27 de gener del 2017

Text de la presentació del llibre Fires i Mercats a Vilafranca i al Penedès. Economia i sociabilitat.

Presentació del llibre Fires i Mercats a Vilafranca i al Penedès.
Economia i sociabilitat.
Institut d’Estudis Penedesencs, carrer dels Banys núm. 11, 26 de  gener de 2017, 19h.


Benvinguda
Bona tarda senyor Joan Manel Monfort, senyor Raimon Gusi, senyor Albert Tubau, companys de llibre Ramon Arnabat, Maria Soler i Jordi Vidal. 
Bona tarda a tots els presents.
En primer lloc haig de donar les gràcies als alumnes de l'assignatura d'arqueologia medieval i postmedieval de la Universitat de Barcelona que han permès canviar l'hora de la seva avaluació i que la Maria Soler avui ens pugui acompanyar.

Presentació
Haver de fer la presentació d’un llibre escrit per quatre persones no és una tasca fàcil i espero i desitjo estar a l’alçada. Ramon Arnabat, Maria Soler i Jordi Vidal. Tal i com diu Ramon Arnabat en la presentació del llibre que va realitzar com a coordinador de l’encàrrec i de l’edició “aquest és un llibre cuinat a foc lent i per fases”. Tot va començar fa 11 anys. A l’any 2006 fruit d’unes converses del mateix Arnabat amb el regidor de comerç i turisme Joan Pareta valorant el valor històric de les fires i el mercat va donar lloc a l’encàrrec al Ramon. Aquest va tenir lloc el 2007. Arnabat Havia de coordinar un llibre que aplegués la historia de les fires i els mercats a Vilafranca, fent amb rigor amb fonts documentals però sense entrebancs (les notes a peu de pàgina) i llegible per tothom, combina l’anàlisi i la descripció dels fets. Arnabat va encarregar-nos a Maria Soler l’època medieval, que ho coneixia bé per diversos treballs professionals, Jordi Vidal faria l’època moderna, servidor el segle XIX i ell treballaria el segle XX. Entre el 2007 i el 2008 es va cuinar el llibre (recerca i redacció).
Finalment, després de passar-se el llibre en formol, conservant-se per poder-lo editar algun dia, doncs la crisi econòmica va afectar a la història del llibre i també dels propis mercats, el 2015 els regidors Monfort i Gusi aquí presents a la taula, van creure oportú treure el llibre del pot i tirar endavant l’edició. Els textos no són els mateixos, estan rejovenits, perquè al llarg d’aquest temps tots havíem anat recollint noves dades i vam aprofitar per incorporar-les. Per tant, tenen una edició “corregida i augmentada”.
Quines fonts documentals hem emprat els autors? Crec que gairebé totes les disponibles pels períodes històrics: documentació municipal, judicial, notarial, fotogràfica i hemerogràfica, conservada majoritàriament a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès. Per exemple. Jordi Vidal ha analitzat tots els processos judicials de l’època moderna, dels segles XVI, XVII i XVIII. També bibliogràfiques de la més diversa consideració, entre elles bíbliques per entendre el perquè d’alguns dels mercats com el de palmes i palmons. Perquè la majoria de fires i alguns dels mercats estacionals tenen un marcat rerefons religiós del calendari catòlic: fires amb referències de sants, el congre per quaresma, les palmes pel diumenge de rams, el de sant Tomàs per comprar aviram per Nadal...
I que és el llibre? La història de les fires i els mercats en un únic volum però no en una sola veu, sinó que són quatre veus. És a dir, quatre treballs independents que abasten una cronologia concreta i que, en ocasions, segons quins temes, com que els fets no són comencen o acaben amb el canvi de segle doncs es pot resseguir en un altre text sense problemes. A més, cada apartat té un número de pàgines diferents: àmbit cronològic, volum de quantitat d’informació...
Fins a la publicació d’aquest llibre hi havia pocs estudis de les fires i els mercats a Vilafranca i al Penedès i eren parcials, molt parcials, i massa concrets. A més, tothom quan parlava d’aquest tema cercava sovint la mateixa font, el Llibre Verd de Vilafranca, per l’època medieval i moderna.
L’època medieval
De l’època medieval s’ha encarregat la Maria Soler, que es doctora en historia medieval i professora de la facultat d’història de la Universitat de Barcelona. Amb un àmbit cronològic ampli, del segle V al XV, Soler repassa la història de Vilafranca i del Penedès, de les fires i els mercats i aquests amb d’altres d’arreu del Penedès. El mercat més antic documentat per la Maria Soler és el de la Granada el 1080 als peus de la Via Augusta. Pràcticament cent anys després hi haurà la primera referència del mercat a Vilafranca, el 1177 i 1179, i la primera fira pareixerà documentada el 1191. Al Penedès neixen i creixen nous mercats a redós del de Vilafranca i s’estructuren de forma jerarquitzada. L’Arboç aconsegueix mercat el 1202 i fira el 1211, Sant Quintí de Mediona obté el mercat el 1280, Pontons al 1256. Al Garraf, Sitges tindrà mercat el 1307 i Vilanova de Cubelles el 1358 i fira el 1381. Durant la baixa edat mitjana es configurarà l’estructura actual de mercats setmanals, de caràcter alimentari i d’influència comarcal, fires anuals, amb prestigi internacional, i mercats estacionaris o intermitents. En aquesta època ja es configuren els espais de realització del mercat, entorn a la plaça Major, l’actual plaça Constitució, anomenada també en èpoques com la plaça del Blat, i la fira se celebrava fora de les muralles, a l’entorn de l’actual plaça Penedès. L’existència de fira i mercat va fer necessari disposar a Vilafranca d’una escrivania pública per tal de garantir les transaccions de productes.

