer la presentació vaig ser jo mateix. Aquest és el text de la presentació. Si bé al llarg del meu parlament va intervenir també l'autora, fent diverses aportacions, així també, havent una interacció amb els assistents a l'acte. Aquest és el text que vaig preparar i que ara el comparteixo amb tots aquells que no van poder assistir.</span><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: center;"></p><p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA"><span style="font-family: verdana;">Caterina Rovirosa
Biscaí. Calafell, 1703 ? – Vilafranca del Penedès, 1731. Un passeig des dels
inicis de Calafell.<o:p></o:p></span></span></i></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA"><span style="font-family: verdana;">Biblioteca
Torras i Bages, 1 de juliol de 2021</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: verdana;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA"><span style="font-family: verdana;">La
nostra coneixença<o:p></o:p></span></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: verdana;">Juliol de 2008. Arxiu Comarcal de l’Alt
Penedès. La data exacta del dia la desconeixo. Ens va presentar la Montse
Morató Via, tot terreny de l’arxiu, a la qual molts li devem molt, perquè és
una gran coneixedora els documents, papers i paperots que allà s’hi conserven.
El dia que es jubili, encara li queden uns anyets, li haurem de fer un gran
homenatge, tot sigui dit.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: verdana;">Al llarg d’aquests anys hem anat coincidint
tant a l’Arxiu Comarcal, jo fent allà d’arxiver extern com usuari, però també,
i és el motiu pel qual més ens hem conegut, ha estat perquè des de finals de
2007 jo era el responsable de l’Arxiu Eclesiàstic de Vilafranca i, per tant,
realitzava la gestió de les consultes a l’arxiu. Ja fa tretze anys i mig que em
faig càrrec, com ha passat el temps! </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: verdana;">La Núria és una dona de costums. En aquells
moments encara treballava a la Diputació i s’agafava un dia de festa a la
feina, els divendres, per tal de venir a Vilafranca. Ho dic en passat perquè ja
fa uns anyets que està jubilada i no cal que s’agafi festa, ni tampoc ho fa
últimament perquè com us podeu imaginar, la pandèmia ens ho ha trastocat tot.
Seguim, la Núria és una dona de costums. El divendres pel matí agafava a
Barcelona un tren en direcció a Vilafranca. En arribar, anava a l’Hotel Pere
III, deixava la maleta i anava a l’Arxiu Comarcal. Després anava a dinar a
l’Ateneu, records d’infantesa cal dir, gairebé sempre acompanyada d’alguna
persona. Recordo que jo vaig anar-hi una vegada. La Montse Morató unes quantes,
també la Montse Arnan, i també algun o alguna Rovirosa que tomba per Vilafranca
i voltants. A la tarda, tornava a l’Arxiu Comarcal i a les sis de la tarda
venia a l’Arxiu Eclesiàstic fins a les nou del vespre. Durant tres hores
buscava i tornava a buscar els seus avantpassats, també de les branques
Rovirosa com Raspall i les altres que li anessin sortint, Riba també una
d’elles, oi? Després se’n tornava cap a l’hotel a fer nit. L’endemà dissabte,
te la podies trobar donant un tomb pel mercat, recollia la maleta al Pere III i
a l’hora de dinar ja era a Barcelona. Les seves consultes sempre han anat
acompanyades d’una ampolla d’aigua de litre i mig i d’una lupa, per mirar
millor aquella lletra que podria ser tant difícil d’entendre. També s’acompanya
d’una petita càmera de fotos per tal de fotografiar el document o registre
eclesiàstic que li pot ser d’interès i mirar-s’ho en la pantalla de
l’ordinador.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: verdana;">Cal dir que als arxius de Vilafranca –tant al
Comarcal com a l’Eclesiàstic- s’han fet grans amistats i coneixences. Desconec
si això succeeix a d’altres llocs. Però al final, es fan amistats, no tant
sols, entre arxivers i usuaris, sinó entre els mateixos usuaris. Podríem dir
que s’acaba convertint en un club social. Recordo un dia a la parròquia que van
coincidir la Núria i el Josep Segura, durant tres hores cap dels dos em va
demanar cap llibre per consultar. Encadenaven converses una darrera l’altra.
Amb el Josep, llàstima que no ha pogut venir perquè té torn a la fàbrica, quan
va fer els cinquanta anys, vam anar d’excursió tots tres un dissabte al matí,
vam anar a visitar el castell de Sant Martí Sarroca, i després vam pujar al
santuari de Foix, que ell el coneix bé per ser fill de Torrelles. Al final,
vam acabar entaulats a la casa del Josep, amb la seva dona Marta i els seus
fills, el Roger i la Júlia. Aquest és un exemple d’aquesta amistat que un pot
fer en un arxiu. No és l’únic cas, succeeix bastant sovint a Vilafranca. Per
exemple, tinc dos usuaris a l’arxiu de la parròquia, que acostumen a coincidir
bastant sovint, són els Peres, tots dos es diuen Pere. Amb el Pere de
Barcelona, ens havíem trucat durant el confinament de la pandèmia, per veure
com estàvem i de tant en tant ens enviem missatges, amb<span style="mso-spacerun: yes;"> l</span>’altre Pere, el vilafranquí Pere Ferrando,
fins i tot, hem tombat per Vilafranca buscant edificis per esbrinar si aquell
lloc podia ser o no on va succeir tal fet o tal altra.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA"><span style="font-family: verdana;">La
Caterina Rovirosa Biscaí<o:p></o:p></span></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: verdana;">Si agafem el llibre i l’obrim per la pàgina
145 podrem llegir:</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: verdana;">“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El primer contacte amb la Caterina va venir
de manera completament casual. Un dia, quan tot just feia poc temps que sabia
que en Jaume Rovirosa de Rocacrespa procedir de Calafell, un historiador de
Vilafranca del Penedès em va enviar les imatges d’uns capítols matrimonials de
Caterina Rovirosa Biscaí, de Calafell, i de Pau Alcover, de Vilafranca del
Penedès, i em comentava que, en veure el cognom Rovirosa, pensava que potser
serien d’alguns avantpassats; ho feia recordant el que més d’una persona m’ha
sentit dir: si algun dia trobaven cap document on apareixia el meu cognom, m’ho
fessin saber perquè segur que era dels meus, tal com sempre ha passat si tinc
prou informació per relacionar-los</i>”.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: verdana;">Aquest historiador no és una altra persona que el Daniel Sancho. És a dir, jo. I aquest és el motiu pel qual
estic fent jo la presentació del llibre. M’ho recordava la Núria en un correu
electrònic el 20 d’abril, quan em demanava que fos jo qui presentés el llibre a
Vilafranca:</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: verdana;">“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Precisament, tu em vas donar a conèixer
l’existència de la Caterina. Un dia em vas enviar per correu els capítols
matrimonials del 24 de febrer de 1727 que es van fer a Vilafranca quan es va
casar amb Pau Alcover, fill d’altre Pau Alcover. […] Quan me’ls vas enviar em
vas dir que els havies trobat buscant un document i que vas pensar que potser
serien de la meva família. Els vaig guardar, i passat un temps, quan vaig
entrar de ple a Calafell, vaig veure que tenies raó, i que sí que l’era</i>”.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: verdana;">El 25 de juny de
2012 em recordaves dos coses que t’havia dit que t’enviaria, però com que
estava en aquells moments acabant diversos treballs del màster que estava
cursant en aquell moment vam acordar que, un cop finalitzades les entregues,
t’ho enviaria. Un d’aquests treballs que estava fent pel màster era un treball
titulat: “Els Alcover de Vilafranca del Penedès: de pagesos a ferrers, de
ferrers a propietaris, als segles moderns i contemporanis”. El motiu del treball
era conèixer els Alcover, que eren els propietaris del molí d’en Rovira, en
temps que Maria Ràfols Bruna, la beata Mare Ràfols, i que van vendre els seus
descendents el dit molí el 1929 a la Congregació de les Germanes de la Caritat
de Santa Anna. Aquest treball rau en un calaix, a veure si el publico en alguna
revista històrica. És curiós, com del meu treball, on parlo del Pau Alcover i
del seu fill, Pau Alcover Miró, qui va casar-se amb la Caterina Rovirosa
Biscaí. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA"><span style="font-family: verdana;">El llibre de la Núria<o:p></o:p></span></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: verdana;">El llibre de la
Núria és el tercer que escriu sobre els Rovirosa. L’any 2013 va publicar “La
Nissaga dels Rovirosa. Un viatge pel Penedès, 1461-2011”; el 2017, el llibre
“Jaume Rovirosa Castellet, l’hereu. Rocacrespa 1640 – Constantí 1704”; i el
2020, el llibre sobre la Caterina Rovirosa. Si que dóna de si aquesta família!</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: verdana;">En aquest cas, en el
cas de la Caterina Rovirosa Biscaí, d’un fet concret, a partir d’uns capítols
matrimonials, entre Pau Alcover i la Caterina, investiga i basteix tot un
llibre.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: verdana;">En portem tres
llibres sobre els Rovirosa. La trilogia. I dubto que, coneixent a la Núria, ens
quedem en tres. Segur que ja deu tenir alguna idea pel cap, algun fil per
estirar, per explicar-nos més històries dels seus avantpassats directes o
indirectes, com és el cas de la Caterina Rovirosa Biscaí. De totes maneres, si
la Núria escriu un llibre és per donar a conèixer el que ha trobat, no tant
sols per gaudi propi, sinó per compartir les seves troballes amb tothom que ho
vulgui llegir. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: verdana;">La Núria es coneix
els seus avantpassats com si els conegués a tots ells de primera mà, com si
haguessin conviscut tota la vida amb ella i et parla dels seus avantpassats amb
una naturalitat que et deixa perplex. Es coneix als seus avantpassats “al
dedillo”. Això demostra una passió per la seva història personal i familiar que
ho reflecteix perfectament en els seus llibres.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: verdana;">La Núria en el
llibre ens explica com va fent la recerca, que troba, que no troba,
les dificultats, les avantatges, ens exposa quines són les tipologies
documentals que fa servir, i ens descriu quina funció han tingut al llarg de la
història, aquell tipus de document, posem pel cas, notarial, i ens ho explica.
També les diferents fonts per conèixer la genealogia: els llibres de registre
parroquials que s’inicien de manera obligatòria amb el Concili de Trento, i ens
fa cinc cèntims del Concili de Trento, dels fogatges, també dels capbreus... </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: verdana;">Per exemple, ens
explica que és un debitori, a la pàgina 129: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El debitori es generava quan es comprava un bé o un producte i no es
pagava a l’acte, com que qui valdria avui en dia a comprar a terminis</i>”. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: verdana;">Ens descriu per
exemple, amb certa gràcia, en les pàgines de context que ens descriu la
història de Calafell, de la població i de la seva gent, que eren les ordalies.
Ella ens diu:</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: verdana;">“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">N’hi havia diferents, tot i que les més
conegudes eren la de l’aigua i la del foc. En aquesta última modalitat, als
litigants se’ls donava l’oportunitat d’escollir entre un ventall de
possibilitats, com la d’agafar amb la mà un ferro roent o posar-la dins d’una
foguera o dins d’un calder amb aigua o oli bullint, o caminar descalç damunt
les brases. Precisament aquest darrer costum encara perdura durant la revetlla
de Sant Joan, tant a Catalunya com al País Basc, de manera lúdica o voluntària.
Vistes amb ulls del segle XXI, les ordalies són pròpies d’un comportament
totalment salvatge!<o:p></o:p></i></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA">Un cop quedava suficientment
confirmat que les parts posades al foc havien quedat satisfactòriament
socarrimades davant dels membres del tribunal, es procedia a embenar-les durant
tres dies, i a segellar-les per evitar que es retiressin fins passat el temps
establert. Un cop transcorregut, es destapaven i es dictaminava el resultat
final en funció de si les ferides només presentaven cremades, o bé si s’havien
infectat. Les butllofes que es curaven abans del temps determinat eren senyal
inequívoc que Déu designava la persona que tenia la raó. En l’ordalia de
l’aigua, els dos litigants eren submergits lligats de mans i peus, i qui
aconseguia sobreviure, se’l considerava guanyador per haver estat l’escollit de
Déu per dir la veritat</span></i><span lang="CA">”.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: verdana;">En aquest darrer
cas, i això ja és comentari meu, havies de ser Houdini. Apunts històrics com
aquest fan amè el llibre, aquestes incorporacions en el desenvolupament de la
narració, li donen un toc diferent. No deixa de ser un llibre d’història, i ben
referenciat en la part pròpia dels Rovirosa, però coses com aquesta fan amable
la seva lectura. Aquestes descripcions que trobem al text ens ajuden i ens
estalvien anar-nos a buscar en què consisteixen en un diccionari o en un altre
llibre d’història.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: verdana;">A més, la Núria sap
del que parla en relació a les fonts documentals. No parla de llibre de
naixements de la parròquia, parla de llibre de baptismes de la parròquia.
Perquè l’Església no fa inscripcions de naixements, sinó de baptismes, que és
quan se li confereix el sagrament. A vegades, i crec recordar que la Núria ho
esmenta, a vegades el capellà o l’escrivent no posava el dia del naixement sinó
únicament el del bateig, perquè la data important era el dia en que, tal com
diu el Catecisme de l’Església Catòlica: el baptisme és el pòrtic de la vida en
l’esperit i la porta que obre l’accés als altres sagraments. Per tant, a la
parròquia no s’apunten naixements, s’apunten bateigs, que és la iniciació a la
vida cristiana.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: verdana;">Ens fa aquesta
descripció de la recerca amb naturalitat. Un exemple és a la pàgina 70 del
llibre on trobem diversos fragments:</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: verdana;">“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Un bon dia, se’m va acudir tornar a l’Arxiu
Històric de la Biblioteca de Catalunya. El primer cop que hi vaig anar-hi va
ser per consultar els llibres d’ingressos d’aquest antic hospital de Barcelona,
arran de la recerca que estava fent d’un avantpassat, Guillem Rovirosa, que era
de la casa coneguda amb el nom del Frare de la quadra de Rocacrespa, de
Cubelles.</i> […] <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Quan vaig localitzar el
registre, vaig preguntar a una de les bibliotecàries si em podia indicar on
estava situada la sala, o millor dit, la quadra tal com s’anomenava, que dui el
nom de Santa Maria. M’hi va acompanyar. Abans, però, li havia comentat el motiu
del meu interès que, com era de suposar, la va sorprendre i, fins a un cert
punt, emocionar</i>”.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: verdana;">També cal dir<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que la Núria empatitza amb els personatges i
les seves històries, a la pàgina 105 ens diu:</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: verdana;">“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Quan em venen a les mans alguns d’aquests
documents, no puc evitar sentir-me traslladada en aquest lloc, en aquell precís
moment. quan, avui en dia, anem al notari a fer testament, la majoria de les
vegades ho fem de manera preventiva pel dia que ens arribi el moment final,
però abans era diferent. Acostumaven a redactar-lo quan estaven malalts, encara
que, en alguns casos, els menys, es recuperessin. Veritablement, eren els
últims desigs d’una persona moribunda. A més del sofriment de la malaltia, s’hi
havia d’afegir l’agonia moral. En aquests casos, em sento atrapada per les
circumstàncies que estaven vivint, perquè, encara que siguin d’una altra
branca, no deixem de compartir una part de la mateixa sang, i en certa manera,
em sento afectada</i>”. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: verdana;">Entre les anotacions
que tinc després de fer la lectura del llibre, trobo una extreta de la
pàgina 68. La mare de la Caterina Rovirosa, que es deia Caterina Biscaí, tenia
un dels dos molins de la població de Santa Oliva, al Baix Penedès. Els molins
van canviant de nom a la documentació depenent del propietari en aquell moment:
Biscaí, d’en Juncosa, d’Abadal... per cert, a Santa Margarida i els Monjos, a
tocar al castell de Penyafort, antic convent de Sant Domènec, hi ha la masia i
antic molí de l’Abadal. Potser era la mateixa família que s’anava movent. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: verdana;">Tinc alguns dubtes
quan escrius Manyer enlloc de Mayner, perquè Mayner és un cognom recorrent en
la documentació, com a mínim a Vilafranca. Hi ha també quelcom a descobrir, que
segurament serà una mica difícil, però es que Pau Alcover Miró, un cop es queda
viudo de la Caterina, es casa en segones núpcies amb Josep Nin Vidal, del
Vendrell, el 1732, un any després de morir-se la Caterina. Molts Nin hi ha per
aquí el mig i que no estiguin vinculats. Es casen a Vilafranca, a Santa Maria.