L’època moderna
Jordi Vidal, professor jubilat de l’Institut Eugeni d’Ors, estudia l’etapa moderna, tres segles, del segle XVI al XVIII. Vidal en el seu apartat estudia l’estructura i els funcionament de les fires de Vilafranca: la del congre, la fira dels apòstols, la de sant Lluc, sant Simó i sant Judes, i la de sant Tomàs. Vidal explica del mercat setmanal les seves ordenances, el treball del mostassaf, persona encarregada de l’ordre al mercat, d’actuació contra els fraus, de reglamentar la compra i la venda i assegurar l’aprofitament fiscal del comerç a les arques municipals, entre d’altres. El mostassaf era persona del poder municipal i vinculat amb aquest poder es coneix que a la casa de la Vila hi havia un patró de les mesures oficials per tal de calibrar les mesures pròpies dels venedors i d’aquesta manera evitar el frau. En emprar fonts judicials ha pogut estudiar aspectes de les fires i els mercats vinculats amb els delinqüents, les queixes, robatoris... en el seu estudi ha analitzat la xarxa viària en els segles en època moderna deixant el dubte de quina era la principal ruta entre Barcelona i Vilafranca, perquè la via d’Olesa de Bonesvalls i Begues no apareix en cap document, la de Sant Sadurní i Martorell és la tradicionalment acceptada i la també es troben referències documentals del pas per l’Ordal i travessant el Llobregat per Sant Andreu de la Barca o per Sant Boi. Per altra banda, descriu els espais de compra i venda del mercat i de les fires on, per exemple, parla de la mecànica d’ocupació de l’espai públic la nit anterior al dia de celebració de les fires.