Hi ha un Joan Nin, de Vilafranca, que actua com a procurador de Josep Rovirosa,
pare de la Caterina, pàgina 189, tal com consta. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: verdana;">Bé, el llibre és
completíssim. Ens presentes els capítols matrimonials del Pau Alcover i la
Caterina Rovirosa, trobarem en el llibre les despeses de la boda, la descripció
de les robes que va portar, excepte el color que no ho diu, és tal qual poden
veure a la portada del llibre. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: verdana;">Finalment, dir que
aquest és un llibre d’història, de genealogia, sobretot de genealogia social
perquè no tant sols ens aporta informació de les persones de caire genealògic i
registral, sinó que ens aporta mitjançant la documentació notarial, altra
informació que complementa la manera de viure, de treballar, els conflictes,
els problemes, dels personatges del llibre. També hi ha toponímia. És un llibre
molt complert i empra diferents eines i recursos que l’historiador té a les
seves mans per completar el màxim possible la recerca. Només li falta una
excavació arqueològica amb tots els ets i uts. </span></span></p><div style="text-align: justify;"><br /></div><p></p>Daniel Sancho Paríshttp://www.blogger.com/profile/00611069871268709390noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4613950205189529247.post-56568147864876054582021-06-23T15:40:00.003+02:002021-06-23T15:40:57.968+02:00Presentació del llibre "Caterina Rovirosa Biscaí, 1703? - Vilafranca del Penedès, 1731. Un passeig des dels inicis de Calafell" a Vilafranca del Penedès<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">El proper dijous 1 de juliol de 2021, seré l'encarregat de presentar el llibre escrit per la Núria Raspall Rovirosa. L'acte tindrà lloc a les 18:30 h a la Biblioteca Torras i Bages de Vilafranca del Penedès. El llibre porta per títol "<i>Caterina Rovirosa Biscaí, Calafell, 1703? - Vilafranca del Penedès, 1731. Un passeig des dels inicis de Calafell</i>".</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Esteu tots convidats a la presentació del llibre. En tot moment se seguiran les normes COVID i l'aforament està limitat per ordre d'arribada.</span></p>Daniel Sancho Paríshttp://www.blogger.com/profile/00611069871268709390noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4613950205189529247.post-1509548051667805852021-01-05T16:27:00.003+01:002021-01-05T16:27:53.366+01:00La col·lecció d'objectes de la Policia Local de Vilafranca<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">En uns espais de la prefectura de la Policia Local de Vilafranca, al Pati del Gall, hi ha guardats bona part de la història del cos policial de la nostra ciutat. Des de fa gairebé dues dècades, l'agent Alberto Martín Iglesias, es dedica a recollir, conservar i inventariar tot allò que té a veure amb la història de la policia vilafranquina. Amb més de 1.200 objectes, roman a l'espera que algun dia aquest tresor de la història de Vilafranca pugui veure la llum amb un museu propi. Aquí teniu un petit tastet de la col·lecció d'objectes:</span></p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/N7Z7hJgwjcg" width="320" youtube-src-id="N7Z7hJgwjcg"></iframe></div><p></p><div><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">El reportatge forma part del programa en Veu Pròpia, de Núria Repiso, per encàrrec de Penedès Televisió. Un agraïment a la Núria i a Penedès TV per fer-se ressò de la col·lecció d'objectes, del servei històric de la Policia Local de Vilafranca i de la nostra participació en el congrés internacional de la policia en l'època contemporània.</span></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Si algú conserva objectes que poden afegir-se a la col·lecció, poden posar-se en contacte amb la Policia Local de Vilafranca al número de telèfon 93.892.38.38 o bé personar-se a la prefectura de la Policia Local al carrer del Pati del Gall.</span></p>Daniel Sancho Paríshttp://www.blogger.com/profile/00611069871268709390noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4613950205189529247.post-3069178630037635482020-12-30T16:57:00.000+01:002020-12-30T16:57:09.358+01:00El procés de recuperació històrica de la Policia Local de Vilafranca s’exposa en un congrés internacional<p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgq6H4f8kXvhmbLqDX9dyJCpLPjfj7pFZ_kz-uG2KocFTt5aHE4P1Ku2JQ4wkSMQFGZnQzmmp_hqTfChnaCTI-8FExeUV5Of-jyLsMDWQ0BddxQ1UQcLxvROsvQ7C-mSxw9m_OWXC5-iETk/s800/Policia+Local+de+Vilafranca.gif" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="800" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgq6H4f8kXvhmbLqDX9dyJCpLPjfj7pFZ_kz-uG2KocFTt5aHE4P1Ku2JQ4wkSMQFGZnQzmmp_hqTfChnaCTI-8FExeUV5Of-jyLsMDWQ0BddxQ1UQcLxvROsvQ7C-mSxw9m_OWXC5-iETk/s320/Policia+Local+de+Vilafranca.gif" /></a></div><span style="font-family: verdana;"><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; font-size: 14.6667px;">A principis de desembre es va celebrar de forma telemàtica el </span><strong style="background-color: white; font-size: 14.6667px;">Congrés Internacional “Els desafiaments de la Policia en la Historia Contemporània”</strong><span style="background-color: white; font-size: 14.6667px;">, organitzat per diversos departaments i grups de recerca de la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED), la Universidade Nova de Lisboa i la Universidade de Coimbra. Aquest congrés va comptar amb la participació de l'agent del cos de la Policia Local de Vilafranca, Alberto Martín Iglesias, i de </span><span style="background-color: white; font-size: 14.6667px;">Daniel Sancho París</span><span style="background-color: white; font-size: 14.6667px;">, historiador. </span><strong style="background-color: white; font-size: 14.6667px;">Martín i Sancho</strong><span style="background-color: white; font-size: 14.6667px;"> van presentar una comunicació titulada “El projecte de preservació de la història de la Policia Local de Vilafranca del Penedès. Orígens, procés, projecció i propostes”. De la cinquantena de conferències i ponències agrupades en taules rodones que es van programar, sols la ponència de Martín i Sancho va tractar sobre un cos de policia concret d'àmbit municipal. La resta tractaven sobre cossos policials i de seguretat d'àmbit regional, nacional o estatal.</span></div></span><p></p><span style="background-color: white; font-size: 14.6667px;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span style="font-size: 14.6667px;">En la presentació de </span><strong style="font-size: 14.6667px;">Martín i Sancho</strong><span style="font-size: 14.6667px;"> es va fer esment de la publicació l'any 2014 del llibre </span><em style="font-size: 14.6667px;">Història de la Policia Local de Vilafranca del Penedès, 1884-2014, i els altres cossos de seguretat municipal</em><span style="font-size: 14.6667px;">. Des de 2011 es va incorporar en el projecte de recerca sobre la història de la policia Daniel Sancho, historiador, que va ampliar les fonts documentals, hemerogràfiques i bibliogràfiques i va participar també en la redacció del llibre. Des d'aquest moment, la col·laboració entre ambdós ha estat constant en la identificació d'agents de la policia local en fotografies històriques, en la digitalització d'imatges i documents, així també en la recerca d'altres persones que poguessin ajudar a ampliar el coneixement històric del cos.</span></span></div></span><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: 14.6667px;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></span></div><span style="font-family: verdana;"><strong style="background-color: white; font-size: 14.6667px;"><div style="text-align: justify;"><strong style="font-size: 14.6667px;">Recerca històrica</strong></div></strong><span style="background-color: white; font-size: 14.6667px;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: 14.6667px;">El </span><strong style="font-size: 14.6667px;">Departament de Recerca Històrica de la Policia Local</strong><span style="font-size: 14.6667px;"> és l'encarregat de la recuperació del patrimoni històric i la història de la Policia Local de Vilafranca. Qualsevol persona que tingui material (objecte, fotografia o document) que pugui ser de servei per recuperar la història es pot posar en contacte amb la prefectura de la Policia Local de Vilafranca, al c/ Pati del Gall, o al tel. 93 892 38 38. Actualment, estan recollides més de 1.200 peces, entre uniformes i complements, armament, vehicles i altre material dels segles XIX, XX i XXI.</span></div></span></span>Daniel Sancho Paríshttp://www.blogger.com/profile/00611069871268709390noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4613950205189529247.post-60015754911553508572020-09-30T11:02:00.002+02:002020-09-30T11:02:19.638+02:00Catalonia Sacra programa una visita a l'església de Sant Ponç de Cobera amb motiu de les JEP 2020<div class="separator"><p style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><span style="font-family: Ubuntu;"><span style="background-color: white;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0HCAKF1ZDVckTYHe2lBr9O71y8YLjV1rGBYF-PM8f3BRQoG4e0cNtlif046ag_BDvyyZu-y1TjKjEXoyKAV_eV5c_2oSLXZkyUZv-nNNjm7P_VW_6KAsvBDADiMkf3PPGZVdkCWdqiBHH/s1587/CS_JEP+CARTELL+PON%25C3%2587.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1587" data-original-width="1123" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0HCAKF1ZDVckTYHe2lBr9O71y8YLjV1rGBYF-PM8f3BRQoG4e0cNtlif046ag_BDvyyZu-y1TjKjEXoyKAV_eV5c_2oSLXZkyUZv-nNNjm7P_VW_6KAsvBDADiMkf3PPGZVdkCWdqiBHH/s320/CS_JEP+CARTELL+PON%25C3%2587.jpg" /></a><span style="font-family: Ubuntu;"></span></div><span style="font-family: Ubuntu;"><div style="text-align: justify;">Amb motiu de les <a href="http://patrimoni.gencat.cat/ca/jep2020">Jornades Europees de Patrimoni 2020</a>, Catalonia Sacra organitza una visita guiada a <a href="https://www.cataloniasacra.cat/llocs/esglesia-del-monestir-de-sant-ponc-de-corbera/143/l_ca">l'església de Sant Ponç de Corbera</a>. En aquesta ocasió tindré l'oportunitat d'explicar la història d'una església romànica situada al Baix Llobregat.</div><div style="text-align: justify;">L'església és l’única mostra conservada de l'antic cenobi benedictí que portava el mateix nom. Malgrat la destrucció del conjunt monàstic, l’església, que és una bona mostra del primer romànic del s. XI, ostenta un molt bon estat de conservació. Aquesta era en origen part d’un monacat benedictí depenent de l’abadia de Cluny a través del monestir de Sant Pere de Casserres. Les restes monàstiques no es conserven i segurament hi ha alguna mostra dels seus vessaments sota de construccions modernes.</div><div style="text-align: justify;">La visita tindrà lloc el dissabte 10 d'octubre, a les 11h, i durarà uns 60 minuts aproximadament. L'activitat és gratuita però cal inscripció prèvia perquè les places estan limitades amb motiu del coronavirus. Per inscriure's cal fer un correu electrònic a: reserves@cataloniasacra.cat</div></span></div><h6 style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px; font-weight: 500; line-height: 1.1; margin: 10px 0px; padding: 0px; text-align: justify;"><em style="box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"><br /></em></h6><h6 style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px; font-weight: 500; line-height: 1.1; margin: 10px 0px; padding: 0px;"><em style="box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"><br /></em></h6>Daniel Sancho Paríshttp://www.blogger.com/profile/00611069871268709390noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4613950205189529247.post-1067822168726662872020-09-29T18:01:00.002+02:002020-09-29T18:03:15.981+02:00Obrim Vilafranca 2020: una proposta per conèixer els interiors dels edificis de la ciutat<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Ubuntu;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: Ubuntu;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1JQUA5ItCG1eqyl2wokN6RMeLPhvcI4oCgiZjfbLrCCQoMMtnHWZU8UfHhh6sG9r-7fJ4h7sdYJv-prb98ZmlrbQg2LrCa6SlOq1aKl0r46p0Mw-F48nE9a8fX8-kCvxjzP3miZTmWKR8/s1024/Ei68yMyX0AA4E7u.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1JQUA5ItCG1eqyl2wokN6RMeLPhvcI4oCgiZjfbLrCCQoMMtnHWZU8UfHhh6sG9r-7fJ4h7sdYJv-prb98ZmlrbQg2LrCa6SlOq1aKl0r46p0Mw-F48nE9a8fX8-kCvxjzP3miZTmWKR8/s320/Ei68yMyX0AA4E7u.jpg" width="320" /></a></span></div><p></p></blockquote><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Ubuntu;">Aquest passat dissabte i diumenge 26 i 27 de setembre de 2020 l'Ajuntament de Vilafranca </span><span style="font-family: Ubuntu;">ha </span><span style="font-family: Ubuntu;">organitzat Obrim Vilafranca. Aquest és un projecte per conèixer els interiors de molts edificis de la nostra ciutat de Vilafranca. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Ubuntu;">Enguany, com l'any passat, vaig fer el guiatge, per encàrrec de l'empresa Tríade, Serveis Culturals, a la casa Elies Valero - Fòrum Berger Balaguer, seu de la Fundació Pinnae.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Ubuntu;">Una casa construida entre els anys 1910 i 1914 per encàrrec del senyor Elies Valero, jutge de primera instància de Vilafranca, nascut a la població alacantina de Villena.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Ubuntu;">Podeu saber quelcom més d'aquesta casa en el següent reportatge de Penedès Televisió a partir del minut 12:07:</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Ubuntu;"><a href="<iframe src=https://www.rtvvilafranca.cat/programa/veu-propia/f/203450-202040/embed frameborder=0 allowfullscreen></iframe>" target="_blank"><span style="color: black;">Veu Pròpia "Obrim Vilafranca"</span></a><br /></span></p>Daniel Sancho Paríshttp://www.blogger.com/profile/00611069871268709390noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4613950205189529247.post-17663067425689893452020-09-23T09:03:00.002+02:002020-09-23T09:03:10.427+02:00Catalonia Sacra programa una visita al Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Clariana<p style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhX1dO95MCr88VxKNmHnaWPR4-K8inTZtOpQ21nfH48s8UCXBif3Lqz68PAzsT_zHd5eRVBLNvPlMMhRUvcid_b93etWQZg90GpIpYq3DT_P9QtPzKd3ucTiVzYYdjU-NM86MQswORuiZ8Z/s992/482_CLARIANA.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; font-family: verdana; font-size: large; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="992" data-original-width="744" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhX1dO95MCr88VxKNmHnaWPR4-K8inTZtOpQ21nfH48s8UCXBif3Lqz68PAzsT_zHd5eRVBLNvPlMMhRUvcid_b93etWQZg90GpIpYq3DT_P9QtPzKd3ucTiVzYYdjU-NM86MQswORuiZ8Z/s320/482_CLARIANA.jpg" /></a><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">L'activitat tindrà lloc el dissabte 26 de setembre </span><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">de 2020</span><span style="font-family: verdana; font-size: large;">, a les 11h, al</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"> Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Clariana, a Castellet i la Gornal.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="background-color: white;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">A les afores del poble de Clariana s'hi troba un dels edificis més singulars de la zona. Es tracta del Santurari de la Mare de Déu de Montserrat, un temple projectat i dirigit per l'arquitecte Dr. Joan Bassegoda Nonell (1930 - 2012), especialista en Gaudí i anomenat l'any 2010 director honorari de la Reial Càtedra Gaudí - UPC.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="background-color: white;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">La planta és hexagonal per damunt del qual hi ha un cimbori vuitavat i dins dels murs podem gaudir d'un Sant Crist del segle XVII procedent del Museu Marès de Barcelona i uns magnífics mosaics de l'artista Santiago Padrós (1918-1971). </span></span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 18px; margin: 0px 0px 5px; padding: 0px; text-align: justify;"><br /></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 18px; margin: 0px 0px 5px; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 18px; margin: 0px 0px 5px; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px; padding: 0px;">Dia</span> 26/09/2020</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 18px; margin: 0px 0px 5px; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px; padding: 0px;">Hora </span>11.00 h.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 18px; margin: 0px 0px 5px; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px; padding: 0px;">Lloc </span><a href="https://www.google.es/maps/place/Iglesia+De+Clariana/@41.2440692,1.6169348,18.25z/data=!4m13!1m7!3m6!1s0x12a41561ddc77e9d:0xe8e2d13397f2c5a!2s08717+Clariana,+Barcelona!3b1!8m2!3d41.5909898!4d1.4980229!3m4!1s0x12a389be0f875303:0x1b8c896829156dcf!8m2!3d41.244913!4d1.6184094" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none;" target="_blank"><span style="color: black;">Santuari de la Mare de Déu de Clariana</span></a><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px; padding: 0px;"><br style="box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;" /></span></span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 18px; margin: 0px 0px 5px; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px; padding: 0px;">Durada </span>90 minuts (aprox.)</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 18px; margin: 0px 0px 5px; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px; padding: 0px;">Guia </span><a href="https://danielsanchoparis.blogspot.com/p/curriculum.html" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none;" target="_blank"><span style="color: black;">Dr. Daniel Sancho</span></a><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px; padding: 0px;"><br style="box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;" /></span></span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 18px; margin: 0px 0px 5px; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px; padding: 0px;">Observacions</span> Activitat amb reserva prèvia</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 18px; margin: 0px 0px 5px; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px; padding: 0px;">Preu </span>5,00€ per persona<span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px; padding: 0px;"><br style="box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;" /></span></span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 18px; margin: 0px 0px 5px; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"> </span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 18px; margin: 0px 0px 5px; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px; padding: 0px;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Més informació </span></span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 18px; margin: 0px 0px 5px; padding: 0px;"></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></span></div><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><div style="text-align: justify;"><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px; padding: 0px;"><img alt="" height="25" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRYHp8pKz03lCVy_yff9zWMPTKkP_4uXjTkWcZsLqmem8KXIYJI1yjDspIZc98Ex_MnOKJ5iklQ075odCxPNaVNKhWTkmAEOqELDKBY4A8FHrSj0STKw2fD-sDYDfXG9smuh5wYbOkP9U/s1600/ic_mail.png" style="border: 0px; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: middle;" width="25" /> </span>reserves@cataloniasacra.cat</div></span><p></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 18px; margin: 0px 0px 5px; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px; padding: 0px;"><img alt="" height="25" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheStj8Pi4i3jPB2ouQUAmK0C8gVJzPs8mf9UpQu1XFnOS9rGntM4gxWywhJ518bsHQD0LwwAWOANUuvyANih65OkOzkgHCdwynoqepKSM-f5l4mLXZdByo6Sd6qIyQShiDaHVD7JECSDY/s1600/ic_tel.png" style="border: 0px; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: middle;" width="25" /> </span>693 720 202 (de dilluns a divendres de 10.00 a 16.00 h.)</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 18px; margin: 0px 0px 5px; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"> </span></p><h6 style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-weight: 500; line-height: 1.1; margin: 10px 0px; padding: 0px; text-align: justify;"><em style="box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Normes Covid-19</span></em></h6><h6 style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-weight: 500; line-height: 1.1; margin: 10px 0px; padding: 0px; text-align: justify;"><em style="box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">És obligatori l’ús de mascareta, mantenir la distància de seguretat de 2 metres i no tocar els objectes ni seure als bancs.</span></em></h6><h6 style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-weight: 500; line-height: 1.1; margin: 10px 0px; padding: 0px; text-align: justify;"><em style="box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Trobareu sabó hidroalcohòlic a diferents punts per poder-vos rentar les mans.</span></em></h6><h6 style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-weight: 500; line-height: 1.1; margin: 10px 0px; padding: 0px;"><p style="box-sizing: border-box; line-height: 18px; margin: 0px 0px 5px; padding: 0px;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><em style="box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"></em></span></p><p style="box-sizing: border-box; line-height: 18px; margin: 0px 0px 5px; padding: 0px;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><em style="box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"></em></span></p></h6><h6 style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-weight: 500; line-height: 1.1; margin: 10px 0px; padding: 0px; text-align: justify;"><em style="box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">La realització de l'activitat queda supeditada a l'evolució de la situació sanitària. Qualsevol modificació serà avisada prèviament als inscrits/tes per mitjà de correu electrònic.</span></em></h6>Daniel Sancho Paríshttp://www.blogger.com/profile/00611069871268709390noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4613950205189529247.post-55039712704413107022019-11-24T18:41:00.002+01:002019-11-24T18:41:51.143+01:0012è aniversari del blog<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Tal dia com avui de 2007 vaig posar en funcionament aquest blog amb ganes de mostra, explicar, ensenyar... històries de Vilafranca, del Penedès i d'arreu. Mantenir-ho no és pas fàcil. Alguns mesos han estat molt buits de contingut, d'altres ha servit per aprofitar treballs d'alguns dels estudis que he realitzat al llarg de la meva vida.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Gràcies per les lectures!</span></div>
Daniel Sancho Paríshttp://www.blogger.com/profile/00611069871268709390noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4613950205189529247.post-70598379585939527092019-10-15T09:39:00.000+02:002019-11-20T09:42:31.995+01:00L'església de Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú a les Jornades Europees de Patrimoni 2019<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjeNUmW4Knlugl9xOq45-bCTI7bQf1-nRe9W9J5HRDR5p1KVgtpQjiCQHf84qYRCned1xdd4kZoSVye2Zf7F8bK5ElC8g4uMjp94U7JlXCUCEPHxRXD6oi7EiZ523_rqMlLf-kgwJaxePi/s1600/439_CS_JEP-AGENDA-VILANOVA.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="992" data-original-width="744" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjeNUmW4Knlugl9xOq45-bCTI7bQf1-nRe9W9J5HRDR5p1KVgtpQjiCQHf84qYRCned1xdd4kZoSVye2Zf7F8bK5ElC8g4uMjp94U7JlXCUCEPHxRXD6oi7EiZ523_rqMlLf-kgwJaxePi/s320/439_CS_JEP-AGENDA-VILANOVA.jpg" width="240" /></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El passat 13 d'octubre de 2019, a les 12h, vaig ser convidat per la parròquia de Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú i el bisbat de Sant Feliu de Llobregat a explicar el temple parroquial de Sant Antoni. </span><span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">una visita guiada a l'església de Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú, un edifici fruit d’un llarg procés constructiu, el resultat del qual és un gran recinte d'estil barroc del que en destaca el campanar projectat per Fra Josep de la Concepció i les vidrieres modernistes de Josep Maria Jujol.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">L'acte va ser en motiu de les </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Jornades Europees de Patrimoni 2019</span><span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">, dins del projecte dels 10 bisbats amb seu a Catalunya "Catalonia Sacra".</span></div>