L’època contemporània
L’època contemporània s’ha dividit en dues parts. La primera, el segle XIX i, la segona el segle XX.
Pel segle XIX vaig ser jo l’encarregat de fer-ho. A part de continuar amb el repàs de la història de les mercats i de l’últim segle amb les quatre fires alhora, destaco la importància de la inspecció dels productes del mercats, els seus aspectes sanitaris i el control dels productes, el que era en d’altres segles la figura del mostassaf però que arran d’epidèmies al segle XIX, va començar a funcionar a  Vilafranca el 1854 la Junta Municipal de Sanitat, i tractaven problemes sanitaris i de salubritat relacionats amb clavegueres, excrements d’animals, residus de l’escorxador, olors, productes a la venda, etcètera. La tasca d’inspecció dels mercats era realitzada per un “dependent de l’autoritat” que acostumava a ser un agutzil municipal. També explico qüestions relacionades amb la seguretat: robatoris a compradors, venedors i frau en el pes dels productes. Vaja, el mateix que en segles anteriors. També analitzo la necessitat de construir mercats a cobert, com el mercat de la carn i el peix el 1884 i el mercat de les gallines mortes i menuts el 1913. I finalment, qüestions fiscals com els impostos de consums, un impost poc agradable a la població, molt discutit, però necessari per les arques municipals. I també el paper dels fielatos, que eren el lloc de cobrament d’impostos pels productes a les entrades de Vilafranca. Jo desconeixia que eren els fielatos. Ho vaig conèixer gràcies al professor Joan Boada que en el concurs Vilafranca digital, del qual vaig guanyar 6 de les 10 edicions, un concurs per descobrir els detalls de la nostra ciutat, va posar la foto del dibuix d’un dit i les lletres fielato.
L’altra part de l’època contemporània, el segle XX i els inicis del segle XXI, l’ha fet el Ramon Arnabat. Ell analitza la crisi de les fires al primer terç del segle XX, sobretot les fires de maig. Unes fires que veuran un creixement a partir de 1932 quan políticament a l’ajuntament republicà l’interessà reactivar-les i enfortir per tal substituir festivament el pes de la festa major de Sant Fèlix. Durant aquest període van passar el mercat dels dissabtes al divendres. També parla de les fires de la vinya i del vi celebrades el 1943, 1953 i 1963 i la setmana de la vinya i el vi el 1973. Així com la recuperació de l’ajuntament franquista sota l’alcaldia de Manuel Guilamany el 1956 de la fira de sant Tomàs i el 1957 de les fires de maig. Unes fires que es reactivaran amb l’arribada de la democràcia, així com també del mercat dels dissabtes, que construirà el mercat de sant Salvador i el de la Pelegrina i el pavelló firal del Firaví. Al final del llibre, Arnabat també tracta del trasllat de les fires a la zona esportiva, el creixement de la fira del gall a partir de 1994 amb l’ampliació al diumenge. A més, en les darreres dècades es realitza la fira del vehicle d’ocasió, el mercat d’artesania i brocanters, la fira de santa Llúcia i les festa de la ruta del Xató.

Cloenda
Si llegeixen el llibre podran veure la importància de les fires i els mercats al llarg de la història de Vilafranca. Es parla de que la idiosincràsia de Vilafranca rau en els castells, la festa major i en la vinicultura. Són certs aquests ítem però també ho són les fires i els mercats, entre d’altres coses. Si Vilafranca ha crescut al llarg de la història, que ha evolucionat, que ha progressat, ho ha estat gràcies al seu potencial econòmic. Li pren el mercat a la Granada, aconsegueix a finals del segle XII la fira de Sant Lluc, al segle XIX li prenem el mercat dels alls al Vendrell. I això perquè? Doncs per què Vilafranca, les seves institucions, que aconsegueixen diners mitjançant els impostos, i les seves persones, interessades en la venda, no ho hem d’amagar, ha sabut al llarg de la història ser capaç de treballar fermament per assolir un objectiu.
Finalment agrair a l’Ajuntament de Vilafranca, al Consell Comarcal de l’Alt Penedès, a l’Institut Ramon Muntaner, al departament de Cultura de la Generalitat i a l’empresa Agrinova pel suport en l’edició, sense ells no hagués estat possible la seva edició.

Llarga vida a les Fires i als mercats de Vilafranca!