Daniel Sancho Paríshttp://www.blogger.com/profile/00611069871268709390noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4613950205189529247.post-57056937650019647522019-09-30T09:38:00.000+02:002019-09-30T09:38:05.334+02:00Conferència: "Sant Francesc d'Assís: història i present"<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquest proper divendres 4 d'octubre de 2019, a les 19h, a l'església de Sant Francesc d'Assís de Vilafranca del Penedès, amb motiu de la festivitat del sant seràfic, parlaré al mateix temple sobre la seva figura històrica. La conferència porta per títol: "Sant Francesc d'Assís: història i present". </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">És un acte obert a tothom. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En finalitzar s'inaugurarà i es beneïrà una imatge del sant i, posteriorment, a les 20h, hi haurà la missa dedicada a la memòria del sant.</span></div>
Daniel Sancho Paríshttp://www.blogger.com/profile/00611069871268709390noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4613950205189529247.post-12895142731097659422019-07-10T17:10:00.000+02:002019-07-10T17:10:09.274+02:00Tipologías de la diplomática de los documentos notariales castellanos<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La documentación notarial se
circunscribe como documentación privada. Los documentos notariales han servido
para conocer e interpretar los sucesos más importantes de la historia ya que el
protocolo notarial ofrece una información abundante sobre las actividades de
las épocas. Los protocolos notariales son el resultado escrito de la actividad
de las notarías y el esquema de trabajo notarial ha variado muy poco des del
inicio de la actividad hasta la actualidad. El notario es la persona que deja
constancia por escrito de aquello que una persona o un conjunto de personas
quieran dejar constancia de un hecho acontecido en un lugar concreto. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Los textos o escrituras procedentes de
la documentación privada tienen formas de noticias, cartas, de relaciones y de
actas. Las <i>noticias</i> se caracterizan por ser una relación o memoria sin
ningún refrendo (testigos, sellos, suscripciones). Las <i>cartas</i> contienen
una relación garantizada por testigos, fiadores, sellos y suscripciones. Las <i>relaciones
e inventarios</i> son complementos de otros documentos formales como
testamentos, cartas de dote, cartas de paso, entre otras, y presentan una
cláusula enunciativa. Encontramos diferentes tipos de <i>actas</i> en la
documentación notarial. Estas son actas sobre la condición de las personas
(Estado legal, representación y remisión de cargas); actas entorno al
matrimonio (esponsales, arras, concierto matrimonial, comunión o separación de
bienes y la dote); actas sobre relaciones económicas (posesiones, compra, venta
permuta, depósito, arriendos, aparcerías, enfiteusis, precaria, infeudación,
empeñamiento o prenda, censo o venta gravada con impuesto, imposición censal,
redención de censos o gravámenes sobre una propiedad, adeudamiento o
reconocimiento de una deuda, préstamo o letra de cambio para ferias y mercados,
fianzas, pagos, cesiones o traspasos de oficios a otras personas, sociedades con
conciertos de tipo mercantil, préstamos o entregas de dinero a plazos cortos y
sin intereses, comandas o entregas fiadas de bienes o capital para su
explotación mercantil, avenencias o composiciones y contratos); y actas sobre
la transmisión de bienes; como testamentos con sus procedimientos de apertura y
ejecución, codicilios o disposiciones suplementarias de bienes, donaciones
mortis causa, mayorazgos y vínculos, mejoras y partijas. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La tipología de los documentos
notariales castellanos va desarrollándose a lo largo de los siglos, desde los
antecedentes a la Corona de Castilla en el Reino Astur-Leonés hasta en la época
de los Reyes Católicos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Las bases de la documentación notarial
castellana la encontramos en tiempos del Reino Astur-Leonés donde se inician
diferentes tipos de documentos notariales castellanos. En los documentos
notariales de esta época encontramos:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 18.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 18.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><i>Las
donaciones</i>. Eran muy
comunes las de procedencia real que servían para premiar a los monarcas de los
servicios prestados por sus vasallos. La fórmula más usual era “pro bono et
fideli servitio quod mihi fecistis”. Las clases acomodadas también hacían
donaciones a centros e instituciones eclesiásticas (donde se expone que se
realiza la donación para la salvación del alma del donante y de sus familiares
más próximos). En las donaciones se pueden encontrar la “oferción” que es un
obsequio que realiza el donante al donatario por la cosa donada (como
curiosidad, comentar que en el Reino de León se ofrecían caballos, aves,
colchas, cubiertos…).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 18.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 18.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><i>Las
compraventas</i>. Su
estructura es bastante constante<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en los
documentos. Se compone de invocación monogramática y verbal sencilla,
intitulación (el nombre del autor del que vende), dirección (que aparece el
destinatario del que compra). En la compraventa figura el objeto de la venta,
su situación y límites, el contenido de la venta, el precio y las sanciones
habituales. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 18.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 18.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><i>La
permuta</i>. Su
formulario es semejante a la compraventa. Existe la parte dispositiva, se
menciona el precio y la descripción del objeto entregado a cambio de la
permuta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En la documentación Castellano-Leonesa
(1035-1311) empieza a haber un cambio importante a partir del reinado de
Alfonso X el Sabio. Los cambio más importantes que se producen en esta época
son la continuación de los tipos documentales existentes anteriormente
(compraventa, donación y permuta) y se realizan a partir de este momento los
testamentos o disposiciones de últimas voluntades y las escrituras de censo:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 18.0pt; mso-list: l2 level1 lfo2; tab-stops: list 18.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><i>El
testamento</i>. Su
existencia era anterior a esta época pero es durante el reinado de Alfonso X
que adquieren su estructura documental propia y definida que se prolonga hasta
la actualidad con pocas variantes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 18.0pt; mso-list: l2 level1 lfo2; tab-stops: list 18.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><i>Las
escrituras de censo</i>.
Son variantes de la donación y se constituyen como documento específico. Se
extendían por duplicado y tenían el sistema de cartas partidas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Se utiliza la lengua romance para la
escritura de los textos. Cabe decir también que en las Partidas de Alfonso X se
legisla sobre el notario que se establece como personalidad pública, autoridad
y fuerza probatoria de los documentos realizados por él. También, podemos
hablar de de novedades en los tenores documentales que se concretan en las
compra-ventas y permutas donde se prescinde de la innovación verbal y la
notificación es cada vez más uniforme mediante fórmulas nuevas y el uso de
nuevas palabras en romance. En los testamentos hay constantemente la
invocación, seguida de una intitulación con los datos personales, y una
procesión de fe. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En la Corona de Castilla, ya
conformada como tal, aparecen nuevos documentos debido a las nuevas situaciones
sociales y económicas de la época. Como nuevos documentos que surgen hay las
cartas de pago y las cartas de poder o procuración. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 18.0pt; mso-list: l1 level1 lfo3; tab-stops: list 18.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><i>Las
cartas de pago</i>.
Existen de dos tipos: simples y de finiquito. Esta diferenciación viene dada
por la cantidad adeuda que se paga de una sola vez o una cantidad que se paga
varias veces. Son frecuentes en el siglo XV.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 18.0pt; mso-list: l1 level1 lfo3; tab-stops: list 18.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><i>Las
cartas de procuración</i>.
También se les denomina cartas de creencia o credenciales. Se otorgaban en
calidad de destinatario a la persona que tenían que poner algún acto en nombre
y representación de otro que era el autor del documento procuratorio; además,
en las cláusulas de corroboración se expresa el ruego dirigido al notario o
escribano de que extienda la carta que finaliza con la fecha, los nombres de
los testigos y la suscripción notarial.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En cuanto a novedades en este período
de los tipos de documentos anteriores encontramos que en la compraventa que van
desapareciendo las cláusulas de espontaneidad o la variación el verbo y la
fórmula principal. Las permutas tendrán la estructura de las actas que se
iniciaran con la expresión de la fecha y la comparecencia de las partes. Los
censos se caracterizan por la renta o censo que se marca sobre un capital
entregado.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En tiempos de los Reyes Católicos, la
institución notarial se extiende por el territorio y mejora su organización. Se
siguen utilizando los principales tipos documentales de tiempos anteriores: c<i>ompraventa</i>,
<i>permuta</i>, <i>testamentos</i>, <i>censos</i>, <i>cartas de pago</i>, <i>cartas
de poder</i>… Como novedad, en los documentos de compraventas desaparecen las
cláusulas de espontaneidad; en las permutas se adopta la forma del acta; los
testamentos y disposiciones de últimas voluntades se empiezan a hacer manera
muy habitual; y las escrituras de censo plasman fórmulas y estructuras
definitivas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A lo largo de los siglos además de los
tipos documentales notariales castellanos que se han ido explicando en líneas
superiores, existieron nuevos tipos de igual o menos usuales que los anteriores
o que realizaron algunas pequeñas variantes en sus características. Por
ejemplo, en las <i>donaciones</i> también se reflejarán la transmisión de
bienes entre personas normales. Los <i>codicilios</i> son adiciones que el
testador realiza en un testamento que ya ha sido redactado ante notario. Las <i>capitulaciones
matrimoniales</i> son actos que reflejan las condiciones económicas que rigen
el matrimonio entre dos personas. Las <i>obligaciones</i> son actos en que una
parte de compromete a realizar una actividad o a pagar una cantidad en caso de
determinadas circunstancias. Las <i>cartas de perdón</i> son documentos donde
se pide perdón por los agravios y daños que se han cometido a algún familiar. <o:p></o:p></span></div>
<br />Daniel Sancho Paríshttp://www.blogger.com/profile/00611069871268709390noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4613950205189529247.post-77241327695410684202019-06-28T09:37:00.000+02:002019-06-28T09:37:21.566+02:00Reflexions entorn el visionat del documental "El Periple, la vella llum d'Europa".<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquestes són les notes que vaig emprar en la meva participació en el debat posterior al passi del documental "El periple, la vella llum d'Europa". Són reflexions entorn el visionat del documental, obra de Mario Pons.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El record<o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Després
de veure el documental em porta al record d’altres dos documentals que havia
vist anteriorment. Un, el documental “Una verdad incómoda” d’Al Gore. Per què?
En aquell documental se’ns parlava d’un problema global, el canvi climàtic, un
problema que hem d’afrontar entre tots i totes. El què hem vist al Periple és
un problema global, les guerres i els refugiats. Vivim en un món globalitzat
amb problemes comuns i cal cercar solucions i conclusions comunes. Avui dia,
les fronteres no tenen cap sentit. Cada vegada més la gent compra a Amazon, un
gegant de les vendes francès, o a AliExpress, un altre gegant, en aquest cas
xinès. Les úniques fronteres que existeixen actualment són les naturals: els
mars, els oceans, les muntanyes... El món, la casa comuna, que hem de vetllar
per ella i la seva gent, per nosaltres i els nostres veïns.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">L’altre
documental correspon a “El Papa Francisco, un hombre de Palabra”. Aquest record
me l’ha portat les imatges de Setmana Santa de Tortosa al final del documental.
Fa poques setmanes el vaig veure i també reflexionava sobre els refugiats. Així com l'entrevista que Jordi Évole li va fer al programa "Salvados".<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El far<o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El
far és una torre amb una llanterna a la part superior. Aquesta és la definició
habitual dels diccionaris. Però al diccionari Alcover Moll, del qual en soc un
gran afeccionat, ens diu també que es una “Cosa que serveix de guia per a la
salvació”. La llum és la salvació, és el camí cap a un món millor, sinó hi ha llum,
hi ha obscuritat, la foscor. Aquesta produeix por, incertesa... al principi del
documental se’ns diu, si hi ha un far apagat és que alguna cosa passa... <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El
far ha d’ajudar a trencar fronteres. Però sempre que està encès ajuda? El far
de Lesbos l’hagueren d’apagar perquè portava confusió i les barques
embarracaven. El far de la illa de Buda el cremaren per evitar que s’encengués
ja que facilitava la seva localització als avions italians situat a l’illa de
Mallorca. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Drama<o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Si
haguéssim de resumir aquest documental en una paraula hauríem de parlar de
DRAMA, en majúscules. El drama de les guerres, del terrorisme, dels refugiats,
dels exiliats. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La
gent va marxar a la Guerra Civil Espanyola, al principi i al final de la
guerra, per por, per necessitat de salvar-se. Dic al final, és evident, marxant
de l’Exèrcit franquista. Dic al principi, perquè gent de dretes i religiosos i
religioses també marxaren a l’exili fugint els mesos de juliol i agost. Per
exemple, a Vilafranca, el pare Martí Grivé, capellà de Sant Ramon i fundador
del Museu de Vilafranca. També Pere Grases. Ell era secretari de l’alcalde de
Barcelona Carles Pi Sunyer. Recomano la lectura del llibre “El dia revolt.
Literatura catalana de l’exili” de Julià Guillamón, publicat el 2008 i
presentat al Vilafranca el maig de 2009.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Segons
ACNUR, l’organisme de la ONU d’ajuda al refugiat, d’Espanya marxaren 440.000
ciutadans, finalitzada la Guerra Civil. Tots tenim les imatges al cap, per
haver-les vist en fotografies, pel·lícules i documentals del Perthus. A Mèxic
arribaren 25.000 persones. Creuaren la gran frontera, que és l’Oceà Atlàntic. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Sobre
els exiliats espanyols, tal com va escriure el catedràtic Javier Tusell, els hi
va caure una doble pena: la segona guerra mundial i la discòrdia interna. Quan
Alemanya va envair França, espanyols foren retornats a la frontera amb Espanya,
13.000 foren traslladats a Alemanya on foren portats a camps de concentració,
entre ells, el de Mauthausen. D’altres espanyols es pogueren quedar a França i
lluitaren amb els aliats contra l’ocupació alemanya. Fins i tot, a
l’alliberament de París, hi entraren espanyols. La discòrdia venia donada pels
desacords en com organitzar l’exili i l’ajut als exiliats espanyols. Per un
costat, el SERE, el Servicio de Emigración de los Republicanos Españoles, de
Juan Negrín, president del Consell de Ministres. Per un altre, la JARE, la
Junta de Auxilio a los Republicanos Españoles, organitzada per Indalecio
Prieto, que havia estat ministre de Defensa fins el 1938 i que al final de la
guerra es trobava a Mèxic, i que el seu president va ser Lluís Nicolau d’Olwer.
L’exili a Amèrica llatina va ser, sobretot, de classes dirigents. A Europa, de
classe obrera i camperola. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Els
sirians tenen necessitat de parlar del conflicte, de la seva desgràcia, de les
seves pèrdues, necessiten exterioritzar. Tot al contrari del què passà a la
Guerra Civil. Encara ara, vuitanta anys després de la seva fi, hi ha qui no vol
parlar, no vol recordar? O no vol exterioritzar el seu record.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Tampoc
ens em d’oblidar l’exili interior que hi hagué a Espanya després de la guerra
civil. Alguns per motius polítics, hi hagueren desterraments, prohibicions a
tornar a residir al seu poble, a la seva ciutat, havent de passar diversos anys
fóra del seu lloc, del seu espai, del seu ambient. Lluny de la família. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Però
també per motius econòmics, la gent que marxà de casa seva, ho deixà tot, per
la fam. Quanta gent no vingué a Catalunya buscant treball en les fàbriques, a
l’àrea metropolitana de Barcelona, a Sabadell, a<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Terrassa... com vivia aquesta gent? Molt
sovint en barraques. Riades del Vallès de l’any 1962.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Les fotografies<o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Les fotografies
són records. En el documental es veuen a alguns dels protagonistes amb fotografies
en paper a les mans. La família siriana, Alfred Vallès i la família Bada Leal. Són
presents en les seves mans. Possiblement ha estat el poc que s’han pogut emportar
amb ells, els pocs records que poden conservar de temps passats... La fotografia
conserva el moment, parem atenció ara quan fem una fotografia, que fotografiem,
a qui... els hi donem un valor? O fotografiem indiscriminadament, es guarden en
el disc dur, en la targeta de memòria del telèfon... <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La solució<o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Síria.
Qui reconstruirà el seu país? Podran tornar tots a algun dia? Quin futur els
espera? Quina solució pot haver? </span><span style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<br />Daniel Sancho Paríshttp://www.blogger.com/profile/00611069871268709390noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4613950205189529247.post-90432590424260372092019-06-12T13:00:00.000+02:002019-06-28T09:31:27.599+02:00Anunci de projecció: "El Periple, la vella llum d'Europa".<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 26px; margin-bottom: 10px; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicb1erJti9yelIrD2Ro6twiZceplDLxQad-wJHd6b-hx4hMbMf6_sY7_nvrw_bTCTU0H3xViAsbGu0TMvHi4Bu2Io9OknYJLLdXDf2esvXk_NIEPjH1JjVVkNOF1YVcqn6OigPskNIOisP/s1600/cartellelperiple.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="266" data-original-width="189" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicb1erJti9yelIrD2Ro6twiZceplDLxQad-wJHd6b-hx4hMbMf6_sY7_nvrw_bTCTU0H3xViAsbGu0TMvHi4Bu2Io9OknYJLLdXDf2esvXk_NIEPjH1JjVVkNOF1YVcqn6OigPskNIOisP/s200/cartellelperiple.jpg" width="142" /></a><span style="box-sizing: border-box;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Dins del marc de Dia Internacional de les Persones Refugiades, el Servei de Solidaritat i Cooperació de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès, ha programat pel dimarts 25 de juny de 2019, a les 19h, a la Sala Zazie, situada al Casal Societat La Principal, el documental "El periple, la vella llum d'Europa". </span></span></div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 26px; margin-bottom: 10px; text-align: justify;">
<span style="box-sizing: border-box;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquest ha estat dirigit i guionitzat per Mario Pons Múria.</span></span></div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 26px; margin-bottom: 10px; text-align: justify;">
<span style="box-sizing: border-box;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El visionat comptarà amb la participació de la regidora de Solidaritat i Cooperació de l'Ajuntament de Vilafranca, Montserrat Arroyo Ferrando, el director Mario Pons Múria, i els historiadors Ramon Arnabat Mata i Daniel Sancho París.</span></span></div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 26px; margin-bottom: 10px; text-align: justify;">
<br /></div>
Daniel Sancho Paríshttp://www.blogger.com/profile/00611069871268709390noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4613950205189529247.post-31672563660188702762019-05-13T17:06:00.000+02:002019-05-13T17:06:01.370+02:00La Alianza Sindical Española (ASE)<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La Alianza Sindical Española se constituyó
en 1961, en Francia, por los sindicatos históricos españoles que se encontraban
en el exilio: la Unión General de Trabajadores (UGT), la Confederación Nacional
del Trabajo (CNT) y la Solidaridad de Trabajadores Vascos (STV). La unión fue
posible gracias a la colaboración entre los sindicatos socialistas de la UGT y
anarcosindicalista de la CNT desde la guerra civil perdurando durante el
franquismo en el exilio para sobrevivir a la dictadura, la necesidad de
contrarrestar las fuerzas comunistas que se hacía presente en las mismas
tácticas sindicales a desarrollar y en la existencia de valores morales y
políticos comunes, una convergencia que empezó en 1944 en Toulouse con la
constitución de un Comité de enlace CNT-UGT. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En posterioridad a 1944, en 1952, la
CNT envió una carta a la UGT en que se comentaba la necesidad de la unión del
sindicalismo histórico español ante la aparición de nuevas formaciones en el
interior de España de cariz comunista-dictatorial y social-cristiano. La UGT
debido a su política de aislamiento de otras formaciones sindicales en 1952
hizo caso omiso. Pero debido a las movilizaciones obreras y estudiantiles de
1956 la dirección ugetista decidió cambiar el planteamiento. Las presiones
internacionales aconsejaron la puesta en funcionamiento de los contactos en
1959 para crear la Alianza Sindical Española. El primer embrión de la Alianza
fue el primer comité de coordinación, constituido el 25 de febrero de 1960, con
la participación de la UGT, CNT y STV. En es día se pusieron las bases del
funcionamiento del comité, se aprobó la adhesión a la Unión de Fuerzas
Democráticas y la coordinación de las tres sindicales tanto en España como en
el exterior.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Finalmente, el 23 de mayo de 1961, se
acordó la creación definitiva de la Alianza Española Sindical. En el pacto se
pusieron las condiciones necesarias para pasar de la dictadura franquista a la
democracia, la amnistía a los presos políticos, la devolución de los bienes
incautados, una justicia no vengativa, restablecer las libertades a los
ciudadanos, colaboración para la acción clandestina y propagandística en España
y se dejó abierta la posibilidad, por petición de la UGT, de que se pudiesen
incorporar otros sindicatos a la Alianza.</span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><o:p></o:p></span></div>
<br />Daniel Sancho Paríshttp://www.blogger.com/profile/00611069871268709390noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4613950205189529247.post-28420734927189877872019-04-26T17:04:00.000+02:002019-04-26T17:04:00.136+02:00Los Sucesos de Casas Viejas<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La política que comenzó a emprender la
CNT-FAI durante la Segunda República bailaba entre las huelgas y el anarquismo
violento en el movimiento libertario. Las bases crecientes de la CNT-FAI se
iban radicalizando con el paso de los meses. Esta radicalización aumentó cuando
se aprobó la ley de Asociaciones Profesionales de Patronos y Obreros preparada
por el Ministerio de Trabajo, de ideología socialista, que marginó a la CNT que
contaba entonces con más de un millón de afiliados. Así, dejaba fuera a la CNT
de la representación sindical en los organismos oficiales de negociación y mediación
laboral. Así, se produjo un alejamiento del anarcosindicalismo de las tácticas
legales de reivindicación obrera y laboral ya que se creía que solamente se
favorecía a la UGT. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En medio de este clima, surgen los
sucesos de Casas Viejas. El 8 de enero de 1933 la Federación Anarquista Ibérica
(FAI) hizo un llamamiento a la insurrección general provocando incidentes en
algunas de las regiones obreras más importantes del país: Cataluña, Aragón,
Levante y Andalucía, siendo gravemente reprimida la insurrección por parte de
las fuerzas del orden.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En la localidad de Casas Viejas, en la
provincia de Cádiz, los guardias de Asalto comandados por el capitán Manuel
Rojas realizaron una cruel matanza entre los obreros agrícolas en proclamar
estos el comunismo libertario. Los guardias de Asalto incendiaron la casa del
campesino “Seisdedos” provocando la muerte a unos cuantos jornaleros que allí
se habían escondido. Además, procedieron a asesinar a 14 personas que habían
sido detenidas en la insurrección. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Este suceso provocó una conmoción a la
opinión pública debido a la mala actuación por parte de los Guardias de Asalto
y se acusó al Gobierno de la República y a Manuel Azaña de estos sucesos. </span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><o:p></o:p></span></div>
<br />Daniel Sancho Paríshttp://www.blogger.com/profile/00611069871268709390noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4613950205189529247.post-14017708525003697052019-04-23T09:00:00.000+02:002019-04-23T09:00:12.008+02:00El retaule de la Mare de Déu i de Sant Jordi de l'església Sant Francesc de Vilafranca<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Pintat a finals del segle XIV pel pintor gironí Lluís Borrassà, el retaule
va ser realitzat per a la capella dels cavallers, on tenia enterrament, entre
d’altres, la família Febrer i la família Boixadors. En època moderna, s’hi
enterren els Miret, família burgesa. De grans dimensions, dos mestres i mig
d’ample per quatre metres d’alt, el retaule es divideix en tres franges
verticals emmarcades amb quatre marges, i una franja horitzontal a la part
inferior del retaule.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A l’espai central es representa la Mare de déu fent l’entrada al temple i
sant Jordi. Sobre aquestes dues imatges, hi ha la Crucifixió de Jesús on, a la
seva esquerra, hi ha representada la Verge Maria i d’altres dones seguidores seves
i, a la dreta, un grup d’homes a cavall.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A la part esquerra del retaule hi ha la representació de tres moments de la
vida de la Mare de Déu: el brodat del vel al temple, les esposalles de Maria i,
compartint el mateix espai, l’Anunciació i la Nativitat. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A la dreta es pintaren diferents passatges de la vida de sant Jordi: la
mort del drac i la salvació de la donzella, el martiri de sant Jordi en la roda
i en la creu, i la decapitació del sant.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Als quatre marges s’hi representen dotze sants i santes com sant Jaume,
sant Pere i santa Eulàlia. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A la predel·la, a la part inferior del retaule, s’hi representa santa Maria
Egipcíaca, la Verge dels Dolors, Jesucrist amb les marques de la Passió, sant
Joan Evangelista i sant Francesc d’Assís rebent els estigmes. </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<br />Daniel Sancho Paríshttp://www.blogger.com/profile/00611069871268709390noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4613950205189529247.post-17628070915312601672019-04-20T10:05:00.000+02:002019-04-20T10:08:44.467+02:00Per Sant Jordi: Vilafranca del Penedès desapareguda<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJsdGSThAuMcLqDdkIRw-wnXJB5t75K1fO216Rh1oPzsirhyphenhyphen1SUEiqQBnIcteFj6F1OiJqQb_vgTsJ9lGJEuFeGkk6Pb-Dn3hobhH7fnamHHRURjVo9p0yDEuzYz6FWabGO2Nj2B2joEHU/s1600/portada_vilafranca_del_penedes_desapareguda_229.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="493" data-original-width="700" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJsdGSThAuMcLqDdkIRw-wnXJB5t75K1fO216Rh1oPzsirhyphenhyphen1SUEiqQBnIcteFj6F1OiJqQb_vgTsJ9lGJEuFeGkk6Pb-Dn3hobhH7fnamHHRURjVo9p0yDEuzYz6FWabGO2Nj2B2joEHU/s320/portada_vilafranca_del_penedes_desapareguda_229.png" width="320" /></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquest any en fa dos que es va publicar el llibre Vilafranca del Penedès desapareguda publicat per l'editorial Efadós. És un llibre que no té data de caducitat per regalar per Sant Jordi o en qualsevol moment de l'any.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El llibre Vilafranca del Penedès desapareguda és un recull de 170 fotografies que mostren la vila des de finals del segle xix fins al tombant de la dècada del 1960. Una passejada per la Vilafranca dels nostres pares, avis i besavis des del centre, cor de la vila, fins als barris urbans i perifèrics tot passant pel sector vinícola –un dels signes idiosincràtics, conjuntament amb el fet casteller i la Festa Major–. L’obra que teniu a les mans evoca el record d’un paisatge i d’uns costums avui desapareguts o molt transformats, i convida el lector a rememorar un passat d’una Vilafranca nostàlgica, d’una Vilafranca en blanc i negre.</span></span></div>
Daniel Sancho Paríshttp://www.blogger.com/profile/00611069871268709390noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4613950205189529247.post-69666690295974164062019-04-08T10:14:00.000+02:002019-04-20T10:18:33.647+02:00La capella dels Dolors de Vilafranca<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: Tahoma;">Avui 8 d'abril de 2019 s'enceta el Septenari de la Mare de Déu dels Dolors. Una celebració quaresmal, prèvia a la Setmana Santa, que té el seu vincle amb la capella de la Mare de Déu dels Dolors, propietat de la parròquia de Santa Maria de Vilafranca i una petita joia devocional per a molts vilafranquins i vilafranquines, devots de la Mare de Déu dels Dolors i també perquè centenars de parelles van contraure matrimoni en aquest emblemàtic lloc de Vilafranca.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: Tahoma;">La capella
dels Dolors va ser contruida entre 1699 i 1703. La primera pedra va ser
col·locada el 15 de març de 1699 i el 9 de gener de 1704 es va fer el darrer
pagament de l'obra als constructors. El 1728, amb motiu d'una visita pastoral
del bisbe de Barcelona es va realitzar un inventari de les joies de la imatge
de la Mare de Déu dels Dolors. El joier era format per 25 joies d'or,
consistent en 8 rams i 17 anells amb perles i pedres precioses; per exemple: “<i>Un
ram de Rubins encaxan ab fils d'Or ab un rubi mols gros en lo mitg</i>”. El
1730 el capellà encarregat de la capella i congregació va rebre “<i>un anell
d'or ab dos diamants petits y una esmeralda al mig la qual ha donat un devot
vuy als 12 de agost de 1730</i>”. Un any més tard, malgrat l'interés de
convertir les joies en una corona per a la imatge, el bisbe de Barcelona aconsellà
que es fés un calze de plata ja què no en tenien per celebrar missa i havien de
fer servir un de l'església de Santa Maria.<span style="color: red;"> </span>Entre
els any 1753 i 1760, en caure la volta de l'església parroquial de Santa Maria,
la capella dels Dolors va ser-ne la parròquia. L'arquitecte barceloní Elies
Rogent -autor dels edificis de la Universitat de Barcelona, del Seminari
Conciliar de Barcelona i de la reconstrucció del Monestir de Ripoll- va
realitzar el 1853 l'ampliació del cambril. El 1883 es van practicar obres de
restauració de la capella dels Dolors. Així, es va procedir al pintat i daurat
de l'altar i al pintat de la capella per dins; l'obertura de sis finestrals en
què es representaren als vitralls els signes de la Passió; amb un cost de
5.586,092 pessetes que es van pagar mitjançant subscripció popular. El 1886 es
va fer un inventari de la capella, entre els quals hi ha les següents
escultures: una imatge de la Verge Maria, amb Jesús als seus braços i una creu,
al retaule de l'altar major; a l'altar del Sant Crist, una imatge de Jesucrist
clavat en una creu; al cambril de la Verge hi ha una altra imatge amb el nom de
la Soledat; i una Mare de Déu Dolorosa petita que és portada als membres
malalts de la congregació. De les joies que existien al 1728 ja no en quedava
res perquè segurament s'havien venut per poder comprar, entre d'altres coses,
una corona de plata per a la Verge dels Dolors.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>La capella va ser decorada amb quadres de grans dimensions sobre la
Passió pintats per Ricard Clausells. Des de l'any 1921 en aquesta capella hi té
la seu la Congregació del Cos de Portants del Sant Crist. El 6 d'octubre de
1934 la capella també va ser incendiada, perdent-se el seu retaule barroc i les
pintures i imatges del seu interior. Josep Torras i Bages va celebrar la seva
primera missa el 31 de desembre de 1871; van assistir els catedràtics Manuel
Milà Fontanals i Xavier Llorens Barba, i els preveres Josep Morgades i Antoni
Estalella, abans de ser tots dos bisbes, el primer, de Vic i, el segon, de
Terol. Segons diu la tradició, la casulla de la seva primera missa estava
confeccionada amb la roba del vestit de núvia de la seva mare.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: Tahoma;">Aquest fragment va ser publicat al setmanari El Cargol l'agost de 2012 en el marc de l'article especial de Festa Major.</span></div>
<br />Daniel Sancho Paríshttp://www.blogger.com/profile/00611069871268709390noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4613950205189529247.post-43159918488989588332019-03-29T08:51:00.000+01:002019-03-29T08:51:14.515+01:00XV Trobada dels Centres d’Estudis del Penedès “Celebracions de Setmana Santa i Pasqua a la vegueria del Penedès<div class="western" style="background: rgb(255, 255, 255); box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="text-align: left;">Dissabte 30 de març</span><br style="box-sizing: border-box; text-align: left;" /><span style="text-align: left;">Vilafranca del Penedès</span><br style="box-sizing: border-box; text-align: left;" /><span style="text-align: left;">Seu de l'IEP - Carrer dels Banys, 11</span></span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="western" style="background: rgb(255, 255, 255); box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El Penedès té un valuós patrimoni cultural immaterial relacionat amb les celebracions, creences, rituals i cerimònies. La Trobada ajudarà a conèixer i difondre aquest patrimoni i servirà també per realitzar, d’una forma participativa, la fitxa “Celebracions de Setmana Santa i Pasqua a la vegueria del Penedès”</span></div>
<div class="western" style="background: rgb(255, 255, 255); box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Des de l’Institut d’Estudis Penedesencs amb el suport de diferents entitats, organitzem un any més la Trobada de Centres d’Estudis i de Recerca del Penedès. La trobada s’iniciarà amb una sessió participativa per la recerca de les celebracions de la Setmana Santa i la Pasqua a la vegueria del Penedès (amb elements com armats, via crucis, cos de portants, tocs de campana, etc).</span></div>
<div class="western" style="background: rgb(255, 255, 255); box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">L’objectiu és compartir recerques i coneixements per tal d’elaborar la fitxa d’aquest element, que serà redactada per l’historiador Daniel Sancho París.</span></div>
<div class="western" style="background: rgb(255, 255, 255); box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Per altra banda, la Trobada serà oberta a tothom, per tant les persones interessades en <span style="box-sizing: border-box;">assistir a la Trobada</span>, <span style="box-sizing: border-box;">cal que es posin en contacte</span> amb Secretaria de l’IEP a través del correu electrònic: <span style="box-sizing: border-box;">secretaria@iepenedesencs.org o del telèfon 669882959.</span></span></div>
<div class="western" style="background: rgb(255, 255, 255); box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; text-align: justify;">
<span style="font-weight: bolder; text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Programa</span></span></div>
<div class="western" style="background: rgb(255, 255, 255); box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="box-sizing: border-box;">9.30h</span> Lliurament de documentació i taula - expositor per a projectes o pòsters dels Centres d’Estudis amb fulls per a rebre informació.</span></div>
<div class="western" style="background: rgb(255, 255, 255); box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="box-sizing: border-box;">9.45h</span> Parlaments institucionals de benvinguda.</span></div>
<div class="western" style="background: rgb(255, 255, 255); box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="box-sizing: border-box;">10.00h </span>Presentació del projecte d’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès, per part de la coordinadora, Àngels Travé i explicació de l’inici de recerca de la fitxa d’Inventari sobre: “Celebracions de Setmana Santa i Pasqua a la vegueria del Penedès", per part del doctor en Història Daniel Sancho París.</span></div>
<div class="western" style="background: rgb(255, 255, 255); box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="box-sizing: border-box; text-align: left;">11.00h</span><span style="text-align: left;"> </span><span style="text-align: left;">Pausa – cafè.</span></span></div>
<div class="western" style="background: rgb(255, 255, 255); box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="box-sizing: border-box;">11.30h </span>Presentacions sobre les celebracions de Setmana Santa i Pasqua a les poblacions de la vegueria del Penedès.</span></div>
<div class="western" style="background: rgb(255, 255, 255); box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">“Germandats i confraries a la Setmana Santa de l'Arboç” a càrrec de Robert Rovira i Ferré, membre de la Germandat de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist - Cos de Portants del Sant Crist i com a Capità Manaia de l'Associació Filantròpica Cultural "Pretorians" Armats de l'Arboç.</span></div>
<div class="western" style="background: rgb(255, 255, 255); box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">“Passat i present dels Armats del Vendrell” a càrrec de Josep M. Bargalló i Jané, president dels Armats del Vendrell – Misteri Eccehomo - Els Pastorets del Vendrell.</span></div>
<div class="western" style="background: rgb(255, 255, 255); box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">“Misteris i Setmana Santa de Sitges” a càrrec de Àngels Parés Corretgé, membre del Grup d’Estudis Sitgetans. </span></div>
<div class="western" style="background: rgb(255, 255, 255); box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">“Tradicions populars i religioses de Setmana Santa a Cubelles" a càrrec de Joan Vidal Urpí, membre del Grup d’Estudis Cubellencs - Amics del Castell de Cubelles.</span></div>
<div class="western" style="background: rgb(255, 255, 255); box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">“Torrelavit i la Setmana Santa: breus pinzellades dels anys cinquanta” a càrrec Pere Rovira Alemany, membre del Grup de Recerques “El Podall” de Torrelavit.</span></div>
<div class="western" style="background: rgb(255, 255, 255); box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">“Processó i Viacrucis de Setmana Santa a Sant a Sant Pere de Riudebitlles” a càrrec de Fina Carol Masana, membre del Grup de Recerques Històriques.</span></div>
<div class="western" style="background: rgb(255, 255, 255); box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="box-sizing: border-box;">13.00h</span> Presentació de les convocatòries d’ajuts de la XV Jornada de Recerca “Recercat” a Cervera i Premis Recercat, a càrrec de l’Institut Ramon Muntaner.</span></div>
<div class="western" style="background: rgb(255, 255, 255); box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="box-sizing: border-box;">13.30h</span> Presentació dels principals projectes de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana.</span></div>
<div class="western" style="background: rgb(255, 255, 255); box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="box-sizing: border-box; text-align: left;">13.50h</span><span style="text-align: left;"> </span><span style="text-align: left;">Cloenda de la Jornada.</span></span></div>
<div class="western" style="background: rgb(255, 255, 255); box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="box-sizing: border-box;">14.00h </span>Dinar. Restaurant S’logic. Preu 17,50 € (dos plats a escollir, postres, beguda i cafè)</span></div>
<div class="western" style="background: rgb(255, 255, 255); box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="box-sizing: border-box;">16.30h</span> Visita a la capella de les Dolors i a la basílica de Santa Maria de Vilafranca per veure la imatge del Sant Crist del Cos de Portants i de la Mare de Déu de les Dolors, a càrrec de Daniel Sancho Paris, doctor en Història. Es coneixerà la història de les imatges i del Cos de Portants del Sant Crist.</span></div>
<div class="western" style="background: rgb(255, 255, 255); box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Activitat de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya i de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Pen</span><span style="color: #333333; font-family: sans-serif; font-size: 16px;">edès <u style="box-sizing: border-box;"><a href="http://immaterialpenedes.cat/" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #8f6a3e; text-decoration-line: none;">http://immaterialpenedes.cat/</a></u></span></div>
Daniel Sancho Paríshttp://www.blogger.com/profile/00611069871268709390noreply@blogger.com